Un company de música que m'ha regalat aquesta preciositat, aquesta vesprada de fred i gelor... un poc de tendresa que dóna calor als pensaments...
Gràcies Antonio F.
M'agradaria tant
poder mirar el teu cos
esquinçat, nu i lluent,
les aigües del bassal...
M'agradaria tant
acaronar els teus cabells
i eixugar aquesta pell
amb els meus llavis tan secs...
Que envejo cada esquitx
que tu hagis platejat.
Gelós estic del sol
si és que ell t'ha enlluernat.
Que primaveres són
les onades que tu fas,
i jo, l'arbre assedegat
que a la vora està esperant.
I si canto trist.1974
2 comentaris:
ufffff qué canción por dios!!! no la conocía, es que este amigo nuestro Antonio Ferriz tiene un gusto exquisito, pero exquisito de morir escuchando los repertorios que sube...!!!
La he disfrutado mucho, dos grandes para mi..besosssssssssssss
a mi me hizó llorar... los dos grandes fucionados... un besote grande wapa!!!!
Publica un comentari a l'entrada