amaiA crespo. pauLa bonet

diumenge, 25 de març de 2012

eL meU amoR consisteiX dE lluíS roDa

El meu amor consisteix
a mirar les pastilles dels frens del teu cotxe,
sense que tú te n’adones.

A entrar quan t’estàs dutxant,
amb qualsevol excusa,
a actuar com un actor de cine,
fins i tot quan faig de roín.

A fer-te saber com que m’agrada l’olor de gesmil,
i obligar-te a olorar-lo cada vegada que t’ho dic.

A ampliar totes les teues fotos,
a fer-te proposicions indecents,
com cosir-me un botó,
i fer-ho de manera irresistible.

A celebrar els teus aniversaris,
encara que et sàpiga mal.

A clavar-te mà, sense demanar permís,
sense cap dret,
amb la teua inestimable col.laboració.

A acompanyar-te sempre al metge.
A desitjar altres dones sense que te n’adones.
A comparar els seus culs amb el teu per exemple.
A no fer res per satisfer aquest desig.

A enutjar-me pensant que tots et miren el cul.

A resitir-me que em consideres teu per sempre.
A mossegar-me la llengua quan sóc a punt de dir-t’ho.
A recordar-te a priori,
no a posteriori.
A respectar-te in fraganti.
A fer-me respectar,
a no dedicar-te poemes,
a dedicar-te la vida.
A no donar-me mai per satisfet,
a intentar fer-te feliç, mentrestant. 



NICOLEttA  TOmAS

divendres, 23 de març de 2012

quÈ tÉ dE gracioSa aquestA fotografiA?


Quantes imatges ens deixen les falles. Tots eixim al carrer per viure la festa, uns més que d'altres, a donar la benvinguda a la primavera. A grans trets, la festa major dels valencians per exel·lència, tractava de traure totes les deixalles velles de casa per prendre-lis foc i així esborrar amb les flames tot allò roí, tot el que no ens agradava. Participaven tots els ciutadans i ciutadanes. Ara la festa ha esdevingut en una altra cosa. (açò seria un altre tema de discussió). 
Però voldria centrar-me en una imatge que vaig veure la setmana passada, i que la veritat m'ha deixat esglaiada.
Ens mostren imatges de xiquets i xiquetes que són soldats, Amnístia Internacional comptabilitza apròximadament 300.000 en l'actualitat, que són arrossegats des de les seues famílies, o secrestats quan jugaven al carrer... per a convertir-se en xiquets de la guerra (Països en conflictes armats i on hi han xiquets i adolescents soldats. Amnístia Internacional); també ens arriben imatges de xiquets, xiquetes i adolecents des dels Estats Units agafant armes de tot tipus com aprenentatge de la seua defensa personal...i ens atrevim a qüestionar la moral i l'educació respecte l'armament què fa l'estat més poderós de la terra... i posem el crit al cel i ens indignem i critiquem i...
Per contra trobem graciosa aquesta imatge de dalt, en la que la major representació infantil de les festes falleres agafa una pístola. Ho trobe esperpèntic. 
Realment som coherents en el que transmitim als menuts? Cal eixa demostració de poder? Què és el que els volem transmetre? Quina educació els estem mostrant? I el més dolent, perquè ho vivim com a normal?
Ja han passat les falles, els falleros i falleres, les mascletaes, els focs d'artifici i un món d'actes i a mi se m'ha quedat aquesta fotografia al cap...

dimarts, 20 de març de 2012

" cruZo loS deDos" pEr silVia delGado

il·lustració de Kalvellido
Cruzo los dedos:


Cruzo los dedos para que el día de huelga la mitad de la mitad de los parados reclame lo que nos están quitando: trabajo.
Cruzo los dedos para que ese día, los potencialmente enfermos exijan la salud como derecho.
Cruzo los dedos para que los que viven con la incertidumbre del desahucio ocupen las calles y hagan temblar los embargos.
Cruzo los dedos para que una pequeña parte de esas familias que viven con el pan justo, con la nevera vacía, con la amargura de un salario que no llega no claudique y se aferre a todas las protestas.
Cruzo los dedos para que los jóvenes, que se dan perfecta cuenta de que el futuro se tambalea, abanderen las quejas que nacen y crecen de rodillas.
Cruzo los dedos para que los viejos, paupérrimos ayer, hoy y siempre, salgan con nosotros y su memoria sirva de ejemplo a la amnesia de unos pocos.
Cruzo los dedos para que ese día tiemblen los que disparan a quemarropa sus leyes, los que con sus palabras salvajes mutilan nuestro presente, los que se empeñan en sostener la codicia sobre los hombros de la injusticia, los que decapitan la libertad y ponen precio al tiempo, a los huesos, al aliento, los que fabrican el fango, los que fatigan los cuerpos, los que muerden y arañan y matan cuerpo a cuerpo a quienes sólo quieren vivir dignamente.
Cruzo los dedos para que el día de la huelga rompamos la quietud de los esclavos y salgamos en manada a la calle, insumisos, desobedientes, rabiosos.
Completos.

xeRRada stOp desNonaMents dijouS 22 de marÇ a beniFaió

divendres, 16 de març de 2012

II troBada dE profeSSionals dE jovenTuT i volunTariaT... 2 i 3 marÇ 2012 viLa-reaL

"la risa es la única planta que
nace en el corazón y florece en los labios" E. anDer-eGG.

Vila-Real ens va obrir les portes per a compartir moltes experiències i pensar en noves esperances. 
I és que quan et dediques al món de l'animació sociocultural és important reflexionar i refer-se de quan a quan.
Un ventall de possibilitats entre els ponents, una manera de treballar, de fer món, és a dir, d'intentar millorar el món on vivim i el món que anem a deixar als que vindran.
Començarem el dia amb el retrobar-se amb companys i companyes, professors i entesos en la matèria. Un tant d'expectació i un tant d'emoció per veure com estarien, què hauria passat i com  esdevindria la trobada.
Fer un resum de tot el que vam escoltar, parlar, preguntar, comentar, aportar... és el que m'agradaria fer.



vicTor j. venTosa
Ensenyar a participar, per Victor J.Ventosaprofessor a la Facultat Pontifica de Salamanca, Cap de la secció de l'Ajuntament de Salamanca i President de la RED IBEROAMERICANA DE ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL RIA, entre altres.
Ens va donar la visió de la seua tasca entre els col·lectius amb els que treballa habitualment, fent de l'implicació activa en un projecte la seua manera de treballar. El paper de l'animador sociocultural com a aquell que acompanya durant el procés en el que el grup va prenent autonomia, va madurant per a arribar a l'autogestió. Exemple: ANIMABARRIOS


xiMo càDiz- ricaRd caTalà- peP casteLLano- feliP

Anàlisi de les noves estructures formatives en animació: TASOC, MTL, AJ  per Pep Castellanoprofessor coordinador EAJ-IVAJ; Ricard Catalàtècnic especialista en formació professional; Ximo Càdizinformador juvenil de Mislata.
Explicació a grans trets del que serà a partir d'ara el vademècum en la formació de l'animació sociocultural a nivell estatal. (programa INCUAL, formació IVAJ)

Curs Internacional Circ Social- Ateneu Popular 9 Barris



El Circ Social: una eina educativa i de transformació social. l'Experiència de l'Atenu Popular 9 Barris, per Antonio Alcántararesponsable de l'Àrea de Formació i Circ Social de l'Ateneu Popular 9 Barris (BCN).
Primer, quan va acabar la seua intervenció crec que quasi el 99% dels assistents voliem conéixer el projecte de primera mà.
Aquest projecte s'emmarca a un dels districtes de la ciutat de Barcelona. Amb un teixit social força reivindicatiu, han aconseguit que el barri autogestione, des de fa aproximadament 30 anys, la seua vida social, cultural i educativa.
El projecte de l' Ateneu Popular 9 Barris BCN, dinamitza la ciutadania mitjançant l'art, la cultura i la participació. 
El company Antonio ens va explicar com el món del circ es va utilitzar des del principi del projecte i com els fruits d'aquella constància a esdevingut, entre altres, en una escola de circ per a menuts i grans,  col·laboracions amb altres agrupacions de circ, treballs amb gent amb discapacitat, tallers, programació estable a l'ateneu... També, com els veïns i veïnes (apròx. 170.000hab.) estan implicats directament i gestionen els diferents àmbits de l'organització, BIDÓ 9 BARRIS, com a associació gestora. 
El treball dels companys i companyes d'este barri fan pensar que un món millor és possible. Em va deixar molt bona sensació.

xiMo càDiz-mariaJosé- amParo-ricaRd cataLà-maiTe-jo-ezeQuiel anDer.eGG-maRio viChé
Joves: reptes de present i futur, per Ximo Càdiz, informador juvenil de Mislata.
Una bona reflexió sobre les polítiques socials, i de joventut, les quals depenen del moment que va vivint-se. Un respàs des del 1977 fins l'actualitat, des de les polítiques d'emergència fins les polítiques afirmatives.
La problemàtica de ja fa uns anys, on la política de joventut que més triomfa és la del mercat, amb la devaluació dels valors. La consciència permanent d'allò que fem, del treball que realitzem i com ho treballem.
Aquesta ponència, una vegada més et fa pensar i molt. Tot està relacionat, tot el que meneja als joves, el futur, tot influeix en la nostra evolució.
Important destacar que el que nosaltres fem repercutirà en els altres que ens seguiran.
Presentació: JOVES: reptes de present i futur. joaQuim càDiz



ezeQuiel anDer-eGG

ezeQuiel anDer-eGG- maRio viChé
 La cultura com antídot davant la crisi, per Ezequiel Ander-Eggpedagog i sociòleg, considerat el pare del Treball Social. 
Una de les intervencions més esperades. I com ell mateix va dir no ens va fer una xerrada mostrant el seu saber, sinó mostrant el seu sentiment, l'estima per la vida, per deixar un món millor... humil, reflexiu, conscient...
Front al capitalisme tornar a la vida senzilla, afermant la pròpia personalitat, les relacions interpersonals...
Una reflexió, per a combatre el capitalisme cal fer un canvi de mentalitat, viure i transmetre un estil de vida que permetra el respecte als altres, a l'entorn i a nosaltres mateix, tornar a viure amb senzillesa. Sols així podrem eixir del moment en el qual ens trobem.




ezeQuiel anDer-eGG- jo

 I per a finalitzar, moments per al record amb les companyes:
maRiajOsé- jo- maiTe- vaneSSa- amParo (i eMi aL penSament)

dilluns, 5 de març de 2012

valèNCia eN faLLes...

Les protestes fan que Rita Barberá no miri la mascletada des del balcó

Unes cinc-centes persones han participat en la tercera xiulada sota l'ajuntament.
La convocatòria d'escridassades i xiulades a cada mascletada de la plaça de l'Ajuntament de València ha aconseguit, el tercer dia, que per primera vegada la batllessa de la ciutat, Rita Barberá, no hagi vist des del balcó l'espectacle pirotècnic. Fins a cinc-centes persones han secundat la convocatòria d'avui, que reclamava una educació pública i de qualitat. Gent amb pancartes i llibres a la mà (vídeoàlbum de fotos), juntament amb una colla de tabalers i dolçainers, han desafiat amb crits i xiulets la megafonia a tot volum de l'ajuntament i també els vehicles de neteja, que com ahir (vídeo) han intentat dispersar els concentrats just després de la mascletada.
Canal 9 ha connectat amb la plaça un minut abans de la mascletada i s'ha acomiadat un minut després, però tot i així s'han pogut escoltar les protestes.
Al final de l'escridassada d'avui, alguns assistents han avisat per les xarxes socials de la presència d'un parell de grups de feixistes, que han mirat de provocar davant la passivitat de la policia. I un usuari de Twitter ha assegurat: 'Nou antidisturbis ens han perseguit, ens hab agafat les dates i ens han escorcollat al final de la #intifalla'.

dijous, 1 de març de 2012

primAvera vaLenciaNa...

Los estudiantes de Valencia toman la calle con asambleas

Los alumnos denuncian las carencias de sus institutos. El PP insiste en justificar la actuación de la Policía

Unas 300 personas participaron en una asamblea en el patio de la Conselleria d'Educació valenciana.

Unas 300 personas participaron en una asamblea en el patio de la Conselleria d'Educació valenciana.JUAN NAVARRO

En las universidades, en medio de una calle y hasta en el patio de la Conselleria d'Educació. Cualquier sitio es bueno para que surjan asambleas espontáneas en la ya conocida como primavera valenciana. El nombre hace justicia a la movilización que ha nacido de la mano de los más jóvenes. Ya un cartel en el Instituto Lluís Vives (epicentro de las protestas de los últimos días) lo deja bien claro: "Gracias por despertar a Valencia".
Y es que las cargas policiales han dejado paso, en parte gracias a la retirada de los policías antidisturbios, a las asambleas. Los estudiantes aprovecharon las reuniones para criticar el estado en el que se encuentran sus centros educativos. Por ejemplo, alumnos del Instituto de Benicalap denunciaron: "No podemos preparar la selectividad porque hemos estado un mes sin profesor". O también se escuchó que en otro instituto de Valencia no se puede estudiar letras puras porque no hay profesor de griego al no haberse cubierto la baja.
"Gracias por despertar a Valencia", reza un cartel en el Lluís Vives
Uno a uno, los alumnos fueron tomando el megáfono y explicando a los cientos de jóvenes reunidos la situación de sus centros. Cada intervención era coronada con aplausos y gritos en defensa de la enseñanza pública y contra la corrupción política.
Además, cientos de personas, a lo largo de todo el día, ocuparon con manifestaciones varias calles de Valencia. En su recorrido protestaron ante la casa de Francisco Camps, de Rita Barberá, la Delegación del Gobierno o la sede del PP.
En la parte política, el Govern valenciano apoyó a la delegada del Gobierno, Paula Sánchez de León, frente a la exigencia de su dimisión que plantean desde hace días miles de manifestantes. "Tiene todo nuestro apoyo", reiteró José Císcar, vicepresidente valenciano, en una sesión en Les Corts valencianes, informa Belén Toledo. "La primavera valenciana que ustedes quieren copiar de la Primavera Árabe no va a tener ningún éxito"afirmó Císcar" porque en esos países se luchaba contra una dictadura, a diferencia de la situación del País Valencià y España, donde hay democracia". Su afirmación provocó un rumor de risas en la bancada de la oposición.
Cientos de personas volvieron a protestar y a cortar algunas calles
El presidente, Alberto Fabra, tildó de falsa la razón de fondo de las manifestaciones: los recortes en Educación. Fabra aseguró que su Govern no contempla "ni un solo despido" ni "recortes", únicamente "ajustes retributivos temporales que afecta al personal docente". Por ello, acusó a la oposición de "mentir" para "calentar el ambiente".
En Madrid, Juan Cosidó, director general de la Policía, afirmó que los antidisturbios tuvieron que intervenir para hacer frente "a los elementos violentos". También el ministro de Educación, José Ignacio Wert, achacó en RNE el "desbordamiento" de las manifestaciones a personas "ajenas" a la comunidad educativa.

Falta de recursos

La oposición, por su parte, recordó a Fabra la falta de recursos. Marga Sanz, portavoz de IU, desgranó el problema: "Hemos perdido 2.500 profesores en los dos últimos años, se pasa frío en los colegios ¿Qué esperaban, silencio? Se ha respondido a las protestas como hace 40 años".
La diputada socialista Pilar Sarrión completó en declaraciones a este diario las carencias: "Hay centros a los que no se les han pagado los gastos de funcionamiento y muchos edificios escolares están en mal estado". Sarrión explicó que el recorte en interinos ha provocado el aumento del número de alumnos por clase y del tiempo de espera para recibir a un docente sustituto cuando un profesor está de baja.
Por su parte, los sindicatos de estudiantes están preparando una "gran jornada de lucha de forma pacífica" el 29 de febrero. Para ello han convocado una huelga general en todos los centros educativos de España para denunciar los recortes. Además, el coordinador del Sindicato de Estudiantes de la Comunitat Valenciana, Carlos Naranjo, ha anunciado medidas judiciales "contra los responsables de la represión".
* allò que provoca risa, però que no té cap gràcia... sembla que es burlen de nosaltres.

priMaVera valeNciaNa...

la lluita contínua...


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...