amaiA crespo. pauLa bonet
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MUIXERANGA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MUIXERANGA. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 de novembre del 2011

AlgeMesí ...

La Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí Patrimoni Immaterial de la Humanitat   

elS ballS

La Muixeranga
Un dels més coneguts i segurament el més representatiu d'Algemesí és la Muixeranga. Es tracta d'un conjunt de quadres plàstics amb una música característica. Sens dubte, un dels símbols inequívocs de la festa i de la nostra ciutat. La construcció de torres humanes és una de les tradicions mediterrànies que Algemesí ha conservat viva. Les primeres constatacions documentals situen esta manifestació cultural a principis de 1723 en la nostra ciutat. A més d'un ball preliminar de quatre temps en el qual es membres es posen en dos files, la Muixeranga consisteix a alçar torres humanes entre les quals figuren l'anomenada Alta, la Torreta, el Pinet i d'altres modalitats més poc usuals. També els muixeranguers fan figures plàstiques com ara la Maria, el Guió, l'Altar, l'Aranya o l'Enterro entre altres.
En els últims anys ha aparegut en la processó una nova muixeranga que aporta un nou color del vestit i la participació de les dones en el ball.
www.muixeranga.net
www.novamuixeranga.com


Els Bastonets
Els Bastonets és un ball guerrer que apareix en molts pobles valencians, com ara a Morella, Peníscola o a l'Alcúdia. La seua presència a Algemesí està datada des de 1839 i connecta la festa amb les tradicions més ancestrals de la cultura valenciana. Al so del tabalet i de la dolçaina, els huit components del ball escenifiquen una lluita amb els bastonets i les planxetes.

La Carxofa
La Carxofa té el seu possible origen en la processó del Corpus de València encara que s'ha estés per nombroses poblacions valencianes. Esta dansa és considerada tradicionalment com la dels teixidors, professió molt present a Algemesí durant el segle XVII. El nom li ve donat perquè un xiquet porta un pal que culmina en una espècie de carxofa que s'obri al final de la processó, d'on ix un colom blanc. Una variant d'este ball, són els Arquets, que es van separar en 1988.

Les Pastoretes
Els xiquets i les xiquetes són els protagonistes del ball de les Pastoretes. Documentat des de 1834 com a dansa de xiquetes i xiquets, és una dansa d'iniciació molt present en molts pobles encara que ja compta amb un bagatge històric rellevant.

Les Llauradores
Les llauradores, o Bolero, és el ball més modern de la processó ja que apareix per primera vegada en 1906. És l'única dansa que no va acompanyada per la música de la dolçaina i del tabalet sinó per la secció d'instruments de vent de la banda.
www.llauradores.com


Els Tornejants
Els Tornejants són, al costat de la Muixeranga, la dansa més emblemàtica de la Mare de Déu de la Salut. Este ball singular d'orígens guerrers, replet de continguts místics, posa en evidència les destreses i habilitats d'un grup de cavallers vestits amb pulcres vestits que juguen amb la gravetat amb les tosques percussions d'un tambor com a únic acompanyament. Es tracta de l'únic ball dins de la processó, darrere de la Creu Major i davant del guió de la Mare de Déu.



http://www.museuvalenciadelafesta.com/default.asp?DocID=308&RevID=&Tpl=plantillainici.asp
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...