escolta'M i encisa'M...: Tears for Fears- maD world

escolta'M i encisa'M...: Tears for Feaes- maD world: 

cada 3 segons el món perd un xiquet per causes que podrien haver-se evitat... 

 ...cada 3 segundos el mundo pierde a un niño por causas que ...

OBRINT PAS- no tingues por

I ARA FA 20 ANYSSSS....

GUILLEM AGULLÓ LA LLUITA CONTINUA!!!

 

revolució dels claVells. grândola, vila morena de zeCa aFonso

Grândola, Vila Morena (Grândola, Villa Morena), és una cançò composada per José Afonso "Zeca" que va servir com a senyal per a l'inici de la Revolució dels Clavells de Portugal el 25 d'abril de 1974. Grândola, Vila Morena (Grândola, Villa Morena), es una canción compuesta por José Afonso sirvió como señal para el inicio de la Revolución de los Claveles de Portugal el 25 de abril de 1974.


Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade
Dentro de ti, ó cidade
O povo é quem mais ordena
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada esquina um amigo
Em cada rosto igualdade
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada rosto igualdade
O povo é quem mais ordena
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Jurei ter por companheira
Grândola a tua vontade
Grândola a tua vontade
Jurei ter por companheira
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade.





Grândola, villa morena
Tierra de fraternidad
El pueblo es quien más ordena
Dentro de ti, oh ciudad
Dentro de ti, oh ciudad
El pueblo es quien más ordena
Tierra de fraternidad
Grândola, villa morena
En cada esquina, un amigo
En cada rostro, igualdad
Grândola, villa morena
Tierra de fraternidad
Tierra de fraternidad
Grândola villa morena
En cada rostro, igualdad
El pueblo es quien más ordena
A la sombra de una encina
De la que ya no sabía su edad
Juré tener por compañera
Grândola, tu voluntad
Grândola, tu voluntad
Juré tener por compañera
A la sombra de una encina
De la que ya no sabía su edad.

everybody hurts REM

siLVio roDRiguez- lA verdaDera diMensión dE lAs coSas

oM hrauM mitrayA--deVa preMal

maripoSa dE alAs rotAs-- katiA cardenaL

karEl garCia (coN vicentE feliU)

Dejadas de alcanzar, que no es lo mismo

que inalcanzables, quedaron tus manos

agua de las más débiles locuras

menudas aprendices de tirano.

Dejado de alcanzar, que no es lo mismo

que inalcanzable, se me da tu mundo

con tu pequeño todo y tu recato

con lo casi infantil de tu desnudo.

Y es que mi sombra y yo vamos vena con vena

abriendo tu silencio cadena por cadena

y poro a poro caen tus quejas a mis manos

mi sangre a tus caderas que pasan por lo humano

de mi mirada y quedan.

Dejadas de alcanzar, que no es lo mismo

que inalcanzables, como en la penumbra

como el tierno sollozo de algún niño

que parte en dos el cuerpo que lo alumbra.

Dejadas de alcanzar, que no es lo mismo

que inalcanzables, como algún misterio

que como tal no trae final ni inicio

porque eres para mí

mi otro hemisferio.

karEl garCia (coN silviO rodrígueZ)

lo sensible se RENUEVA

Somos madero en deriva dentro y fuera de la costa,

somos bardos sin silencio con algunas libertades,

porque todo prisionero, de sí mismo extrae verdades,

aunque la verdad no existe.

Somos algunas razones con bastante fundamento,

somos lo que busca, a tientas, un futuro que persiste

en dejarnos como atados, no en mostrarnos como libres,

pues la libertad no existe.

Somos parte de los pasos de la historia cotidiana,

somos como una ventana

que espera que un ojo mire para anunciar su mañana.

Como una veleta nueva que no sabe dirigirse,

porque siempre los caminos,

son pocos para escogerse y largos para seguirse.

Somos piedra sobre piedra, piedras de generaciones,

que actuamos como mortales y pensamos como flores,

porque una flor es la prueba, de que en medio de lo triste,

lo sensible lo renueva.

branDi caRlile-- thE stoRy

All of these lines across my face

Tell you the story of who I am

So many stories of where I've been

But these stories don't mean anything

When you've got no one to tell them to

It's true...I was made for you

I climbed across the mountain tops

Swam all across the ocean blue

I crossed all the lines and I broke all the rules

But baby I broke them all for you

Because even when I was flat broke

You made me feel like a million bucks

You do

I was made for you

You see the smile that's on my mouth

It's hiding the words that don't come out

And all of my friends who think that I'm blessed

They don't know my head is a mess

No, they don't know who I really am

And they don't know what 

I've been through like you do

And I was made for you...

All of these lines across my face

Tell you the story of who I am

So many stories of where I've been

And how I got to where I am

But these stories don't mean anything

When you've got no one to tell them to

It's true...I was made for you

And how I got to where I am

néstoR monT, uN cantautoR propeR...

"...Ara tinc música i lletra

tu has tingut part, i també és meua,

sembla que, podria ser,

l'hem cantada els dos

alguna vegada, potser."

Res es perd en el no-res. Cendraires.

Ahir per la vesprada vaig arribar a casa amb la necessitat d'escoltar a Cendraires. No podia llevar-me del cap aquella cançó... " m'agradaria saber si se'n recordeu...", i tant que ho recorde...

Amic Néstor quants moments. Moments de música a Algemesí, en les primeres Folgances, o en qualsevol festeta que tu i els teus amics i amigues preparaveu allà a les Escoles, concerts a favor de la insubmissió d'algun company, balls arreu del país al compàs de la música folk, perdres per les muntanyes de la Serra Mariola mentre el Montcabrer ens observava, les eixides de soparets, rialles, conversa, música, complicitat... i el refugi d'amics estimats...

Una vesprada plena de sentit i de sentiments... una vegada més una seguidora teua que l'enyor li recorda que vam passar uns grans dies, i que no està gens malament dur-los a la memòria.

néstoR afinanT...

esTrelleS quE sóN miraDes

m'agradaria contar-vos tot allò que no sé

m'agradaria saber tot allò que desconec,

el que no ve al diari o ve soterrat

al racó menys visible, al més ignorat.

m'agradaria saber si se'n recordeu

d'aquell gest tan preciós que oferieu al sol.

Si sabeu que neixen flors als barrancs

i als abismes hi ha més vida que pugues pensar,

als boscos hi ha sers diminuts i valents

i a les cases les coses de nit fan canviar.

m'agradaria saber si se'n recordeu

de fades que van, volant i volant.

contar-vos  que un home va fer al desert un bosc

que les flors acaronen al vent els dies de dol,

al matí el sol té pressa per eixir al balcó

peruqè està enamorat de la terra, ell és generós.

m'agradaria saber si se'n recordeu

d'estrelles que son mirades d'amor

mirades que són entre els homes un pont

entre el homes que som la llum, la claror

la llum que som, som astres, som mar,

som mirades d'amor.

amoR terrA, el seu últim treball...

És un treball on es reflexa l’estima directa i emocional pel meu paisatge fet de natura i       persones. Els motius que inspiren aquest treball viuen en la proximitat i la quotidianeitat: el riu Xúquer, els sers estimats, la música popular, els combois a les casetes de camp, la tradició com un continu que ve del passat, passa pel present i va cap el futur…, la nostra cultura, el nostre estil de vida, des de la Ribera del Xúquer. Subjau una voluntat de valoritzar els nostres referents més pròxims, mirar cap el món des de el nostre món: una perspectiva cultural tan vàlida com qualsevol altra i des de la que podem aportar des de la localitat cap a la globalitat.

nésTor monT  la seua pàgina web

taiMa teSao-- qUI nO a...

m'encisa...

    ... 

    qui no ha gaudit

    qui no s'ha enamorat

    qui no ha rigut

    qui no ha confiat

    ...

    qui no ha xiulat

    qui no ha somiat

    qui no ha pintat i estimat

    qui no ha lluita

    qui no ha il·luminat i xiuxiuejar

    ...

siLVio roDRiguez- si sEco un LLanto

... 

Un día, junto al mar,

un alma halló su voz

y una tonada hallaba su razón.

Fue el día en qu nació

la verdad hechizada:

la melodía y el alma enamoradas.

El alma con canción

iluminó su hogar

y la canción con alma echó a volar.

Desde entonces las dos

vivieron más despacio,

a pesar de su tiempo y de su espacio.

Sospecho que hoy empiezo a ser canción.

Y tengo la impresión

de que seré tu sol

si logro ser tu canto.

...

zuCChero fornACiari- il mare impetuoso

Voglio vederti ballare
senza tabù
un ballo da strappamutande
fallo di più
come on sister
è un volo proibito
amore e sesso, sesso, sesso
sono un assetato
perché tu sei l’acqua, l’acqua del peccato!

Il mare impetuoso al tramonto
salì sulla luna e dietro una
tendina di stelle…

Voglio vederti toccare
seduta nel bar
oppure davanti all’altare
a un passo da me,
come on sister
a un passo non posso
amore e sesso, sesso, sesso
sono un affamato
perché tu sei il pane, il pane del peccato!

Il mare impetuoso al tramonto
salì sulla luna e dietro una
tendina di stelle…

E sentirai la mia pelle
ovunque tu sarai
sulla tua pelle
sulla tua pelle

Balla bella,
che sei bella, come il peccato!

Il mare impetuoso al tramonto
salì sulla luna e dietro una
tendina di stelle…

e sentirai la mia pelle
ovunque tu sarai
sulla tua pelle
sulla tua pelle

Voglio vederti ballare, oddio non resisto
Voglio vederti vibrare, oddio non resisto
Voglio vederti godere, oddio non resisto
Voglio, ti voglio godere, oddio non resisto

Il mare impetuoso al tramonto
salì sulla luna e dietro una
tendina di stelle… se la chiavò!

Silenci - Un no sé què - Laura - Lluis llach.

3.- LAURA



I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cos altiu;
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Laura.


M’és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l’avui,
la nostra joia pel demà...
A casa enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.


I si l’atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t’acompanyin els ocells,
que t’acaronin els estels;
i en un racó d’aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.


Edició:1977;Discografia:Campanades a morts (1977)


2.- UN NO SÉ QUÈ



Un no sé què quan camines
i aquest posat mig despenjat dels qui enxarxen estels.
Un tarannà que no estimen
els nous cretins, cabdills d'un ordre corroït i vell.
Però aquesta llum dels teus ulls
omple de fars l'horitzó,
i encega els llops que cada nit vigilen
la llibertat encadenada lliure...


Tens un secret al somriure
que és un ensurt pel somni plàcid dels omnipotents.
El cor et bat en revolta.
Fent-te insubmís als guardes del correcte pensament.
I aquesta llum als teus ulls
que és esperança i demà,
t'estimo així i així sé que m'estimes
quan frec a frec obrim la nostra vida
a un aire nou que empeny amb força
un món que ja s'acosta...


Canto el somni dels teus ulls
perquè va més lluny d'aquest meu somni,
hi ha un poema de futur
en l'anhel que t'omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.


M'agrades quan t'amotines
i pirateges nous vaixells per anar contracorrent.
Ningú no sap com comprar-te
ni com tornar més pla el pols del teu arrauxat cervell.
Perquè la llum dels teus ulls
és flama encesa i perill
per l'ordre de la por que fa correcte
acceptar com normalitat certa
la injustícia, la misèria,
la ferotge guerra...


Canto el somni dels teus ulls
perquè en ell perviu tot el que estimo,
hi ha un poema de futur
en l'anhel que t'omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.


Edició: 2002; Discografia: Jocs (2002)


1.- SILENCI



Si m'heu de fer callar
que sigui ara,
ara que puc dir no,
i res teniu per a comprar-me.


Que no vull esperar.
Que sigui ara!
Ara que puc sentir
el pes de tanta basarda.


Que no em sap cap greu
dur la boca tancada,
sou vosaltres qui heu fet
del silenci paraules.


Que no vull esperar
que el temps rovelli l'arma,
que no vull que la por
tingui més temps per a guanyar-me.


Si m'heu de fet callar
que sigui ara,
ara que tinc les mans
per a canviar de guitarra.


Edició:1974; Discografia:I si canto trist (1974)-Barcelona. Gener de 1976 (1976)