Silvia Delgado- los relojes

Cuando vengas a buscarme rompe antes los relojes,

ellos hacen que las horas se conviertan en ceniza,

que los besos se den con prisa,

que la ternura se levante veloz

y se vista.

Cuando vengas a buscarme

trae siglos de paciencia,

deja fuera  esa costumbre arcaica

de hacer con el amor

una conquista.

Quiero que vengas

no como quien viene a reposar en los brazos de una madre,

no como quien viene a mostrar la brújula que señala las utopías,

no como quien viene para recomponer el cuerpo que destrozan las fábricas de rutinas.

Si vienes a buscarme rompe antes los relojes.

Ten presente:

el tiempo es un verdugo

que mata con su tic tac

a los que   aman una eternidad

en un instante breve.

imatge de Kalvellido

font: Si vis pacem

toNo fornés i miQuel gil i la línea de flotació en els llavis...

mini conferència, mini recital i mini concert...

Em considere una persona amb desitjos realitzables, això em permet aconseguir-ne, de quan en quan, algun.

Estos dos mesos están seguent força especials, per la quantitat de destijos materialitzats.

Ahir vaig tenir una bona i esperada emoció. Vaig veure a Tono Fornés i Miquel Gil junts, ambdós, un recitant i l'altre cantant, la que per a mi és una de les poesies més BRUTALS que mai he sentit (i em referisc a sentir a la pell, no d'escoltar).

Recorde la primera vegada que la vaig escoltar, perquè va ser amb la musica d'En Miquel amb el que vaig descobrir a En Toni. Clarament, m'enganxa, este blog duu el nom d'eixe poema.

El meu estimat amic Joan em va dir, tinc una sopresa per tu (va ser un telefonada ràpida i d'avís, res a veure, però ho faré tal qual ho vaig viure jo). Em va dir Joan: a la meua facultat, en l'assignatura de Literatura Comparada (Antonia Cabanilles), han convidat a Miquel Gil i  a Tono Fornés per a parlar del teu POEMAAA!!!(a la conferència ja queda clar de qui era el poema, ha ha ha). I no ho vaig dubtar i allà me'n vaig anar.

QUIN GOIG...

Va ser un plaer compartir eixa estona, el dia 11 a les 11, una mini conferència, un mini recital de poesia i un mini concert.

Gràcies a la gent com vosaltres que expresseu amb paraules allò que sentim i ho feu quotidià.

Begoña Pozo, Tono Fornés i Antonia Cabanilles

Miquel Gil preparant-se per actuar, acompanyat d'en Josep Dimas

Miquel Gil actuant

mientras dure- Edel Juárez.

No me importa mostrarme débil mientras escribo, 
Si aún no soy fuerte, ni nunca lo he sido, 
No se amar como aquí juegan, 
Yo amo con los codos, con el sueño, con la voz, 
No tengo objeción en no ser correspondido. 

No me importa cuanto vivan mis amores, 
Yo amo mientras dura, mientras puedo, 
Mientras se vacía el vaso y emprendo mi camino. 

Yo no entiendo como aman los humanos, 
Por eso estoy aquí contigo, por tu duda, 
Por todo lo que no sabes ni averiguas, 
Por todo lo que das sin saber siquiera que tuviste. 

Amo tus alas, tus vuelos, tus caderas 
Donde termina mi noche, mi nostalgia, 
No me importa que no entiendas que te amo, 
Que dudes y llores, y preguntes y reclames, 
Yo te amo. 

Mientras dure.

Per molts anys a Estellés!!!!

Avui hauria fet 89 anys Vicent Andrés Estellés. El recordem llegint-lo amb la subversió, humor, lucidesa i sornegueria que el caracteritzaven amb aquest poema de "La clau que obri tots els panys". Segur que ha fet grans amics entre els morts... Per molts anys!

AMB UN FONS SUBVERSIU

Ja no hi ha més que això: 
Mort. 
Est, Oest, Sud i 
Nord. 
Mort. Mort només. 
Llocs 
de 
morts. 
Uns llarguíssims 
rebosts 
plens de 
morts. 
Morts per totes les bandes, 
camuflats darrere unes flors. 
Un dia, 
però, 
sorgiran dels seus 
llocs, 
cauran damunt de les ciutats -un 
avalot 
de 
morts- 
i ja només hi haurà 
això: 
morts. 
Ells manaran, tindran les seues 
Corts, 
diran: 
"Açò 
és dolent i això és 
bo" 
i donaran faltes i bones. 
Però ara esperen als seus llocs. 
Esperen l'ordre de llançar-se. 
Ha de venir un ordre nou. 
L'instauraran els 
morts, 
de la nit al matí, un dia 
qualsevol. 
Tot canviarà de dalt a baix: 
els vius estarem sotmesos als morts. 
Cal, 
doncs, 
fer-se amics entre els morts. 

Vicent Andrés Estellés
LB

font: INTITUCIÓ LLETRES CATALANES 

miQuel Riera... mai donis per finit

Mai donis per finit el temps de seduir-me,

allò que obtens de mi que no et conformi mai.

Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.

Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sense rumb, aquest no tocar en terra
del qual ara ja en deim miquelangelejar.

Defineix, davant meu, els signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,

apropa't fins al punt on et perdi de vista
si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.

Miquel Àngel Riera

El pis de la badia Columna 1992

Dánae. G.Klimt

reivindicant...

reivindicant...:

cavaller de bona terra o mestressa feinera,

metge, mestra, paleta o infermera,

doctor de qualsevol saber o desnonat pels monstres

que esperen, afamats les engrunes del sou migrat

o anorrear la nostra vida escadussera...

digues prou i planta cara, que de dracs en tenim tots

però ara mateix, la nostra fera

té la ruta definida, i l’arsenal a punt, a l’espera

per clavar l’estocada final...

i cal definir molt bé la bèstia, i fer-ne sang

que ja no ens queda gaire res, estripa’t la ceguesa

i lluita per anar endavant, sempre endavant,

prou de ser orbs,

que ells vénen forts i ferotges, esclafant!

font:http://zel-aramateix.blogspot.com

te quiero- mario benedetti

Tus manos son mi caricia 
mis acordes cotidianos 
te quiero porque tus manos 
trabajan por la justicia 

si te quiero es porque sos 
mi amor mi cómplice y todo 
y en la calle codo a codo 
somos mucho más que dos 

tus ojos son mi conjuro 
contra la mala jornada 
te quiero por tu mirada 
que mira y siembra futuro 

tu boca que es tuya y mía 
tu boca no se equivoca 
te quiero porque tu boca 
sabe gritar rebeldía 

si te quiero es porque sos 
mi amor mi cómplice y todo 
y en la calle codo a codo 
somos mucho más que dos 

y por tu rostro sincero 
y tu paso vagabundo 
y tu llanto por el mundo 
porque sos pueblo te quiero 

y porque amor no es aureola 
ni cándida moraleja 
y porque somos pareja 
que sabe que no está sola 

te quiero en mi paraíso 
es decir que en mi país 
la gente viva feliz 
aunque no tenga permiso 

si te quiero es porque sos 
mi amor mi cómplice y todo 
y en la calle codo a codo 
somos mucho más que dos.

BAPTISME de gemma gorga

BAPTISME:

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cada vespre torno a llegir totes les cartes 
que mai no m'has escrit i que guardo en calaixos 
transparents perquè els lladres no puguin trobar-les 
—¿com veure l'aire en l'aire, la llum en la llum?—. 
Existeixen molts passats dins el passat, moltes 
memòries que es ramifiquen com petits 
capil·lars del temps. També és record tot allò 
que no vam arribar a viure, a veure, a dir-nos, 
tot allò que se'ns va quedar adherit lleument 
al cor, com una pestanya a punt de volar. 
Mortes abans de néixer, no per això deixen 
de ser ànimes les ànimes. Ni les paraules, 
paraules. Només els va faltar l'aigua freda 
del baptisme i algú que sabés creure en elles.

Gemma Gorga

El desordre de les mans

Pagés editors,  2003

Més sobre l'autora, ací.

ACÍ podeu escoltar el poema dit per l'autora.

eL meU amoR consisteiX dE lluíS roDa

El meu amor consisteix
a mirar les pastilles dels frens del teu cotxe,
sense que tú te n’adones.

A entrar quan t’estàs dutxant,
amb qualsevol excusa,
a actuar com un actor de cine,
fins i tot quan faig de roín.

A fer-te saber com que m’agrada l’olor de gesmil,
i obligar-te a olorar-lo cada vegada que t’ho dic.

A ampliar totes les teues fotos,
a fer-te proposicions indecents,
com cosir-me un botó,
i fer-ho de manera irresistible.

A celebrar els teus aniversaris,
encara que et sàpiga mal.

A clavar-te mà, sense demanar permís,
sense cap dret,
amb la teua inestimable col.laboració.

A acompanyar-te sempre al metge.
A desitjar altres dones sense que te n’adones.
A comparar els seus culs amb el teu per exemple.
A no fer res per satisfer aquest desig.

A enutjar-me pensant que tots et miren el cul.

A resitir-me que em consideres teu per sempre.
A mossegar-me la llengua quan sóc a punt de dir-t’ho.
A recordar-te a priori,
no a posteriori.
A respectar-te in fraganti.
A fer-me respectar,
a no dedicar-te poemes,
a dedicar-te la vida.
A no donar-me mai per satisfet,
a intentar fer-te feliç, mentrestant. 

NICOLEttA  TOmAS

II DIADA D'ESTELLÉS.

TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER

 

Et besaria lentament,

et soltaria els cabells,

t'acariciaria els muscles,

t'agafaria el cap

per a besar-te dolçament,

estimada meua, dolça meua,

i sentir-te, encara més nina,

més nina encara sota les mans,

dessota els pèls del meu pit

i sota els pèls de l'engonal,

i sentir-te sota el meu cos,

amb els grans ulls oberts,

més que entregada confiada,

feliç dins els meus abraços.

Et veuria anar, tota nua,

anant i tornant per la casa,

tot açò que ja no pot ser.

Sóc a punt de dir el teu nom,

sóc a punt de plorar-lo

i d'escriure'l per les parets,

adorada meua, petita.

Si em desperte, a les nits,

em desperte pensant en tu,

en el teu daurat i petit cos.

T'estimaria, t'adoraria

fins a emplenar la teua pell,

fins a emplenar tot el teu cos

de petites besades cremants.

És un amor total i trist

el que sent per tu, criatura,

un amor que m'emplena les hores

totalment amb el record

de la teua figura alegre i àgil.

No deixe de pensar en tu,

em pregunte on estaràs,

voldria saber què fas,

i arribe a la desesperació.

Com t'estime! Em destrosses,

t'acariciaria lentament,

amb una infinita tendresa,

i no deixaria al teu cos

cap lloc sense la meua carícia,

petita meua, dolça meua,

aliena probablement

a l'amor que jo sent per tu,

tan adorable! T'imagine

tèbia i nua, encara innocent,

vacil.lant, i ja decidida,

amb les meues mans als teus muscles,

revoltant-te els cabells,

agafant-te per la cintura

o obrint-te les cames,

fins a fer-te arribar, alhora,

amb gemecs i retrocessos,

a l'espasme lent del vici;

fins a sentir-te enfollir,

una instantània follia:

tot açò que ja no pot ser,

petita meua, dolça meua.

Et recorde i estic plorant

i sent una tristesa enorme,

voldria ésser ara al llit,

sentir el teu cos prop del meu,

el cos teu, dolç i fredolic,

amb un fred de col.legiala,

encollida, espantada; vull

estar amb tu mentre dorms,

el teu cul graciós i dur,

la teua adorable proximitat,

fregar-te a penes, despertar-te,

despertar-me damunt el teu cos,

tot açò que ja no pot ser.

Et mire, i sense que tu ho sàpies,

mentre et tinc al meu davant

i t'estrenyc, potser, la mà,

t'evoque en altres territoris

on mai havem estat;

contestant les teues paraules,

visc una ègloga dolcíssima,

amb el teu cos damunt una catifa,

damunt els taulells del pis,

a la butaca d'un saló

de reestrena, amb la teua mà

petita dintre la meua,

infinitament feliç,

contemplant-te en l'obscuritat,

dos punts de llum als teus ulls,

fins que al final em sorprens

i sens dubte em ruboritzes,

i ja no mires la pantalla,

abaixes llargament els ulls.

No és possible seguir així,

jo bé ho comprenc, però ocorre,

tot açò que ja no pot ser.

Revisc els dolços instants

de la meua vida, però amb tu.

És una flama, és una mort,

una llarga mort, aquesta vida,

no sé per què t'he conegut,

jo no volia conèixer-te...

A qualsevol part de la terra,

a qualsevol part de la nit,

mor un home d'amor per tu

mentre cuses, mentre contemples

un serial de televisió,

mentre parles amb una amiga,

per telèfon, d'algun amic;

mentre que et fiques al llit,

mentre compres en el mercat,

mentre veus, al teu mirall,

el desenvolupament dels teus pits,

mentre vas en motocicleta,

mentre l'aire et despentina,

mentre dorms, mentre orines,

mentre mires la primavera,

mentre espoles les estovalles,

mor un home d'amor per tu,

tot açò que ja no pot ser.

Que jo me muir d'amor per tu.

M'ACLAME A TU

 

M'aclame a tu mare de Terra sola,

arrape als teus genolls amb ungles brutes,

invoque un nom o secreta consigna,

mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat

segueix camins, segueix foscos camins,

m'agafe a tu, al que més estimava,

i cante el jorn del matí il.limitat.

El clar camí, el pregon idioma,

un alfabet fosforescent de pedres,

un alfabet sempre amb la clau al pany,

el net destí, la sendera de llum.

Sempre a la nit il.luminat enter,

un bell futur, una augusta contrada,

seràs el rent que fa pujar el pa,

seràs el sol i seràs la collita.

Seràs la fe i la medalla oculta,

seràs l'amor i la ferocitat,

seràs la clau que obri tots els panys,

seràs la llum, la llum il.limitada.

Seras confí on l'aurora comença

seràs forment, escala il.luminada.

Seràs l'ocell i seràs la bandera,

l'himne fecund del retorn de la pàtria,

tot esquinçat de l'emblema que puja,

seràs l'ocell i seràs la bandera.

Jo pujaré piament els graons

i en arribar al terme entonaré

el prec dels vents que em retornaves sempre. 

 Vicent Andrés Estellés.

"Hay gente que nos hace el amor por detrás"

Brutal!!!!... més clar... aigua.

POESÍA. "Hay gente que nos hace el amor por detrás", de Belén Reyes (Madrid, 1964):

Hay gente que nos hace el amor por detrás

Que no da la cara.

No quieren pagar impuestos

-no declaran-.

Sólo invierten en su ego.

Y de vez en cuando llaman

(limpian el polvo que echaron)

-¿Qué tal estás, cómo andas?

Si te intuyen un temblor,

un te quiero, una mirada,

rápidamente se escapan.

Hay gente que hace el amor

con la pared de su casa.

Font: elrincondemisdesvarios.blogspot.com/

SENCILLOS DESEOS - GiOcOnDa BeLli

Hoy quisiera tus dedos
escribiéndome historias en el pelo,
y quisiera besos en la espalda,
acurrucos, que me dijeras
las más grandes verdades
o las más grandes mentiras,
que me dijeras por ejemplo
que soy la mujer más linda,
que me querés mucho,
cosas así, tan sencillas, tan repetidas,
que me delinearas el rostro
y me quedaras viendo a los ojos
como si tu vida entera
dependiera de que los míos sonrieran
alborotando todas las gaviotas en la espuma.
Cosas quiero como que andes mi cuerpo
camino arbolado y oloroso,
que seas la primera lluvia del invierno
dejándote caer despacio
y luego en aguacero.
Cosas quiero, como una gran ola de ternura
deshaciéndome un ruido de caracol,
un cardumen de peces en la boca,
algo de eso frágil y desnudo,
como una flor a punto de entregarse
a la primera luz de la mañana,
o simplemente una semilla, un árbol,
un poco de hierba.

 

El Beso, Gustav Klimt.

 

MIENTRAS TÚ EXISTAS. Ángel González

Mientras tú existas,
mientras mi mirada
te busque más allá de las colinas,
mientras nada
me llene el corazón,
si no es tu imagen, y haya
una remota posibilidad de que estés viva
en algún sitio, iluminada
por una luz cualquiera...

Mientras

yo presienta que eres y te llamas
así, con ese nombre tuyo
tan pequeño,
seguiré como ahora, amada
mía,
transido de distancia,
bajo ese amor que crece y no se muere,
bajo ese amor que sigue y nunca acaba.

font: Puntos de vista y nada más. 
http://javierfigueiredo.blogspot.com/

Sophia de Mello Breyner Andresen

25 DE ABRIL

Esta é a madrugada que eu esperava
O dia inicial inteiro e limpo
Onde emergimos da noite e do silêncio
E livres habitamos a substância do tempo

ESPERO

Espero sempre por ti o dia inteiro,
Quando na praia sobe, de cinza e oiro,
O nevoeiro
E há em todas as coisas o agoiro
De uma fantástica vinda.

font: Puntos de vista y nada más. http://javierfigueiredo.blogspot.com/

JAIME SABINES........."ESPERO CURARME DE TI"

EDD ROSS

ESPERO CURARME DE TI.

Espero curarme de ti en unos días. Debo dejar de 

fumarte, de beberte, de pensarte. Es posible. 
Siguiendo las prescripciones de la moral en turno. Me 
receto tiempo, abstinencia, soledad. 

¿Te parece bien que te quiera nada más una semana? 
No es mucho, ni es poco, es bastante. En una 
semana se pueden reunir todas las palabras de amor 
que se han pronunciado sobre la tierra y se les 
puede prender fuego. Te voy a calentar con esa 
hoguera del amor quemado. Y también el silencio. 
Porque las mejores palabras del amor están entre dos 
gentes que no se dicen nada. 

Hay que quemar también ese otro lenguaje lateral y 

subversivo del que ama. (Tú sabes cómo te digo que 
te quiero cuando digo: 'qué calor hace', 'dame 
agua', '¿sabes manejar?,'se hizo de noche'... Entre 
las gentes, a un lado de tus gentes y las mías, te he 
dicho 'ya es tarde', y tú sabías que decía 'te 
quiero'.) 

Una semana más para reunir todo el amor del 
tiempo. Para dártelo. Para que hagas con él lo que tú 
quieras: guardarlo, acariciarlo, tirarlo a la basura. No 
sirve, es cierto. Sólo quiero una semana para 
entender las cosas. Porque esto es muy parecido a 
estar saliendo de un manicomio para entrar a un 
panteón.

Sabines.

font:  http://elrincondemisdesvarios.blogspot.com/2011/07/jaime-sabinesespero-curarme-de-ti.html

Comisión Poesía Plaza del 15 de Mayo Valencia Spanish Revolution

La força de la poesia....

Dedicada a Inma de Celis una amant de la poesia en estat pur!!!!!

Ricardo Darín - Homenaje Derechos Humanos

QUEDA PROHIBIDO

¿Qué es lo verdaderamente importante?,
Busco en mi interior la respuesta,
y me es tan difícil de encontrar.

Falsas ideas invaden mi mente,
acostumbrada a enmascarar lo que no entiende,
aturdida en un mundo de irreales ilusiones,
donde la vanidad, el miedo, la riqueza,
la violencia, el odio, la indiferencia,
se convierten en adorados héroes,
¡no me extraña que exista tanta confusión,
tanta lejanía de todo, tanta desilusión!.

Me preguntas cómo se puede ser feliz,
cómo entre tanta mentira puede uno convivir,
cada cual es quien se tiene que responder,
aunque para mí, aquí, ahora y para siempre:
Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarme un día sin saber qué hacer,
tener miedo a mis recuerdos,
sentirme sólo alguna vez.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quiero,
abandonarlo todo por tener miedo,
no convertir en realidad mis sueños.

Queda prohibido no demostrarte mi amor,
hacer que pagues mis dudas y mi mal humor,
inventarme cosas que nunca ocurrieron,
recordarte sólo cuando no te tengo.

Queda prohibido dejar a mis amigos,
no intentar comprender lo que vivimos,
llamarles sólo cuando los necesito,
no ver que también nosotros somos distintos.

Queda prohibido no ser yo ante la gente,
fingir ante las personas que no me importan,
hacerme el gracioso con tal de que me recuerden,
olvidar a todos aquellos que me quieren.

Queda prohibido no hacer las cosas por mí mismo,
no creer en mi dios y hallar mi destino,
tener miedo a la vida y a sus castigos,
no vivir cada día como si fuera un último suspiro.

Queda prohibido echarte de menos sin alegrarme,
odiar los momentos que me hicieron quererte,
todo porque nuestros caminos han dejado de abrazarse,
olvidar nuestro pasado y pagarlo con nuestro presente.

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen más que la mía,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha,
sentir que con su falta el mundo se termina.

Queda prohibido no crear mi historia,
dejar de dar las gracias a mi familia por mi vida,
no tener un momento para la gente que me necesita,
no comprender que lo que la vida nos da, también nos lo quita.




p.S: grácias Inma.