mini conferència, mini recital i mini concert...
Em considere una persona amb desitjos realitzables, això em permet aconseguir-ne, de quan en quan, algun.
Estos dos mesos están seguent força especials, per la quantitat de destijos materialitzats.
Ahir vaig tenir una bona i esperada emoció. Vaig veure a Tono Fornés i Miquel Gil junts, ambdós, un recitant i l'altre cantant, la que per a mi és una de les poesies més BRUTALS que mai he sentit (i em referisc a sentir a la pell, no d'escoltar).
Recorde la primera vegada que la vaig escoltar, perquè va ser amb la musica d'En Miquel amb el que vaig descobrir a En Toni. Clarament, m'enganxa, este blog duu el nom d'eixe poema.
El meu estimat amic Joan em va dir, tinc una sopresa per tu (va ser un telefonada ràpida i d'avís, res a veure, però ho faré tal qual ho vaig viure jo). Em va dir Joan: a la meua facultat, en l'assignatura de Literatura Comparada (Antonia Cabanilles), han convidat a Miquel Gil i a Tono Fornés per a parlar del teu POEMAAA!!!(a la conferència ja queda clar de qui era el poema, ha ha ha). I no ho vaig dubtar i allà me'n vaig anar.
QUIN GOIG...
Va ser un plaer compartir eixa estona, el dia 11 a les 11, una mini conferència, un mini recital de poesia i un mini concert.
Gràcies a la gent com vosaltres que expresseu amb paraules allò que sentim i ho feu quotidià.
Begoña Pozo, Tono Fornés i Antonia Cabanilles |
Miquel Gil preparant-se per actuar, acompanyat d'en Josep Dimas |
Miquel Gil actuant |