amaiA crespo. pauLa bonet

divendres, 14 de febrer del 2014

Stop! rodando el cambio.


Con este documental presentado en forma de road-movie y formado por un equipo de mujeres, pretendemos mostrar una alternativa real y factible que puede hacerse tanto a nivel individual como colectivo. La corriente decrecentista agrupa a día de hoy diversas prácticas o formas de vida que muchas personas y colectivos ya están llevando a cabo. En el viaje mostraremos todas estas maneras de entender la vida , el consumo, el respeto por el medio ambiente, el trabajo, y el deseo y la necesidad latente de participar activamente en las tomas de decisiones tanto políticas como sociales que rigen nuestras vidas. Todas tienen algo en común: vivimos en el mismo planeta, y este planeta es finito.
Equipo 

Blanca Ordóñez
Alba González de Molina
Paula Pérez-Cossio
Irene Tomé
Lou Lipp
Jennifer Dávila
Elena Muñoz
Yolanda Barrera

dijous, 13 de febrer del 2014

Homes vivint (patint) com si fossin dones: el curt ignorat als cinemes que triomfa a YouTube

Les lleis de la viralitat són imprevisibles. Un curtmetratge francès estrenat fa quatre anys, que explica la vida d'un home en un món en què els rols del gènere s'han invertit, s'ha convertit en viral. 'Majorité opprimée', d'Eleonore Pourriat, va tenir un recorregut discret per alguns festivals de cinema, i no ha estat fins ara que ha començat a circular una versió subtitulada en anglès per YouTube que el curt ha agafat embranzida, amb prop de 5 milions de visites. El vídeo dels 5 milions de visites, per cert, ja ha estat retirat de YouTube. 
El curt feminista explica un dia en la vida de Pierre, que ha adoptat estranyament el rol d'una dona. Revisa la bústia, parla amb una veïna, surt de casa per deixar els nens a la llar d'infants, parla amb el professor, agafa la bici i rep un parell de floretes pel camí. Després, Pierre acaba sent víctima d'una agressió sexual.




font: http://www.ara.cat/

Simplement desesperats per Vicent Partal

Ahir el Consell Jurídic Valencià sembla que va emetre un informe, a petició del govern, negant que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua puga definir què és el valencià. Segons el Consell Jurídic Valencià la definició que en fa l'AVL, equiparant 'valencià' i 'català', no s'ajusta a l'estatut. Tot plegat un autèntic sainet.
Cal recordar que l'Acadèmia és part integral de la Generalitat Valenciana, un fet --tot siga dit-- completament anormal i excepcional entre les autoritats lingüístiques normatives del món. I que les seues decisions són, a tots els efectes, decisions de la Generalitat. I cal recordar també que l'estatut d'autonomia, en l'article 7.8, diu: 'L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l'idioma valencià.' La insòlita decisió del CJC obre per tant un conflicte intern dels grossos dins la Generalitat. A part que, simplement per sentit comú, el Consell Jurídic Valencià hauria d'explicar com es concilia ser autoritat d'una cosa i no tenir l'autoritat de definir la cosa de la qual ets l'autoritat.

La pallassada és, doncs, monumental. En primer lloc perquè la decisió de què és una llengua no depèn dels juristes, sinó dels filòlegs. Però, fins i tot passant per alt un fet tan fonamental, la decisió del Consell Jurídic Valencià, adoptada a corre-cuita i en un òrgan que se suposa que respecta les lleis i la jurisprudència, és d'un ridícul espantós. Per què?
Doncs perquè la llei de creació de l'Acadèmia ja reconeix que 'el valencià' forma part d'un 'sistema lingüístic' més ampli, o perquè un dictamen del 9 de febrer de 2005 de la mateixa acadèmia diu que 'la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra'.

Encara més: el CJC voluntàriament ha menystingut les quaranta-sis sentències (del constitucional i suprem espanyols i del superior valencià) que refermen que català i valencià són la mateixa cosa i que es pot dir de totes dues maneres. I ho repetiré: no és feina dels tribunals decidir sobre la llengua, però resulta que a més els tribunals ho diuen; i, doncs, contradiuen quaranta-sis voltes (!) això que afirma el Consell Jurídic Valencià.
El ridícul és en aquest sentit definitiu i despulla la veritable raó de la cosa. El PP, segons enquestes que ja circulen, no tan solament perd la Generalitat, sinó que perd també les eleccions. Perd el País Valencià. I en vista d'això segurament pensa que l'anticatalanisme, que tradicionalment li havia donat bons resultats, és la darrera arma que li queda per a marejar i confondre la gent. A veure si pot salvar encara els mobles. Per això no els importa ni fer el ridícul ni guardar les formes: simplement estan desesperats.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...