amaiA crespo. pauLa bonet

dijous, 22 de desembre de 2011

dE Mi amigO mauriCio felleR...


“Se puede vivir una larga vida sin aprender nada,

se puede durar sobre la tierra sin agregar
ni cambiar una pincelada del paisaje;
se puede simplemente no estar muerto sin estar tampoco vivo.
Basta con no amar, nunca, a nada, a nadie.
Es la única receta infalible para no sufrir.
Yo aposté mi vida a todo lo contrario
y hacía muchos años que definitivamente
había dejado de importarme si lo perdido era más que lo ganado.
Creía que ya estabamos a mano, el mundo y yo,
ahora que ninguno de los dos respetaba demasiado al otro.
Pero un día descubrí que todavía podía hacer algo para
estar completamente vivo,
antes de estar definitivamente muerto.
Entonces me puse en movimiento…”

nicoleTTa tomaS. amaNtes

dimecres, 21 de desembre de 2011

néstoR monT, uN cantautoR propeR...

"...Ara tinc música i lletra
tu has tingut part, i també és meua,
sembla que, podria ser,
l'hem cantada els dos
alguna vegada, potser."
Res es perd en el no-res. Cendraires.

Ahir per la vesprada vaig arribar a casa amb la necessitat d'escoltar a Cendraires. No podia llevar-me del cap aquella cançó... " m'agradaria saber si se'n recordeu...", i tant que ho recorde...
Amic Néstor quants moments. Moments de música a Algemesí, en les primeres Folgances, o en qualsevol festeta que tu i els teus amics i amigues preparaveu allà a les Escoles, concerts a favor de la insubmissió d'algun company, balls arreu del país al compàs de la música folk, perdres per les muntanyes de la Serra Mariola mentre el Montcabrer ens observava, les eixides de soparets, rialles, conversa, música, complicitat... i el refugi d'amics estimats...
Una vesprada plena de sentit i de sentiments... una vegada més una seguidora teua que l'enyor li recorda que vam passar uns grans dies, i que no està gens malament dur-los a la memòria.

néstoR afinanT...

esTrelleS quE sóN miraDes

m'agradaria contar-vos tot allò que no sé
m'agradaria saber tot allò que desconec,
el que no ve al diari o ve soterrat
al racó menys visible, al més ignorat.

m'agradaria saber si se'n recordeu
d'aquell gest tan preciós que oferieu al sol.

Si sabeu que neixen flors als barrancs
i als abismes hi ha més vida que pugues pensar,
als boscos hi ha sers diminuts i valents
i a les cases les coses de nit fan canviar.

m'agradaria saber si se'n recordeu
de fades que van, volant i volant.

contar-vos  que un home va fer al desert un bosc
que les flors acaronen al vent els dies de dol,
al matí el sol té pressa per eixir al balcó
peruqè està enamorat de la terra, ell és generós.

m'agradaria saber si se'n recordeu
d'estrelles que son mirades d'amor
mirades que són entre els homes un pont
entre el homes que som la llum, la claror
la llum que som, som astres, som mar,
som mirades d'amor.



amoR terrA, el seu últim treball...


És un treball on es reflexa l’estima directa i emocional pel meu paisatge fet de natura i       persones. Els motius que inspiren aquest treball viuen en la proximitat i la quotidianeitat: el riu Xúquer, els sers estimats, la música popular, els combois a les casetes de camp, la tradició com un continu que ve del passat, passa pel present i va cap el futur…, la nostra cultura, el nostre estil de vida, des de la Ribera del Xúquer. Subjau una voluntat de valoritzar els nostres referents més pròxims, mirar cap el món des de el nostre món: una perspectiva cultural tan vàlida com qualsevol altra i des de la que podem aportar des de la localitat cap a la globalitat.





nésTor monT  la seua pàgina web

diumenge, 18 de desembre de 2011

foRa dE OrdeM... caetaNo veloSo

Vapor barato
Um mero serviçal
Do narcotráfico
Foi encontrado na ruína
De uma escola em construção...
Aqui tudo parece
Que era ainda construção
E já é ruína
Tudo é menino, menina
No olho da rua
O asfalto, a ponte, o viaduto
Ganindo prá lua
Nada continua...
E o cano da pistola
Que as crianças mordem
Reflete todas as cores
Da paisagem da cidade
Que é muito mais bonita
E muito mais intensa
Do que no cartão postal...
Alguma coisa
Está fora da ordem
Fora da nova ordem
Mundial...
Escuras coxas duras
Tuas duas de acrobata mulata
Tua batata da perna moderna
A trupe intrépida em que fluis...
Te encontro em Sampa
De onde mal se vê
Quem sobe ou desce a rampa
Alguma coisa em nossa transa
É quase luz forte demais
Parece pôr tudo à prova
Parece fogo, parece
Parece paz, parece paz...
Pletora de alegria
Um show de Jorge Benjor
Dentro de nós
É muito, é grande
É total...
Alguma coisa
Está fora da ordem
Fora da nova ordem
Mundial...
Meu canto esconde-se
Como um bando de Ianomâmis
Na floresta
Na minha testa caem
Vem colocar-se plumas
De um velho cocar...
Estou de pé em cima
Do monte de imundo
Lixo baiano
Cuspo chicletes do ódio
No esgoto exposto do Leblon
Mas retribuo a piscadela
Do garoto de frete
Do Trianon
Eu sei o que é bom...
Eu não espero pelo dia
Em que todos
Os homens concordem
Apenas sei de diversas
Harmonias bonitas
Possíveis sem juízo final...
Alguma coisa
Está fora da ordem
Fora da nova ordem
Mundial...


divendres, 16 de desembre de 2011

sI Un adéU d'amOr foS encarA aMor... lluíS llacH

Oh, si un adéu d'amor fos només el gest 
del dolor compartit 
per no haver sabut volar junts més alt. 
Oh, si un adéu d'amor fos encara amor. 


Oh, si un adéu d'amor fos pols d'un camí 
sense espai pels retrets, 
sols un pas més pel bell do de seguir en l'intent, 
en l'antic intent d'estimar i somiar 
de sempre, per sempre i sempre lliurament. 


Oh, que no acabi mai el teu pas per mi 
ni aquest joc dels sentits 
que ara ens fan senyals d'un amor tan dens, 
rar entramat de por i desig d'enllà... 


Oh, si un adéu d'amor fos encara amor, 
per sempre, de sempre i sempre lliurament. 


(Llocs, 2002)

dimarts, 13 de desembre de 2011

aMoR eS...................No eS aMor.................


Hablar sobre el amor, amistad y pasiones ... aunque, de vez en cuando, es bueno meditar, también, en lo que No eS aMoR:


Si necesitas alguien para ser feliz, eso no es amor.
Es carencia.
Si tienes celos, inseguridad y haces cualquier cosa para mantener a alguien a tu lado, aún sabiendo que no eres amado, y dices que crees en esa persona, pero no en los otros, que te parecen rivales, eso no es amor.
Es falta de amor propio.
Si crees que tu vida queda vacía sin esa persona; no consigues imaginarte solo y mantienes una relación que se acabó sólo porque no tienes vida propia, eso no es amor.
Es dependencia.
Si piensas que el ser amado te pertenece; te sientes dueño y señor de su vida y de su cuerpo; no le das la oportunidad de expresarse, de decidirse, sólo para afirmar tú dominio, eso no es amor.
Es egoísmo.
Si no lo deseas; no te realizas como hombre o mujer con esta persona; prefieres no tener relaciones íntimas con esa persona, sin embargo sientes algún placer en estar a su lado, eso no es amor.
Es Amistad.
Si discuten por cualquier motivo; se mueren de celos uno del otro; ni siempre hacen los mismos planes; les falta acuerdo en diversas situaciones; no les gusta hacer las mismas cosas o ir a los mismos lugares, pero hay un deseo de estar íntimamente juntos, eso no es amor.
Es Deseo.
Si tu corazón late más fuerte; el sudor se pone intenso, tu temperatura sube y baja vertiginosamente, sólo en pensar en la otra persona, eso no es amor.
Es Pasión.


Ahora, que ya sabes lo que no es amor. Ahora, es más fácil analizar, lo que pasa contigo y procurar resolver la situación o programarse para atraer a alguien por quien sientas afecto y deseo; y que este alguien también sienta lo mismo por tí, para que puedan construir una relación equilibrada, en donde haya el verdadero y eterno aMoR.
il·lustraciÓ de pauLa bonEt

divendres, 9 de desembre de 2011

onaDes--lluíS llacH cantadA peR SILVIo RODRÍGUEz

Un company de música que m'ha regalat aquesta preciositat, aquesta vesprada de fred i gelor... un poc de tendresa que dóna calor als pensaments...
Gràcies Antonio F.


M'agradaria tant 
poder mirar el teu cos 
esquinçat, nu i lluent, 
les aigües del bassal... 

M'agradaria tant 
acaronar els teus cabells 
i eixugar aquesta pell 
amb els meus llavis tan secs... 

Que envejo cada esquitx 
que tu hagis platejat. 
Gelós estic del sol 
si és que ell t'ha enlluernat. 

Que primaveres són 
les onades que tu fas, 
i jo, l'arbre assedegat 
que a la vora està esperant.


I si canto trist.1974

dijous, 8 de desembre de 2011

eL niÑo dE lA biciCleta... jeaN-pieRRe dardeNNe, luC dardeNNe

Cyril, un xiquet d'onze anys, s'escapa de la llar d'acollida, on el seu pare el va deixar després de fer-li promesa que tornaria a recollir-lo. Allò que Cyril es proposa és trobar-lo. Després de cridar, sense resposta, a la porta de l'apartament on vivien, per a eludir la persecució del personal de l'hospici, es refugia en un gabinet metge i es troba en braços d'una jove sentada en la sala d'espera. Així és com, per pura casualitat, coneix a Samantha, una perruquera que li permiteix quedar-se amb ella els caps de setmana.

Cyril, un niño de once años, se escapa del hogar de acogida, donde su padre lo dejó después de prometerle que volvería a buscarlo. Lo que Cyril se propone es encontrarlo. Después de llamar en vano a la puerta del apartamento donde vivían, para eludir la persecución del personal del hospicio, se refugia en un gabinete médico y se echa en brazos de una joven sentada en la sala de espera. Así es como, por pura casualidad, conoce a Samantha, una peluquera que le permite quedarse con ella los fines de semana.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...