amaiA crespo. pauLa bonet

diumenge, 31 de juliol de 2011

ESCOLA D'ESTIU 2011- TREBALL EN GRUP= TREBALL EN GUST



"Dis-me i ho oblide; ensenya'm i ho recorde; involucra'm i ho aprendre"
Benjamin Franklin.

En agraïment als monitors i monitores de l'escoleta.

El mes de juliol és un mes de molta feina per excel·lència. Xiquets i xiquetes vénen a l'Escola d'Estiu per poder gaudir del seu temps lliure, i la millor forma és passar una estona amb els amics i amigues, fent jocs, fent tallers, eixides, és adir, aprenent alhora que  passant-ho bé.

Ja són molts anys els que duguem i es pot observar com van canviant les temàtiques que es van treballant. Quins temes són els que veiem que necessiten ser tractats i quines són aquelles problemàtiques que ens agradaria canviar. Tot i que en un mes no es poden fer grans intervencions, almenys, posem el nostre gra d'arena.

Enguany la temàtica de l'escola d'estiu  ha estat principalment l'Abandó dels Animals de companyia, i d'una manera transversal els Cinc Sentits de l'ésser humà. Ha estat una experiència molt positiva, i només veure els més menuts com van entendre el conte que vam crear per explicar el tema.... uffffff realment ja paga la pena.
A més, l'experiència l'hem pogut compartir amb veterinàries d'Extremadura, que ens van visitar gràcies als contactes d'una de les companyes. Aleshores, pensem que arribarà encara a més gent, a molts més xiquets i xiquetes, i això està bé.

Però, tot açò no seria possible sense el treball de molta gent. Diferents departaments intervenen per a que l'escola d'estiu es duga a terme: els departaments de Joventut, principalment, el d'Educació, de Cultura, d'Intervenció, de Tresoreria  i el d'Obres Públiques (peons)... una xarxa de personal i esforç inestimable. 
Ara bé, no és que m'haja oblidat,  però volia anomenar als MONITORS I MONITORES, d'una manera especial. Àngela, Bea, Carla, Clara, Elena, Eva, Inma, Isabel, Joan, José Antonio, Mariló, Nina, Noelia, Pilar, Ruth, Sheila i Virginia: GRÀCIES MIL. 
Aquest equip facilita moltíssim la coordinació d'aquest projecte. La bona concordança dóna pas a un bon treball. I això es palpa. I aquestes coses cal dir-les i ben fort.

Esperem compartir amb vosaltres nous projectes el que queda d'any i per l'any que ve.
Mil besets i abraçadetes.


dijous, 28 de juliol de 2011

Simply Red - Stars

ONE OF THE BEST MUSICAL GROUPS OF EIGHTY... Mick Hucknall m'encisa...


Any­one who ever held you
Would tell you the way I’m feel­ing
Any­one who ever wanted you
Would try to tell you what I feel inside
The only thing I ever wanted
Was the feel­ing that you ain’t fak­ing
The only one you ever thought about
Wait a minute can’t you see that I

I wanna fall from the stars
Straight into your arms
I, I feel you
I hope you comprehend

For the man who tried to hurt you
He’s explain­ing the way I’m feel­ing
For all the jeal­ousy I caused you
States the reason why I’m try­ing to hide
As for all the things you taught me
It sends my future into clearer dimen­sions
You’ll never know how much you hurt me
Stay a minute can’t you see that I

I wanna fall from the stars
Straight into your arms
I, I feel you
I hope you comprehend

Too many hearts are broken
A lover’s prom­ise never came with a maybe
So many words are left unspoken
The silent voices are driv­ing me crazy
As for all the pain you caused me
Mak­ing up could never be your inten­tion
You’ll never know how much you hurt me
Stay can’t you see that I

I wanna fall from the stars
Straight into your arms
I, I feel you
I hope you comprehend




Cred­its:
Mick Huck­nall — Vocals & Back­ground Vocals
Fritz McIntyre — Key­boards, Vocals & Back­ground Vocals
Tim Kel­lett — Key­boards
Heitor T P — Gui­tars
Ian Kirkham — Sax­o­phone
Gota — Drums, Per­cus­sion & Pro­grams
Shaun Ward — Bass Guitar

El sector de l'art demana que Fabra pose fi als anys d'excessos de Ciscar a l'IVAM

SERGIO MORENO.

Sis associacions de professionals del sector de les arts visuals van fer pública ahir una carta en què insten Alberto Fabra a substituir Consuelo Císcar com a directora de l'IVAM. Segons la missiva, la gestió de Ciscar -qui en 2010 declarà posseir vora 2.600.000€ en béns i patrimoni- es veu enterbolida pel fet d'haver-se atribuït el comissariat de diverses exposicions no dirigides per ella mateixa, per haver programat nombroses exposicions d'artistes procedents del seu entorn o per impulsar des d'un càrrec públic la carrera artística del seu fill.







Tant el teatre com la música són dos àmbits de l'art que tradicionalment han estat contestataris del poder, i se sol tendir a pensar que eixe és el seu estat natural. Per això, les contínues queixes dels músics en valencià davant el menyspreu de la Generalitat a la seua feina o les del món del teatre, que culminaren en març amb el document que demanà la dimissió d'Inmaculada Gil Lázaro, es veuen com una cosa quasi natural. El que no és tan habitual, per molt que als darrers anys hagen proliferat plataformes crítiques com els Ex Amics de l'IVAM, és que un sector del món de la cultura de maneres tan diplomàtiques com és el de les arts visuals alce la veu de forma tan decidida com ho feren ahir sis entitats que agrupen crítics, comissaris i artistes.
En un document que porta com a títol En defensa del IVAM, els professionals recorden la importància que té el museu dirigit per Consuelo Ciscar -esposa del portaveu del PP a les Corts, Rafael Blasco- a l'hora de “dinamitzar tot el sector de l'art contemporani” valencià, donat que la dotació pressupostària de l'IVAM suposa pràcticament tota la despesa que el Consell dedica a desenvolupar el sector a terres valencianes. Així va ocórrer, segons els signants, fins l'any 2000, quan se'n feu càrrec del museu Cosme de Barañano, l'antecessor de Ciscar en el càrrec.
En l'actualitat, l'Institut ja no té aquella rellevància en el context artístic i la seua programació incompleix bona part dels seus estatuts fundacionals”, afirmen. Tot i que no els esmenten al document, els cassos més clars en este sentit semblen l'exposició de la revista de moda Telva a l'IVAM, per a la que Císcar cedí l'espai del museu de manera gratuïta a canvi -segons s'ha publicat- de promoció personal i familiar, i la que el perruquer de la pròpia Císcar -i de Francisco Camps i Mariano Rajoy-, Tono Sanmartín, preparà al mateix recinte d'art contemporani l'any 2006.
No és l'única referència, encara que siga vetlada, que al llarg del text es dedica als negocis i a les amistats d'una Consuelo Ciscar que l'any passat declarà tindre béns i immobles per un valor proper als 2.600.000€. “Ha posat l'IVAM al seu servei, no al dels ciutadans”, afirmen els professionals del sector, i afegeixen que, des del seu despatx, s'imposa “un programa d'exposicions en el qual predominen mostres d'artistes propers a la seua persona” i es promociona “la carrera artística del seu fill aprofitant els contactes i els pressupostos públics”. En eixe sentit, cal recordar, com ja s'ha publicat amb anterioritat, que Rafael Blasco Ciscar (més conegut artísticament pel seu acrònim, Rablaci) ha aconseguit en els darrers anys, i encara sense haver complit els 25 anys, exposar les seues escultures a diversos espais internacionals amb els quals l'IVAM manté bones relacions, o rebre premis, com el que li concedí en 2009 Bancaixa.
Front a esta situació, segons la quals el sistema de control dels objectius i les despeses del museu i els criteris de professionalitat de la seua gestió “no compleixen els mínims deontològics desitjables”, el Consejo de Críticos y Comisarios de las Artes Visuales, Mujeres en las Artes Visuales, Unión de Asociaciones de Artistas Visuales, Associació Catalana de Crítics d'Art, Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló i l'Associació Valenciana de Crítics d'Art exigeixen una única cosa, “transparència”. “Transparència en els comptes del museu i a les adquisicions d'obra per a la seua col·lecció, a la contractació de serveis externs, així com a les qüestions relacionades amb les donacions”, expliquen al document, i sentencien: “Demanem (...) que Consuelo Ciscar dimitisca o siga destituïda del seu càrrec si no explica de manera pormenoritzada aquells assumptes als que la independència entre diners públics i els seus interessos privats s'ha vist (...) compromesa i incomplida”. Inclouen, entre eixos assumptes, el fet que Ciscar s'hauria atribuït el comissariat de “nombroses exposicions” que, segons el document, haurien realitzat altres comissaris, cosa que també hauria fet amb diversos textos d'autor suposadament “no escrits per ella” però presentats com a obra seua.
El camí a seguir a partir del relleu de Ciscar a la direcció del museu hauria de passar, segons els signants del document, per adoptar el Manual de Bones Pràctiques als museus que el Ministeri de Cultura publicà en 2008 i que, com recorden al text, ja ha estat assumit per part d'altres autonomies governades pel PP. La pilota està ara al terrat d'Alberto Fabra, qui haurà de decidir, en última instància, si es vol enfrontar a la dona del portaveu del seu grup parlamentari a canvi de “retornar el rigor i el respecte” a l'IVAM.

font: http://www.linformatiu.com

dimecres, 27 de juliol de 2011

TERRA - CAETANO VELOSO-

UN DELS MILLORS CONCERTS... en aquesta cançò el públic sencer s'alça i comença a ballar... l'escenari, una cadira, la guitarra i ell... impressionant...

TERRA
Quando eu me encontrava preso
Na cela de uma cadeia
Foi que vi pela primeira vez
As tais fotografias
Em que apareces inteira
Porém lá não estavas nua
E sim coberta de nuvens...

Terra! Terra!
Por mais distante
O errante navegante
Quem jamais te esqueceria?...

Ninguém supõe a morena
Dentro da estrela azulada
Na vertigem do cinema
Mando um abraço prá ti
Pequenina como se eu fosse
O saudoso poeta
E fosses a Paraíba...

Terra! Terra!
Por mais distante
O errante navegante
Quem jamais te esqueceria?...

Eu estou apaixonado
Por uma menina terra
Signo de elemento terra
Do mar se diz terra à vista
Terra para o pé firmeza
Terra para a mão carícia
Outros astros lhe são guia...

Terra! Terra!
Por mais distante
O errante navegante
Quem jamais te esqueceria?...

Eu sou um leão de fogo
Sem ti me consumiria
A mim mesmo eternamente
E de nada valeria
Acontecer de eu ser gente
E gente é outra alegria
Diferente das estrelas...

Terra! Terra!
Por mais distante
O errante navegante
Quem jamais te esqueceria?...

De onde nem tempo, nem espaço
Que a força mãe dê coragem
Prá gente te dar carinho
Durante toda a viagem
Que realizas do nada
Através do qual carregas
O nome da tua carne...

Terra! Terra!
Por mais distante
O errante navegante
Quem jamais te esqueceria?
Terra! Terra!
Por mais distante
O errante navegante
Quem jamais te esqueceria?
Terra! Terra!
Por mais distante
O errante navegante
Quem jamais te esqueceria?...

Na sacada dos sobrados
Da velha são Salvador
Há lembranças de donzelas
Do tempo do Imperador
Tudo, tudo na Bahia
Faz a gente querer bem
A Bahia tem um jeito...

Terra! Terra!
Por mais distante
O errante navegante
Quem jamais te esqueceria?
Terra!

dimarts, 26 de juliol de 2011

Silvio Rodriguez Quien fuera

Estoy buscando una palabra
en el umbral de tu misterio.
Quién fuera Alí Babá.
Quién fuera el mítico Simbad.
Quién fuera un poderoso sortilegio.
Quién fuera encantador.

Estoy buscando una escafandra
al pie del mar de los delirios.
Quién fuera Jacques Costeau.
Quién fuera Nemo, el capitán.
Quién fuera el batiscafo de tu abismo.
Quién fuera explorador.

Corazón oscuro,
corazón con muros,
corazón que se esconde,
corazón que está dónde,
corazón en fuga,
herido de dudas
de amor.

Estoy buscando melodía
para tener cómo llamarte.
Quién fuera ruiseñor.
Quién fuera Lennon y Mc Cartney,
Sindo Garay, Violeta, Chico Buarque.
Quién fuera tu trovador.

Corazón oscuro,
corazón con muros,
corazón que se esconde,
corazón que está dónde,
corazón en fuga,
herido de dudas
de amor.



El Jorn dels Miserables- Com un arbre nu- Escriu-me aviat- Lluís Llach

3
 ESCRIU-ME AVIAT 



Escriu-me aviat.
No tardis més,
no deixis que l'angoixa em guanyi.
No facis de la soledat
la meva fidel companya.
Fes-me veure el teu cos
enmig de les teves paraules,
i amb les "os", els teus ulls,
i amb les "tes", les espatlles.

Escriu-me aviat:

cada mot un gest,
cada frase una mirada.
Escriu-me aviat
i, en tant que puguis,
omple el buit de les paraules.
Cada síl·laba, un poc
de la persona aimada,
i amb les "os", els teus ulls,
i amb les "tes", les espatlles.

Edició: 1975; Discografia: Viatge a Ítaca (1975)

 2
COM UN ARBRE NU 



Com un arbre nu,
com dibuix fet al vent,
com un arbre nu,
jo, l'ocell.

Com del mar un port,

món silent,
cau d'amor,
com del mar un port,
jo, el vaixell.

L'infinit tot d'un cop

i el silenci absolut.
Som el món sencer
i també el no-res.

Tanca els ulls: som esperit.

Obre els ulls: som el cos.
Som la llum del sol,
de la nit la foscor.

Com un llibre blanc

on hi ha escrit el meu nom.
Com un llibre blanc,
jo, aquell mot.

Com una cançó,

joc del so
joc del to.
Com una cançó,
jo, l'acord.

 
Edició: 1972; Discografia: Com un arbre nu (1972) - Lluís Llach a l'Olympia (1973) - Geografia (1988)

 1
EL JORN DELS MISERABLES  



Que poques paraules tinc,
i les que us dic són tan gastades...
Caldrà buscar nous camins
on no calguin les paraules.

Que poca força que tinc;

tants de cops l'he malmenada...
La vull tota per demà,
quan la gesta portí l'alba.

Quanta ràbia que tinc,

potser cal ser gos des d'ara;
quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la.

Que poca esperança tinc,

i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes.

Quanta misèria que tinc

sota els peus damunt l'espatlla,
i la vull guardar amb mi
fins al jorn dels miserables.

Edició: 1974; Discografia: I si canto trist (1974) - Barcelona. Gener de 1976 (1976)- Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985 (1985).

dilluns, 25 de juliol de 2011

Documentos TV - Microcréditos.

Ahir per la nit en el programa de TV2 van oferir aquest programa. Molt interessant, on es descriu com han esdevingut el microcrèdits que es va començar a utilitzar per a que els més desafavorits pogueren eixir de la seua pobresa. Però com es diu al meu poble, ningú dóna duros per pessetes, no?
Ací l'artícle que Documentos TV ofereix i on podeu trobar el documental al complet:

http://www.rtve.es/television/20110718/documentos-tv-microcreditos/423821.shtml


Durante décadas, la idea de dar pequeños préstamos a los pobres para mejorar su calidad de vida ha sido aplaudida con entusiasmo en todo el mundo. Documentos TV emite el domingo 24 de julio "Microcréditos", una producción danesa qu cuestiona su utilidad; el documental que provocó la expulsión del premio Nóbel de la Paz Muhammad Yunus, el banquero de los pobres, de la institución que fundó.

Microcréditos, la gran esperanza

En 2006, la Academia de los Nobel otorgaba el premio de la Paz a Muhammad Yunus, el llamado banquero de los pobres. 30 años antes, este economista bangladeshí fundaba el Grameen Bank, o banco de la aldea, desde donde concedía cientos de microcréditos a los más desfavorecidos de la tierra, con el beneplácito de los más acreditados organismos económicos y políticos del mundo. El Comité del Nobel reconoció los esfuerzos de Yunus por crear desarrollo económico y social desde abajo.
Se había creado el sistema de microcréditos en los países del tercer mundo. La gran esperanza de la microfinanciación era que este tipo de intervención tan concreta pudiera aplicarse masivamente a escala mundial y sacara a millones de familias de la pobreza. Para muchos funcionó durante algún tiempo, para otros, el respiro que produjo disponer de unos dólares para reorganizar sus vidas se convirtió en una asfixia personal, al no poder hacer frente a los elevados tipos de interés con que el banco de la aldea gravó sus microcréditos y a las presiones a las que se vieron sometidos por esta institución.

Un sistema cuestionado

Y el sistema se extendió por los países más pobres del planeta. Actualmente, como se cuenta en "Microcréditos", más de mil pequeños bancos y organizaciones están ofreciendo microcréditos. El propio Grameen Bank cuenta con ocho millones y medio de clientes que representan un enorme potencial para crear nuevos negocios.
Y ante dicha expansión empresarial, una investigación periodística ha cuestionado el sistema de microcréditos. Este documental ha provocado que su fundador y premio Nobel de la Paz, Muhhamad Yunus haya sido acusado de evasión de impuestos. Según los defensores de Yunus todo obedece a una campaña del gobierno de Bangladesh en su contra. "Microcréditos" insiste en que la microfinanciación no es sostenible y que se está jugando con el dinero que tanto cuesta ganar, a los más pobres de los pobres.

font: TVE.es / DOCUMENTOS TV

diumenge, 24 de juliol de 2011

JAIME SABINES........."ESPERO CURARME DE TI"


EDD ROSS




ESPERO CURARME DE TI.

Espero curarme de ti en unos días. Debo dejar de 
fumarte, de beberte, de pensarte. Es posible. 
Siguiendo las prescripciones de la moral en turno. Me 
receto tiempo, abstinencia, soledad. 

¿Te parece bien que te quiera nada más una semana? 
No es mucho, ni es poco, es bastante. En una 
semana se pueden reunir todas las palabras de amor 
que se han pronunciado sobre la tierra y se les 
puede prender fuego. Te voy a calentar con esa 
hoguera del amor quemado. Y también el silencio. 
Porque las mejores palabras del amor están entre dos 
gentes que no se dicen nada.
 

Hay que quemar también ese otro lenguaje lateral y 
subversivo del que ama. (Tú sabes cómo te digo que 
te quiero cuando digo: 'qué calor hace', 'dame 
agua', '¿sabes manejar?,'se hizo de noche'... Entre 
las gentes, a un lado de tus gentes y las mías, te he 
dicho 'ya es tarde', y tú sabías que decía 'te 
quiero'.) 

Una semana más para reunir todo el amor del 
tiempo. Para dártelo. Para que hagas con él lo que tú 
quieras: guardarlo, acariciarlo, tirarlo a la basura. No 
sirve, es cierto. Sólo quiero una semana para 
entender las cosas. Porque esto es muy parecido a 
estar saliendo de un manicomio para entrar a un 
panteón.

Sabines.
font:  http://elrincondemisdesvarios.blogspot.com/2011/07/jaime-sabinesespero-curarme-de-ti.html

dissabte, 23 de juliol de 2011

The Doors - Touch Me

Come on, come on,
Come on, come on
Now, touch me, babe.
Can't you see that i am not afraid?
What was that promise that you made?
Why won't you tell me what she said?
What was that promise that you made?

Now, i'm gonna love you
'til the heavens stop the rain.
I'm gonna love you
'til the stars fall from the sky
For you and i.

Come on, come on,
Come on, come on
Now, touch me, babe.
Can't you see that i am not afraid?
What was that promise that you made?
Why won't you tell me what she said?
What was that promise that you made?

I'm gonna love you
'til the heavens stop the rain.
I'm gonna love you
'til the stars fall from the sky
For you and i.

I'm gonna love you
'til the heavens stop the rain.
I'm gonna love you
'til the stars fall from the sky
For you and i.


dijous, 21 de juliol de 2011

24J A MADRID - NO AL RETALLS SOCIALS

MADRID: Contra els retalls socials, contra la crisi, l'aturament i els desnonaments administratius, contra el silenci  dels mitjans, la represió i la seua falsa demòcracia, contra el seu sistema; i rebent a les marxes indignades, aquest dissabte 23 tots i totes a la Porta del Sol a les 21h i el diumenge 24 MANIFESTACIÓ a les 18'30h des d'Atotxa a Sol!

MADRID: Contra los recortes sociales, contra la crisis, el paro y los desahucios, contra el silencio de los medios, la represión y su falsa democracia, contra su sistema, y recibiendo a las marchas indignadas, este sábado 23 todos y todas a Puerta del Sol a las 21h y el domingo 24 manifestación a las 18:30h de Atocha a Sol!

dimecres, 20 de juliol de 2011

tiken jah fakoly- Plus Rien Ne M'étonne- (ya nada me asombra)

ESGARRIFADOR..........Aquesta cançò explica algunes de les injusticies que patim al món i de les que som responsables nosaltres... CONSCIÈNCIA...

PER FI...

Camps dimiteix acorralat pel cas Gürtel

En una roda de premsa ha anunciat que abandona la presidència i que es defensarà en el judici pels vestits
Francisco Camps ha dimitit de president de la Generalitat Valenciana. Ho ha fet cinc dies després de l'obertura de judici oral pel 'cas dels vestits', que el vincula amb la trama corruptiva Gürtel. 'Voluntàriament ofereixo el sacrifici personal perquè Mariano Rajoy sigui el pròxim president i perquè el PP governi a Espanya', ha declarat Camps en una compareixença aquesta tarda, unes hores després que l'ex-vicepresident Víctor Campos i l'ex-conseller Rafael Betoret s'hagin declarat culpables de suborn impropi.
Avui el president de la Generalitat havia anul·lat els actes que tenia previstos a Castelló, i fins a quarts de tres de la tarda s'ha esperat que arribés a la seu del Tribunal Superior de Justícia. Els advocats havien avisat al tribunal que Camps hi aniria, i fins i tot havien demanat que obrissin la porta perquè hi pogués entrar en el cotxe oficial. Però a última hora Camps ha trucat dient que no hi aniria.
El president té l'opció d'anar al tribunal per signar la declaració de culpabilitat demà mateix (el tribunal obre a les vuit del matí), o qualsevol altre dia. Si és que aquesta és la decisió que pren, que li evitaria haver d'anar a la vista oral del judici, la tardor vinent, però que implicaria que assumís la culpabilitat d'un delicte de suborn, que tingués antecedents penals i que hagués mentit els últims dos anys sobre el pagament dels vestits que va rebre de responsables de la trama corruptiva Gürtel.
Víctor Campos i Rafael Betoret ja han assumit la culpabilitat, i ara falta saber si faran el mateix tant el president Camps com l'ex secretari general del PP valencià i actual diputat Ricardo Costa. Costa és qui, segons fonts del PP que citen diversos mitjans, qui es resisteix més a fer-ho, perquè té pendent una altra causa per un suposat delicte de frau fiscal i de finançament irregular que, en el cas que tingués antecedents, podrien suposar-li una condemna de presó.
La pressió del PP espanyol
La direcció espanyola del PP ha pressionat molt Camps des de divendres, quan es va anunciar l'obertura de judici oral, perquè accepti de declarar-se culpable, pagar la multa i evitar l'impacte mediàtic negatiu de la vista oral, que podria coincidir amb la pre-campanya, o fins i tot amb la campanya, de les eleccions espanyoles, en què Mariano Rajoy té expectatives d'obtenir una àmplia victòria sobre el PSOE.
L'acusació particular del PSPV-PSOE reclama 46.000 euros de multa a Camps mentre que la Fiscalia Anticorrupció 41.250.

Font: vilaweb.cat

Camps dimite por el caso de los trajes. La dirección del PP había intentado que el presidente valenciano se declarara culpable y evitara ir a juicio.

El presidente de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, acaba de anunciar en una rueda de prensa que ha presentado su dimisión. El dirigente del Partido Popular está imputado por haber recibido supuestamente unos trajes como regalo de la trama Gürtel. Camps ha convocado a las 19.30 horas a la junta directiva de su partido en Valencia.
La dirección del PP, como publicó este diario el pasado sábado, ha intentado durante estos días convencer al presidente autonómico de que aceptara su culpabilidad, pactara y evitara el trago de verse en el banquillo de los acusados a pocos meses de las generales. Esta opción, que ha sido rechazada por Camps, le obligaba a pagar una multa, reconocer que había mentido y, por tanto, cargar con antecedentes penales.
De hecho, hasta que, a las dos de la tarde, el Tribunal Superior de Justicia de Valencia ha cerrado las puertas, los dirigentes del partido en Madrid pensaban que iba a aceptar esta posibilidad, al igual que han hecho esta mañana Rafel Betoret (que fue jefe de gabinete de la Conselleria de Turismo) y Víctor Campos (exvicepresidente del Consell).
Desde que el viernes el juez instructor, José Flors, abrió juicio oral para Camps y varios de sus colaboradores más cercanos por el posible delito de cohecho impropio, Mariano Rajoy ha mantenido un estudiado silencio en público mientras intentaba que surtiera efecto esta presión.

Font:  elperiodico.com- Gemma Robles

dimarts, 19 de juliol de 2011

Jo sé - Cant de l'enyor- I amb el somriure la revolta- LLUÍS LLACH

1.- I AMB EL SOMRIURE, LA REVOLTA



M’agrada el riure dels teus ulls,
on el reflex d’una llum
em sembla un far a la marina.

I per la sort d’estar mig foll
jo m’imagino mariner
buscant recer en el teu somriure.

I així navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:

Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

I em faré au si tu ets el vent
o seré proa de vaixell
si tu ets la dansa de les ones.

Que per la sort d’estar mig foll
en la tristor i la soledat
vaig dibuixant la teva forma.

I avui navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:

Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

Que vull trobar amb tu el camí dels estels
per llançar els somnis contra el temps.
Buscar el coratge perdurant en l’intent.
Així t’espero i així em tens.

I en la bellesa un far per un món més bell,
i en el desig el risc valent.
L’amor un pas per descobrir-me molt més,
així t’espero i així em tens.

Edició: 1982/ Discografia: I amb el somriure, la revolta (1982); Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985 (1985)

2.- CANT DE L'ENYOR




Ni que només fos
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Edició: 1985/ Discografia: Maremar (1985); Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985 (1985); Poetes (2004)

3.- JO SÉ.




Sé que si sento el plor
de l'ocell quan vola,
ets tu que en algun racó plores,
que, com l'ocell ferit,
ple de sang al pit,
a l'arbre sec un niu implores.

Però jo vull ésser,
per a la teva tristesa,
com el polsós i vell armari
que guarda els mals records
entre la foscor
i t'impedeix poder tornar-hi.

Però aixecar-te no puc jo.
Pas a pas, el teu esforç
farà, només voler,
que en aquest teu desert
puguin néixer noves branques.

Obre el ulls i mira al front.
Trobaràs sempre quelcom
que vulgui el teu alè,
que digui: "Dóna'm fe,
vull seguir la caminada".

Sé que si enmig del mar
veig una gavina
lliscant dintre l'espessa boira,
ets tu que estàs cercant
un recer, un empar,
un lloc entre les roques.

Però jo vull ésser,
per a teva incertesa,
el cop de vent que trenca l'aire
i t'obre l'horitzó
per a reprendre el vol
que et portarà a la nostra platja.

Però aixecar-te no puc jo...

Obre els ulls i mira al front...

Edició: 1970 / Discografia: Ara i aquí (1970); Lluís Llach a l'Olympia (1973); Ara, 25 anys em directe (1992)

Pobrecita mía.. NO ES ANÒNIM

Pobrecita (quería frotarte lubricarte arañarte)
inocente (tus centros mazapanes de mamífera)
Natalia (tu cadera de whisky y corrupciones)
mía, (tu culo de peonza y pan caliente)
cómo (y jugar a la petanca en tu cintura)
pudiste (y poner una vela en tu boquita)
creer (so idiota so bellota so gaviota)
que (y comerte y masticarte y relamerte)
perseguía (suciamente, negramente, libremente)
pura (y saciarme de tu fresa tu tenaza)
y (y besaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarte)
solamente (y tragarme tus pelusas una a una)
el (y estrenarme en tu hembra acordeona)
brillo (en tus labios rompecirios lamelápiz)
de (en las pieles de tu fuera y de tu dentro)
tu (y asarte tiburones en el pelo)
cráneo (y decirte yo soy Francis tú eres Zelda)
de (y aplicarte mi poiesis en la cama)
leona (y no pararme ni dejarte hasta que digas)
política (los decimales del número pi al completo)


UFFFFF!!!!

dilluns, 18 de juliol de 2011

Lluís Llach - Que tinguem sort

José Luis Sampedro y la Asamblea Popular de Aranjuez

Este home encisa.

Dates

" Fechas:
En algunos países de la América que habla en castellano los callejeros son como un calendario. Las grandes avenidas recuerdan la independencia nacional y los callejones pequeñas batallitas. Nosotros somos más de nombres que de fechas. Y si hay que elegir un día de principios de mayo, los ayuntamientos se decantan más por el levantamiento del día dos que por el día primero, que ya es demasiado rojo en los almanaques. Aquí hasta hace poco no conseguimos quitar de las esquinas fechas como la de hoy. Mi padre dice que el 18 de julio era su fiesta preferida durante la infancia y no por afección al régimen fascista, sino porque era la única que no venía acompañada de la obligación de asistir a misa. Repasas nuestras fiestas y, salvo el día de la Constitución y el dedicado a las clases trabajadoras, todas siguen siendo más o menos religiosas. El avance frente a los tiempos del caudillo no es mucho en ese aspecto: ni el 8 de marzo, ni el 10 de diciembre reciben la atención protocolaria que merecerían, quizá porque las mujeres y los derechos humanos no tienen demasiados defensores. Los grandes hitos de la humanidad siguen sin recibir los honores en plazas y agendas: no sabemos ni quién inventó la rueda, ni cuándo lo hizo, al Dr. Fleming se le recuerda en barrios periféricos, el 21 de julio no es festivo ni en Cabo Kennedy ni en el pueblo natal de Neil Amstrong, y a internet acabaremos honrándola el 23 de septiembre, que es Santa Tecla. Muchos jóvenes no saben qué pasó hace 75 años. Hay quien cree que es buena señal y quienes pensamos que el olvido es la peor de las enfermedades crónicas de una sociedad."

Font: http://javierfigueiredo.blogspot.com
Publicado en la contraportada de EL PERIÓDICO EXTREMADURA el 18 de julio de 2011.

dimecres, 13 de juliol de 2011

Després del foc - Atzukak

Videoclip de la cançó escrita per David Gironés i musicada per Atzukak. Amb la col·laboració de Batukem, Auxili, Red Roja, Tashkenti, Musicos de Guardia, Bausalva i amb veïns i veïnes de la Vall d'Albaida. Gravat en la Serra del Torrater el diumenge 6 de març de 2011 com a propesta per la línea d'alta tensió que Iberdrola vol posar en aquest paratge i en altres arrassats pel foc mesos abans.
Podeu descarregar mp3 en www.atzukak.org.

Poema: Després del foc (David Gironés)

Després del foc, la cendra encara crema,
i al seu pas, no ha quedat viu ningú.
Han mort de nou les serres d'Agullent
la font Masiana i l'ermita de Sant Vicent,
la Penya Alta i l'Alt del Torrater,
el Bancal Redó, el Pla de les Vinyes i Viverets.
El barranc de Bocairent, el dels Tarongers i Masarra,
el Pla de Llobregat, el del Quincaller i la Penya Roja,
el barranc de l'Àguila,
el barranc de Palacios,
l'alt dels Carlistes, la Soterranya,
Galindo, l'Escalerola, el corral de l'Aracila,
Riello, Ponce.
Tants puntals,
llomes, alts,
plans i barrancs, han quedat orfes,
que els ulls,
quan passes pels trasquilons que ara són les sendes i camins,
no saben on mirar per no cegar-se de tanta pena.

Hem perdut molt, hem perdut tant,
que el nom del nostre poble,
en part, s'ha cremat.

Maleïts per sempre, allà on vagen,
allà on parlen, allà on visquen,
aquells que ens han cremat.

Ara són cendra,
i sobre la cendra creixerà tot nou.
Reixirà l'espígol, la pebrella i el timó,
el cepell, el romer i l'argilaga,
la coscolla i el fenoll,
després creixerà la carrasca i el pi,
el roure i l'auró,
el fleix i el llidoner,
l'om i el garrofer.

No penseu que ens han vençut,
un poble, que és poble i es sent poble,
mai es deixa véncer.


Perquè des del barranc Aspre fins a Pospelat,
passant per la Vall Seca, el Pla de Simes i Gamellons,
els Cabeços del Navarro i Tirirant,
el barranc Gran, el de Morera, Gorgorròbio i Bencenill,
l'alt de Figueroles i Sant Esteve,
el barranc de la Puríssima i el Cabeço Gran,
som poble,

i tenim com a sang l'aigua del Pou Clar,
que es transforma en artèria quan rega tota la Vall.


Hem nascut de l'horta i el secà,
vivim sobre aquesta terra
i els camps i els bancals ens han donat la seua vida.
No mirem cap endarrere, només mirem cap endavant,
però si volem seguir sent poble,
i no podem deixar enrere les nostres muntanyes, barrancs i plans,
ni tots els tresors que amaguen ni els que mostren a cada pas,
Si aquesta terra tot ens ho ha donat,
si és la que ens ha vist nàixer,
tenim un deute com societat en ella.

Ara toca unir forces, treballar tots junts,
les muntanyes que ara són òrfenes,
demà seran l'ombra dels nostres fills,
l'herència dels que som ací.




font: Gemma Fontestad, gràcies wapa.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...