amaiA crespo. pauLa bonet

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Línia de flotació musicada per miQuel giL

una de les cançons més precioses que mai he escoltat...

 
Sé ben bé què significa
que em trobe tan pansit.
Aquella imatge obsessiva,
Com traure-me-la dels dits?

El moll lluu lívid de lluna
i en les xàrcies brunz vent de mar.
Quan ella el seu cos se suma
no para de tremolar.

Sospita: l'amor depara
fugides cap endavant.
Fóra mesquí qui frenara
i si es dóna, patiran.

Línia de flotació en els llavis,
troba l'amor innocent
com un depredador quan, dòcil,
executa el seu disseny.

Lletra: Antoni Fornés, del llibre Vol de mans (L'oro e lei). Editorial Bromera




dissabte, 27 d’octubre de 2012

Arriesgarse
 
Reír es arriesgarse a parecer tonto.
Llorar es arriesgarse a parecer sentimental.
Acercarse a otro es arriesgarse a involucrarse.
Expresar los sentimientos propios es arriesgarse a mostrar el verdadero yo.
Exponer tus ideas o tus sueños en público es arriesgarse a perderlos.
Amar es arriesgarse a no ser correspondido.
Vivir es arriesgarse a morir.
Tener esperanza es arriesgarse a desilusionarse.
Solo una persona que arriesga es libre.
El pesimista se queja del viento.
El optimista espera que cambie.
Y el realista ajusta las velas.

William Arthur Ward
 
 gràcies Inma per apropar-me a estes paraules. gracías Inma por acercarme a estas palabras.
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...