amaiA crespo. pauLa bonet
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MARIA DEL MAR BONET. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MARIA DEL MAR BONET. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de juliol de 2011

Jo sé - Cant de l'enyor- I amb el somriure la revolta- LLUÍS LLACH

1.- I AMB EL SOMRIURE, LA REVOLTA



M’agrada el riure dels teus ulls,
on el reflex d’una llum
em sembla un far a la marina.

I per la sort d’estar mig foll
jo m’imagino mariner
buscant recer en el teu somriure.

I així navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:

Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

I em faré au si tu ets el vent
o seré proa de vaixell
si tu ets la dansa de les ones.

Que per la sort d’estar mig foll
en la tristor i la soledat
vaig dibuixant la teva forma.

I avui navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:

Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

Que vull trobar amb tu el camí dels estels
per llançar els somnis contra el temps.
Buscar el coratge perdurant en l’intent.
Així t’espero i així em tens.

I en la bellesa un far per un món més bell,
i en el desig el risc valent.
L’amor un pas per descobrir-me molt més,
així t’espero i així em tens.

Edició: 1982/ Discografia: I amb el somriure, la revolta (1982); Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985 (1985)

2.- CANT DE L'ENYOR




Ni que només fos
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Edició: 1985/ Discografia: Maremar (1985); Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985 (1985); Poetes (2004)

3.- JO SÉ.




Sé que si sento el plor
de l'ocell quan vola,
ets tu que en algun racó plores,
que, com l'ocell ferit,
ple de sang al pit,
a l'arbre sec un niu implores.

Però jo vull ésser,
per a la teva tristesa,
com el polsós i vell armari
que guarda els mals records
entre la foscor
i t'impedeix poder tornar-hi.

Però aixecar-te no puc jo.
Pas a pas, el teu esforç
farà, només voler,
que en aquest teu desert
puguin néixer noves branques.

Obre el ulls i mira al front.
Trobaràs sempre quelcom
que vulgui el teu alè,
que digui: "Dóna'm fe,
vull seguir la caminada".

Sé que si enmig del mar
veig una gavina
lliscant dintre l'espessa boira,
ets tu que estàs cercant
un recer, un empar,
un lloc entre les roques.

Però jo vull ésser,
per a teva incertesa,
el cop de vent que trenca l'aire
i t'obre l'horitzó
per a reprendre el vol
que et portarà a la nostra platja.

Però aixecar-te no puc jo...

Obre els ulls i mira al front...

Edició: 1970 / Discografia: Ara i aquí (1970); Lluís Llach a l'Olympia (1973); Ara, 25 anys em directe (1992)

dimarts, 5 de juliol de 2011

MARIA DEL MAR BONET en viu al Teatre Grec (4/7/2...

PENYORA
Tot era a punt per poder oblidar-se
quan de puntetes passés el temps
mentre vestíem prudents
els adéus d'un matí...


Cap déu no feia preveure res, res,
que anés enllà d'un moment bonic,
però el mag que inventa el destí
va creuar els camins.


I ara anem de costat
fins al mai, fins al mai,
obrint ales als déus
com el vent, com el vent que m'empeny...


No t'esperava ni era el temps
pels sentiments que enxarxen els cors,
jo anava cap a un ponent
on els déus m'hi fan lloc.


Avui ets mar on el meu llagut
omple la vela només amb tu,
alè que no eres en mi ,ni previst,
ni volgut...


Anem junts, poc a poc
més que mai, més que mai
i ens sabem pel demà
sempre a prop, sempre a prop.


Anem... encara tinc en algun cel
velles joguines d'altres temps,
ombres de lluna i foc d'estels,
anem, junts ...


Anem... si el cos em dóna encara un gest
serà per tu i teu només,
per tornar a aprendre l'art d'un bes,
anem... junts... anem.

Penyora (Lluís Llach)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...