amaiA crespo. pauLa bonet

divendres, 29 d’abril de 2011

Jo se - Lluís Llach

Sé que si sento el plor
de l'ocell quan vola,
ets tu que en algun racó plores,
que, com l'ocell ferit,
ple de sang al pit,
a l'arbre sec un niu implores.

Però jo vull ésser,
per a la teva tristesa,
com el polsós i vell armari
que guarda els mals records
entre la foscor
i t'impedeix poder tornar-hi.

Però aixecar-te no puc jo.
Pas a pas, el teu esforç
farà, només voler,
que en aquest teu desert
puguin néixer noves branques.

Obre el ulls i mira al front.
Trobaràs sempre quelcom
que vulgui el teu alè,
que digui: "Dóna'm fe,
vull seguir la caminada".

Sé que si enmig del mar
veig una gavina
lliscant dintre l'espessa boira,
ets tu que estàs cercant
un recer, un empar,
un lloc entre les roques.

Però jo vull ésser,
per a teva incertesa,
el cop de vent que trenca l'aire
i t'obre l'horitzó
per a reprendre el vol
que et portarà a la nostra platja.

Però aixecar-te no puc jo...

Obre els ulls i mira al front...



diumenge, 17 d’abril de 2011

Un dia molt emocionant... Visca la Terra Lliure!!!

Una vegada més hem eixit al carrer per manifestar el rebuig a la censura i per la llibertat d'expressió, en un país que no es respecta la diversitat en les opinions, on s'oprimeix a aquell qui pensa diferent a aquells qui manen. Avui no ens hem quedat a casa, avui hi erem molts i milers... que no ens callen, que no ho consentim. 

VOLEM TV3 AL PAÍS VALENCIÀ, i que siga JA.


http://www.vilaweb.cat/noticia/3874852/20110416/valencia-es-mobilitza-tv3-llengua-transparencia.html

dissabte, 9 d’abril de 2011

Brazos De Sol - Alejandro Filio

Danys fortuïts.

"M'he embrutat els pantalons de fang... la mare em posarà un altre càstig. Jo no ho faig vulguen. És que en Abdul m'ha fet saltar per damunt l'aigua ploguda i he caigut sencer al terra...Falta no res per tonar a casa i hauré de pensar què dir. No he berenat encara. Tinc fam. Hem eixit de l'escola i el senyor Abraham ens ha marcat un deure super divertit, fer una sopa de lletres. Aquest home no sap que això és un joc? he he he... Quan li ho diga al pare no s'ho creurà... Ostras i la mare?? què li dic a la mare?? el pantaló està net d'avui... Aish!! i sempre a mi... Abdul, Abdel, Alí mai ténen tanta mala sort, sempre sóc jo qui càrrega amb les conseqüències del que fem els tres... Segurament això també m'ho recordarà la mare.
Ups!!! Merda! He oblidat la motxilla. On?... Mare meua ara sí que l'he feta bona.. Ahm! Ja recorde estarà al parc on hem anat per a que s'eixugarà un poc la roba... Espere que estiga allà, sino seràn els dos, el pare i la mare, els que s'enfaden amb mi. Quin cap el meu... Ací està, ara que bé la mire, mmmmm... també té fang, no passa res agafaré la jaqueta i la netejaré, no passa res, no passa res... i ara cap a casa..."
.- Mare ja estic ací, és que en Abd...

(una llum blanca plena el menjador... avui ha començat la guerra al seu país)



"...la roja, taronja i negra... la milotxa més gran, impressionant que s'enlairarà de manera majestuosa... quan la veguen Peter, Andrew i Marc van a quedar-se amb la boca oberta... i el pare quan la tinga el pare... he d'ensenyar-li-la només arribe a casa. I l'home de la botiga volia que em quedarà la blava, que sabrà ell ... Aquestos colors es veuran a quilometres i quilometres lluny d'ací... buahhhhhhhhhhh quina meravella ... Aquest cotxe mai va ràpid quan vols arribar prompte... Vull veure que diu el pare, de segur que anem a provar al jardí, si hui no pot ser segur demà diumenge m'ensenye... no crec que siga massa difícil, no??... Que vull arribarrrrr... I ara què passa... una altra vegada gent ací amb pancartes, el pare diu que ténen dret a manifestar-se, paraula que no entenc, però sempre a la porta de casa i quan vénen els amics sempre han de veure a aquesta gent per ací... ells a sa casa no tenen tanta gente a la porta segurrrr... a mare m'espera a la porta, ah!! Quan la vega ella ... Vaig a mostrar-li al pare...
.- Mare, i el pare?? he d'ensenyar-li la milotxa, he de veure'l...
.- El pare està ocupat al seu despatx. Ara no el pots interrompre... Fill he dit que no pots interrompre'l... Vine.... vine ... no entres , no no no no....
.- Pare la meua milotxa nova...
.- Fill un moment, surt ara bé el pare.
Mentre ell tanca les portes de l'habitació pot escoltar el seu pare dient...
.- Senyors passen les ordrers l'atac serà imminent."

(tots recullen les seues carpetes.... aquesta vesprada començarà la invasió)

dimecres, 6 d’abril de 2011

En el claro de la luna. Silvio Rodríguez


En el claro de la luna
Donde quiero ir a jugar
Duerme la reina fortuna
Que tendrá que madrugar
Mi guardiana de la suerte
Sueña cercada de flor
Que me salvas de la murte
Con fortuna en el amor
Sueña, talismán querido
Sueña mi abeja y su edad
Sueña y, si lo he merecido
Sueña mi felicidad
Sueña caballos cerreros
Suéñame el viento de sur
Sueña un tiempo de aguaceros
En el valle de la luz
Sueña lo que hago y no digo
Sueña en plena libertad
Sueña que hay días en que vivo
Sueña lo que hay que callar
Entre las luces más bellas
Duerme intranquilo mi amor
Porque en su sueño de estrella
Mi paso en tierra es dolor
Más si yo pudiera serle
Miel de abeja en vez de sal
A que tentarle la suerte
Que valiera su soñar
Suéñame, pues, cataclismo
Sueñe golpe largo y sed
Sueñe todos los abismos
Que de otra vida no sé...


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...