amaiA crespo. pauLa bonet
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MIQUEL GIL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MIQUEL GIL. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de novembre de 2013

toNo fornés i miQuel gil i la línea de flotació en els llavis...

mini conferència, mini recital i mini concert...

Em considere una persona amb desitjos realitzables, això em permet aconseguir-ne, de quan en quan, algun.

Estos dos mesos están seguent força especials, per la quantitat de destijos materialitzats.

Ahir vaig tenir una bona i esperada emoció. Vaig veure a Tono Fornés i Miquel Gil junts, ambdós, un recitant i l'altre cantant, la que per a mi és una de les poesies més BRUTALS que mai he sentit (i em referisc a sentir a la pell, no d'escoltar).

Recorde la primera vegada que la vaig escoltar, perquè va ser amb la musica d'En Miquel amb el que vaig descobrir a En Toni. Clarament, m'enganxa, este blog duu el nom d'eixe poema.

El meu estimat amic Joan em va dir, tinc una sopresa per tu (va ser un telefonada ràpida i d'avís, res a veure, però ho faré tal qual ho vaig viure jo). Em va dir Joan: a la meua facultat, en l'assignatura de Literatura Comparada (Antonia Cabanilles), han convidat a Miquel Gil i  a Tono Fornés per a parlar del teu POEMAAA!!!(a la conferència ja queda clar de qui era el poema, ha ha ha). I no ho vaig dubtar i allà me'n vaig anar.
QUIN GOIG...

Va ser un plaer compartir eixa estona, el dia 11 a les 11, una mini conferència, un mini recital de poesia i un mini concert.

Gràcies a la gent com vosaltres que expresseu amb paraules allò que sentim i ho feu quotidià.

Begoña Pozo, Tono Fornés i Antonia Cabanilles

Miquel Gil preparant-se per actuar, acompanyat d'en Josep Dimas

Miquel Gil actuant





dimarts, 10 de setembre de 2013

... aquestes lentes vesprades,
quan tot calla,
escric el teu nom en els murs del poema, 
amb esprai de pluja i cendra...
miquel gil


dilluns, 22 de novembre de 2010

La cançò de la pàgina...

http://open.spotify.com/track/3ldlHmVTetfjT7hRSyvq6x

Línia de flotació
Lletra: Antoni Fornés
Música: Miquel Gil

Sé ben bé què significa
que em trobe tan pansit.
Aquella imatge obsessiva,
Com traure-me-la dels dits?
El moll lluu lívid de lluna
i en les xàrcies brunz vent de mar.
Quan ella el seu cos se suma
no para de tremolar.
Sospita: l’amor depara
fugides cap endavant.
Fóra mesquí qui frenara
i si es dóna, patiran.
Línia de flotació en els llavis,
troba l’amor innocent
com un depredador quan, dòcil,
executa el seu disseny.
Del llibre Vol de mans (L’oro e lei). Editorial Bromera
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...