amaiA crespo. pauLa bonet

dijous, 22 de desembre de 2011

dE Mi amigO mauriCio felleR...


“Se puede vivir una larga vida sin aprender nada,

se puede durar sobre la tierra sin agregar
ni cambiar una pincelada del paisaje;
se puede simplemente no estar muerto sin estar tampoco vivo.
Basta con no amar, nunca, a nada, a nadie.
Es la única receta infalible para no sufrir.
Yo aposté mi vida a todo lo contrario
y hacía muchos años que definitivamente
había dejado de importarme si lo perdido era más que lo ganado.
Creía que ya estabamos a mano, el mundo y yo,
ahora que ninguno de los dos respetaba demasiado al otro.
Pero un día descubrí que todavía podía hacer algo para
estar completamente vivo,
antes de estar definitivamente muerto.
Entonces me puse en movimiento…”

nicoleTTa tomaS. amaNtes

dimecres, 21 de desembre de 2011

néstoR monT, uN cantautoR propeR...

"...Ara tinc música i lletra
tu has tingut part, i també és meua,
sembla que, podria ser,
l'hem cantada els dos
alguna vegada, potser."
Res es perd en el no-res. Cendraires.

Ahir per la vesprada vaig arribar a casa amb la necessitat d'escoltar a Cendraires. No podia llevar-me del cap aquella cançó... " m'agradaria saber si se'n recordeu...", i tant que ho recorde...
Amic Néstor quants moments. Moments de música a Algemesí, en les primeres Folgances, o en qualsevol festeta que tu i els teus amics i amigues preparaveu allà a les Escoles, concerts a favor de la insubmissió d'algun company, balls arreu del país al compàs de la música folk, perdres per les muntanyes de la Serra Mariola mentre el Montcabrer ens observava, les eixides de soparets, rialles, conversa, música, complicitat... i el refugi d'amics estimats...
Una vesprada plena de sentit i de sentiments... una vegada més una seguidora teua que l'enyor li recorda que vam passar uns grans dies, i que no està gens malament dur-los a la memòria.

néstoR afinanT...

esTrelleS quE sóN miraDes

m'agradaria contar-vos tot allò que no sé
m'agradaria saber tot allò que desconec,
el que no ve al diari o ve soterrat
al racó menys visible, al més ignorat.

m'agradaria saber si se'n recordeu
d'aquell gest tan preciós que oferieu al sol.

Si sabeu que neixen flors als barrancs
i als abismes hi ha més vida que pugues pensar,
als boscos hi ha sers diminuts i valents
i a les cases les coses de nit fan canviar.

m'agradaria saber si se'n recordeu
de fades que van, volant i volant.

contar-vos  que un home va fer al desert un bosc
que les flors acaronen al vent els dies de dol,
al matí el sol té pressa per eixir al balcó
peruqè està enamorat de la terra, ell és generós.

m'agradaria saber si se'n recordeu
d'estrelles que son mirades d'amor
mirades que són entre els homes un pont
entre el homes que som la llum, la claror
la llum que som, som astres, som mar,
som mirades d'amor.



amoR terrA, el seu últim treball...


És un treball on es reflexa l’estima directa i emocional pel meu paisatge fet de natura i       persones. Els motius que inspiren aquest treball viuen en la proximitat i la quotidianeitat: el riu Xúquer, els sers estimats, la música popular, els combois a les casetes de camp, la tradició com un continu que ve del passat, passa pel present i va cap el futur…, la nostra cultura, el nostre estil de vida, des de la Ribera del Xúquer. Subjau una voluntat de valoritzar els nostres referents més pròxims, mirar cap el món des de el nostre món: una perspectiva cultural tan vàlida com qualsevol altra i des de la que podem aportar des de la localitat cap a la globalitat.





nésTor monT  la seua pàgina web

diumenge, 18 de desembre de 2011

foRa dE OrdeM... caetaNo veloSo

Vapor barato
Um mero serviçal
Do narcotráfico
Foi encontrado na ruína
De uma escola em construção...
Aqui tudo parece
Que era ainda construção
E já é ruína
Tudo é menino, menina
No olho da rua
O asfalto, a ponte, o viaduto
Ganindo prá lua
Nada continua...
E o cano da pistola
Que as crianças mordem
Reflete todas as cores
Da paisagem da cidade
Que é muito mais bonita
E muito mais intensa
Do que no cartão postal...
Alguma coisa
Está fora da ordem
Fora da nova ordem
Mundial...
Escuras coxas duras
Tuas duas de acrobata mulata
Tua batata da perna moderna
A trupe intrépida em que fluis...
Te encontro em Sampa
De onde mal se vê
Quem sobe ou desce a rampa
Alguma coisa em nossa transa
É quase luz forte demais
Parece pôr tudo à prova
Parece fogo, parece
Parece paz, parece paz...
Pletora de alegria
Um show de Jorge Benjor
Dentro de nós
É muito, é grande
É total...
Alguma coisa
Está fora da ordem
Fora da nova ordem
Mundial...
Meu canto esconde-se
Como um bando de Ianomâmis
Na floresta
Na minha testa caem
Vem colocar-se plumas
De um velho cocar...
Estou de pé em cima
Do monte de imundo
Lixo baiano
Cuspo chicletes do ódio
No esgoto exposto do Leblon
Mas retribuo a piscadela
Do garoto de frete
Do Trianon
Eu sei o que é bom...
Eu não espero pelo dia
Em que todos
Os homens concordem
Apenas sei de diversas
Harmonias bonitas
Possíveis sem juízo final...
Alguma coisa
Está fora da ordem
Fora da nova ordem
Mundial...


divendres, 16 de desembre de 2011

sI Un adéU d'amOr foS encarA aMor... lluíS llacH

Oh, si un adéu d'amor fos només el gest 
del dolor compartit 
per no haver sabut volar junts més alt. 
Oh, si un adéu d'amor fos encara amor. 


Oh, si un adéu d'amor fos pols d'un camí 
sense espai pels retrets, 
sols un pas més pel bell do de seguir en l'intent, 
en l'antic intent d'estimar i somiar 
de sempre, per sempre i sempre lliurament. 


Oh, que no acabi mai el teu pas per mi 
ni aquest joc dels sentits 
que ara ens fan senyals d'un amor tan dens, 
rar entramat de por i desig d'enllà... 


Oh, si un adéu d'amor fos encara amor, 
per sempre, de sempre i sempre lliurament. 


(Llocs, 2002)

dimarts, 13 de desembre de 2011

aMoR eS...................No eS aMor.................


Hablar sobre el amor, amistad y pasiones ... aunque, de vez en cuando, es bueno meditar, también, en lo que No eS aMoR:


Si necesitas alguien para ser feliz, eso no es amor.
Es carencia.
Si tienes celos, inseguridad y haces cualquier cosa para mantener a alguien a tu lado, aún sabiendo que no eres amado, y dices que crees en esa persona, pero no en los otros, que te parecen rivales, eso no es amor.
Es falta de amor propio.
Si crees que tu vida queda vacía sin esa persona; no consigues imaginarte solo y mantienes una relación que se acabó sólo porque no tienes vida propia, eso no es amor.
Es dependencia.
Si piensas que el ser amado te pertenece; te sientes dueño y señor de su vida y de su cuerpo; no le das la oportunidad de expresarse, de decidirse, sólo para afirmar tú dominio, eso no es amor.
Es egoísmo.
Si no lo deseas; no te realizas como hombre o mujer con esta persona; prefieres no tener relaciones íntimas con esa persona, sin embargo sientes algún placer en estar a su lado, eso no es amor.
Es Amistad.
Si discuten por cualquier motivo; se mueren de celos uno del otro; ni siempre hacen los mismos planes; les falta acuerdo en diversas situaciones; no les gusta hacer las mismas cosas o ir a los mismos lugares, pero hay un deseo de estar íntimamente juntos, eso no es amor.
Es Deseo.
Si tu corazón late más fuerte; el sudor se pone intenso, tu temperatura sube y baja vertiginosamente, sólo en pensar en la otra persona, eso no es amor.
Es Pasión.


Ahora, que ya sabes lo que no es amor. Ahora, es más fácil analizar, lo que pasa contigo y procurar resolver la situación o programarse para atraer a alguien por quien sientas afecto y deseo; y que este alguien también sienta lo mismo por tí, para que puedan construir una relación equilibrada, en donde haya el verdadero y eterno aMoR.
il·lustraciÓ de pauLa bonEt

divendres, 9 de desembre de 2011

onaDes--lluíS llacH cantadA peR SILVIo RODRÍGUEz

Un company de música que m'ha regalat aquesta preciositat, aquesta vesprada de fred i gelor... un poc de tendresa que dóna calor als pensaments...
Gràcies Antonio F.


M'agradaria tant 
poder mirar el teu cos 
esquinçat, nu i lluent, 
les aigües del bassal... 

M'agradaria tant 
acaronar els teus cabells 
i eixugar aquesta pell 
amb els meus llavis tan secs... 

Que envejo cada esquitx 
que tu hagis platejat. 
Gelós estic del sol 
si és que ell t'ha enlluernat. 

Que primaveres són 
les onades que tu fas, 
i jo, l'arbre assedegat 
que a la vora està esperant.


I si canto trist.1974

dijous, 8 de desembre de 2011

eL niÑo dE lA biciCleta... jeaN-pieRRe dardeNNe, luC dardeNNe

Cyril, un xiquet d'onze anys, s'escapa de la llar d'acollida, on el seu pare el va deixar després de fer-li promesa que tornaria a recollir-lo. Allò que Cyril es proposa és trobar-lo. Després de cridar, sense resposta, a la porta de l'apartament on vivien, per a eludir la persecució del personal de l'hospici, es refugia en un gabinet metge i es troba en braços d'una jove sentada en la sala d'espera. Així és com, per pura casualitat, coneix a Samantha, una perruquera que li permiteix quedar-se amb ella els caps de setmana.

Cyril, un niño de once años, se escapa del hogar de acogida, donde su padre lo dejó después de prometerle que volvería a buscarlo. Lo que Cyril se propone es encontrarlo. Después de llamar en vano a la puerta del apartamento donde vivían, para eludir la persecución del personal del hospicio, se refugia en un gabinete médico y se echa en brazos de una joven sentada en la sala de espera. Así es como, por pura casualidad, conoce a Samantha, una peluquera que le permite quedarse con ella los fines de semana.




dilluns, 28 de novembre de 2011

AlgeMesí ...

La Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí Patrimoni Immaterial de la Humanitat   

elS ballS

La Muixeranga
Un dels més coneguts i segurament el més representatiu d'Algemesí és la Muixeranga. Es tracta d'un conjunt de quadres plàstics amb una música característica. Sens dubte, un dels símbols inequívocs de la festa i de la nostra ciutat. La construcció de torres humanes és una de les tradicions mediterrànies que Algemesí ha conservat viva. Les primeres constatacions documentals situen esta manifestació cultural a principis de 1723 en la nostra ciutat. A més d'un ball preliminar de quatre temps en el qual es membres es posen en dos files, la Muixeranga consisteix a alçar torres humanes entre les quals figuren l'anomenada Alta, la Torreta, el Pinet i d'altres modalitats més poc usuals. També els muixeranguers fan figures plàstiques com ara la Maria, el Guió, l'Altar, l'Aranya o l'Enterro entre altres.
En els últims anys ha aparegut en la processó una nova muixeranga que aporta un nou color del vestit i la participació de les dones en el ball.
www.muixeranga.net
www.novamuixeranga.com


Els Bastonets
Els Bastonets és un ball guerrer que apareix en molts pobles valencians, com ara a Morella, Peníscola o a l'Alcúdia. La seua presència a Algemesí està datada des de 1839 i connecta la festa amb les tradicions més ancestrals de la cultura valenciana. Al so del tabalet i de la dolçaina, els huit components del ball escenifiquen una lluita amb els bastonets i les planxetes.

La Carxofa
La Carxofa té el seu possible origen en la processó del Corpus de València encara que s'ha estés per nombroses poblacions valencianes. Esta dansa és considerada tradicionalment com la dels teixidors, professió molt present a Algemesí durant el segle XVII. El nom li ve donat perquè un xiquet porta un pal que culmina en una espècie de carxofa que s'obri al final de la processó, d'on ix un colom blanc. Una variant d'este ball, són els Arquets, que es van separar en 1988.

Les Pastoretes
Els xiquets i les xiquetes són els protagonistes del ball de les Pastoretes. Documentat des de 1834 com a dansa de xiquetes i xiquets, és una dansa d'iniciació molt present en molts pobles encara que ja compta amb un bagatge històric rellevant.

Les Llauradores
Les llauradores, o Bolero, és el ball més modern de la processó ja que apareix per primera vegada en 1906. És l'única dansa que no va acompanyada per la música de la dolçaina i del tabalet sinó per la secció d'instruments de vent de la banda.
www.llauradores.com


Els Tornejants
Els Tornejants són, al costat de la Muixeranga, la dansa més emblemàtica de la Mare de Déu de la Salut. Este ball singular d'orígens guerrers, replet de continguts místics, posa en evidència les destreses i habilitats d'un grup de cavallers vestits amb pulcres vestits que juguen amb la gravetat amb les tosques percussions d'un tambor com a únic acompanyament. Es tracta de l'únic ball dins de la processó, darrere de la Creu Major i davant del guió de la Mare de Déu.



http://www.museuvalenciadelafesta.com/default.asp?DocID=308&RevID=&Tpl=plantillainici.asp

diumenge, 27 de novembre de 2011

sOpa dE caBra - sEguirEm sOmiAnt- (palaU sanT jordI- 2011)

...
Seguirem somiant
Escoltarem la llum
Mentre el món és mou dins els teus ulls.

Seguirem cantant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny
...

jaNis joPLin - pieCe oF My hEart

...
Now come on, come on, come on, come on and take it,
take another little piece of my heart now, baby.
break another little bit of my heart, honey, yeah.
hey! have another little piece of my heart now, baby,
you know you got it if it makes you feel good.
hey! hey! have another little piece of my heart now, baby,
break it, break it, break it, yeah.
have another little piece of my heart now, baby,
you know you got it, child, if it makes you feel good.

dimarts, 22 de novembre de 2011

lA qUe reNta...

La pluja ................................ neteja
la pluja ....................... refresca
la pluja .............................. perpètua
la pluja ...................... alegra
la pluja .................................... desperta
la pluja .... anuncia
la pluja que renta.


diumenge, 20 de novembre de 2011

diBuJo eN El aiRe--- cHamBaO.


Ya no quiero vivir con los temores
que prefiero entregarme a la ilusión
y lo que creo, defenderlo con firmeza,
sin historias que me abulten el colchón.

Y si un día me siento transformado
y decido reorientar la dirección,
tomaré un nuevo rumbo sin prejuicios,
porque en el cambio esta la evolución

Evolución, en el cambio esta la evolución

Que mi camino se encuentre iluminado
y la negrura no enturbie el corazón
discernimiento al escoger entre los frutos,
decision para subir otro escalón.
Vivir el presente hacia el futuro
guardar el pasado en el arcón,
trabajar por el cambio de conciencia,
dibujar en el aire una canción.

Una canción en el aire una canción ...


dimecres, 16 de novembre de 2011

lA neGRa- merCeDes sOsA... (sElecciÓ perSonaL)

Grácias a la vida. 
Perquè cal donar les gràcies...



Alfonsina y el mar.
Perquè l'amor ha de ser transparent i incondicional...



Duerme negrito.
Perquè aquesta cançoneta em dóna, em transmet molta tendresa...



Como la cigarra.
Perquè hi ha esperança...

dilluns, 14 de novembre de 2011

divendres, 11 de novembre de 2011

poRquE lA amiStat naCe, crEce y sE reProduce....

para la Inma, la Mariachu y la Natàlia... 
...por un total día.


...
Estoy buscando melodía
para tener cómo llamarte.
Quién fuera ruiseñor.
Quién fuera Lennon y Mc Cartney,
Sindo Garay, Violeta, Chico Buarque.
Quién fuera tu trovador.


Corazón oscuro,
corazón con muros,
corazón que se esconde,
corazón que está dónde,
corazón en fuga,
herido de dudas
de amor.

Quién Fuera. Silvio Rodríguez (Silvio, 1990)




dijous, 10 de novembre de 2011

Pa què nos vamos a engañar màs

Pa què nos vamos a engañar màs:
Viñeta de Kalvellido


Pa què nos vamos a engañar màs
El 20 N han preparado un banquete con la casquería de esta democracia que huele a carne humana.
Nos han dejado en pelotas, nos han cortado los puños, nos han dejado sin casa, nos han puesto en la calle con hambre y miedo y mordazas.
Nos han obligado a caminar con los sueños vigilados, con las ideas convertidas en muñones que no agarran.
Han hecho con nosotros lo que les ha dado la gana.
Y por si esto fuera poco quieren representarnos para continuar devastando.
Y crecen por todas partes los bastardos, los mafiosos, los mesías de la traición, de los sobornos, los verdugos travestidos de políticos, los necios con bolsillos hambrientos, los alquilados de pensamiento, los sepultureros de la ciega balanza, los farsantes ávidos del poder de la maza.
El 20 N, se sentarán todos alrededor de la misma mesa y con sus modales perfectos esperarán que les sirvan su porción de pestilente democracia.
Ignorando que los pueblos jamás tuvieron vocación de mansos masticarán hasta eructar durante cuatro años su asco.


font: http://silviadelgadofuentes.blogspot.com

móN boiG per mEl.

Un regalet que m'han enviat avui... gràcies Carla...


dilluns, 7 de novembre de 2011

eL deBat... ???

Jo no l'he vist, crec que ahi estaran dient-se les coses... donant-se-les de saber com traure-nos d'on ells mateixa ens han post. 
Es pensen que som faves? Pensen què no pensem? La vena m'ix, em batega amb força...
És precís aquesta classe de pantomimes,... era precís fer aquesta despesa, ...
La gent perdent la casa perquè han perdut el treball i no poden pagar la hipoteca que tenen fins als 70 anys... 
Per a ser totalment sincera he vist els minuts previs, quan els periodistes es preocupaven per la temperatura de la sala, o dels camerinos dels actors; quant de rellevant i d'importància màxima és la corbata que han de vestir, el que han dinat o el que han fet avui... Em sembla tant fort....
Amb el cost d'aquest debat hagueren viscut algunes famílies, almenys alguns dies... Nosaltres hem hipotecat el nostre futur, als bancs, als polítics venuts als bancs... i ells defensant allò que no poden, perquè no tenen VOLUNTAT de canvi.
Sembla una burla més... I demà tindrem debat per a donar i per a vendre...

diumenge, 6 de novembre de 2011

pAuLa boNet una il·LusTradoRa... de iL·LusioNs...

Contradictòria, impulsiva i misteriosa, la Paula Bonet podria viure dins una pel.lícula de Truffaut. És una nina de galtes vermelles, llavis humits i mirada desvergonyida que deu haver provocat l'insomni a més d'un. Ella, però, somnia fort i gran. Aquesta pintamones de cabells color panotxa viu dins un conte fantàstic i dibuixa éssers exquisits de gestos involuntaris. És professora de literatura i il.lustradora. Amb tinta xina, aquarel.la i bolígraf, s'ha apoderat d'un estil que amb poc més d'un any ja s'ha consolidat. 

Bibiana Ballbé



Poema il.lustrat d'Isabel Escudero. Pertany al seu llibre 'Gorrión, migajas...'







eXPRESSA't BenifaiÓ 2011


Vaig tenir l'oportunitat de veure les seues il·lustracions al centre cultural Enric Valor de Benifaió, dins de l'exposició que es va muntar durant l'Expressa't 2011. Una meravella la fresca sensibilitat que aquesta xica transmet. De tant en tant et trobes en coses que t'alegren la vida... feia temps que volia compartir aquest descobriment... avui ha sigut el dia.... 
... gràcies Paula Bonet per la teua imaginació.




http://paulabonet.wordpress.com/

divendres, 4 de novembre de 2011

paRaules d'AmoR- maYte marTín

...
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.


Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor…



láGRima - liDia puJol, duLCe ponTes i maYte maRtin


Cheia de penas
Cheia de penas me deito
E com mais penas
Com mais penas me levanto
No meu peito
Já me ficou no meu peito
Este jeito
O jeito de querer tanto

Desespero
Tenho por meu desespero
Dentro de mim
Dentro de mim o castigo
Eu não te quero
Eu digo que não te quero
E de noite
De noite sonho contigo

Se considero
Que um dia hei-de morrer
No desespero
Que tenho de te não ver
Estendo o meu xaile
Estendo o meu xaile no chão
estando o meu xaile
E deixo-me adormecer

Se eu soubesse
Se eu soubesse que morrendo
Tu me havias
Tu me havias de chorar
Por uma lágrima
Por uma lágrima tua
Que alegria
Me deixaria matar

dimecres, 26 d’octubre de 2011

La viDa senSe Tu. oBRint Pas

Ja està ací el nou videoclip de la cançó 'La vida sense tu'. Un treball produit per La Taca Produccions i dirgit per Josep Pitarch, antic baixista del grup. Unes imatges que corregut com la pólvora a les últimes hores a la xarxa. Un cant a la València que estimem. Un homenatge als col·lectius, les entitats, els casals, les persones anònimes que ompliu de coratge els carrers dels nostres pobles i ciutats. Seria impossible captar tota aquesta força en els pocs minuts que dura aquest videoclip. Però hem intentat mostrar l'essència: la vida sense vosaltres no té sentit.
Un vídeo dedicat a la València que estimem i a totes i tots els qui ompliu de coratge els carrers dels nostres pobles i ciutats." Obrint Pas.


Temies el moment del teu cant a València.

Pense que ha arribat l’hora del teu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t’ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d’una manera humil,
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.
Lentament el miraves créixer com un crepuscle.
Arribava la nit, no escrivies el cant...

Vicent Andrés Estellés. 

dilluns, 24 d’octubre de 2011

La viDa- SilVio rodRígueZ

La vida de un pájaro en vuelo

la vida de un amanecer
la vida de un crío
de un bosque y de un río
la vida me ha hecho saber.

La vida del sordo y del ciego
la vida que no sabe hablar
la del triste loco
la que sabe a poco
la vida me ha hecho soñar.

La vida voraz que se enreda
la vida que sale a jugar
la vida consciente que queda
la vida que late en el mar.


La vida que brota de un muerto
la vida que no se murió
la de los desiertos
la de un libro abierto
la vida me ha hecho cual yo.

La vida que alumbra en el trueno
la vida final de un adiós
la vida goteando de un seno
la vida secreta de un dios.

La vida que pende de todo
la vida de cada emoción
la vida en exceso
la vida de un beso
la vida me ha hecho canción.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...