| SERGIO MORENO. | |||
|
Tant el teatre com la música són dos àmbits de l'art que tradicionalment han estat contestataris del poder, i se sol tendir a pensar que eixe és el seu estat natural. Per això, les contínues queixes dels músics en valencià davant el menyspreu de la Generalitat a la seua feina o les del món del teatre, que culminaren en març amb el document que demanà la dimissió d'Inmaculada Gil Lázaro, es veuen com una cosa quasi natural. El que no és tan habitual, per molt que als darrers anys hagen proliferat plataformes crítiques com els Ex Amics de l'IVAM, és que un sector del món de la cultura de maneres tan diplomàtiques com és el de les arts visuals alce la veu de forma tan decidida com ho feren ahir sis entitats que agrupen crítics, comissaris i artistes.
En un document que porta com a títol En defensa del IVAM, els professionals recorden la importància que té el museu dirigit per Consuelo Ciscar -esposa del portaveu del PP a les Corts, Rafael Blasco- a l'hora de “dinamitzar tot el sector de l'art contemporani” valencià, donat que la dotació pressupostària de l'IVAM suposa pràcticament tota la despesa que el Consell dedica a desenvolupar el sector a terres valencianes. Així va ocórrer, segons els signants, fins l'any 2000, quan se'n feu càrrec del museu Cosme de Barañano, l'antecessor de Ciscar en el càrrec.
“En l'actualitat, l'Institut ja no té aquella rellevància en el context artístic i la seua programació incompleix bona part dels seus estatuts fundacionals”, afirmen. Tot i que no els esmenten al document, els cassos més clars en este sentit semblen l'exposició de la revista de moda Telva a l'IVAM, per a la que Císcar cedí l'espai del museu de manera gratuïta a canvi -segons s'ha publicat- de promoció personal i familiar, i la que el perruquer de la pròpia Císcar -i de Francisco Camps i Mariano Rajoy-, Tono Sanmartín, preparà al mateix recinte d'art contemporani l'any 2006.
No és l'única referència, encara que siga vetlada, que al llarg del text es dedica als negocis i a les amistats d'una Consuelo Ciscar que l'any passat declarà tindre béns i immobles per un valor proper als 2.600.000€. “Ha posat l'IVAM al seu servei, no al dels ciutadans”, afirmen els professionals del sector, i afegeixen que, des del seu despatx, s'imposa “un programa d'exposicions en el qual predominen mostres d'artistes propers a la seua persona” i es promociona “la carrera artística del seu fill aprofitant els contactes i els pressupostos públics”. En eixe sentit, cal recordar, com ja s'ha publicat amb anterioritat, que Rafael Blasco Ciscar (més conegut artísticament pel seu acrònim, Rablaci) ha aconseguit en els darrers anys, i encara sense haver complit els 25 anys, exposar les seues escultures a diversos espais internacionals amb els quals l'IVAM manté bones relacions, o rebre premis, com el que li concedí en 2009 Bancaixa.
Front a esta situació, segons la quals el sistema de control dels objectius i les despeses del museu i els criteris de professionalitat de la seua gestió “no compleixen els mínims deontològics desitjables”, el Consejo de Críticos y Comisarios de las Artes Visuales, Mujeres en las Artes Visuales, Unión de Asociaciones de Artistas Visuales, Associació Catalana de Crítics d'Art, Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló i l'Associació Valenciana de Crítics d'Art exigeixen una única cosa, “transparència”. “Transparència en els comptes del museu i a les adquisicions d'obra per a la seua col·lecció, a la contractació de serveis externs, així com a les qüestions relacionades amb les donacions”, expliquen al document, i sentencien: “Demanem (...) que Consuelo Ciscar dimitisca o siga destituïda del seu càrrec si no explica de manera pormenoritzada aquells assumptes als que la independència entre diners públics i els seus interessos privats s'ha vist (...) compromesa i incomplida”. Inclouen, entre eixos assumptes, el fet que Ciscar s'hauria atribuït el comissariat de “nombroses exposicions” que, segons el document, haurien realitzat altres comissaris, cosa que també hauria fet amb diversos textos d'autor suposadament “no escrits per ella” però presentats com a obra seua.
El camí a seguir a partir del relleu de Ciscar a la direcció del museu hauria de passar, segons els signants del document, per adoptar el Manual de Bones Pràctiques als museus que el Ministeri de Cultura publicà en 2008 i que, com recorden al text, ja ha estat assumit per part d'altres autonomies governades pel PP. La pilota està ara al terrat d'Alberto Fabra, qui haurà de decidir, en última instància, si es vol enfrontar a la dona del portaveu del seu grup parlamentari a canvi de “retornar el rigor i el respecte” a l'IVAM.
