3 NIN NON
Nin non, Maria,
ma nina de cabells d’or.
Nin non..., petita
cançó del meu bressol.
I mentre tu somnies
la vida em duu de la mà,
però, quan soneta tinga,
vindré al teu costat.
I si mai el fred
d’un matí d’hivern
t’acarona els llençols,
buscaré a llevant
el sol més radiant
perquè escalfi el teu cos.
El gran lledoner
guardarà fullam
perquè hi dormin ocells.
Si et desvetlla un joc,
omplirem d’estels
el teu sostre immens.
Nin non..., Maria,
ma nina de cabells d’or,
que, quan soneta tinga,
vindré al teu bressol.
Dels tirabuixons,
te n’he de penjar estels
perquè encisis els déus,
i així engelosir
un dimoni expert
que et proposi els inferns.
Que sovint el cel
és tirant a fred
per als teus somnis d’infant.
I cal escalfar
l’àvid pensament
amb calderes roents.
Adéu..., Maria,
la vida em duu de la mà,
però, quan soneta tinga,
vindré al teu costat.
Edició:1985; Discografia: Maremar(1985)
2 DÓNA’M LA MÀ
Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.
Dóna'm la mà
i així podrem
creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.
Dóna'm el cor
per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà,
dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.
Edició: 2000; Discografia:Temps de revoltes(2000)- Poetes(2004)
1 I SI CANTO TRIST
Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada els somrís
d'un infant vora el mar
i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant.
I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l'han condemnat.
I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d'ignorats companys.
Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m'estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.
I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.
Edició:1974; Discografia:I si canto trist (1974)- Nu (1997)
