Per molts anys a Estellés!!!!

Avui hauria fet 89 anys Vicent Andrés Estellés. El recordem llegint-lo amb la subversió, humor, lucidesa i sornegueria que el caracteritzaven amb aquest poema de "La clau que obri tots els panys". Segur que ha fet grans amics entre els morts... Per molts anys!

AMB UN FONS SUBVERSIU

Ja no hi ha més que això: 
Mort. 
Est, Oest, Sud i 
Nord. 
Mort. Mort només. 
Llocs 
de 
morts. 
Uns llarguíssims 
rebosts 
plens de 
morts. 
Morts per totes les bandes, 
camuflats darrere unes flors. 
Un dia, 
però, 
sorgiran dels seus 
llocs, 
cauran damunt de les ciutats -un 
avalot 
de 
morts- 
i ja només hi haurà 
això: 
morts. 
Ells manaran, tindran les seues 
Corts, 
diran: 
"Açò 
és dolent i això és 
bo" 
i donaran faltes i bones. 
Però ara esperen als seus llocs. 
Esperen l'ordre de llançar-se. 
Ha de venir un ordre nou. 
L'instauraran els 
morts, 
de la nit al matí, un dia 
qualsevol. 
Tot canviarà de dalt a baix: 
els vius estarem sotmesos als morts. 
Cal, 
doncs, 
fer-se amics entre els morts. 

Vicent Andrés Estellés
LB

font: INTITUCIÓ LLETRES CATALANES 

Estellés Recitable- selecció de textos i àudio de Vicent Camps

Si

Si no és alegria

no vull poesia.

Res de res.

Ara tornaria

per aquells carres.

Per aquelles places,

per aquelles nits.

Et mossegaria

els llavis i els pits,

uns mossos petits.

Ara el diria

que et vull molt més.

Ara tornaria

per aquells carrers.

Ara et faria

un bes innocent,

els llavis, les dents.

Si no és alegria,

no vull poesia.

La particularitat d'aquest Estellés recitable, entre tant de material com s'ha generat últimament al voltant del gran poeta de Burjassot, es basa en el plaer de dir la poesia en veu alta; virtut que ha guiat Vicent Camps a l'hora de fer la seua tria. 34 poemes perquè els lectors i escoltadors més joves s'apropen a la poesia des d'una vessant lúdica i participativa. Com a suport un apartat de Propostes d'aprofitament lector, elaborades per la poeta i professora Joana Navarro, a partir de la seua experiència a l'aula.

Estellés Recitable. Selecció de textos i àudio de Vicent Camps. Abril 2013. Edicions 96.

Vicent Camps recitant Estellés al centre cultural  Enric Valor de Benifaió (maig 2013).

L'amic Vicent ens ha acompanyat en diverses ocasions al centre cultural, sempre encisant-nos i cobrint-nos amb la seua veu.

L'última vegada, recitant a l'Estellés, fent un repàs pel treball del poeta.

És per això que el recull del llibre em transporta literalment a eixe dia i és fàcil imaginar-nos en eixe ambient íntim que va aconseguir Vicent a l'hora del recital.

Un plaer com sempre.

DILLUNS 6 DE MAIG.... any ESTELLÉS...

VICENT CAMPS recitarà VICENT ANDRÉS ESTELLÉS...

...una delícia...

ELS AMANTS (Llibre de meravelles, 1971)

No hi havia a València dos amants com nosaltres. 

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l’amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l’amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peçó d’una orella.

El nostre amor és un amor brusc i salvatge,

i tenim l’enyorança amarga de la terra,

d’anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l’edat, i tot això i allò.

La viDa senSe Tu. oBRint Pas

" Ja està ací el nou videoclip de la cançó 'La vida sense tu'. Un treball produit per La Taca Produccions i dirgit per Josep Pitarch, antic baixista del grup. Unes imatges que corregut com la pólvora a les últimes hores a la xarxa. Un cant a la València que estimem. Un homenatge als col·lectius, les entitats, els casals, les persones anònimes que ompliu de coratge els carrers dels nostres pobles i ciutats. Seria impossible captar tota aquesta força en els pocs minuts que dura aquest videoclip. Però hem intentat mostrar l'essència: la vida sense vosaltres no té sentit.

Un vídeo dedicat a la València que estimem i a totes i tots els qui ompliu de coratge els carrers dels nostres pobles i ciutats." Obrint Pas.

Temies el moment del teu cant a València.

Pense que ha arribat l’hora del teu cant a València.

Temies el moment. Confessa-t’ho: temies.

Temies el moment del teu cant a València.

La volies cantar sense solemnitat,

sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,

sense picapedrers i sense obra de moro.

La volies cantar d’una manera humil,

amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.

Lentament el miraves créixer com un crepuscle.

Arribava la nit, no escrivies el cant...

Vicent Andrés Estellés. 

II DIADA D'ESTELLÉS.

TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER

 

Et besaria lentament,

et soltaria els cabells,

t'acariciaria els muscles,

t'agafaria el cap

per a besar-te dolçament,

estimada meua, dolça meua,

i sentir-te, encara més nina,

més nina encara sota les mans,

dessota els pèls del meu pit

i sota els pèls de l'engonal,

i sentir-te sota el meu cos,

amb els grans ulls oberts,

més que entregada confiada,

feliç dins els meus abraços.

Et veuria anar, tota nua,

anant i tornant per la casa,

tot açò que ja no pot ser.

Sóc a punt de dir el teu nom,

sóc a punt de plorar-lo

i d'escriure'l per les parets,

adorada meua, petita.

Si em desperte, a les nits,

em desperte pensant en tu,

en el teu daurat i petit cos.

T'estimaria, t'adoraria

fins a emplenar la teua pell,

fins a emplenar tot el teu cos

de petites besades cremants.

És un amor total i trist

el que sent per tu, criatura,

un amor que m'emplena les hores

totalment amb el record

de la teua figura alegre i àgil.

No deixe de pensar en tu,

em pregunte on estaràs,

voldria saber què fas,

i arribe a la desesperació.

Com t'estime! Em destrosses,

t'acariciaria lentament,

amb una infinita tendresa,

i no deixaria al teu cos

cap lloc sense la meua carícia,

petita meua, dolça meua,

aliena probablement

a l'amor que jo sent per tu,

tan adorable! T'imagine

tèbia i nua, encara innocent,

vacil.lant, i ja decidida,

amb les meues mans als teus muscles,

revoltant-te els cabells,

agafant-te per la cintura

o obrint-te les cames,

fins a fer-te arribar, alhora,

amb gemecs i retrocessos,

a l'espasme lent del vici;

fins a sentir-te enfollir,

una instantània follia:

tot açò que ja no pot ser,

petita meua, dolça meua.

Et recorde i estic plorant

i sent una tristesa enorme,

voldria ésser ara al llit,

sentir el teu cos prop del meu,

el cos teu, dolç i fredolic,

amb un fred de col.legiala,

encollida, espantada; vull

estar amb tu mentre dorms,

el teu cul graciós i dur,

la teua adorable proximitat,

fregar-te a penes, despertar-te,

despertar-me damunt el teu cos,

tot açò que ja no pot ser.

Et mire, i sense que tu ho sàpies,

mentre et tinc al meu davant

i t'estrenyc, potser, la mà,

t'evoque en altres territoris

on mai havem estat;

contestant les teues paraules,

visc una ègloga dolcíssima,

amb el teu cos damunt una catifa,

damunt els taulells del pis,

a la butaca d'un saló

de reestrena, amb la teua mà

petita dintre la meua,

infinitament feliç,

contemplant-te en l'obscuritat,

dos punts de llum als teus ulls,

fins que al final em sorprens

i sens dubte em ruboritzes,

i ja no mires la pantalla,

abaixes llargament els ulls.

No és possible seguir així,

jo bé ho comprenc, però ocorre,

tot açò que ja no pot ser.

Revisc els dolços instants

de la meua vida, però amb tu.

És una flama, és una mort,

una llarga mort, aquesta vida,

no sé per què t'he conegut,

jo no volia conèixer-te...

A qualsevol part de la terra,

a qualsevol part de la nit,

mor un home d'amor per tu

mentre cuses, mentre contemples

un serial de televisió,

mentre parles amb una amiga,

per telèfon, d'algun amic;

mentre que et fiques al llit,

mentre compres en el mercat,

mentre veus, al teu mirall,

el desenvolupament dels teus pits,

mentre vas en motocicleta,

mentre l'aire et despentina,

mentre dorms, mentre orines,

mentre mires la primavera,

mentre espoles les estovalles,

mor un home d'amor per tu,

tot açò que ja no pot ser.

Que jo me muir d'amor per tu.

M'ACLAME A TU

 

M'aclame a tu mare de Terra sola,

arrape als teus genolls amb ungles brutes,

invoque un nom o secreta consigna,

mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat

segueix camins, segueix foscos camins,

m'agafe a tu, al que més estimava,

i cante el jorn del matí il.limitat.

El clar camí, el pregon idioma,

un alfabet fosforescent de pedres,

un alfabet sempre amb la clau al pany,

el net destí, la sendera de llum.

Sempre a la nit il.luminat enter,

un bell futur, una augusta contrada,

seràs el rent que fa pujar el pa,

seràs el sol i seràs la collita.

Seràs la fe i la medalla oculta,

seràs l'amor i la ferocitat,

seràs la clau que obri tots els panys,

seràs la llum, la llum il.limitada.

Seras confí on l'aurora comença

seràs forment, escala il.luminada.

Seràs l'ocell i seràs la bandera,

l'himne fecund del retorn de la pàtria,

tot esquinçat de l'emblema que puja,

seràs l'ocell i seràs la bandera.

Jo pujaré piament els graons

i en arribar al terme entonaré

el prec dels vents que em retornaves sempre. 

 Vicent Andrés Estellés.