amaiA crespo. pauLa bonet
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MADRID. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MADRID. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de setembre de 2011

La meua primera aproximació a Madrid...

Un ràpid i intens passeig per Madrid dóna compte de la grandesa d'aquesta ciutat principal, igualment, que la manera de veure-la serà canviant depenent de amb qui la compartisques.

Comencem el recorregut des de l'avinguda Amèrica. Només baixem cap avall ens trobem amb la zona més in, que no out, em referisc al carrer Serrano i Salamanca, on els edificis d'època i de caire imperial donen pas a multitud de botigues, que sí boutiques, on els preus de les peces de roba, segurament manufacturada pagant un sou de riure al costat del seu cost, fan feredat. Ací, en aquest lloc no existeix la crisi, ningú la coneix.
Alguns cotxes amb xofer esperen a la porta per a que la senyora X o I compre alguna cosa... i mentre passegem fins passar la fortalesa de l'ambaixada dels Estats Units, custodiada fortament per la policia nacional, i et preguntes de què tenen por? si són els amos del món....
Observe la gent... aquells què semblen rics, poderosos, que caminen amb pas ferm i àgil per la vida.... observe la gent... impressiona saber que un poc més avall la vida és d'una altra manera... més com la meua... sols uns metres més cap allà...
Ara anem cap a la plaça de Colón.... i en la plaça del Descubrimento, amb una bandera espanyola bestial, bufffffffff els pèls de punta, esgarrifadores les pedres que han posat .... a mi particularment m'imposa... I anem a veure a Coló... igual que a Barna... el pitjor de les ciutats és que de vegades s'han fet vertaderes barbaritats i s'han barrejat estils que trenquen la imatge.
Agafem el passeig de Recoletos i passem just per davant de la Biblioteca Nacional, on la còpia de cada llibre publicat està ací, deixem el lloc, amb moltes ganes d'entrar, d'olorar els llibres, i d'impregnar-nos del silenci de les lletres.
Infinitat de llocs, experiències, vivències,  i història.... fins arribar a Cibeles.... Ahà! els ulls no paren de retindre informació, imatges...
Per un costat La Puerta de Alcalá, mira-la.... i després per l'altre costat Gran Via i el carrer Alcalá... i després de veure l'antic edifici de correus, ara minúscula dependència (amb to prou irònic) per al despatx del senyor Gallardón, el començament del passeig del Prado i l'antic Palau de la Duquessa d'Alba (des de fa anys dependència militar) ens endinsem cap a Gran Via, i no parem de veure edificis construïts amb unes façanes a veure quina de totes més treballada, amb balconades d'impressió i on el daurat es confon amb el ferro i marbre de diferents estils... ja fa molt de temps que es vivia en l'opulència.
La gent ha canviat, tot i que és una zona on viure seria un luxe, quasi tot són oficines... o botigues ... però ara ja es nota la barreja de la gent que viu la meua realitat. Van amunt i avall, amb pressa i marcant el pas... uns darrere altres cadascun al seu lloc...
Arribem a la plaça de Puerta del Sol, se m'entoixava més gran, la creia immensa... segurament per totes les esperances que aquells dies es van compartir, només fa uns mesos plena d'il·lusions, ... però veig que ací segueixen, que la lluita continua... I m'alegra, veure que la gent està.... I qui també està és la policia.... com no. 
Em comentem que en la guerra civil molta gent va ser captiva i torturada, on ara té la presidenta de la comunitat el seu despatx, sembla que el lloc a alguna gent els dóna mala baba per a governar. I queda en l'aire el pensament de què algunes persones empal·lidiran quan al passar per la porta d'aquest palauet recorden les seues malaurades vides o la dels seus familiars.
Passegem per entre els carrers, plens, aquesta vegada de turistes, i passem per botigues centenàries, i llibreries, cafeteries i xocolateries (però amb una calor massa sufocant per a que t'abellisca un), fins arribar a l'opera  de Madrid, el teatre Reial i el Palau Reial.... tots aquests elements ací immersos dins la població, entre places i carrers que res et fan pensar que darrere d'ells et pot trobar el que et trobes.
Anem a plaça Mayor, recorrerem uns carres i cap Gran Via, d'ací tornem a casa mirant la gent, la vida del carrer que et convida a assaborir el plaer de no estar sol... 
La transformació de la ciutat és un fet, de manera astuta ha anat canviat i acoblant-se als temps que corren. On abans trobaves carruatges arrossegats per cavalls ara juguen joves amb els seus mòbils d'última generació, milers de diners corren per la ciutat, com a titelles anem i tornem, difícil eixir del cercle, ho intentarem més conscients. 

ORIGEN DE LAS CARRETERAS RADICALES


Per a Inma, la seua segona ciutat.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...