Oh, si un adéu d'amor fos només el gest
del dolor compartit per no haver sabut volar junts més alt.
Oh, si un adéu d'amor fos encara amor.
Oh, si un adéu d'amor fos pols d'un camí
sense espai pels retrets,
sols un pas més pel bell do de seguir en l'intent,
en l'antic intent d'estimar i somiar
de sempre, per sempre i sempre lliurament.
Oh, que no acabi mai el teu pas per mi
ni aquest joc dels sentits
que ara ens fan senyals d'un amor tan dens,
rar entramat de por i desig d'enllà...
Oh, si un adéu d'amor fos encara amor,
per sempre, de sempre i sempre lliurament.
(Llocs, 2002)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada