amaiA crespo. pauLa bonet

divendres, 27 de desembre de 2013

cortázar



Y debo decir que confío plenamente en la casualidad de haberte conocido. Que nunca intentaré olvidarte, y que si lo hiciera, no lo conseguiría. Que me encanta mirarte y que te hago mía con solo verte de lejos. Que adoro tus lunares y tu pecho me parece el paraíso. Que no fuiste el amor de mi vida, ni de mis días, ni de mi momento.
Pero que te quise, y que te quiero, aunque estemos destinados a no ser.

Julio Cortázar (extracte de Rayuela)

diumenge, 15 de desembre de 2013

poema d'En Joan Amèric Ortega

Que allò que sé
que veig
que infecta
no em congele
els ulls 
del cor
per a tu

Vull mirar-te fins veure'm
aprendre't fins saber-me

EsperA'm
avui...

Besar-te
abraçats al món
que ens somriurà
de nou
els terratrèmols.



dilluns, 9 de desembre de 2013

expedientar? a quí? al que està fent fotos?

El expediente a un colegio de Xàtiva provoca movilizaciones

Los alumnos, que se encontraban en la hora del recreo, gritaron "que torne Canal 9" mientras Alberto Fabra pasaba frente al patio



El concejal de Seguridad de Xàtiva, José Antonio Vidal, toma imágenes de los niños que protestan.
El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) anunció ayer que convocará manifestaciones si la Consejería de Educación no retira el expediente abierto al CEIP Taquígraf Martí de Xàtiva (Valencia), por los gritos de un grupo de alumnos contra el cierre de RTVV al paso del presidente de la Generalitat, Alberto Fabra. Se trata de una medida propia “de un Estado autoritario”. El sindicato ha puesto de relieve que este posicionamiento “contrasta con la utilización partidista del alumnado por parte de la Consejería en actos como inauguraciones o visitas de centros, cuando se hacen fotos con alumnos que son utilizadas como propaganda y promoción personal”.
En la misma línea, el secretario general del PSPV, Ximo Puig, aseguró estar “preocupado por la mirada autoritaria que está demostrando en los últimos días Fabra y el Gobierno valenciano”.
La portavoz de EUPV en Les Corts, Marga Sanz, pidió el archivo del expediente. Sostiene que esta actuación de la Consejería “traspasa todos los límites del sentido común, pues no sólo vulnera la libertad de expresión de los alumnos, sino que inicia de nuevo la enésima persecución de la crítica entre la comunidad educativa”. La plataforma de trabajadores de RTVV Mildenou se solidarizó con el colegio.
font: El Pais
_________________________________________________________

dijous, 21 de novembre de 2013

La competència - Gala Ondas 2013 - Òscar Andreu - Òscar Dalmau

Els directors i presentadors del programa La Competència de RAC1, Òscar Dalmau i Òscar Dalmau, van recollir ahir al vespre el premi Ondas al millor programa de ràdio. Ho van fer amb la ironia que els caracteritza i amb una defensa encomiable i divertidíssima de la immersió lingüística. El vídeo així ho acredita.


dijous, 14 de novembre de 2013

CENSURA sobre la VAGA DE FAM als mitjans de comunicació!!!


este blog dóna suport a la vaga de fam que están fent JORGE ARZUAGA, ALEJANDRO NAVARRO I GISELA CUTANDA, entre d'altres !!!!! 
govern central DIMISSIÓ JA

dimarts, 12 de novembre de 2013

toNo fornés i miQuel gil i la línea de flotació en els llavis...

mini conferència, mini recital i mini concert...

Em considere una persona amb desitjos realitzables, això em permet aconseguir-ne, de quan en quan, algun.

Estos dos mesos están seguent força especials, per la quantitat de destijos materialitzats.

Ahir vaig tenir una bona i esperada emoció. Vaig veure a Tono Fornés i Miquel Gil junts, ambdós, un recitant i l'altre cantant, la que per a mi és una de les poesies més BRUTALS que mai he sentit (i em referisc a sentir a la pell, no d'escoltar).

Recorde la primera vegada que la vaig escoltar, perquè va ser amb la musica d'En Miquel amb el que vaig descobrir a En Toni. Clarament, m'enganxa, este blog duu el nom d'eixe poema.

El meu estimat amic Joan em va dir, tinc una sopresa per tu (va ser un telefonada ràpida i d'avís, res a veure, però ho faré tal qual ho vaig viure jo). Em va dir Joan: a la meua facultat, en l'assignatura de Literatura Comparada (Antonia Cabanilles), han convidat a Miquel Gil i  a Tono Fornés per a parlar del teu POEMAAA!!!(a la conferència ja queda clar de qui era el poema, ha ha ha). I no ho vaig dubtar i allà me'n vaig anar.
QUIN GOIG...

Va ser un plaer compartir eixa estona, el dia 11 a les 11, una mini conferència, un mini recital de poesia i un mini concert.

Gràcies a la gent com vosaltres que expresseu amb paraules allò que sentim i ho feu quotidià.

Begoña Pozo, Tono Fornés i Antonia Cabanilles

Miquel Gil preparant-se per actuar, acompanyat d'en Josep Dimas

Miquel Gil actuant





dijous, 7 de novembre de 2013

tancament de la televisió pública de valenciÀ.



Ahir, i com si d'un altre canal de televisió es tractara, vam assitir al reconeixement per banda del treballadors i treballadores de Canal 9 (nou, com cal dir-ne ara) de la manipulació i pressions a les que eren sotmesos, i de com eren partíceps, durant els darrers 15 anys d'emissió del canal.

Ahir i per pura morbositat, vaig engegar la televisió valenciana, "la de tots", i vaig assitir al retrobament de moltes idees compartides. TELEVISIÓ PÚBLICA, DE QUALITAT I EN VALENCIÀ. Inclòs vaig escoltar com deien: ACÍ, AL PAÍS VALENCIÀ!!! (per a aborronar-se!!), i tots amb molt de coratge, amb força...

Fa molts anys que els treballadors de RTVV haurien d'haver parlat, que haurien d'haver-se posicionat en la veritat, i no deixar que els manipularen, mirant cap un altre costat. Igual és massa tard... Oferien una televisió sesgada, pijor que Telemadrid... Submissos al PP.

Ara bé, cal parar-se i respirar, i pensar que si amb la força dels que sempre hem lluitat per una televisió democràtica i del poble, en la que es parle un valencià normatiu , que no es censuren temes, que es parle lliurement de tot, dels que ens mobilitzarem perquè no tancaren l'emissió de TV3... s'aconsegueix que es el tancament s'ature, QUE REALMENT S'ENS OFERISCA LA TELEVISIÓ QUE DESITGEM.

El govern valencià fa temps que està destruint la xarxa cultural, com si d'un càncer fora, poc a poc, xarxa que tant d'esforç a costat. Polítics que es passegen entre nosaltres amb total impunitat, agosarats, que miren per dalt els muscles, com si no anara amb ells.

Vivim en el despropòsit, en el més gran dels degavells!!!

TELEVISIÓ PÚBLICA, DE QUALITAT I EN VALENCIÀ








dijous, 31 d’octubre de 2013

Dies de castanyes i panellets

Ben entrada la tardor se celebra a casa nostra una tradició popular i arrelada, la Castanyada, concretament el dia de Tots Sants, l'1 de novembre, i en algun lloc l'endemà, dia dels Difunts. Però uns quants dies abans aquesta fruita tardorenca ja omple festes escolars, fires, àpats familiars i, des de fa relativament poc, concorregudes celebracions de carrer. La Castanyada i Tots Sants rubriquen que l'estiu, normalment per aquestes dates, encara que enguany no no ho sembli, s'ha esvaït definitivament.
La terra, per aquesta època, ja ha llevat fruit i espera la sembra que fructificarà l'any vinent; els arbres comencen a perdre les fulles després de tenyir-les de tonalitats diverses; i el fred és a punt de fer-se notar, després del bon temps. Si hi pensem bé, no fa estrany que sigui per aquestes dates que, des de temps immemorials, la gent recordi els qui ja no hi són. La vitalitat de la primavera i l'estiu han donat pas a un paisatge més dur i a un temps canviant. 

La festa de Tots Sants fou instituïda el segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en lloc de fer enderrocar el Panteó romà, projectat per l'emperador Adrià i dedicat a les divinitats romanes, el consagrà a la Mare de Déu i als màrtirs del cristianisme. Segles més tard, l'Església va instituir la pràctica de recordar tots els difunts, just l'endemà de Tots Sants. D'aquesta manera, s'adoptava un costum pagà, propi de molts pobles de l'antigor.

L'origen de la Castanyada
Però, quin d'on prové el costum de menjar castanyes per Tots Sants? Doncs no és gens clar. Una interpretació popular el relaciona amb l'antiga tradició de tocar les campanes la nit de Tots Sants per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts. Segons que sembla, els campaners, després de fer repicar les campanes amb força durant una bella estona, reposaven i es menjaven un grapat de castanyes o qualsevol altra fruita del temps, que feien passar avall amb un traguinyol de vi. Ja us podeu imaginar que moltes vegades els campaners no estaven pas sols, ans els acompanyava molta gent disposada a compartir aquest ressopó tan senzill com saborós. És d'aquesta manera, prou curiosa, que potser va néixer una tradició que ja s'havia generalitzat a la fi del segle XVIII.
Els panellets
'Per Tots Sants, castanyes i panellets.' Aquesta dita recorda prou bé que els panellets són també un producte típic d'aquesta diada. Tradicionalment fets a base d'ametlla i sucre, val a dir: de massapà, darrerament s'hi han afegit ingredients varis que els fan encara més dolços. Però, igual que les castanyes, tampoc no s'ha pogut escatir per què es mengen panellets per aquestes dates. El costum potser ve de l'antiga tradició de fer un àpat familiar molt ritual després del traspàs d'un ésser estimat; o potser de les ofrenes que els fidels feien a l'església o a la tomba del difunt perquè no li manqués nodriment en el viatge al més enllà. Això lligaria amb el fet que el panellet és un dolç que es conserva molt, que no es fa malbé d'un dia per un altre.
I les carabasses? 
Al costat de les castanyes i els panellets, ja fa temps que per Tots Sants han proliferat les carabasses. Juntament amb les disfresses de bruixa i fantasma, són el símbol de Halloween, una festa pròpia especialment dels EUA, però que clava les arrels en l'antigor pagana europea. En efecte, Halloween (de l'expressió en anglès antic 'All Hallow's Eve', és a dir, 'revetlla de Tots Sants') és una tradició molt antiga relacionada amb el culte als morts, d'origen celta. El segle XIX, la forta emigració irlandesa i escocesa cap als EUA va portar-hi la tradició, que s'hi ha implantat. De fet, la celebració de Halloween al nostre país ha tingut aquests darrers anys una forta oposició popular. A les xarxes socials, per exemple, circulen aquests dies bromes i dibuixos que mostren en clau d'humor la pugna entre la castanyada i Halloween, o entre la castanya i la carabassa. Per a més informació sobre aquesta qüestió llegiu també aquest article de Núvol: Castanyada o Halloween?
font: VILAWEB

dimarts, 29 d’octubre de 2013

LLORAR CARBÓN per Kabila

A setecientos metros. Lucha contra las entrañas de la tierra. A veces carbón, a veces luto. Ayer el dragón se alimentó de seis cuerpos generosos e hirió a otros cinco. Es la lucha por la supervivencia en pleno siglo XXI.
Sólo quiere ser minero quien no puede ser otra cosa. El sudor, el dolor, el esfuerzo, el peligro, todo por subsistir. Porque no hay otra cosa, porque sólo se puede ser minero. Si naces en esos pueblos de las cuencas mineras, estás destinado a ser carne de carbón.
Mineros accidente
Mucha técnica, sofisticadas alarmas para prevenir lo imprevisible. Pero siempre menos de las que se deberían. Los recortes también llegan a las minas. Porque los recortes son EREs, mayores esfuerzos, menos sueldos, seguridad: la justa.
Hay que ganar dinero como sea. A costa de todo. Las empresas tienen que ganar dinero aunque sea alimentándose con sangre. Tierras olvidadas donde solo hay una salida: tirarse al pozo del carbón.
Ayer, un ayer cercano, esta gente vivía momentos reivindicativos acechados por la amenaza de quedarse sin nada, también sin carbón. Y se levantaron, como se levantan los mineros, al unísono y con fuerza, y lucharon como luchan los mineros, con intensidad y con constancia. Pero el gobierno pepero aguantó, siguiendo los pasos de su patrona Santa Margaret Thatcher, se mantuvo firme.
Y prefirieron verles extenuados para poder firmar con ventaja, un mal acuerdo. Y los mineros volvieron a sus minas, a su única posibilidad de salvarse junto a sus familias. Porque no tienen ninguna otra alternativa. Y el gobierno lo sabe y lo consiente y lo estimula. No quieren héroes, quieren vencidos.
Gente valiente, mineros, mujeres, familias enteras demostraron que la dignidad es su lema, hasta que morían de hambre. Mientras que se levantaban calumnias vergonzosas contra ellos. El gobierno y sus voceros correveidiles, saliendo de nuevo del Paleolítico, volvieron a decir que eran gente privilegiada, con grandes sueldos, con jubilaciones muy anticipadas. Vamos un chollo, porque morirse, según quien, para ellos es un chollo. Otra forma de hacer otro ERE.
Hoy toda España de bien, llora carbón. Ese carbón que, a menudo, consume vidas. Ese carbón que es el único alimento de comarcas enteras que no han podido elegir. Geografía donde sólo hay carbón, donde ningún gobierno ha querido apostar por otras vías, por otras inversiones que generen trabajo.la marcha de los mineros
Y el ministro Soria les negó el pan y la sal, lo que da a otros sectores económicos, a la agricultura, al automovil, a la banca. A ellos, nada o casi nada. Cuatro años de prórroga antes de la muerte, y luego… Luego Dios proveerá, pensó el ministros cristiano.
Mientras, ese mismo gobierno, dejó de apoyar y comenzó a gravar las energías alternativas, las que podrían sustituir al carbón. Y entonces… ¿Qué nos queda para el futuro? La dependencia energética absoluta, y, también del carbón. Porque el hecho de que quiera acabar con el carbón en España no quiere decir que no se siga importando carbón de minas esclavistas –donde trabajan niños— de Colombia, varios países de África y de Polonia.
Es la política del pan para hoy y hambre para mañana. Pero ¿qué les importa el hambre de los mineros? ¿Qué les importa su muerte? Ahí está el ministro Soria, que anuncia por todos los medios, después del accidente, que se va a León. Y sí, se fue a León. A León capital, a decir que se ponga en marcha una investigación. Y, sin embargo, no es capaz de acercarse a la cuenca minera. Porque le importa un pito las víctimas del carbón, él prefiere otras víctimas. Y además, tiene miedo de que le reprochen sus decisiones viles de hace bien poco.
Hoy, veo todavía a esos mineros entrando en Madrid, cansados, sudorosos, preocupados, pero con la frente alta, con dignidad, con vergüenza, porque no quieren rendirse, porque quieren seguir trabajando aunque sea de mineros, que es lo único que saben y tienen.
Hoy puedo verles dar explicaciones en los medios, con lágrimas en los ojos, con la voz balbuceante, con rabia sin explotar, tragándose sus miserias y llorando a esos compañeros que ayer estaban con ellos. Mientras tanto, ¿dónde está Soria?
Hoy el grisú nos ha dejado con seis compañeros menos. Y pensamos en seis familias que lloran sin consuelo. Hoy todos estamos de luto. Todos no. Porque esos hipócritas que ayer hablaban de trabajo con privilegios y de empleos favorecidos, deberían esconderse, desaparecer. Pero no, seguro que están ahí, y con la indignidad del falsario y del oportunista, darán el pésame desde donde estén. Eso sí, alejados del problema, alejados de las minas, desde sus despachos bien decorados, lejos del grisú y de los mineros. Lejos, muy lejos, no vaya a ser que se manchen de carbón.
Salud y República.

dijous, 24 d’octubre de 2013

Lluitarem sense final! Els pròxims retalls en polítics deshonrats! SI a l'ESCOLA PÚBLICA!!!
A.Valor



NO DEURIEM DE TORNAR A LES AULES FINS QUE NO ENS TORNEN LA DIGNITAT!!
Semblem crancs anant arrere.
L'Educació és la base de la societat; ho tenen ben clar els del PP.SOE, una població ignorant és i serà una població fàcil de manipular. 
Anul·lant la capacitat de crítica i reflexió s'estalvien possibles revolucions futures.
I jo que creia que haviem canviat, que haviem aconseguit un món millor. Però sols per a uns quants...
Sanitat, Educació, Justícia, Economia... poc a poc han anat implantant una  política d'extrema dreta i no es tallen un pas.
Els fot un rave que els infants estiguen passant fam, que els joves no tinguen una educació de qualitat, que no puguen ser referent, que els desnonaments seguisquen, que accedir a la sanitat siga un privilegi, en definitiva, que no hi haja alternativa... 
És trist, s'escolta massa vegades que jo, jo i després jo. La gent no es pot solidaritzar en res perquè realment ho están passant malament i molt. Aleshores què es fomenta?

I els polítics són bledes, faves, carabasses... quina verdolaga!!!




dijous, 17 d’octubre de 2013

dimecres, 16 d’octubre de 2013

Impressionant!! que siga el tribunal Europeu faça parar este desgavell.... vergonya senyors, vergonya!!!

Hoy no tiene motivos para reírse

Parece que el tipo (policía de la foto) disfruta con su oficio vinculado, entre otras cosas, a expulsar a la gente a vivir en la calle como es el caso de la imagen de arriba que corresponde a un desahucio. Su risa contrasta con el drama que viven las víctimas. 

El Tribunal Europeo de los Derechos Humanos paraliza el desahucio de Salt (Gerona). La justicia europea ha vuelto a dar la razón a la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH)

Si hace unos meses dictaminó que había que paralizar los procesos de desahucio en aquellos casos en los que podía haber habido cláusulas abusivas en las hipotecas, ahora ha decidido paralizar el desalojo del bloque de Salt (Gironès) en el que viven 16 familias desde hace medio año.

Pasadas las ocho de la mañana y ante los cientos de activistas de la PAH que han pasado la noche en el bloque para evitar el desalojo que debía llevarse a cabo a las 09.00 horas de este miércoles, el abogado de la plataforma, Benet Salellas, ha dado la buena noticia a los afectados, que se han estallado en llantos, abrazos y gritos de alegría.

Salellas ha explicado que a primera hora de hoy han recibido una comunicación del Tribunal Europeo de los Derechos Humanos, un órganismo judicial con sede en Estrasburgo y dependiente del Consejo de Europa, en la que se informaba que ha resuelto estimar la medida cautelar que había pedido la PAH hace 15 días para paralizar el desahucio. "La medida se ha tomado a la vista de las negativas de la justicia española a atender ni una sola de nuestras peticiones humanitarias respecto a la protección de los niños y de la vivienda de las familias que viven en el bloque", ha precisado el abogado.

PROTECCIÓN DE LAS FAMILIAS

Después de valorar toda la documentación que ha aportado la plataforma, incluida la petición de la Agència Catalana de l'Habitatge para que se paralice el desahucio con el fin de poder atender a estas familias, el tribunal ha resuelto suspender el desalojo hasta el 29 de octubre y da de plazo hasta el 24 de octubre al Gobierno español para que acredite qué medidas ha adoptado para proteger a las familias y a los niños que hay en el bloque, para realojarlos y, por tanto, "para dar cumplimiento al derecho a la vivienda y al derecho al domicilio que tienen reconocida España a través del convenio europeo para los Derechos Humanos", ha añadido Salellas.

El letrado de la PAH ha dicho que ahora "habrá que ver qué acredita y qué hace el Gobierno español, que es el interlocutor internacional con este tribunal y a partir de aquí este organismo judicial volverá a resolver, antes del 29 de octubre, si mantiene o no la suspensión del desalojo".

"No es la primera medida que concede Estrasburgo porque ante la politica de vivienda del Gobierno pero en materia de desalojo penal es la primera que se produce y jurídicamente nos abre la puerta a corregir la indecencia de los tribunales españoles", ha añadido. "Esperamos que esta decisión empiece a corregir la indecencia de jueces y fiscales y de autoridades españolas y catalanas, que desatienden de forma reiterada y sistemática las invocaciones al derecho a la vivienda que, como reconoce esta decisión, están protegidos de manera estricta por parte del convenio europeo de los Derechos Humanos".

La PAH, por su parte, se ha mostrado muy satisfecha con la resolución judicial europea. "Estamos contentísimos. La decisión hasta el 29 de octubre nos da mucho margen para reunirnos con la Sareb (el llamado 'banco malo' propietario del bloque). El Gobierno español ha de mover pieza en este caso. Seguiremos instando a la Generalitat a que desobedezca la orden de desalojo, hay una petición de 38 diputados en este sentido. Estamos convencidos que conseguiremos lo que queremos, que es establecer unos alquileres sociales de estas familias del bloque de Salt igual que del resto de las personas que viven en los otros 12 bloques de la obra social de la PAH", ha afirmado Pau Llonch, portavoz de la PAH de Sabadell.

El Periodico.com



font: JM Álvarez: Hoy no tiene motivos para reírse

dimarts, 15 d’octubre de 2013

mientras dure- Edel Juárez.

No me importa mostrarme débil mientras escribo, 
Si aún no soy fuerte, ni nunca lo he sido, 
No se amar como aquí juegan, 
Yo amo con los codos, con el sueño, con la voz, 
No tengo objeción en no ser correspondido. 

No me importa cuanto vivan mis amores, 
Yo amo mientras dura, mientras puedo, 
Mientras se vacía el vaso y emprendo mi camino. 

Yo no entiendo como aman los humanos, 
Por eso estoy aquí contigo, por tu duda, 
Por todo lo que no sabes ni averiguas, 
Por todo lo que das sin saber siquiera que tuviste. 

Amo tus alas, tus vuelos, tus caderas 
Donde termina mi noche, mi nostalgia, 
No me importa que no entiendas que te amo, 
Que dudes y llores, y preguntes y reclames, 
Yo te amo. 

Mientras dure.



dimarts, 24 de setembre de 2013

100 antidisturbios para desahuciar a Amaya

De quina manera més terrible estem acabant amb tot el construït pels nostres avantpassats. Sembla que no hi ha volta enrrere per als que lluitem cada dia per viure en llibertat, respecte i felicitat. Sembla que hui en dia ser dolent és el que està de moda. Se'n riuen, en parlem del tema, ens queixem, però poc actuem. Hauriem d'anar a cada desnonament sense descans, tots i totes, sense pensar-ho tant. No per por a que ens passe en un futur, sinó perquè no és just. No ha de cansar-nos el tema. Està passant, és una realitat, està ocorrent ara... hi ha gent pensant en estos moments que el suïcidi és l'eixida, per a mi és un assessinat...
Pense si un dia un d'estos "del orden público" foren desnonats... supose que no farien res, complirien amb el que dicta el jutge, no?
Jo quan veig estes imatges em quede sense paraules, no ho entenc, no m'arriba...
Rabia.

La mañana del 11 de septiembre, 12 furgonetas de antidisturbios y más de 100 agentes ejecutaron el desahucio de Amaya. La policía llegó a las 6:55, tres horas y media antes de la hora programada por el juzgado, para acordonar la zona e impedir la llegada de activistas que pudieran pararlo.



font: http://iniciativadebate.org

dimarts, 17 de setembre de 2013

dijous, 12 de setembre de 2013

dimecres, 11 de setembre de 2013

FELIÇ DIADA ALS PAÏSOS CATALANS


PER LA CULTURA, LA MEMÒRIA, LA LLENGUA D'UN POBLE, PER LA SEUA IDENTITAT!!!

dimarts, 10 de setembre de 2013

... aquestes lentes vesprades,
quan tot calla,
escric el teu nom en els murs del poema, 
amb esprai de pluja i cendra...
miquel gil


dilluns, 9 de setembre de 2013

mai inglish is perfect...


L'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, ha esdevingut objecte de burla a la xarxa arran de la seva participació en la candidatura de Madrid 2020 en la reunió del COI a Buenos Aires. Des d'anit, Botella és 'trending topic' a Twitter, i corre com la pólvora el vídeo de la seva intervenció en un anglès macarrònic venent els encants de la ciutat; el vídeo en versió original, i no pas el doblat de TVE. 




Però la intervenció que va deixar més en evidència la batllessa de Madrid i el seu poc domini de l'anglès fou el dia anterior, en una conferència de premsa en què un periodista li preguntava si li semblava una bona decisió que un país amb un 27% de desocupació volgués organitzar uns Jocs Olímpics. Botella, que va voler prescindir dels auriculars de traducció simultània, va acabar responent que Madrid tenia unes grans infrastructures olímpiques. El programa El Intermedio de La Sexta reproduïa i comentava així l'estrambòtica conferència de premsa:



font:  VILAWEB: Ana Botella, la riota a la xarxa després del fracàs de Madrid 2020

dimecres, 4 de setembre de 2013

Per molts anys a Estellés!!!!



Avui hauria fet 89 anys Vicent Andrés Estellés. El recordem llegint-lo amb la subversió, humor, lucidesa i sornegueria que el caracteritzaven amb aquest poema de "La clau que obri tots els panys". Segur que ha fet grans amics entre els morts... Per molts anys!

AMB UN FONS SUBVERSIU

Ja no hi ha més que això: 
Mort. 
Est, Oest, Sud i 
Nord. 
Mort. Mort només. 
Llocs 
de 
morts. 
Uns llarguíssims 
rebosts 
plens de 
morts. 
Morts per totes les bandes, 
camuflats darrere unes flors. 
Un dia, 
però, 
sorgiran dels seus 
llocs, 
cauran damunt de les ciutats -un 
avalot 
de 
morts- 
i ja només hi haurà 
això: 
morts. 
Ells manaran, tindran les seues 
Corts, 
diran: 
"Açò 
és dolent i això és 
bo" 
i donaran faltes i bones. 
Però ara esperen als seus llocs. 
Esperen l'ordre de llançar-se. 
Ha de venir un ordre nou. 
L'instauraran els 
morts, 
de la nit al matí, un dia 
qualsevol. 
Tot canviarà de dalt a baix: 
els vius estarem sotmesos als morts. 
Cal, 
doncs, 
fer-se amics entre els morts. 

Vicent Andrés Estellés

LB


dimecres, 17 de juliol de 2013

miQuel Riera... mai donis per finit

Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai.

Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.

Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sense rumb, aquest no tocar en terra
del qual ara ja en deim miquelangelejar.

Defineix, davant meu, els signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,

apropa't fins al punt on et perdi de vista
si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.

El pis de la badia Columna 1992
Dánae. G.Klimt


divendres, 5 de juliol de 2013

"TRULLASETS". Estalvi Energètic

El passat divendres 28 de juny es va celebrar la cerimònia europea de lliurament de premis a Brussel·les. L'equip "Trullasets" de Benifaió va quedar en quarta posició. L'equip guanyador va ser l'equip de Grècia. En les dos primeres fotos podeu vore distints moments de la cerimònia. Les dues segones són Trullasets recollint el diploma i al costat l'equip grec que quedà en primera posició. Les últimes fotos mostren moments del cocktail que tancà l'acte.








diumenge, 30 de juny de 2013

Brasil, Perquè no aniré al Mundial de futbol...

Brasil, Porque no voy a ir al Mundial de Futbol:
tipico futbolero mirando culo brasileña
Brasil, un país repleto de hambre, miseria, analfabetismo, delincuencia y pobreza. Un país en el que su gobierno se gasta billones de Dólares en un mundial de fútbol al tiempo que esconde todo lo que no quiere que se vea bajo la alfombra a base de salvaje represión.
La siguiente declaración de Carla, una mujer Brasileña, a propósito del futuro mundial de fútbol 2014 que se celebrará en Brasil, muestra la realidad de un país que sus títeres gobernantes tratan hipócritamente de mostrarnos como samba, fútbol y fiesta.

dijous, 13 de juny de 2013

Estellés Recitable- selecció de textos i àudio de Vicent Camps

Si

Si no és alegria
no vull poesia.

Res de res.

Ara tornaria
per aquells carres.

Per aquelles places,
per aquelles nits.

Et mossegaria
els llavis i els pits,
uns mossos petits.

Ara el diria
que et vull molt més.

Ara tornaria
per aquells carrers.

Ara et faria
un bes innocent,
els llavis, les dents.

Si no és alegria,
no vull poesia.


La particularitat d'aquest Estellés recitable, entre tant de material com s'ha generat últimament al voltant del gran poeta de Burjassot, es basa en el plaer de dir la poesia en veu alta; virtut que ha guiat Vicent Camps a l'hora de fer la seua tria. 34 poemes perquè els lectors i escoltadors més joves s'apropen a la poesia des d'una vessant lúdica i participativa. Com a suport un apartat de Propostes d'aprofitament lector, elaborades per la poeta i professora Joana Navarro, a partir de la seua experiència a l'aula.
Estellés Recitable. Selecció de textos i àudio de Vicent Camps. Abril 2013. Edicions 96.


Vicent Camps recitant Estellés al centre cultural  Enric Valor de Benifaió (maig 2013).
L'amic Vicent ens ha acompanyat en diverses ocasions al centre cultural, sempre encisant-nos i cobrint-nos amb la seua veu.
L'última vegada, recitant a l'Estellés, fent un repàs pel treball del poeta.
És per això que el recull del llibre em transporta literalment a eixe dia i és fàcil imaginar-nos en eixe ambient íntim que va aconseguir Vicent a l'hora del recital.
Un plaer com sempre.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...