amaiA crespo. pauLa bonet

dilluns, 28 de novembre del 2011

AlgeMesí ...

La Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí Patrimoni Immaterial de la Humanitat   

elS ballS

La Muixeranga
Un dels més coneguts i segurament el més representatiu d'Algemesí és la Muixeranga. Es tracta d'un conjunt de quadres plàstics amb una música característica. Sens dubte, un dels símbols inequívocs de la festa i de la nostra ciutat. La construcció de torres humanes és una de les tradicions mediterrànies que Algemesí ha conservat viva. Les primeres constatacions documentals situen esta manifestació cultural a principis de 1723 en la nostra ciutat. A més d'un ball preliminar de quatre temps en el qual es membres es posen en dos files, la Muixeranga consisteix a alçar torres humanes entre les quals figuren l'anomenada Alta, la Torreta, el Pinet i d'altres modalitats més poc usuals. També els muixeranguers fan figures plàstiques com ara la Maria, el Guió, l'Altar, l'Aranya o l'Enterro entre altres.
En els últims anys ha aparegut en la processó una nova muixeranga que aporta un nou color del vestit i la participació de les dones en el ball.
www.muixeranga.net
www.novamuixeranga.com


Els Bastonets
Els Bastonets és un ball guerrer que apareix en molts pobles valencians, com ara a Morella, Peníscola o a l'Alcúdia. La seua presència a Algemesí està datada des de 1839 i connecta la festa amb les tradicions més ancestrals de la cultura valenciana. Al so del tabalet i de la dolçaina, els huit components del ball escenifiquen una lluita amb els bastonets i les planxetes.

La Carxofa
La Carxofa té el seu possible origen en la processó del Corpus de València encara que s'ha estés per nombroses poblacions valencianes. Esta dansa és considerada tradicionalment com la dels teixidors, professió molt present a Algemesí durant el segle XVII. El nom li ve donat perquè un xiquet porta un pal que culmina en una espècie de carxofa que s'obri al final de la processó, d'on ix un colom blanc. Una variant d'este ball, són els Arquets, que es van separar en 1988.

Les Pastoretes
Els xiquets i les xiquetes són els protagonistes del ball de les Pastoretes. Documentat des de 1834 com a dansa de xiquetes i xiquets, és una dansa d'iniciació molt present en molts pobles encara que ja compta amb un bagatge històric rellevant.

Les Llauradores
Les llauradores, o Bolero, és el ball més modern de la processó ja que apareix per primera vegada en 1906. És l'única dansa que no va acompanyada per la música de la dolçaina i del tabalet sinó per la secció d'instruments de vent de la banda.
www.llauradores.com


Els Tornejants
Els Tornejants són, al costat de la Muixeranga, la dansa més emblemàtica de la Mare de Déu de la Salut. Este ball singular d'orígens guerrers, replet de continguts místics, posa en evidència les destreses i habilitats d'un grup de cavallers vestits amb pulcres vestits que juguen amb la gravetat amb les tosques percussions d'un tambor com a únic acompanyament. Es tracta de l'únic ball dins de la processó, darrere de la Creu Major i davant del guió de la Mare de Déu.



http://www.museuvalenciadelafesta.com/default.asp?DocID=308&RevID=&Tpl=plantillainici.asp

diumenge, 27 de novembre del 2011

sOpa dE caBra - sEguirEm sOmiAnt- (palaU sanT jordI- 2011)

...
Seguirem somiant
Escoltarem la llum
Mentre el món és mou dins els teus ulls.

Seguirem cantant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny
...

jaNis joPLin - pieCe oF My hEart

...
Now come on, come on, come on, come on and take it,
take another little piece of my heart now, baby.
break another little bit of my heart, honey, yeah.
hey! have another little piece of my heart now, baby,
you know you got it if it makes you feel good.
hey! hey! have another little piece of my heart now, baby,
break it, break it, break it, yeah.
have another little piece of my heart now, baby,
you know you got it, child, if it makes you feel good.

dimarts, 22 de novembre del 2011

lA qUe reNta...

La pluja ................................ neteja
la pluja ....................... refresca
la pluja .............................. perpètua
la pluja ...................... alegra
la pluja .................................... desperta
la pluja .... anuncia
la pluja que renta.


diumenge, 20 de novembre del 2011

diBuJo eN El aiRe--- cHamBaO.


Ya no quiero vivir con los temores
que prefiero entregarme a la ilusión
y lo que creo, defenderlo con firmeza,
sin historias que me abulten el colchón.

Y si un día me siento transformado
y decido reorientar la dirección,
tomaré un nuevo rumbo sin prejuicios,
porque en el cambio esta la evolución

Evolución, en el cambio esta la evolución

Que mi camino se encuentre iluminado
y la negrura no enturbie el corazón
discernimiento al escoger entre los frutos,
decision para subir otro escalón.
Vivir el presente hacia el futuro
guardar el pasado en el arcón,
trabajar por el cambio de conciencia,
dibujar en el aire una canción.

Una canción en el aire una canción ...


dimecres, 16 de novembre del 2011

lA neGRa- merCeDes sOsA... (sElecciÓ perSonaL)

Grácias a la vida. 
Perquè cal donar les gràcies...



Alfonsina y el mar.
Perquè l'amor ha de ser transparent i incondicional...



Duerme negrito.
Perquè aquesta cançoneta em dóna, em transmet molta tendresa...



Como la cigarra.
Perquè hi ha esperança...

dilluns, 14 de novembre del 2011

divendres, 11 de novembre del 2011

poRquE lA amiStat naCe, crEce y sE reProduce....

para la Inma, la Mariachu y la Natàlia... 
...por un total día.


...
Estoy buscando melodía
para tener cómo llamarte.
Quién fuera ruiseñor.
Quién fuera Lennon y Mc Cartney,
Sindo Garay, Violeta, Chico Buarque.
Quién fuera tu trovador.


Corazón oscuro,
corazón con muros,
corazón que se esconde,
corazón que está dónde,
corazón en fuga,
herido de dudas
de amor.

Quién Fuera. Silvio Rodríguez (Silvio, 1990)




dijous, 10 de novembre del 2011

Pa què nos vamos a engañar màs

Pa què nos vamos a engañar màs:
Viñeta de Kalvellido


Pa què nos vamos a engañar màs
El 20 N han preparado un banquete con la casquería de esta democracia que huele a carne humana.
Nos han dejado en pelotas, nos han cortado los puños, nos han dejado sin casa, nos han puesto en la calle con hambre y miedo y mordazas.
Nos han obligado a caminar con los sueños vigilados, con las ideas convertidas en muñones que no agarran.
Han hecho con nosotros lo que les ha dado la gana.
Y por si esto fuera poco quieren representarnos para continuar devastando.
Y crecen por todas partes los bastardos, los mafiosos, los mesías de la traición, de los sobornos, los verdugos travestidos de políticos, los necios con bolsillos hambrientos, los alquilados de pensamiento, los sepultureros de la ciega balanza, los farsantes ávidos del poder de la maza.
El 20 N, se sentarán todos alrededor de la misma mesa y con sus modales perfectos esperarán que les sirvan su porción de pestilente democracia.
Ignorando que los pueblos jamás tuvieron vocación de mansos masticarán hasta eructar durante cuatro años su asco.


font: http://silviadelgadofuentes.blogspot.com

móN boiG per mEl.

Un regalet que m'han enviat avui... gràcies Carla...


dilluns, 7 de novembre del 2011

eL deBat... ???

Jo no l'he vist, crec que ahi estaran dient-se les coses... donant-se-les de saber com traure-nos d'on ells mateixa ens han post. 
Es pensen que som faves? Pensen què no pensem? La vena m'ix, em batega amb força...
És precís aquesta classe de pantomimes,... era precís fer aquesta despesa, ...
La gent perdent la casa perquè han perdut el treball i no poden pagar la hipoteca que tenen fins als 70 anys... 
Per a ser totalment sincera he vist els minuts previs, quan els periodistes es preocupaven per la temperatura de la sala, o dels camerinos dels actors; quant de rellevant i d'importància màxima és la corbata que han de vestir, el que han dinat o el que han fet avui... Em sembla tant fort....
Amb el cost d'aquest debat hagueren viscut algunes famílies, almenys alguns dies... Nosaltres hem hipotecat el nostre futur, als bancs, als polítics venuts als bancs... i ells defensant allò que no poden, perquè no tenen VOLUNTAT de canvi.
Sembla una burla més... I demà tindrem debat per a donar i per a vendre...

diumenge, 6 de novembre del 2011

pAuLa boNet una il·LusTradoRa... de iL·LusioNs...

Contradictòria, impulsiva i misteriosa, la Paula Bonet podria viure dins una pel.lícula de Truffaut. És una nina de galtes vermelles, llavis humits i mirada desvergonyida que deu haver provocat l'insomni a més d'un. Ella, però, somnia fort i gran. Aquesta pintamones de cabells color panotxa viu dins un conte fantàstic i dibuixa éssers exquisits de gestos involuntaris. És professora de literatura i il.lustradora. Amb tinta xina, aquarel.la i bolígraf, s'ha apoderat d'un estil que amb poc més d'un any ja s'ha consolidat. 

Bibiana Ballbé



Poema il.lustrat d'Isabel Escudero. Pertany al seu llibre 'Gorrión, migajas...'







eXPRESSA't BenifaiÓ 2011


Vaig tenir l'oportunitat de veure les seues il·lustracions al centre cultural Enric Valor de Benifaió, dins de l'exposició que es va muntar durant l'Expressa't 2011. Una meravella la fresca sensibilitat que aquesta xica transmet. De tant en tant et trobes en coses que t'alegren la vida... feia temps que volia compartir aquest descobriment... avui ha sigut el dia.... 
... gràcies Paula Bonet per la teua imaginació.




http://paulabonet.wordpress.com/

divendres, 4 de novembre del 2011

paRaules d'AmoR- maYte marTín

...
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.


Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor…



láGRima - liDia puJol, duLCe ponTes i maYte maRtin


Cheia de penas
Cheia de penas me deito
E com mais penas
Com mais penas me levanto
No meu peito
Já me ficou no meu peito
Este jeito
O jeito de querer tanto

Desespero
Tenho por meu desespero
Dentro de mim
Dentro de mim o castigo
Eu não te quero
Eu digo que não te quero
E de noite
De noite sonho contigo

Se considero
Que um dia hei-de morrer
No desespero
Que tenho de te não ver
Estendo o meu xaile
Estendo o meu xaile no chão
estando o meu xaile
E deixo-me adormecer

Se eu soubesse
Se eu soubesse que morrendo
Tu me havias
Tu me havias de chorar
Por uma lágrima
Por uma lágrima tua
Que alegria
Me deixaria matar

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...