penSamenT diVerGent... Ken Robinson

Sobre el sistema educatiu...


Ken Robinson

“L'estructura de l'educació està canviant baix els nostres peus, estem en un procés, d'inflació acadèmica. De sobte, els títols no valen res”

font: cusámaco

seÑora de feroZ

Érase que se era que una vez

una niña perdió el sueño

le enamoró en la noche una canción

aullidos de desamor.

"El lobo ha de ser mío, ¡oye mamá!

o moriré en el intento,

por conseguir el suyo soy capaz

de ofrecer mi corazón".

Y se plantó frente al lobo

con su mirada bañada en cielo

"No le temo a la bestia

de que presume, señor feroz,

no me espera mi abuela

ni ando perdida, busco a un cordedo,

al que asoma en sus ojos

tras un aullido de desamor"

"Y guárdese para otras el terror

su pose y sus argumentos

siéntese si es valiente a escuchar

mi historia es mucho mejor,

atrévase si es bravo de verdad,

no morirá en el intento

y si no le gusta el cuento al final,

se cena mi corazón"

"¿Dónde se oyó que un lobo, si es de ley

le tuvo miedo a una niña?

Me tragaré tu historia y al final

me trago tu corazón"

Y saca de una tarrita dulce miel

y se la extendió en el pecho,

fue comiéndose a besos, ya la vez,

pezuñas, orgullo y sed,

y el lobo fue dejándose la piel

en brazos de aquel tormento,

de un "te quiero al oído" de un 

"a ver si encajas todo este amor".

Y colorín colorado,

entre suspiros acaba el cuento,

esta historia increíble

de un viejo lobo que sucumbió

devorado en los labios

de la boquita de una princesa

que siguió fiel el pulso

firme latir de su corazón.

Rogelio Botanz

mAndALa

             MandalA: Figura simbòlica i mística que representa l’univers, pròpia de la tradició budista i hinduista.

           Un mandala (मण्डल), literalment «cercle» o «roda» en sànscrit, és un dibuix, pintura o baix relleu normalment amb trets geomètrics que es desenvolupa a partir d'un punt central o axial fins a formar normalment una figura circular o concèntrica. S'hi poden trobar punts o eixos de simetria de manera que tot el dibuix està subordinat i equidistant respecte d'aquest punt central.

           Als mandales, se'ls dona una significació mística i simbòlica.

• Mística: Representen un tot i una unitat alhora. Amb el seu centre i les seves polaritats positives i negatives, totalment relacionades formant una dansa al voltant del centre. Podem arribar a la reflexió que el món i moltes de les figures que composen la vida són circulars o esfèriques. Ex: la terra, les partícules, les cèl·lules, els planetes, les pedres dels rius, el circuit del sistema solar, les galaxies... tot, absolutament, són mandales.

• Simbòlica: Simbolitzen tot l'univers, explica la seva aparició, la seva existència i la seva desaparició. A tots els mandales la manifestació principal es troba en el centre; el seu objectiu és servir d'instrument de contemplació i de concentració, i els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques. El cercle exterior té sempre una funció unificadora.

Pintar un mAndALa  és un exercici per a menuts i adults, un exercici per a realitzar amb companyia o sol, però en un ambient tranquil i agradable. Pots acompanyar-te d'una bona música ambiental que et facilite la concentració i la calma precisa per a deixar de pensar, aconseguir relaxar la ment i sentir-te en plenitud. Molt recomanable si t'agrada pintar de color la vida. 

font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Mandala

       Institut d'Estudis Catalans.

pEr uN FinaL fEliÇ...

Una parte:
Vinyeta: de Kalvellido; text: Silvia Delgado Fuentes


ETA anuncia el cese definitivo de su actividad armada y esto, sin duda es motivo de alegría. Pero de una alegría relativa.
Una alegría prudente, comedida, bien recibida pero la paz con mayúsculas necesita con urgencia de otras tantas noticias.
Este es un pueblo lleno de heridas que supuran incesantes.
En las cárceles, en los parlamentos, en los tribunales, en los cementerios, en las fosas, en los calabozos.
Con el tiro en la nuca, con el disparo a bocajarro, con la tortura, con el golpe, con la ley en la mano.
Y la paz no depende sólo de una parte.
Este es un pueblo que sabe andar su camino, que no piensa detenerse a esperar gestos, muecas, guiños.
Este es un pueblo que quiere ya mismo respuestas a la altura de un destino que ya está escrito.

taiMa teSao-- qUI nO a...

m'encisa...

    ... 

    qui no ha gaudit

    qui no s'ha enamorat

    qui no ha rigut

    qui no ha confiat

    ...

    qui no ha xiulat

    qui no ha somiat

    qui no ha pintat i estimat

    qui no ha lluita

    qui no ha il·luminat i xiuxiuejar

    ...

Global revolution - 15.O - Los videos del todo el mundo

Global revolution - 15.O - Los videos del todo el mundo:

Madrid, Spain:

New York, United States:

Rome, Italy:

Santiago de Chile, Chile:

Tokyo, Japan:

Lisbon, Portugal:

Barcelona, Spain:

Paris, France:

London, England:

Berlin, Germany:

Amsterdam, the Netherlands:

Brussels, Belgium:

Warsaw, Poland:

Prague, Czech Republic:

Zagreb, Croatia:

Buenos Aires, Argentina:

Arequipa, Peru:

Hong Kong:

Sydney, Australia:

Auckland, New Zealand:

Cape Town, South Africa:

Tel Aviv, Israel:

Montreal, Canada:

Toronto, Canada:

Vancouver, Canada:

Washington, D.C.:

Los Angeles, California:

San Francisco, California:

Boston, Massachusetts:

15o, tiguerem unA citA...

      Comprovar que la LLUITA CONTINUA i que milers de persones estan amb un mateix objectiu, canviar les coses, la veritat emociona i et dóna esperança. El que va començar com un moviment social de quatre desficiosos s'ha convertit en un moviment de canvi global, i sí bé sembla que tot ha quedat igual, jo pense que NO. Milers de iniciatives han sorgit i han esdevingut en diferents projectes desenvolupats per companys i companyes amb un mateix estímul i preocupació canviar l'entorn més immediat.

       Una mostra va ser ahir a València, hora i mitjà parats, sense poder avançar... altres exemples totes les ciutats que es van unir a aquesta marxa cap al futur.

        Seguirem... 

Our strategy should be not only to confront empire, but to lay siege to it. To deprive it of oxygen. To shame it. To mock it. With our art, our music, our literature, our stubbornness, our joy, our brilliance, our sheer relentlessness - and our ability to tell our own stories. Stories that are different from the ones we're being brainwashed to believe. The corporate revolution will collapse if we refuse to buy what they are selling - their ideas, their version of history, their wars, their weapons, their notion of inevitability. "Remember this: We be many and they be few. They need us more than we need them.

- Arundhati Roy
font: cusámaco magazine electrónico

UNa LLENGUa QUe CAMINa. TV3

Amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià, el darrer 9 d'octubre, "El documental" va estrenar "Una llengua que camina", un treball que mostra l'estat de salut del valencià a partir de la quotidianitat de cinc persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics que van participar a la diada del 2010 en les celebracions dels 25 anys de Trobades d'Escoles en Valencià.

15o, teniM unA citA...

siLVio roDRiguez- si sEco un LLanto

... 

Un día, junto al mar,

un alma halló su voz

y una tonada hallaba su razón.

Fue el día en qu nació

la verdad hechizada:

la melodía y el alma enamoradas.

El alma con canción

iluminó su hogar

y la canción con alma echó a volar.

Desde entonces las dos

vivieron más despacio,

a pesar de su tiempo y de su espacio.

Sospecho que hoy empiezo a ser canción.

Y tengo la impresión

de que seré tu sol

si logro ser tu canto.

...

zuCChero fornACiari- il mare impetuoso

Voglio vederti ballare
senza tabù
un ballo da strappamutande
fallo di più
come on sister
è un volo proibito
amore e sesso, sesso, sesso
sono un assetato
perché tu sei l’acqua, l’acqua del peccato!

Il mare impetuoso al tramonto
salì sulla luna e dietro una
tendina di stelle…

Voglio vederti toccare
seduta nel bar
oppure davanti all’altare
a un passo da me,
come on sister
a un passo non posso
amore e sesso, sesso, sesso
sono un affamato
perché tu sei il pane, il pane del peccato!

Il mare impetuoso al tramonto
salì sulla luna e dietro una
tendina di stelle…

E sentirai la mia pelle
ovunque tu sarai
sulla tua pelle
sulla tua pelle

Balla bella,
che sei bella, come il peccato!

Il mare impetuoso al tramonto
salì sulla luna e dietro una
tendina di stelle…

e sentirai la mia pelle
ovunque tu sarai
sulla tua pelle
sulla tua pelle

Voglio vederti ballare, oddio non resisto
Voglio vederti vibrare, oddio non resisto
Voglio vederti godere, oddio non resisto
Voglio, ti voglio godere, oddio non resisto

Il mare impetuoso al tramonto
salì sulla luna e dietro una
tendina di stelle… se la chiavò!

La repreSSió existeiX...

La paciència és la mare de la ciència.

t'estime iaia.

RaMaDaSa- SNATAM KAUR

Raa- Sun

Maa- Moon

Daa- Earth

Saa- Impersonal infinity

Saa Say- Totally of infinity

So- Personal sense of merger and identity

Hung- The infinite vibrating and real

Silenci - Un no sé què - Laura - Lluis llach.

3.- LAURA



I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cos altiu;
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Laura.


M’és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l’avui,
la nostra joia pel demà...
A casa enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.


I si l’atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t’acompanyin els ocells,
que t’acaronin els estels;
i en un racó d’aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.


Edició:1977;Discografia:Campanades a morts (1977)


2.- UN NO SÉ QUÈ



Un no sé què quan camines
i aquest posat mig despenjat dels qui enxarxen estels.
Un tarannà que no estimen
els nous cretins, cabdills d'un ordre corroït i vell.
Però aquesta llum dels teus ulls
omple de fars l'horitzó,
i encega els llops que cada nit vigilen
la llibertat encadenada lliure...


Tens un secret al somriure
que és un ensurt pel somni plàcid dels omnipotents.
El cor et bat en revolta.
Fent-te insubmís als guardes del correcte pensament.
I aquesta llum als teus ulls
que és esperança i demà,
t'estimo així i així sé que m'estimes
quan frec a frec obrim la nostra vida
a un aire nou que empeny amb força
un món que ja s'acosta...


Canto el somni dels teus ulls
perquè va més lluny d'aquest meu somni,
hi ha un poema de futur
en l'anhel que t'omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.


M'agrades quan t'amotines
i pirateges nous vaixells per anar contracorrent.
Ningú no sap com comprar-te
ni com tornar més pla el pols del teu arrauxat cervell.
Perquè la llum dels teus ulls
és flama encesa i perill
per l'ordre de la por que fa correcte
acceptar com normalitat certa
la injustícia, la misèria,
la ferotge guerra...


Canto el somni dels teus ulls
perquè en ell perviu tot el que estimo,
hi ha un poema de futur
en l'anhel que t'omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.


Edició: 2002; Discografia: Jocs (2002)


1.- SILENCI



Si m'heu de fer callar
que sigui ara,
ara que puc dir no,
i res teniu per a comprar-me.


Que no vull esperar.
Que sigui ara!
Ara que puc sentir
el pes de tanta basarda.


Que no em sap cap greu
dur la boca tancada,
sou vosaltres qui heu fet
del silenci paraules.


Que no vull esperar
que el temps rovelli l'arma,
que no vull que la por
tingui més temps per a guanyar-me.


Si m'heu de fet callar
que sigui ara,
ara que tinc les mans
per a canviar de guitarra.


Edició:1974; Discografia:I si canto trist (1974)-Barcelona. Gener de 1976 (1976)

bOnes refleXions sobRe LingÜística...

En lloc de fomentar l'interés pel saber, apropant-nos a les llengües que conviuen amb nosaltres, els polítics amb els sistemes educatius que desenvolupen, perden el temps en separar i rebutjar les cultures, les llengües, els costums...  dels pobles que formen part de nosaltres i del nostre entorn més immediat. És clar, no són filòlegs, però decideixen el futur dels nostres fills i filles, de vegades sembla sense cap respecte.

Ací tres reflexions clares i simples que he trobat a la xarxa i m'agradaria compartir.

3.- Juan Carlos Moreno Cabrera: "El inglés no es útil;cuando una lengua es útil se aprende..."

2.- Juan Carlos Moreno Cabrera (catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid) : el discurs extremista de l'espanyol és "etnocida, retrògrad, excloent i nacionalista".




1.- "Háblame en catalán".

Reflexió sobre que passa amb el valencià a hores d'ara...

Inglés, castellano... y ¡valencià, no!

ANSELM BODOQUE. 12/06/2011 . VALÈNCIA.

A finales del año 1994, cuando los socialistas valencianos agotaban sus últimos meses de gobierno en la Generalitat, tuvieron lugar en el Palacio de Pineda de Valencia, sede de la UIMP, una serie de reuniones entre dirigentes socialistas y el líder del partido anticatalanista Unió Valenciana, Vicente González-Lizondo. El objeto de las conversaciones era conocer si UV apoyaría puntualmente o de manera estable a un gobierno del PSPV-PSOE en caso de perder los socialistas la mayoría absoluta.

No fue necesario. Los resultados de 1995 fueron un desastre para los socialistas. UV llegó a un acuerdo de gobierno con el PP; Zaplana fue elegido presidente de la Generalitat; el PP acabó devorando a UV y los socialistas iniciaron una larga travesía en el desierto en la que parecen querer seguir durante mucho tiempo.

En aquellos encuentros, el líder de UV afirmó con su singular estilo que él tenía claro que el valenciano y el catalán son la misma lengua, pero que el valencianismo debía ser anticatalanista. La anécdota recuerda que apelar al anticatalanismo y a una visión distorsionada de lo valenciano han sido instrumentos esenciales para conseguir la hegemonía ideológica conservadora en la sociedad valenciana en las últimas décadas, mucho antes incluso de que el PP conquistase su actual dominio político e institucional.

Zaplana no modificó las tímidas políticas socialistas sobre el valenciano, incluso impulsó la creación de la AVL para disminuir el ruido sobre la identidad de la lengua. Durante dos legislaturas, Camps tampoco lo hizo. Ahora, Font de Mora, en su despedida como conseller, propone un cambio radical. Aclaremos una cosa, en el actual modelo, no hay líneas en castellano y líneas en valenciano. Las llamadas líneas en valenciano (33% del total de Primaria y 27% de ESO), están formadas por los programas de enseñanza en valenciano y los programas de inmersión lingüística y tienen en torno a un 10% del tiempo de enseñanza en castellano (asignatura de lengua castellana) y otro 10% en inglés (asignatura de lengua inglesa). En el resto de la enseñanza, no hay líneas en castellano, sino programas de incorporación progresiva, donde el valenciano es lengua vehicular de un 25-35% de las asignaturas (dos o más asignaturas), el inglés lo es de un 10% y el resto es en castellano. El nuevo modelo que se pretende impulsar se anunció primero de educación trilingüe y, posteriormente, se ha dicho que sería un modelo bilingüe con asignatura de inglés y que el sistema trilingüe sería voluntario.

Cuatro observaciones al respecto. Primera. La forma, sin consenso ni discusión previa con los agentes políticos y educativos; el momento, durante la campaña electoral y con un Consell en funciones, y el fondo, sin estudios pedagógicos que avalen la medida y desconociendo las habilidades en inglés del profesorado, evidencia un estilo de hacer política autoritario en exceso y con fuertes componentes ideológicos antivalencianistas.

Segunda. La retórica del trilingüismo ha sido una cortina de humo. En nuestro país, la enseñanza de las lenguas extranjeras siempre ha tenido un rendimiento pobre. Ni políticos, ni empresarios, ni sindicalistas, ni educadores tienen un buen conocimiento del inglés por regla general. Es irreal pensar que tenemos un tercio del profesorado en condiciones de enseñar correctamente en inglés, cuando en muchos casos se hace aguas en valenciano y en castellano. Además, por lo que se ha ido publicando, la enseñanza en inglés quedaría limitada a la asignatura de lengua inglesa y a las unidades escolares que voluntariamente quieran y puedan acceder a este modelo, prácticamente como pasa ahora. El objetivo no es, por tanto, que el inglés sea lengua vehicular de un tercio de la enseñanza. Se pretende otra cosa.

Tercera. La medida solo sirve para desmantelar las líneas en valenciano, que se han demostrado el sistema más eficaz para garantizar el conocimiento de esta lengua, y, de paso, debilitar aún más a la escuela pública. En los últimos años, la escuela privada ha aumentado el número de alumnos y los recursos públicos que recibe. Paralelamente, la escuela pública ha concentrado la inmensa mayoría de los alumnos con dificultades educativas, con problemas sociales y los alumnos de origen inmigrante (cerca del 20% de la población escolar, que en un 85% estudia en centros públicos).

Este hecho, y la ausencia de aulas de acogida para inmigrantes y de servicios pedagógicos de atención especializada en número suficiente, ha generado un aumento de las tensiones a las que debe hacer frente la escuela pública. Se ha contribuido, así, a la creciente huida de las clases medias del sistema público hacia el privado. Las líneas en valenciano, en la medida en que atraen a grupos sociales con mayor formación y que la lengua supone una barrera para los inmigrantes, han sido tradicionalmente un espacio con menos tensiones educativas y superior rendimiento escolar dentro de la escuela pública. Sin ellas, es previsible un incremento de alumnos en los centros privados, y un aumento de los, ya fuertes, impulsos segregacionistas y desigualadores del sistema educativo valenciano.

Cuarta. A falta de que el futuro conseller de Educación ratifique la iniciativa, el PP debería ponderar, además de las consecuencias sociales y lingüísticas, los costes políticos. El anticatalanismo como componente de una sesgada definición de lo valenciano tiene su origen en la virulenta transición política a la democracia y en la dura salida de la anterior crisis económica de carácter sistémico, a finales de los años setenta del pasado siglo. Actualmente, vivimos una nueva crisis sistémica en la economía y ésta genera tensiones sociales que están dando lugar a nuevas formas de socialización política. Mucho de lo que ha caracterizado la política desde la transición hasta nuestros días puede ser radicalmente modificado. La desafección política hacia los grandes partidos está aumentando, el malestar social y político también. Hoy lo sufre el partido en el gobierno de España; pero el PP se equivocaría si se creyera inmune.

Las últimas elecciones apuntan a un cambio en el sistema de partidos. Compromís ha entrado, por méritos propios, en el parlamento y, si no comete errores, puede crecer a costa del resto de formaciones. De hecho, el 22-M mostró que ni EU ni el PSPV-PSOE han tocado suelo y que el PP puede crecer pero la capacidad de aumentar su penetración electoral da síntomas de agotamiento; algo que no ocurre con Compromís, con UPyD y, quizás, con la extrema derecha externa al PP. La legislatura que viene será dura. Abrir frentes de desgaste sin beneficio claro será negativo para quien gobierne. Además, puede ocurrir que lo valenciano ya no sea definido exclusivamente con los parámetros de hace más de treinta años. El campo de juego está transformándose y las formas de acción política también lo harán. Históricamente, quien no ve los cambios, acostumbra a sufrir las consecuencias.

font: http://www.migjorn.cat/

Pero no lo contó la TV - La Evidencia del 11 S - Mero (English Sub)

font: http://periodicodigitalwebguerrillero.blogspot.com

FELIÇ DIADA- A Catalunya, el meu país- Cesk Freixas

...

Paraules escrites amb amor,

a una Terra,

un País,

una llengua.

...

Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més,

llibertat per tots els pobles que resten oprimits.

Ells segueixen imposant, nosaltres seguim batallant...

Michael Bublé - The Way You Look Tonight

... just the way you look tonight... lovely...

La meua primera aproximació a Madrid...

Un ràpid i intens passeig per Madrid dóna compte de la grandesa d'aquesta ciutat principal, igualment, que la manera de veure-la serà canviant depenent de amb qui la compartisques.

Comencem el recorregut des de l'avinguda Amèrica. Només baixem cap avall ens trobem amb la zona més in, que no out, em referisc al carrer Serrano i Salamanca, on els edificis d'època i de caire imperial donen pas a multitud de botigues, que sí boutiques, on els preus de les peces de roba, segurament manufacturada pagant un sou de riure al costat del seu cost, fan feredat. Ací, en aquest lloc no existeix la crisi, ningú la coneix.

Alguns cotxes amb xofer esperen a la porta per a que la senyora X o I compre alguna cosa... i mentre passegem fins passar la fortalesa de l'ambaixada dels Estats Units, custodiada fortament per la policia nacional, i et preguntes de què tenen por? si són els amos del món....

Observe la gent... aquells què semblen rics, poderosos, que caminen amb pas ferm i àgil per la vida.... observe la gent... impressiona saber que un poc més avall la vida és d'una altra manera... més com la meua... sols uns metres més cap allà...

Ara anem cap a la plaça de Colón.... i en la plaça del Descubrimento, amb una bandera espanyola bestial, bufffffffff els pèls de punta, esgarrifadores les pedres que han posat .... a mi particularment m'imposa... I anem a veure a Coló... igual que a Barna... el pitjor de les ciutats és que de vegades s'han fet vertaderes barbaritats i s'han barrejat estils que trenquen la imatge.

Agafem el passeig de Recoletos i passem just per davant de la Biblioteca Nacional, on la còpia de cada llibre publicat està ací, deixem el lloc, amb moltes ganes d'entrar, d'olorar els llibres, i d'impregnar-nos del silenci de les lletres.

Infinitat de llocs, experiències, vivències,  i història.... fins arribar a Cibeles.... Ahà! els ulls no paren de retindre informació, imatges...

Per un costat La Puerta de Alcalá, mira-la.... i després per l'altre costat Gran Via i el carrer Alcalá... i després de veure l'antic edifici de correus, ara minúscula dependència (amb to prou irònic) per al despatx del senyor Gallardón, el començament del passeig del Prado i l'antic Palau de la Duquessa d'Alba (des de fa anys dependència militar) ens endinsem cap a Gran Via, i no parem de veure edificis construïts amb unes façanes a veure quina de totes més treballada, amb balconades d'impressió i on el daurat es confon amb el ferro i marbre de diferents estils... ja fa molt de temps que es vivia en l'opulència.

La gent ha canviat, tot i que és una zona on viure seria un luxe, quasi tot són oficines... o botigues ... però ara ja es nota la barreja de la gent que viu la meua realitat. Van amunt i avall, amb pressa i marcant el pas... uns darrere altres cadascun al seu lloc...

Arribem a la plaça de Puerta del Sol, se m'entoixava més gran, la creia immensa... segurament per totes les esperances que aquells dies es van compartir, només fa uns mesos plena d'il·lusions, ... però veig que ací segueixen, que la lluita continua... I m'alegra, veure que la gent està.... I qui també està és la policia.... com no. 

Em comentem que en la guerra civil molta gent va ser captiva i torturada, on ara té la presidenta de la comunitat el seu despatx, sembla que el lloc a alguna gent els dóna mala baba per a governar. I queda en l'aire el pensament de què algunes persones empal·lidiran quan al passar per la porta d'aquest palauet recorden les seues malaurades vides o la dels seus familiars.

Passegem per entre els carrers, plens, aquesta vegada de turistes, i passem per botigues centenàries, i llibreries, cafeteries i xocolateries (però amb una calor massa sufocant per a que t'abellisca un), fins arribar a l'opera  de Madrid, el teatre Reial i el Palau Reial.... tots aquests elements ací immersos dins la població, entre places i carrers que res et fan pensar que darrere d'ells et pot trobar el que et trobes.

Anem a plaça Mayor, recorrerem uns carres i cap Gran Via, d'ací tornem a casa mirant la gent, la vida del carrer que et convida a assaborir el plaer de no estar sol... 

La transformació de la ciutat és un fet, de manera astuta ha anat canviat i acoblant-se als temps que corren. On abans trobaves carruatges arrossegats per cavalls ara juguen joves amb els seus mòbils d'última generació, milers de diners corren per la ciutat, com a titelles anem i tornem, difícil eixir del cercle, ho intentarem més conscients. 

ORIGEN DE LAS CARRETERAS RADICALES

Per a Inma, la seua segona ciutat.