No conforme con tus ojos
Te propongo menos cielo, más abrazo
Hace tiempo que te sueño
Y ya no se como explicárselo a estas manos
Que se rompe en el espacio
Cuando pasas simplemente caminando
Cuánta estrella llevas puesta en la silueta
Que me sigue deslumbrando
No es la noche ni el café
lo que me obliga a caminar por esta casa
Esta maldita incomprensión
Que no despega de tu cuerpo la mirada
Sigues siendo irremediable
Imprescindible para todo lo que estalla
Como luna irrepetible
Como viento entre las ramas
Mujer para el sol de mañana
Mujer hasta el borde del alba
Mujer que te pierdo y encuentro
Mujer para afuera, mujer para adentro
Mujer desafiando a los astros
Mujer que camina sin rastro
Mujer que me abrazas el alma
Mujer que me robas...
Mujer que me robas la calma
De tu boca tengo el sueño
cada noche,
cada luna solitaria
de tu pecho el medio sol al horizonte
que se pierde, que se escapa
Sigo siendo
para el fuego y el dolor
para el miedo y el olvido
no me pidas que defina un corazón
desatándote el vestido
Mujer para el sol
mujer que me robas
mujer que me robas la calma.
amaiA crespo. pauLa bonet
dilluns, 7 de maig del 2012
dijous, 3 de maig del 2012
divendres, 27 d’abril del 2012
dimecres, 25 d’abril del 2012
dimarts, 24 d’abril del 2012
revolució dels claVells. grândola, vila morena de zeCa aFonso
Grândola, Vila Morena (Grândola, Villa Morena), és una cançò composada per José Afonso "Zeca" que va servir com a senyal per a l'inici de la Revolució dels Clavells de Portugal el 25 d'abril de 1974. Grândola, Vila Morena (Grândola, Villa Morena), es una canción compuesta por José Afonso sirvió como señal para el inicio de la Revolución de los Claveles de Portugal el 25 de abril de 1974.
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade
Dentro de ti, ó cidade
O povo é quem mais ordena
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada esquina um amigo
Em cada rosto igualdade
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada rosto igualdade
O povo é quem mais ordena
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Jurei ter por companheira
Grândola a tua vontade
Grândola a tua vontade
Jurei ter por companheira
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade.
Grândola, villa morena
Tierra de fraternidad
El pueblo es quien más ordena
Dentro de ti, oh ciudad
Dentro de ti, oh ciudad
El pueblo es quien más ordena
Tierra de fraternidad
Grândola, villa morena
En cada esquina, un amigo
En cada rostro, igualdad
Grândola, villa morena
Tierra de fraternidad
Tierra de fraternidad
Grândola villa morena
En cada rostro, igualdad
El pueblo es quien más ordena
A la sombra de una encina
De la que ya no sabía su edad
Juré tener por compañera
Grândola, tu voluntad
Grândola, tu voluntad
Juré tener por compañera
A la sombra de una encina
De la que ya no sabía su edad.
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade
Dentro de ti, ó cidade
O povo é quem mais ordena
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada esquina um amigo
Em cada rosto igualdade
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada rosto igualdade
O povo é quem mais ordena
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Jurei ter por companheira
Grândola a tua vontade
Grândola a tua vontade
Jurei ter por companheira
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade.
Grândola, villa morena
Tierra de fraternidad
El pueblo es quien más ordena
Dentro de ti, oh ciudad
Dentro de ti, oh ciudad
El pueblo es quien más ordena
Tierra de fraternidad
Grândola, villa morena
En cada esquina, un amigo
En cada rostro, igualdad
Grândola, villa morena
Tierra de fraternidad
Tierra de fraternidad
Grândola villa morena
En cada rostro, igualdad
El pueblo es quien más ordena
A la sombra de una encina
De la que ya no sabía su edad
Juré tener por compañera
Grândola, tu voluntad
Grândola, tu voluntad
Juré tener por compañera
A la sombra de una encina
De la que ya no sabía su edad.
dimecres, 18 d’abril del 2012
sawabona-shikoba
SAWABONA:
Es un saludo usado en el Sur de África y significa:
"Yo te respeto, yo te valoro y tú eres importante para mi".
Como respuesta las personas dicen:
SHIKOBA, q significa "entonces yo existo para ti".
dimarts, 27 de març del 2012
diumenge, 25 de març del 2012
eL meU amoR consisteiX dE lluíS roDa
El meu amor consisteix
a mirar les pastilles dels frens del teu cotxe,
sense que tú te n’adones.
A entrar quan t’estàs dutxant,
amb qualsevol excusa,
a actuar com un actor de cine,
fins i tot quan faig de roín.
A fer-te saber com que m’agrada l’olor de gesmil,
i obligar-te a olorar-lo cada vegada que t’ho dic.
A ampliar totes les teues fotos,
a fer-te proposicions indecents,
com cosir-me un botó,
i fer-ho de manera irresistible.
A celebrar els teus aniversaris,
encara que et sàpiga mal.
A clavar-te mà, sense demanar permís,
sense cap dret,
amb la teua inestimable col.laboració.
A acompanyar-te sempre al metge.
A desitjar altres dones sense que te n’adones.
A comparar els seus culs amb el teu per exemple.
A no fer res per satisfer aquest desig.
A enutjar-me pensant que tots et miren el cul.
A resitir-me que em consideres teu per sempre.
A mossegar-me la llengua quan sóc a punt de dir-t’ho.
A recordar-te a priori,
no a posteriori.
A respectar-te in fraganti.
A fer-me respectar,
a no dedicar-te poemes,
a dedicar-te la vida.
A no donar-me mai per satisfet,
a intentar fer-te feliç, mentrestant.
a mirar les pastilles dels frens del teu cotxe,
sense que tú te n’adones.
A entrar quan t’estàs dutxant,
amb qualsevol excusa,
a actuar com un actor de cine,
fins i tot quan faig de roín.
A fer-te saber com que m’agrada l’olor de gesmil,
i obligar-te a olorar-lo cada vegada que t’ho dic.
A ampliar totes les teues fotos,
a fer-te proposicions indecents,
com cosir-me un botó,
i fer-ho de manera irresistible.
A celebrar els teus aniversaris,
encara que et sàpiga mal.
A clavar-te mà, sense demanar permís,
sense cap dret,
amb la teua inestimable col.laboració.
A acompanyar-te sempre al metge.
A desitjar altres dones sense que te n’adones.
A comparar els seus culs amb el teu per exemple.
A no fer res per satisfer aquest desig.
A enutjar-me pensant que tots et miren el cul.
A resitir-me que em consideres teu per sempre.
A mossegar-me la llengua quan sóc a punt de dir-t’ho.
A recordar-te a priori,
no a posteriori.
A respectar-te in fraganti.
A fer-me respectar,
a no dedicar-te poemes,
a dedicar-te la vida.
A no donar-me mai per satisfet,
a intentar fer-te feliç, mentrestant.
 |
| NICOLEttA TOmAS |
dissabte, 24 de març del 2012
divendres, 23 de març del 2012
quÈ tÉ dE gracioSa aquestA fotografiA?
Quantes imatges ens deixen les falles. Tots eixim al carrer per viure la festa, uns més que d'altres, a donar la benvinguda a la primavera. A grans trets, la festa major dels valencians per exel·lència, tractava de traure totes les deixalles velles de casa per prendre-lis foc i així esborrar amb les flames tot allò roí, tot el que no ens agradava. Participaven tots els ciutadans i ciutadanes. Ara la festa ha esdevingut en una altra cosa. (açò seria un altre tema de discussió).
Però voldria centrar-me en una imatge que vaig veure la setmana passada, i que la veritat m'ha deixat esglaiada.
Ens mostren imatges de xiquets i xiquetes que són soldats, Amnístia Internacional comptabilitza apròximadament 300.000 en l'actualitat, que són arrossegats des de les seues famílies, o secrestats quan jugaven al carrer... per a convertir-se en xiquets de la guerra (Països en conflictes armats i on hi han xiquets i adolescents soldats. Amnístia Internacional); també ens arriben imatges de xiquets, xiquetes i adolecents des dels Estats Units agafant armes de tot tipus com aprenentatge de la seua defensa personal...i ens atrevim a qüestionar la moral i l'educació respecte l'armament què fa l'estat més poderós de la terra... i posem el crit al cel i ens indignem i critiquem i...
Per contra trobem graciosa aquesta imatge de dalt, en la que la major representació infantil de les festes falleres agafa una pístola. Ho trobe esperpèntic.
Realment som coherents en el que transmitim als menuts? Cal eixa demostració de poder? Què és el que els volem transmetre? Quina educació els estem mostrant? I el més dolent, perquè ho vivim com a normal?
Realment som coherents en el que transmitim als menuts? Cal eixa demostració de poder? Què és el que els volem transmetre? Quina educació els estem mostrant? I el més dolent, perquè ho vivim com a normal?
Ja han passat les falles, els falleros i falleres, les mascletaes, els focs d'artifici i un món d'actes i a mi se m'ha quedat aquesta fotografia al cap...
dijous, 22 de març del 2012
dimarts, 20 de març del 2012
" cruZo loS deDos" pEr silVia delGado
 |
| il·lustració de Kalvellido |
Cruzo los dedos para que el día de huelga la mitad de la mitad de los parados reclame lo que nos están quitando: trabajo.
Cruzo los dedos para que ese día, los potencialmente enfermos exijan la salud como derecho.
Cruzo los dedos para que los que viven con la incertidumbre del desahucio ocupen las calles y hagan temblar los embargos.
Cruzo los dedos para que una pequeña parte de esas familias que viven con el pan justo, con la nevera vacía, con la amargura de un salario que no llega no claudique y se aferre a todas las protestas.
Cruzo los dedos para que los jóvenes, que se dan perfecta cuenta de que el futuro se tambalea, abanderen las quejas que nacen y crecen de rodillas.
Cruzo los dedos para que los viejos, paupérrimos ayer, hoy y siempre, salgan con nosotros y su memoria sirva de ejemplo a la amnesia de unos pocos.
Cruzo los dedos para que ese día tiemblen los que disparan a quemarropa sus leyes, los que con sus palabras salvajes mutilan nuestro presente, los que se empeñan en sostener la codicia sobre los hombros de la injusticia, los que decapitan la libertad y ponen precio al tiempo, a los huesos, al aliento, los que fabrican el fango, los que fatigan los cuerpos, los que muerden y arañan y matan cuerpo a cuerpo a quienes sólo quieren vivir dignamente.
Cruzo los dedos para que el día de la huelga rompamos la quietud de los esclavos y salgamos en manada a la calle, insumisos, desobedientes, rabiosos.
Completos.
divendres, 16 de març del 2012
II troBada dE profeSSionals dE jovenTuT i volunTariaT... 2 i 3 marÇ 2012 viLa-reaL
"la risa es la única planta que
nace en el corazón y florece en los labios" E. anDer-eGG.
Vila-Real ens va obrir les portes per a compartir moltes experiències i pensar en noves esperances.
I és que quan et dediques al món de l'animació sociocultural és important reflexionar i refer-se de quan a quan.
Un ventall de possibilitats entre els ponents, una manera de treballar, de fer món, és a dir, d'intentar millorar el món on vivim i el món que anem a deixar als que vindran.
Començarem el dia amb el retrobar-se amb companys i companyes, professors i entesos en la matèria. Un tant d'expectació i un tant d'emoció per veure com estarien, què hauria passat i com esdevindria la trobada.
Fer un resum de tot el que vam escoltar, parlar, preguntar, comentar, aportar... és el que m'agradaria fer.
 |
| vicTor j. venTosa |
Ensenyar a participar, per Victor J.Ventosa, professor a la Facultat Pontifica de Salamanca, Cap de la secció de l'Ajuntament de Salamanca i President de la RED IBEROAMERICANA DE ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL RIA, entre altres.
Ens va donar la visió de la seua tasca entre els col·lectius amb els que treballa habitualment, fent de l'implicació activa en un projecte la seua manera de treballar. El paper de l'animador sociocultural com a aquell que acompanya durant el procés en el que el grup va prenent autonomia, va madurant per a arribar a l'autogestió. Exemple: ANIMABARRIOS
Ens va donar la visió de la seua tasca entre els col·lectius amb els que treballa habitualment, fent de l'implicació activa en un projecte la seua manera de treballar. El paper de l'animador sociocultural com a aquell que acompanya durant el procés en el que el grup va prenent autonomia, va madurant per a arribar a l'autogestió. Exemple: ANIMABARRIOS
 |
| xiMo càDiz- ricaRd caTalà- peP casteLLano- feliP |
Anàlisi de les noves estructures formatives en animació: TASOC, MTL, AJ per Pep Castellano, professor coordinador EAJ-IVAJ; Ricard Català, tècnic especialista en formació professional; Ximo Càdiz, informador juvenil de Mislata.
Explicació a grans trets del que serà a partir d'ara el vademècum en la formació de l'animació sociocultural a nivell estatal. (programa INCUAL, formació IVAJ)
Explicació a grans trets del que serà a partir d'ara el vademècum en la formació de l'animació sociocultural a nivell estatal. (programa INCUAL, formació IVAJ)
Curs Internacional Circ Social- Ateneu Popular 9 Barris
El Circ Social: una eina educativa i de transformació social. l'Experiència de l'Atenu Popular 9 Barris, per Antonio Alcántara, responsable de l'Àrea de Formació i Circ Social de l'Ateneu Popular 9 Barris (BCN).
Primer, quan va acabar la seua intervenció crec que quasi el 99% dels assistents voliem conéixer el projecte de primera mà.
Aquest projecte s'emmarca a un dels districtes de la ciutat de Barcelona. Amb un teixit social força reivindicatiu, han aconseguit que el barri autogestione, des de fa aproximadament 30 anys, la seua vida social, cultural i educativa.
El projecte de l' Ateneu Popular 9 Barris BCN, dinamitza la ciutadania mitjançant l'art, la cultura i la participació.
El company Antonio ens va explicar com el món del circ es va utilitzar des del principi del projecte i com els fruits d'aquella constància a esdevingut, entre altres, en una escola de circ per a menuts i grans, col·laboracions amb altres agrupacions de circ, treballs amb gent amb discapacitat, tallers, programació estable a l'ateneu... També, com els veïns i veïnes (apròx. 170.000hab.) estan implicats directament i gestionen els diferents àmbits de l'organització, BIDÓ 9 BARRIS, com a associació gestora.
El treball dels companys i companyes d'este barri fan pensar que un món millor és possible. Em va deixar molt bona sensació.
Joves: reptes de present i futur, per Ximo Càdiz, informador juvenil de Mislata.
Una bona reflexió sobre les polítiques socials, i de joventut, les quals depenen del moment que va vivint-se. Un respàs des del 1977 fins l'actualitat, des de les polítiques d'emergència fins les polítiques afirmatives.
La problemàtica de ja fa uns anys, on la política de joventut que més triomfa és la del mercat, amb la devaluació dels valors. La consciència permanent d'allò que fem, del treball que realitzem i com ho treballem.
Aquesta ponència, una vegada més et fa pensar i molt. Tot està relacionat, tot el que meneja als joves, el futur, tot influeix en la nostra evolució.
Important destacar que el que nosaltres fem repercutirà en els altres que ens seguiran.
Presentació: JOVES: reptes de present i futur. joaQuim càDiz
La cultura com antídot davant la crisi, per Ezequiel Ander-Egg, pedagog i sociòleg, considerat el pare del Treball Social.
Una de les intervencions més esperades. I com ell mateix va dir no ens va fer una xerrada mostrant el seu saber, sinó mostrant el seu sentiment, l'estima per la vida, per deixar un món millor... humil, reflexiu, conscient...
Front al capitalisme tornar a la vida senzilla, afermant la pròpia personalitat, les relacions interpersonals...
Una reflexió, per a combatre el capitalisme cal fer un canvi de mentalitat, viure i transmetre un estil de vida que permetra el respecte als altres, a l'entorn i a nosaltres mateix, tornar a viure amb senzillesa. Sols així podrem eixir del moment en el qual ens trobem.
 |
| xiMo càDiz-mariaJosé- amParo-ricaRd cataLà-maiTe-jo-ezeQuiel anDer.eGG-maRio viChé |
Una bona reflexió sobre les polítiques socials, i de joventut, les quals depenen del moment que va vivint-se. Un respàs des del 1977 fins l'actualitat, des de les polítiques d'emergència fins les polítiques afirmatives.
La problemàtica de ja fa uns anys, on la política de joventut que més triomfa és la del mercat, amb la devaluació dels valors. La consciència permanent d'allò que fem, del treball que realitzem i com ho treballem.
Aquesta ponència, una vegada més et fa pensar i molt. Tot està relacionat, tot el que meneja als joves, el futur, tot influeix en la nostra evolució.
Important destacar que el que nosaltres fem repercutirà en els altres que ens seguiran.
Presentació: JOVES: reptes de present i futur. joaQuim càDiz
 |
| ezeQuiel anDer-eGG |
 |
| ezeQuiel anDer-eGG- maRio viChé |
Una de les intervencions més esperades. I com ell mateix va dir no ens va fer una xerrada mostrant el seu saber, sinó mostrant el seu sentiment, l'estima per la vida, per deixar un món millor... humil, reflexiu, conscient...
Front al capitalisme tornar a la vida senzilla, afermant la pròpia personalitat, les relacions interpersonals...
Una reflexió, per a combatre el capitalisme cal fer un canvi de mentalitat, viure i transmetre un estil de vida que permetra el respecte als altres, a l'entorn i a nosaltres mateix, tornar a viure amb senzillesa. Sols així podrem eixir del moment en el qual ens trobem.
 |
| ezeQuiel anDer-eGG- jo |
I per a finalitzar, moments per al record amb les companyes:
 |
| maRiajOsé- jo- maiTe- vaneSSa- amParo (i eMi aL penSament) |
dilluns, 5 de març del 2012
valèNCia eN faLLes...
Les protestes fan que Rita Barberá no miri la mascletada des del balcó
Unes cinc-centes persones han participat en la tercera xiulada sota l'ajuntament.
La convocatòria d'escridassades i xiulades a cada mascletada de la plaça de l'Ajuntament de València ha aconseguit, el tercer dia, que per primera vegada la batllessa de la ciutat, Rita Barberá, no hagi vist des del balcó l'espectacle pirotècnic. Fins a cinc-centes persones han secundat la convocatòria d'avui, que reclamava una educació pública i de qualitat. Gent amb pancartes i llibres a la mà (vídeo i àlbum de fotos), juntament amb una colla de tabalers i dolçainers, han desafiat amb crits i xiulets la megafonia a tot volum de l'ajuntament i també els vehicles de neteja, que com ahir (vídeo) han intentat dispersar els concentrats just després de la mascletada.
Canal 9 ha connectat amb la plaça un minut abans de la mascletada i s'ha acomiadat un minut després, però tot i així s'han pogut escoltar les protestes.
Al final de l'escridassada d'avui, alguns assistents han avisat per les xarxes socials de la presència d'un parell de grups de feixistes, que han mirat de provocar davant la passivitat de la policia. I un usuari de Twitter ha assegurat: 'Nou antidisturbis ens han perseguit, ens hab agafat les dates i ens han escorcollat al final de la #intifalla'.
Imatges
font: vilaweb.cat
dijous, 1 de març del 2012
primAvera vaLenciaNa...
Los estudiantes de Valencia toman la calle con asambleas
Los alumnos denuncian las carencias de sus institutos. El PP insiste en justificar la actuación de la Policía
En las universidades, en medio de una calle y hasta en el patio de la Conselleria d'Educació. Cualquier sitio es bueno para que surjan asambleas espontáneas en la ya conocida como primavera valenciana. El nombre hace justicia a la movilización que ha nacido de la mano de los más jóvenes. Ya un cartel en el Instituto Lluís Vives (epicentro de las protestas de los últimos días) lo deja bien claro: "Gracias por despertar a Valencia".
Y es que las cargas policiales han dejado paso, en parte gracias a la retirada de los policías antidisturbios, a las asambleas. Los estudiantes aprovecharon las reuniones para criticar el estado en el que se encuentran sus centros educativos. Por ejemplo, alumnos del Instituto de Benicalap denunciaron: "No podemos preparar la selectividad porque hemos estado un mes sin profesor". O también se escuchó que en otro instituto de Valencia no se puede estudiar letras puras porque no hay profesor de griego al no haberse cubierto la baja.
"Gracias por despertar a Valencia", reza un cartel en el Lluís Vives
Uno a uno, los alumnos fueron tomando el megáfono y explicando a los cientos de jóvenes reunidos la situación de sus centros. Cada intervención era coronada con aplausos y gritos en defensa de la enseñanza pública y contra la corrupción política.
Además, cientos de personas, a lo largo de todo el día, ocuparon con manifestaciones varias calles de Valencia. En su recorrido protestaron ante la casa de Francisco Camps, de Rita Barberá, la Delegación del Gobierno o la sede del PP.
En la parte política, el Govern valenciano apoyó a la delegada del Gobierno, Paula Sánchez de León, frente a la exigencia de su dimisión que plantean desde hace días miles de manifestantes. "Tiene todo nuestro apoyo", reiteró José Císcar, vicepresidente valenciano, en una sesión en Les Corts valencianes, informa Belén Toledo. "La primavera valenciana que ustedes quieren copiar de la Primavera Árabe no va a tener ningún éxito"afirmó Císcar" porque en esos países se luchaba contra una dictadura, a diferencia de la situación del País Valencià y España, donde hay democracia". Su afirmación provocó un rumor de risas en la bancada de la oposición.
Cientos de personas volvieron a protestar y a cortar algunas calles
El presidente, Alberto Fabra, tildó de falsa la razón de fondo de las manifestaciones: los recortes en Educación. Fabra aseguró que su Govern no contempla "ni un solo despido" ni "recortes", únicamente "ajustes retributivos temporales que afecta al personal docente". Por ello, acusó a la oposición de "mentir" para "calentar el ambiente".
En Madrid, Juan Cosidó, director general de la Policía, afirmó que los antidisturbios tuvieron que intervenir para hacer frente "a los elementos violentos". También el ministro de Educación, José Ignacio Wert, achacó en RNE el "desbordamiento" de las manifestaciones a personas "ajenas" a la comunidad educativa.
Falta de recursos
La oposición, por su parte, recordó a Fabra la falta de recursos. Marga Sanz, portavoz de IU, desgranó el problema: "Hemos perdido 2.500 profesores en los dos últimos años, se pasa frío en los colegios ¿Qué esperaban, silencio? Se ha respondido a las protestas como hace 40 años".
La diputada socialista Pilar Sarrión completó en declaraciones a este diario las carencias: "Hay centros a los que no se les han pagado los gastos de funcionamiento y muchos edificios escolares están en mal estado". Sarrión explicó que el recorte en interinos ha provocado el aumento del número de alumnos por clase y del tiempo de espera para recibir a un docente sustituto cuando un profesor está de baja.
Por su parte, los sindicatos de estudiantes están preparando una "gran jornada de lucha de forma pacífica" el 29 de febrero. Para ello han convocado una huelga general en todos los centros educativos de España para denunciar los recortes. Además, el coordinador del Sindicato de Estudiantes de la Comunitat Valenciana, Carlos Naranjo, ha anunciado medidas judiciales "contra los responsables de la represión".
font: http://periodicodigitalwebguerrillero.blogspot.com/2012/02/espana-los-estudiantes-de-valencia.html
* allò que provoca risa, però que no té cap gràcia... sembla que es burlen de nosaltres.
dimecres, 29 de febrer del 2012
dimarts, 28 de febrer del 2012
eDel juaRez- eN hoRas háBiles
guardar silencio,
a veces debería guardar silencio.
callar lo que veo, lo que escucho,
voltear la cara y no darme cuenta.
volver a mis oídos ciegos y a mis manos mudas,
a mi lengua un trapo y a mi corazón de mármol.
tendría que atar mis pasos, quemar mis ojos;
pero resulta que no puedo,
no vivo por pasar el rato
ni acumulo ideas para ser más sabio,
ni me grabo lo que escucho para repetirlo solo,
siempre a solas, bien alto.
peleo con algunos por lo que hago;
un día crecieron notas de mis dedos
y fueron otros los que las tocaron.
me propuse extrañar tan solo en un horario.
hablo de amor porque lo busco,
intento comprenderlo y no me es fácil,
evito la intelectualidad tanto como puedo
y me aburro como nunca con quien me toma por eso.
pasa que no estoy listo,
nunca estoy listo
y todo me sorprende,
y todo me provoca.
me extrañan tanto los aplausos
como los abucheos.
yo no espero otra cosa que no sea entendimiento,
dejar una semilla curiosa que germine con el tiempo.
estoy jugando, es cierto,
pero es que alguien se robó mi infancia cuando todavía era mía,
y no por eso crezco,
y no por eso grito,
grito porque me divierte ver saltar asustados a mis delirios.
a veces cuando salgo camino un largo rato
sin rumbo fijo, me detengo en los jardines,
me siento en las banquetas y fumo un poco
mientras escribo mentalmente cosas que luego me olvido.
esa es mi vida, cazar ideas,
soñar despierto y casi siempre hablar dormido,
y de vez en cuando,
cuando estoy de suerte,
hablar contigo.
FONT:WEB EDEL JUAREZ
a veces debería guardar silencio.
callar lo que veo, lo que escucho,
voltear la cara y no darme cuenta.
volver a mis oídos ciegos y a mis manos mudas,
a mi lengua un trapo y a mi corazón de mármol.
tendría que atar mis pasos, quemar mis ojos;
pero resulta que no puedo,
no vivo por pasar el rato
ni acumulo ideas para ser más sabio,
ni me grabo lo que escucho para repetirlo solo,
siempre a solas, bien alto.
peleo con algunos por lo que hago;
un día crecieron notas de mis dedos
y fueron otros los que las tocaron.
me propuse extrañar tan solo en un horario.
hablo de amor porque lo busco,
intento comprenderlo y no me es fácil,
evito la intelectualidad tanto como puedo
y me aburro como nunca con quien me toma por eso.
pasa que no estoy listo,
nunca estoy listo
y todo me sorprende,
y todo me provoca.
me extrañan tanto los aplausos
como los abucheos.
yo no espero otra cosa que no sea entendimiento,
dejar una semilla curiosa que germine con el tiempo.
estoy jugando, es cierto,
pero es que alguien se robó mi infancia cuando todavía era mía,
y no por eso crezco,
y no por eso grito,
grito porque me divierte ver saltar asustados a mis delirios.
a veces cuando salgo camino un largo rato
sin rumbo fijo, me detengo en los jardines,
me siento en las banquetas y fumo un poco
mientras escribo mentalmente cosas que luego me olvido.
esa es mi vida, cazar ideas,
soñar despierto y casi siempre hablar dormido,
y de vez en cuando,
cuando estoy de suerte,
hablar contigo.
FONT:WEB EDEL JUAREZ
dijous, 23 de febrer del 2012
dimecres, 22 de febrer del 2012
xaVi castiLLo ... hòstiEs i samaRRetes (veriuEu-hO 11 )
xavi castillo entrevista a mónica Oltra... boníssiiiiimmmm...
dimarts, 21 de febrer del 2012
primaVera valEnciaNa...
font: VILAWEB
 |
| l'armaMent deL poBle!!!! |
 |
| comenÇa lA moBilitZació... |
 |
| riUs dE geNt!!!! |
 |
| carrEr xàtiVa de goM a goM!!!! |
".. contra el poder
que debilita y nada da,
que sólo quita y deshace lo que está contra el poder..."
(pedRo gueRRa )
unA riuadA dE geNt aL centrE dE ValÈnciA
Milers de ciutadans s'adrecen a la delegació del govern · 'Som el poble i no l'enemic', lema de la manifestació convocada demà
Una riuada de gent ha anat aquesta vesprada cap a l'IES Lluís Vives de València per solidaritzar-se amb els estudiants que protesten per la retallada en l'ensenyament públic i contra la violència policíaca que s'ha viscut aquests últims dies. El centre de València és ple de manifestants i, de moment, no hi ha cap desplegament de policia visible. Molts dels estudiants porten un llibre a les mans per simbolitzar la seva condició contra la barbàrie de les agressions policíaques i criden: 'Aquestes són les nostres armes'.
Molts dels manifestants han arribat aquesta vesprada davant de l'institut procedents de l'avinguda Blasco Ibáñez i del carrer Colom. Tant aquest carrer, com uns altres carrers adjacents, com el carrer Xàtiva i el Marquès de Sotelo, han quedat plens de gent. La presència de manifestants ha anat augmentant cada vegada més, però per ara no hi ha presència d'antiavalots.
Aquesta concentració d'avui precedeix la manifestació convocada per a demà a les sis de la vesprada amb el lema 'Som el poble i no l'enemic', que eixirà de l'institut i caminarà fins a la delegació del govern espanyol.
Violència de la policia
Ahir la societat valenciana va viure un nou capítol de violència policíaca a la ciutat. La repressió d'una protesta d'estudiants d'institut en favor de l'ensenyament públic va causar un gran impacte: per la duresa, amb pilotes de goma i gasos lacrimògens; per la durada i pel caràcter indiscriminat. Hi hagué molts ferits i una vintena llarga de detinguts, entre els quals uns quants menors. Per avui hi ha previstes més protestes i una nova concentració davant l'IES Lluís Vives.
Sánchez de León diu que investigarà l'actuació policíaca
La delegada del govern espanyol, Paula Sánchez de León, ha dit avui que havia obert un expedient informatiu per determinar si la policia s'havia extralimitat en les càrregues a estudiants d'aquests últims dies. Ho ha anunciat poques hores després que el ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, anunciés la intenció de comparèixer al congrés per donar explicacions, si ho demanen els partits. En declaracions a Catalunya Ràdio el ministre ha dit que entre els manifestants hi havia 'grups violents'.
El síndic de Greuges obre una investigació
El síndic de Greuges, José Cholbi, ha ordenat l'obertura d'una investigació per valorar la 'possible vulneració dels drets dels menors' durant les protestes, després de rebre nombroses queixes en què es qualifica de 'desproporcionada' l'actuació policíaca. Cholbi també ha anunciat que es reunirà, en la seva condició de Defensor del Menor, amb Sánchez de León i representants del consell escolar de l'IES Lluís Vives.
Més ferits i detinguts en una jornada marcada per la violència policíaca
Uns dos-cents nois i noies s'havien concentrat davant l'IES Lluís Vives i havien tallat el carrer de Xàtiva. Des d'aquell moment l'escomesa de la policia no va parar. Hi hagué vint-i-sis detinguts i, entre els ferits, gent gran i vianants que no tenien res a veure amb la protesta. Es té constància, per exemple, de dos nois de divuit anys i de dues dones de cinquanta-set i quaranta-quatre, que van haver de ser atesos pels serveis sanitaris.
El testimoni d'una xiqueta de disset anys, estudiant de l'IES Lluís Vives, és prou colpidor: va provar de fugir, debades, de l'escomesa de la policia, i va observar la brutalitat amb què actuaven els agents.
La situació caòtica al centre de València va durar tota la vesprada: els agents perseguien petits grups de joves, atacant a cops de porra, ferint alguns nois, però també els pares que volien socórrer els fills i la gent gran. Atacaven qualsevol vianant. De moment hi ha una vintena llarga de detinguts a comissaria, que hauran de fer declaració. Aquests detinguts se sumen als disset de la setmana passada, i la xifra total s'eleva a quaranta-dos.
Tancada a la Universitat de València
Des de primera hora de la vesprada, a més, la policia esperava a la porta de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, on van acabar aplegant-s'hi mig miler d'estudiants, que s'hi van tancar, amb el permís del deganat i en solidaritat amb els estudiants represaliats.
Els estudiants han acordat en assemblea que no abandonaran la protesta fins que la delegada del govern espanyol al País Valencià, Paula Sánchez de León, no deixi el càrrec. Amb l'objectiu de debatre la manera de visibilitzar les seves reivindicacions deixant de banda la violència, també han acordat un full de ruta amb un seguit d'actes que començaran avui a les 14.45 a l'estació de metro de la Facultat d'Història, on han convocat la gent a anar-hi amb un llibre en la mà. També ha redactat un comunicat en què exigeixen 'que les agressions d'aquests últims dies tinguin responsabilidtats polítiques i policíaques', començant per la dimissió de Sánchez de León.
El SEPC convoca protestes a tot el territori
Un centenar d'estudiants es van manifestar ahir mateix al centre de Barcelona en solidaritat amb la protesta estudiantil de València i per protestar per l'actuació policíaca. En un comunicat, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) considera 'lamentable la negació del diàleg per part de la Generalitat Valenciana i l'ús de la violència contra les classes populars' en les càrregues de la policia durant la protesta. El SEPC (twitter) va organitzar ahir concentracions a diversos punts del territori i ha convocat protestes per a demà a tot el territori. Sota el lema 'Prou brutalitat policial, solidaritat amb l'IES Lluís Vives', el sindicat estudiantil ha fet una crida perquè la gent es concentri a la porta dels centres educatius de tots els Països Catalans i talli els carrers. A més, també convoca una protesta demà a les 20.00 a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
Fabra justifica l'actuació per evitar un 'efecte crida'
El president de la Generalitat, Alberto Fabra, ha parlat en una entrevista radiofònica dels fets d'aquests dies a València i ha dit que cal posar fi a les 'protestes violentes' que 'no respecten el dret de manifestació' per a no generar 'un efecte crida'.
Fabra defensa el dret de 'la protesta i la possibilitat de crítica', però 'no la violència': 'Ja fa tres dies que no es respecta el dret de la manifestació pacífica i tranquil·la, sinó per a reivindicar unes altres coses, i cal posar fi a aquest posicionament per a evitar un efecte crida que no podem consentir.'
També ha argumentat que 'els problemes ara són uns altres': 'Cal centrar-nos a resoldre problemes econòmics i adoptar mesures necessàries per a tirar endavant.' I ha afegit: 'Els ciutadans han mostrat el suport majoritari al govern popular perquè adopti reformes (...). En cinquanta dies, el PP ha adoptat més mesures que no el PSOE en vuit anys, i això a alguns no els agrada.'
FONT: VILAWEB
dilluns, 20 de febrer del 2012
nO tieNes cueRpo Ni paRa puTa dE LucAs LeÓn SimÓn
¿Qué sociedad civil puede estar detrás de un agente de la autoridad que dice a una menor de trece años: “no tienes cuerpo ni para puta”? ¿Qué escala de valores o qué elementos educacionales fundamentan la formación de un servidor público, provisto de casco, escudo y porra, que agrede de esta manera a una persona necesitada de manera básica de formación, de respeto y de identificación con códigos correctos de conducta social?
Ha tenido que ser en Valencia. Ha tenido que ser en una comunidad trufada de gobernantes corruptos, de maleantes, despilfarradores y arruinadores del erario público, donde la asistencia durante más de un mes a aulas sin calefacción, con temperaturas por debajo de cero grados, intentando aprender ciencias sociales abrigados con mantas, por falta de pago del combustible por parte de la autoridad “incompetente”, donde el fascismo soterrado de la cara.
Y donde se aprecien de manera notoria las dos varas de medir. Absoluta indulgencia y pasividad ante los mil y un casos de corrupción lacerante, obras faraónicas en consonancias con las comisiones cobradas, planes urbanísticos quebrados para enriquecimiento ilícito de unos pocos, de una clase política declarada “no culpable” por simple y aberrante degradación de la ley y la sociedad, y la agresividad extrema, brutal y sanguinaria con menores de edad, con unos derechos protegidos por leyes especiales de obligado cumplimiento por todos y que han sido apaleados, detenidos e insultados por el nacional-peperismo, parapetado en cascos, escudos y porras que pagamos todos.
He aquí el autoritarismo ante los focos. Había tantas primaveras que ahora ha llegado “la primavera valenciana”. El azahar perfumado de unos adolecentes, abocados a la rebeldía, por la falta de lo más elemental, y la imagen, el cliché clásico, de la violencia institucional armada, inútil, fascista y primaria.
Y la manipulación, el apoyo mercantil mediático de hurtar las informaciones y las imágenes, de ocultar la sangre en la cara de los niños y esconder la verdad que les incomoda. Una actitud que nos avisa. Sólo la rebeldía nos hará libres. Detrás del voto cuasi comprado, de la democracia de estéril formalidad, adocena por el chantaje neoliberal, está su verdadera imagen: el gorila militarizado, acartonado entre protecciones sin fin, que agrede con armas y verbo procaz, con desprecio absoluto a la infancia, a la adolescencia y a la vida. Y que nos está agrediendo a todos.
“No tienes cuerpo ni para puta”. No tenemos gobierno, ni democracia, ni valores, ni para que nos sirvan de grilletes. Ya sabemos a donde nos quieren dirigir. A la ajenidad a cualquier valor del intelecto o del espíritu. A la ley de la selva de un nuevo holocausto, en un impreciso lugar, entre el patrioterismo y la pura mierda, material y política.
eL jeFe superioR dE policíA sE refierE a loS manifestanteS comO 'enemigoS'
El jefe superior de Policía en la Comunidad Valenciana, Antonio Moreno, ha justificado este lunes la actuación policial en la protesta estudiantil contra los recortes en Educación, primero, y las cargas y detenciones policiales después, asegurando que "la Policía se ha visto obligada a repeler una agresión".
El jefe superior de Policía no ha querido revelar el número de agentes que están interviniendo ante estas protestas y, al ser preguntado por ello, ha dicho: "No es prudente revelarle al enemigo cuáles son mis fuerzas".
Moreno, tras referirse a los manifestantes como 'enemigos', ha informado de 14 detenciones en los incidentes de este lunes, 10 adultos y cuatro menores. El responsable policial considera "proporcionada" la actuación de los agentes y asegura que "tratan de dialogar hasta la saciedad".
"Había intereses en mantener el conflicto", ha dicho el máximo responsable de la Policía Nacional en la Comunidad, quien ha explicado que se estaba produciendo una "manifestación ilegal" en la que "se han sumado a los estudiantes colectivos ajenos". En este sentido, ha especificado que "un grupo se ha tapado la cara y ha volcado contenedores".
Antonio Moreno ha defendido que en los primeros días de protesta, entre el miércoles y el viernes de la pasada semana, "hubo una respuesta proporcionada y no cargas", y ha comentado que los agentes "están aguantando carros y carretas".
"Algunos creen que están en un juego, pero luego vienen las sorpresas y las lamentaciones" en forma de sanciones o procesos judiciales, ha lamentado Moreno, quien asegura que los manifestantes han volcado contenedores y arrojado las botellas que había en su interior a los agentes: "Un clásico", ha añadido.
La delegada del Gobierno en la Comunidad, Paula Sánchez de León, sólo ha intervenido en la rueda de prensa para afirmar que no ha habido represión y apelar al "diálogo y la cautela" para que no vuelvan a producirse estos incidentes. El resto del tiempo ha guardado silencio.
dissabte, 18 de febrer del 2012
poRquE lA amiStat naCe, crEce y sE reProduce....(II)
Porque hay días que pueden terminar de una manera muy muy bonita.
Para Inma de Celis grácias por estar.
puedes contar conmigo hasta dosmilllllll!!!
amA, amA y enSanCHa eL almA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
