Quique Gonzalez - Reloj de plata

...

Antes de que caiga mi avion

desengánchame,

antes de perder el control

desenrédame.

Será sólo un momento

en un reloj de plata.

...

II DIADA D'ESTELLÉS.

TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER

 

Et besaria lentament,

et soltaria els cabells,

t'acariciaria els muscles,

t'agafaria el cap

per a besar-te dolçament,

estimada meua, dolça meua,

i sentir-te, encara més nina,

més nina encara sota les mans,

dessota els pèls del meu pit

i sota els pèls de l'engonal,

i sentir-te sota el meu cos,

amb els grans ulls oberts,

més que entregada confiada,

feliç dins els meus abraços.

Et veuria anar, tota nua,

anant i tornant per la casa,

tot açò que ja no pot ser.

Sóc a punt de dir el teu nom,

sóc a punt de plorar-lo

i d'escriure'l per les parets,

adorada meua, petita.

Si em desperte, a les nits,

em desperte pensant en tu,

en el teu daurat i petit cos.

T'estimaria, t'adoraria

fins a emplenar la teua pell,

fins a emplenar tot el teu cos

de petites besades cremants.

És un amor total i trist

el que sent per tu, criatura,

un amor que m'emplena les hores

totalment amb el record

de la teua figura alegre i àgil.

No deixe de pensar en tu,

em pregunte on estaràs,

voldria saber què fas,

i arribe a la desesperació.

Com t'estime! Em destrosses,

t'acariciaria lentament,

amb una infinita tendresa,

i no deixaria al teu cos

cap lloc sense la meua carícia,

petita meua, dolça meua,

aliena probablement

a l'amor que jo sent per tu,

tan adorable! T'imagine

tèbia i nua, encara innocent,

vacil.lant, i ja decidida,

amb les meues mans als teus muscles,

revoltant-te els cabells,

agafant-te per la cintura

o obrint-te les cames,

fins a fer-te arribar, alhora,

amb gemecs i retrocessos,

a l'espasme lent del vici;

fins a sentir-te enfollir,

una instantània follia:

tot açò que ja no pot ser,

petita meua, dolça meua.

Et recorde i estic plorant

i sent una tristesa enorme,

voldria ésser ara al llit,

sentir el teu cos prop del meu,

el cos teu, dolç i fredolic,

amb un fred de col.legiala,

encollida, espantada; vull

estar amb tu mentre dorms,

el teu cul graciós i dur,

la teua adorable proximitat,

fregar-te a penes, despertar-te,

despertar-me damunt el teu cos,

tot açò que ja no pot ser.

Et mire, i sense que tu ho sàpies,

mentre et tinc al meu davant

i t'estrenyc, potser, la mà,

t'evoque en altres territoris

on mai havem estat;

contestant les teues paraules,

visc una ègloga dolcíssima,

amb el teu cos damunt una catifa,

damunt els taulells del pis,

a la butaca d'un saló

de reestrena, amb la teua mà

petita dintre la meua,

infinitament feliç,

contemplant-te en l'obscuritat,

dos punts de llum als teus ulls,

fins que al final em sorprens

i sens dubte em ruboritzes,

i ja no mires la pantalla,

abaixes llargament els ulls.

No és possible seguir així,

jo bé ho comprenc, però ocorre,

tot açò que ja no pot ser.

Revisc els dolços instants

de la meua vida, però amb tu.

És una flama, és una mort,

una llarga mort, aquesta vida,

no sé per què t'he conegut,

jo no volia conèixer-te...

A qualsevol part de la terra,

a qualsevol part de la nit,

mor un home d'amor per tu

mentre cuses, mentre contemples

un serial de televisió,

mentre parles amb una amiga,

per telèfon, d'algun amic;

mentre que et fiques al llit,

mentre compres en el mercat,

mentre veus, al teu mirall,

el desenvolupament dels teus pits,

mentre vas en motocicleta,

mentre l'aire et despentina,

mentre dorms, mentre orines,

mentre mires la primavera,

mentre espoles les estovalles,

mor un home d'amor per tu,

tot açò que ja no pot ser.

Que jo me muir d'amor per tu.

M'ACLAME A TU

 

M'aclame a tu mare de Terra sola,

arrape als teus genolls amb ungles brutes,

invoque un nom o secreta consigna,

mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat

segueix camins, segueix foscos camins,

m'agafe a tu, al que més estimava,

i cante el jorn del matí il.limitat.

El clar camí, el pregon idioma,

un alfabet fosforescent de pedres,

un alfabet sempre amb la clau al pany,

el net destí, la sendera de llum.

Sempre a la nit il.luminat enter,

un bell futur, una augusta contrada,

seràs el rent que fa pujar el pa,

seràs el sol i seràs la collita.

Seràs la fe i la medalla oculta,

seràs l'amor i la ferocitat,

seràs la clau que obri tots els panys,

seràs la llum, la llum il.limitada.

Seras confí on l'aurora comença

seràs forment, escala il.luminada.

Seràs l'ocell i seràs la bandera,

l'himne fecund del retorn de la pàtria,

tot esquinçat de l'emblema que puja,

seràs l'ocell i seràs la bandera.

Jo pujaré piament els graons

i en arribar al terme entonaré

el prec dels vents que em retornaves sempre. 

 Vicent Andrés Estellés.

MÀGIC de JoAn CoLoMo

És màgic, és meravellós... que ens menteixen així, jo no vull pas la veritat, ...

JO VULL SER FELIÇÇÇÇ!!!!!!!!

Es mágico, es maravilloso... como nos mienten así, yo no quiero la verdad, ...

YO QUIERO SER FELIZZZZ!!!!!!!

Font: Estela Fugada

AJORNADAAAAAAAAAA!!!!.....CONFERÈNCIA DE JUAN MANUEL SÁNCHEZ GORDILLO : ALCALDE DE MARINALEDA

EL PROPER DIVENDRES 9 DE SETEMBRE (19'30H), al centre cultural d'Alcàsser.

PARLARÀ SOBRE PARTICIPACIÓ CIUTADANA, PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS I MÉS COSES DEL TEU INTERÈS.

L'Assemblea d'Esquerres d'Alcàsser torna a oferir-nos una nova conferència dins del cicle que enguany està realitzant. 

Aquesta vegada el convidat serà l'alcalde de Marinaleda (Sevilla), Juan Manuel Sánchez Gordillo ( Polític i sindicalista andalús, dirigent del Colectivo de Unidad de los Trabajadores - Bloque Andaluz de Izquierdas (CUT-BAI), Sindicato de Obreros del Campo (SOC) i Izquierda Unida (IU)).

Estretament vinculat amb el moviment nacionalista andalús, la lluita jornalera i la lluita obrera en general, és alcalde del municipi de Marinaleda des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, celebrades en 1979. Com alcalde és impulsor d'una sèrie de polítiques d'esquerres, com l'ocupació de finques de terratinents per a crear ocupació, polítiques socials i entre la qual destaca una curiosa política urbanística que permet l'accés a l'habitatge des de 15 euros al mes.

Una altra manera de viure en societat és possible...

Organitza: Assemblea d'Esquerres d'Alcàsser (València) 

https://www.facebook.com/event.php?eid=213131122057036 

100 ANYS DE VALOR...

Hui fa cent anys del naixement d’Enric Valor. I Enric Valor, a més del seu treball de divulgació filològica i lingüística, cal destacar-lo pel seu compromís polític i pel seu treball de recopilació i recuperació de la rondallistica popular.

I les rondalles són sense cap dubte una representació singular de la nostra cultura. En elles hi està representat tot un univers simbòlic, un valors i una manera d’entendre el món. Cal preservar-les per la seua riquesa lingüística però també pel que representen culturalment, una manera concreta d’enfrontar-se l’ésser humà amb el seu entorn.

font: http://animaciosociocultural.wordpress.com/2011/08/22/homenatge-a-enric-valor-100-anys/

Blog Carles Monclús

Silvio Rodriguez - Mariposas

Hoy viene a ser como la cuarta vez que espero

desde que sé que no vendrás más nunca.

He vuelto a ser aquel cantar del aguacero

que hizo casi legal su abrazo en tu cintura.

Y tú apareces en mi ventana,

suave y pequeña, con alas blancas.

Yo ni respiro para que duermas

y no te vayas.

Que maneras más curiosas

de recordar tiene uno,

que maneras más curiosas:

hoy recuerdo mariposas

que ayer sólo fueron humo,

mariposas, mariposas

que emergieron de lo oscuro

bailarinas, silenciosas.

Tu tiempo es ahora una mariposa,

navecita blanca, delgada, nerviosa.

Siglos atrás inundaron un segundo

debajo del cielo, encima del mundo

Tu tiempo es ahora una mariposa,

navecita blanca, delgada, nerviosa.

Siglos atrás inundaron un segundo

debajo del cielo, encima del mundo

Así eras tú en aquellas tardes divertidas,

así eras tú de furibunda compañera.

Eras como esos días en que eres la vida

y todo lo que tocas se hace primavera.

Ay, mariposa, tú eres el alma

de los guerreros que aman y cantan,

y eres el nuevo ser que se asoma por mi garganta

Que maneras más curiosas

de recordar tiene uno,

que maneras más curiosas:

hoy recuerdo mariposas

que ayer sólo fueron humo,

mariposas, mariposas

que emergieron de lo oscuro

bailarinas, silenciosas,

Tu tiempo es ahora una mariposa,

navecita blanca, delgada, nerviosa,

Siglos atrás inundaron un segundo

debajo del cielo, encima del mundo.

...

"Hay gente que nos hace el amor por detrás"

Brutal!!!!... més clar... aigua.

POESÍA. "Hay gente que nos hace el amor por detrás", de Belén Reyes (Madrid, 1964):

Hay gente que nos hace el amor por detrás

Que no da la cara.

No quieren pagar impuestos

-no declaran-.

Sólo invierten en su ego.

Y de vez en cuando llaman

(limpian el polvo que echaron)

-¿Qué tal estás, cómo andas?

Si te intuyen un temblor,

un te quiero, una mirada,

rápidamente se escapan.

Hay gente que hace el amor

con la pared de su casa.

Font: elrincondemisdesvarios.blogspot.com/

Una vegada més alguna cosa inexplicable.... diferència en el tracte als joves...

La policia pega a una adolescent i a un periodista, com diuen, presumptament... I què vol dir??? Què encara que la jove haja dit alguna cosa a la policia, aquestos poden sense més anar directament a ella i donar-li una bufetada??? Doncs no ho entenc... que m'ho expliquen...

I del periodista que està cobrint una notícia, què em dieu? Una vegada més estem davant d'una presumpta manca de llibertat d'expressió, no? Açò tampoc ho entenc... que m'ho expliquen...

I veus la gent passar, i depèn de com van, li fots una bastonada o no. Sí vesteixes una motxilla d'eixes que el senyor Botín tan amablement ha aconseguit per als peregrins joves que vénen a veure al gran PAPA, te'n salves... sinó, pot ser, per què em mires malament, o de manera sospitosa, em sent amb el dret de presumptament pegar-te fins que el senyor déu vulga....

Que m'ho expliquen... quina diferència hi ha entre un jove i l'altre, sí tots dos volen un món més just, millor i on el respecte siga unes de les premisses per a aconseguir-ho.

"PROYECTO GRAN SIMIO" FELICITA LA PRODUCCIÓ DE LA PEL·LÍCULA “EL ORIGEN DEL PLANETA DE LOS SIMIOS”

 

No sóc massa seguidora d'aquest tipus de pel·lícules però opine que està molt ben feta, i tracten el tema del maltractament de manera molt clara, esperem que s'obriguen consciencies...

 PROYECTO GRAN SIMIO FELICITA LA PRODUCCIÓN DE LA PELÍCULA “EL ORIGEN DEL PLANETA DE LOS SIMIOS”:

El Proyecto Gran Simio, felicita tanto a la distribuidora 20 Century Fox, como a los guionistas y actores, de la película “El origen del planeta de los simios”, ya que demuestra que con los medios tecnológicos actuales, se pueden hacer estupendas películas sin necesidad de utilizar animales reales. Así mismo refleja muy bien lo que son los laboratorios de experimentación médica y algunos llamados “santuarios” de rescate de animales.

Otra realidad según esta organización, muestra como un determinado producto testado en un chimpancé, no tiene porqué funcionar de igual forma en los humanos, ya que nuestra biología es distinta, con lo que confirma que la experimentación con animales es totalmente inútil.

En este sentido, Proyecto Gran Simio de España, junto con su sede internacional GAP y activistas de Estados Unidos, están realizando campañas en ese país para que el Gobierno intervenga en los grandes Institutos públicos de Investigación Medica que están financiados por empresas farmacéuticas, al objeto de prohibir el uso de chimpancés en pruebas de laboratorios y que haga ilegal las investigaciones con estos grandes simios. En Estados Unidos se gastan 12 millones de dólares al año para cuidar 734 chimpancés distribuidos en diferentes laboratorios. Cada estudio cuesta entre 20 mil a 250 mil dólares.

“La película tiene de ficción la posibilidad de que los humanos podamos aumentar la inteligencia artificialmente, pero el resto está basado en hechos reales, como son las capacidades cognitivas de los grandes simios y la posibilidad de hablar con ellos mediante el lenguaje de signos. De hecho la utilización de este lenguaje es mayor en la realidad que lo que muestra la película", ha declarado Pedro Pozas Terrados, Director Ejecutivo del Proyecto Gran Simio (GAP/PGS) en España.

Gran Simio sigue esperando que la sociedad les ayude a que se les reconozca el derecho a la vida, a la libertad y a no ser torturados ni física ni psicológicamente a los grandes simios y a la protección de su hábitat, las selvas tropicales que están desapareciendo con asombrosa rapidez. El 25 de Junio de 2008, el Congreso de los Diputados aprobó una Proposición No de Ley en la que pedía al gobierno una Ley de grandes simios que recogiera los derechos citados.

El GRASP, organismos de las naciones Unidas para la protección de los grandes simios, ha anunciado la extinción de estas especies en 20 años. Proyecto Gran Simio lo lleva denunciando desde hace años ante los organismos oficiales nacionales e internacionales.

La visita del PAPA... deixa algunes fotografies algo curioses

SENCILLOS DESEOS - GiOcOnDa BeLli

Hoy quisiera tus dedos
escribiéndome historias en el pelo,
y quisiera besos en la espalda,
acurrucos, que me dijeras
las más grandes verdades
o las más grandes mentiras,
que me dijeras por ejemplo
que soy la mujer más linda,
que me querés mucho,
cosas así, tan sencillas, tan repetidas,
que me delinearas el rostro
y me quedaras viendo a los ojos
como si tu vida entera
dependiera de que los míos sonrieran
alborotando todas las gaviotas en la espuma.
Cosas quiero como que andes mi cuerpo
camino arbolado y oloroso,
que seas la primera lluvia del invierno
dejándote caer despacio
y luego en aguacero.
Cosas quiero, como una gran ola de ternura
deshaciéndome un ruido de caracol,
un cardumen de peces en la boca,
algo de eso frágil y desnudo,
como una flor a punto de entregarse
a la primera luz de la mañana,
o simplemente una semilla, un árbol,
un poco de hierba.

 

El Beso, Gustav Klimt.

 

R.E.M - Everybody Hurts (Live)

Well, everybody hurts sometimes,

Everybody cries. And everybody hurts sometimes

And everybody hurts sometimes. So, hold on, hold on

Hold on, hold on, hold on, hold on, hold on, hold on

Everybody hurts. You are not alone

I si canto trist- Dóna'm la mà- Ni non- Lluís Llach

3    NIN NON

Nin non, Maria,

ma nina de cabells d’or.

Nin non..., petita

cançó del meu bressol.

I mentre tu somnies

la vida em duu de la mà,

però, quan soneta tinga,

vindré al teu costat.

I si mai el fred

d’un matí d’hivern

t’acarona els llençols,

buscaré a llevant

el sol més radiant

perquè escalfi el teu cos.

El gran lledoner

guardarà fullam

perquè hi dormin ocells.

Si et desvetlla un joc,

omplirem d’estels

el teu sostre immens.

Nin non..., Maria,

ma nina de cabells d’or,

que, quan soneta tinga,

vindré al teu bressol.

Dels tirabuixons,

te n’he de penjar estels

perquè encisis els déus,

i així engelosir

un dimoni expert

que et proposi els inferns.

Que sovint el cel

és tirant a fred

per als teus somnis d’infant.

I cal escalfar

l’àvid pensament

amb calderes roents.

Adéu..., Maria,

la vida em duu de la mà,

però, quan soneta tinga,

vindré al teu costat.

Edició:1985; Discografia: Maremar(1985)

2      DÓNA’M LA MÀ

Dóna'm la mà

per fer camí

cap el gran llac dels somnis,

dóna'm la mà

hi ha un horitzó

que ens crida de molt lluny.

Tot és pur com el silenci

que precedeix el cant

i el temps desfà tendrament els rulls

que ha de dur al futur desitjat.

Dóna'm la mà

i així podrem

creure altre cop que

tot el que hem volgut

només espera un gest

com si fos el vent

que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor

per compartir

projectes i esperances,

dóna'm els ulls

i que el desig

ens marqui un nou destí.

Més ençà de la incertesa

que ens va marcir la veu

els dits pentinen de nou el mar

com un símbol viu i fidel.

Dóna'm la mà,

dóna'm la veu

i proclamem que

tot està per fer,

tot és possible avui,

fem sentir arreu

com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Edició: 2000; Discografia:Temps de revoltes(2000)- Poetes(2004)

1     I SI CANTO TRIST

Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,

no la vull per a avui, ni tampoc com a record;

que m'agrada els somrís

d'un infant vora el mar

i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant.

I si canto trist

és perquè no puc

esborrar la por

dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort

ni el seu pas tan glaçat,

no la vull per a avui, ni tampoc com a record;

que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant,

dóna vida a la mort

a què l'han condemnat.

I si canto trist

és perquè no puc

oblidar la mort

d'ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat

tantes boques, tants clams, dient la veritat;

que jo m'estimo el cant

de la gent del carrer

amb la força dels mots

arrelats en la raó.

I si canto trist

és per recordar

que no és així

des de fa tants anys.

Edició:1974; Discografia:I si canto trist (1974)- Nu (1997)

MIENTRAS TÚ EXISTAS. Ángel González

Mientras tú existas,
mientras mi mirada
te busque más allá de las colinas,
mientras nada
me llene el corazón,
si no es tu imagen, y haya
una remota posibilidad de que estés viva
en algún sitio, iluminada
por una luz cualquiera...

Mientras

yo presienta que eres y te llamas
así, con ese nombre tuyo
tan pequeño,
seguiré como ahora, amada
mía,
transido de distancia,
bajo ese amor que crece y no se muere,
bajo ese amor que sigue y nunca acaba.

font: Puntos de vista y nada más. 
http://javierfigueiredo.blogspot.com/

Sophia de Mello Breyner Andresen

25 DE ABRIL

Esta é a madrugada que eu esperava
O dia inicial inteiro e limpo
Onde emergimos da noite e do silêncio
E livres habitamos a substância do tempo

ESPERO

Espero sempre por ti o dia inteiro,
Quando na praia sobe, de cinza e oiro,
O nevoeiro
E há em todas as coisas o agoiro
De uma fantástica vinda.

font: Puntos de vista y nada más. http://javierfigueiredo.blogspot.com/

Hombre de Buen Destino. Documental Silvio Rodriguez (2)

Silvio parla del Che (un hombre que vivió como pensaba...), inspirador de moltes de les seues cançons. Una reflexió de Silvio que m'agradaria  compartir...

" ... yo he procurado no perder la óptica del niño; la mirada asombrada, la sorpresa, la maravilla, la capacidad de maravillarse ante las cosas... sí algun día pierdo eso, voy a perder las canciones..."

Ojalà tots forem més xiquets sempre... 

RAIMON - AL VENT

Avui un crit d'esperança, i quina millor la cançò d'En Raimon per poder gaudir el moment amb força...

Al vent,

la cara al vent,

el cor al vent,

les mans al vent,

al vent del món.

I tots,

tots plens de nit,

buscant la llum,

buscant la pau,

buscant a déu,

al vent del món.

La vida ens dóna penes,

ja el nèixer és un gran plor:

la vida pot ser eixe plor;

però nosaltres

al vent,

la cara al vent,

el cor al vent,

les mans al vent,

al vent del mon.

I tots,

tots plens de nit,

buscant la llum,

buscant la pau,

buscant a déu,

al vent del món.

PEDRO GUERRA EN CONCIERTO - Dibujos animados

...

Mi luz, mi corazón, mi pajarita, mi creyón,

por verte fui dejando siluetas en las puertas.

Mi luz, mi corazón, mi tinta china por amor,

le pido al dibujante que me lleve en un cometa.

...

Me violenta tanto pacifismo! de Kalvellido

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Personalment... m'esborrona aquest treball...

font: Kaosenlared.net

Alberto Garzón Espinosa ... sAp El QuE pArLa...

Sí votar sirviera de algo no nos dejarían votar. Máxima Anarquista

Clar i ras... paga la pena escoltar aquest xicot en el programa de " '59 Segundos (RTVE)"

Alberto Garzón, Economista ATTAC Espanya.

Silvio Rodriguez - Me va la vida en ello

...

Quiero que me digas amor,

que no todo fue naufragar

por haber creído que amar

era el verbo más bello,

dímelo,

me va la vida en ello

...

Hoy, miércoles, a las 20:00, intentamos un nuevo abordaje a Puerta del Sol

QUE NO ENS PARENNNNNNNNN!!!

.

font: neorrabioso

"

DES DE LA LLUNA DE VALÈNCIA AL SOL DE MADRID!!!!!

QUE NO ENS PARENNNNNNNNNNNNNNNN!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Foto: Vicent Perelló

Led Zeppelin-Stairway to Heaven

Camps se va pero se queda con el chófer, el despacho y la secretaria

Camps se va pero se queda con el chófer, el despacho y la secretaria: "

La Conselleria de Presidencia ha emitido una resolución por la que se nombra un asesor y un conductor al servicio del expresident de la Generalitat Francisco Camps, quien dimitió de su cargo el pasado 20 de julio tras ser procesado por recibir supuestamente regalos de empresas de la trama Gürtel. Camps, además del cargo que ha solicitado en el Consell Jurídic Consultiu (CJC) y su permanencia como diputado, suma ahora su condición de expresident con estos privilegios, algo que no había solicitado hasta ahora ninguno de sus sucesores.

La resolución, con fecha del 29 de julio y publicada hoy en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV), designa a Susana Fayos Cabañero, quien era secretaria particular de Camps mientras estaba al frente del Consell, como asesora “con unas retribuciones equivalentes a secretaria del president”. Por otra parte, se nombra a Francisco Campos Ibáñez, quien era el chófer del expresident cuando presidía la Generalitat, como conductor a su servicio.

Mujer de confianza
Los nombramientos no han sido realizados por el nuevo presidente de la Generalitat, Alberto Fabra, sino que están firmados por la consellera de Presidencia y vicepresidenta del Consell, amén de mujer de confianza de Camps, Paula Sánchez de León, a propuesta del propio expresidente, de acuerdo con lo que establece la ley del Estatuto de los expresidents de la Generalitat.

Ingresos en el CJC
El Estatuto reconoce el derecho de los expresidents a nombrar a dos asesores y un conductor, que dependerán orgánicamente de la Presidencia de la Generalitat, así como a disfrutar de un coche oficial y “un local adecuado” para instalar una oficina de apoyo.Sin embargo, hasta ahora ninguno de sus predecesores había hecho efectivo este derecho. Camps también ha solicitado otra de las prerrogativas que le atribuye este ley, que es la de solicitar su ingreso en el Consell Jurídic Consultiu (CJC), como miembro nato de este órgano consultivo, donde actuará con voz pero sin voto.

Personal eventual…
El DOCV también publica hoy otra resolución por la que se nombra personal eventual de Presidencia, entre los que se encuentra María Isabel Silvestre, que asumirá las funciones de secretaria adjunta del nuevo president de la Generalitat, Alberto Fabra, y Juan Enrique Tamarit y Juan Carlos Tatay, que serán los conductores del mismo.

…y otros asesores
Como asesores de distinta categoría se designa a Roser Campos, Matilde Farinós, Paula Cristina Sánchez, Ana María Benavides, Asunción Francés, María Carmen Rams, Amparo Medina, Manuel Rosalén, Ramón Navarro, Esther Pastor, Ana María Valero y Fernando Estrella.

http://www.elplural.com/politica/camps-se-queda-con-el-chofer-y-la-secretaria/

"

font: Portal Libertario OACA

ESCOLA D'ESTIU 2011- TREBALL EN GRUP= TREBALL EN GUST

"Dis-me i ho oblide; ensenya'm i ho recorde; involucra'm i ho aprendre". 

Benjamin Franklin.

En agraïment als monitors i monitores de l'escoleta.

El mes de juliol és un mes de molta feina per excel·lència. Xiquets i xiquetes vénen a l'Escola d'Estiu per poder gaudir del seu temps lliure, i la millor forma és passar una estona amb els amics i amigues, fent jocs, fent tallers, eixides, és adir, aprenent alhora que  passant-ho bé.

Ja són molts anys els que duguem i es pot observar com van canviant les temàtiques que es van treballant. Quins temes són els que veiem que necessiten ser tractats i quines són aquelles problemàtiques que ens agradaria canviar. Tot i que en un mes no es poden fer grans intervencions, almenys, posem el nostre gra d'arena.

Enguany la temàtica de l'escola d'estiu  ha estat principalment l'Abandó dels Animals de companyia, i d'una manera transversal els Cinc Sentits de l'ésser humà. Ha estat una experiència molt positiva, i només veure els més menuts com van entendre el conte que vam crear per explicar el tema.... uffffff realment ja paga la pena.

A més, l'experiència l'hem pogut compartir amb veterinàries d'Extremadura, que ens van visitar gràcies als contactes d'una de les companyes. Aleshores, pensem que arribarà encara a més gent, a molts més xiquets i xiquetes, i això està bé.

Però, tot açò no seria possible sense el treball de molta gent. Diferents departaments intervenen per a que l'escola d'estiu es duga a terme: els departaments de Joventut, principalment, el d'Educació, de Cultura, d'Intervenció, de Tresoreria  i el d'Obres Públiques (peons)... una xarxa de personal i esforç inestimable. 

Ara bé, no és que m'haja oblidat,  però volia anomenar als MONITORS I MONITORES, d'una manera especial. Àngela, Bea, Carla, Clara, Elena, Eva, Inma, Isabel, Joan, José Antonio, Mariló, Nina, Noelia, Pilar, Ruth, Sheila i Virginia: GRÀCIES MIL. 

Aquest equip facilita moltíssim la coordinació d'aquest projecte. La bona concordança dóna pas a un bon treball. I això es palpa. I aquestes coses cal dir-les i ben fort.

Esperem compartir amb vosaltres nous projectes el que queda d'any i per l'any que ve.

Mil besets i abraçadetes.

Simply Red - Stars

ONE OF THE BEST MUSICAL GROUPS OF EIGHTY... Mick Hucknall m'encisa...

Any­one who ever held you

Would tell you the way I’m feel­ing

Any­one who ever wanted you

Would try to tell you what I feel inside

The only thing I ever wanted

Was the feel­ing that you ain’t fak­ing

The only one you ever thought about

Wait a minute can’t you see that I

I wanna fall from the stars

Straight into your arms

I, I feel you

I hope you comprehend

For the man who tried to hurt you

He’s explain­ing the way I’m feel­ing

For all the jeal­ousy I caused you

States the reason why I’m try­ing to hide

As for all the things you taught me

It sends my future into clearer dimen­sions

You’ll never know how much you hurt me

Stay a minute can’t you see that I

I wanna fall from the stars

Straight into your arms

I, I feel you

I hope you comprehend

Too many hearts are broken

A lover’s prom­ise never came with a maybe

So many words are left unspoken

The silent voices are driv­ing me crazy

As for all the pain you caused me

Mak­ing up could never be your inten­tion

You’ll never know how much you hurt me

Stay can’t you see that I

I wanna fall from the stars

Straight into your arms

I, I feel you

I hope you comprehend

Cred­its:

Mick Huck­nall — Vocals & Back­ground Vocals

Fritz McIntyre — Key­boards, Vocals & Back­ground Vocals

Tim Kel­lett — Key­boards

Heitor T P — Gui­tars

Ian Kirkham — Sax­o­phone

Gota — Drums, Per­cus­sion & Pro­grams

Shaun Ward — Bass Guitar

El sector de l'art demana que Fabra pose fi als anys d'excessos de Ciscar a l'IVAM

SERGIO MORENO.
Sis associacions de professionals del sector de les arts visuals van fer pública ahir una carta en què insten Alberto Fabra a substituir Consuelo Císcar com a directora de l'IVAM. Segons la missiva, la gestió de Ciscar -qui en 2010 declarà posseir vora 2.600.000€ en béns i patrimoni- es veu enterbolida pel fet d'haver-se atribuït el comissariat de diverses exposicions no dirigides per ella mateixa, per haver programat nombroses exposicions d'artistes procedents del seu entorn o per impulsar des d'un càrrec públic la carrera artística del seu fill.

Tant el teatre com la música són dos àmbits de l'art que tradicionalment han estat contestataris del poder, i se sol tendir a pensar que eixe és el seu estat natural. Per això, les contínues queixes dels músics en valencià davant el menyspreu de la Generalitat a la seua feina o les del món del teatre, que culminaren en març amb el document que demanà la dimissió d'Inmaculada Gil Lázaro, es veuen com una cosa quasi natural. El que no és tan habitual, per molt que als darrers anys hagen proliferat plataformes crítiques com els Ex Amics de l'IVAM, és que un sector del món de la cultura de maneres tan diplomàtiques com és el de les arts visuals alce la veu de forma tan decidida com ho feren ahir sis entitats que agrupen crítics, comissaris i artistes.

En un document que porta com a títol En defensa del IVAM, els professionals recorden la importància que té el museu dirigit per Consuelo Ciscar -esposa del portaveu del PP a les Corts, Rafael Blasco- a l'hora de “dinamitzar tot el sector de l'art contemporani” valencià, donat que la dotació pressupostària de l'IVAM suposa pràcticament tota la despesa que el Consell dedica a desenvolupar el sector a terres valencianes. Així va ocórrer, segons els signants, fins l'any 2000, quan se'n feu càrrec del museu Cosme de Barañano, l'antecessor de Ciscar en el càrrec.

“En l'actualitat, l'Institut ja no té aquella rellevància en el context artístic i la seua programació incompleix bona part dels seus estatuts fundacionals”, afirmen. Tot i que no els esmenten al document, els cassos més clars en este sentit semblen l'exposició de la revista de moda Telva a l'IVAM, per a la que Císcar cedí l'espai del museu de manera gratuïta a canvi -segons s'ha publicat- de promoció personal i familiar, i la que el perruquer de la pròpia Císcar -i de Francisco Camps i Mariano Rajoy-, Tono Sanmartín, preparà al mateix recinte d'art contemporani l'any 2006.

No és l'única referència, encara que siga vetlada, que al llarg del text es dedica als negocis i a les amistats d'una Consuelo Ciscar que l'any passat declarà tindre béns i immobles per un valor proper als 2.600.000€. “Ha posat l'IVAM al seu servei, no al dels ciutadans”, afirmen els professionals del sector, i afegeixen que, des del seu despatx, s'imposa “un programa d'exposicions en el qual predominen mostres d'artistes propers a la seua persona” i es promociona “la carrera artística del seu fill aprofitant els contactes i els pressupostos públics”. En eixe sentit, cal recordar, com ja s'ha publicat amb anterioritat, que Rafael Blasco Ciscar (més conegut artísticament pel seu acrònim, Rablaci) ha aconseguit en els darrers anys, i encara sense haver complit els 25 anys, exposar les seues escultures a diversos espais internacionals amb els quals l'IVAM manté bones relacions, o rebre premis, com el que li concedí en 2009 Bancaixa.

Front a esta situació, segons la quals el sistema de control dels objectius i les despeses del museu i els criteris de professionalitat de la seua gestió “no compleixen els mínims deontològics desitjables”, el Consejo de Críticos y Comisarios de las Artes Visuales, Mujeres en las Artes Visuales, Unión de Asociaciones de Artistas Visuales, Associació Catalana de Crítics d'Art, Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló i l'Associació Valenciana de Crítics d'Art exigeixen una única cosa, “transparència”. “Transparència en els comptes del museu i a les adquisicions d'obra per a la seua col·lecció, a la contractació de serveis externs, així com a les qüestions relacionades amb les donacions”, expliquen al document, i sentencien: “Demanem (...) que Consuelo Ciscar dimitisca o siga destituïda del seu càrrec si no explica de manera pormenoritzada aquells assumptes als que la independència entre diners públics i els seus interessos privats s'ha vist (...) compromesa i incomplida”. Inclouen, entre eixos assumptes, el fet que Ciscar s'hauria atribuït el comissariat de “nombroses exposicions” que, segons el document, haurien realitzat altres comissaris, cosa que també hauria fet amb diversos textos d'autor suposadament “no escrits per ella” però presentats com a obra seua.

El camí a seguir a partir del relleu de Ciscar a la direcció del museu hauria de passar, segons els signants del document, per adoptar el Manual de Bones Pràctiques als museus que el Ministeri de Cultura publicà en 2008 i que, com recorden al text, ja ha estat assumit per part d'altres autonomies governades pel PP. La pilota està ara al terrat d'Alberto Fabra, qui haurà de decidir, en última instància, si es vol enfrontar a la dona del portaveu del seu grup parlamentari a canvi de “retornar el rigor i el respecte” a l'IVAM.

font: http://www.linformatiu.com