Ricardo Darín - Homenaje Derechos Humanos

QUEDA PROHIBIDO

¿Qué es lo verdaderamente importante?,
Busco en mi interior la respuesta,
y me es tan difícil de encontrar.

Falsas ideas invaden mi mente,
acostumbrada a enmascarar lo que no entiende,
aturdida en un mundo de irreales ilusiones,
donde la vanidad, el miedo, la riqueza,
la violencia, el odio, la indiferencia,
se convierten en adorados héroes,
¡no me extraña que exista tanta confusión,
tanta lejanía de todo, tanta desilusión!.

Me preguntas cómo se puede ser feliz,
cómo entre tanta mentira puede uno convivir,
cada cual es quien se tiene que responder,
aunque para mí, aquí, ahora y para siempre:
Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarme un día sin saber qué hacer,
tener miedo a mis recuerdos,
sentirme sólo alguna vez.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quiero,
abandonarlo todo por tener miedo,
no convertir en realidad mis sueños.

Queda prohibido no demostrarte mi amor,
hacer que pagues mis dudas y mi mal humor,
inventarme cosas que nunca ocurrieron,
recordarte sólo cuando no te tengo.

Queda prohibido dejar a mis amigos,
no intentar comprender lo que vivimos,
llamarles sólo cuando los necesito,
no ver que también nosotros somos distintos.

Queda prohibido no ser yo ante la gente,
fingir ante las personas que no me importan,
hacerme el gracioso con tal de que me recuerden,
olvidar a todos aquellos que me quieren.

Queda prohibido no hacer las cosas por mí mismo,
no creer en mi dios y hallar mi destino,
tener miedo a la vida y a sus castigos,
no vivir cada día como si fuera un último suspiro.

Queda prohibido echarte de menos sin alegrarme,
odiar los momentos que me hicieron quererte,
todo porque nuestros caminos han dejado de abrazarse,
olvidar nuestro pasado y pagarlo con nuestro presente.

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen más que la mía,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha,
sentir que con su falta el mundo se termina.

Queda prohibido no crear mi historia,
dejar de dar las gracias a mi familia por mi vida,
no tener un momento para la gente que me necesita,
no comprender que lo que la vida nos da, también nos lo quita.




p.S: grácias Inma.

ELS INVENCIBLES DE PLAÇA CATALUNYA I LA RESPOTA A LA CONCENTRACIÓ DE VALÈNCIA.

EL POBLE UNIT MAI SERÀ VENÇUT...





Resposta de VALÈNCIA: TOTS SOM BARCELONA!!!

ANTONIO VEGA - El sitio de mi recreo (1993)

...hay nieve, hay fuego, hay deseo,
ahí donde me recreo.

Eduardo Galeano a Singulars (TV3)

 http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article25326

Entre molt comenta:

.Sobre les concentracions des del 15M-
Són vitamina E, d'entusiasme (paraula d'origen grec que vol dir que tens als déus dins de tu)
Ens llevaren la justícia i ens deixaren la llei (la del més fort).
L'alçada en desobediència contra la política actual.
S'ha produït un divorci entre els joves i els partits polítics vigents. Exemple a Xile on 2 milions de joves no votaren. No els interessa. Els vots silenciosos també són una mena de protesta. El silenci també és paraula.
Aquestos dies, a les concentracions, protestes silencioses, pacífiques i solidaries.
Joves amb CAUSA però sense CASA. (treball...)
Impressiona que després de dos segles de lluites obreres, l'ordre actual, està tirant tot aquest treball al fem.
A Sol:  es treballa Unint l'EMOCIÓ amb la RAÓ.
Què passarà després...? Ningú ho sap. És com L'AMOR... ÉS INFINIT MENTRES DURA.
Avui en dia estem malalts d'èxit, i es condemna el fracàs. No és just. Però els dos homes més justos de la història, Sòcrates i Jesús, moriren per la justícia.
.- Agencies, que valoren l'estat econòmic d'un país: tres d'aquestes agencies (no he anotat el nom), són les que avaluen com va un país, sí està o no en perill d'entrar en crisi. Però ningú controla aquestes agencies. Són intocables.
Ningú país que pertanyen als G8, G20 ... diu PROU... No poden?Però si que ho diuen els del G 7000 milions de població (la resta del món)... ISLÀNDIA, el FMI i UE convenen que la població ha de fer-se càrrec de dèficit que han causat les pèrdues de tres bancs islandesos. El poble es nega. Els banquers són empresonats.
.- Vocabulari.
Estan els INDIGNATS i els INDIGNES.
MERCAT, lloc d'encontre dels veïns, els colors de les verdures, veus...
Actualment, el nom d'un Déu que regeix el nostre camí, i moltes vegades és Irritable...
.- Sobre les votades a l'estat espanyol: respectuosament tractat.
Els canvis són un procés llarg, la història és lenta....
Les concentracions, paguen la pena? L'ENERGIA QUEDA!!!! Les concentracions són dels invisibles que s'han fet visibles. Els muts amb paraula.
I tot i que de vegades l'esperança em cau de la butxaca, sempre la busque. No crec que pague la pena viure per a guanyar, s'ha de viure per a fer el que la consciència et dicte, i no el que et convinga... açò és per a tot en la vida (tant difícil de vegades)
.- Temes de futbol que a mi...
.- Sinó ens deixeu somiar no vos deixarem dormir... El dret a SOMIAR.
Per a què ens serveix  la utopia?? Està en l'horitzó, jo ben bé que mai l'aconseguiré. Mai la trobaré.
LA UTOPIA SERVEIX PER A CAMINAR....



Como tú. Paco Ibáñez

Pedro Guerra - Un muchacho de mi edad

A los catorce compró aquel morral
con la foto del Che
y fue aprendiendo que la libertad
es un bien por hacer.
El Che murió transparente y total
como un rayo de luz
y la esperanza llenó su morral
con canciones del sur.

Hay un muchacho que mira hacia atrás
y recuerda que fue
con su papel a ejercer el derecho
que tiene a creer
y ese muchacho ahora piensa que al fin
lo que fue se acabó,
la transparencia no fue en el país
donde el chico creció.

Y tiene mi edad
y el color de mi voz,
tan cerca de mí
que podría ser yo.

Aquel muchacho creció sin saber
que en su estrecho país
no se podía cantar, pero alguno cantó
porque sí.
Porque la vida es un bien que no debe
causarnos dolor,
un bien de todas y todos los sexos
y tribus del sol.

Y se pregunta si ya no es posible
encontrar la verdad,
si en la impureza perdimos el rastro
de la honestidad,
la transparencia, las buenas ideas
que un día pensó
eran la causa de todo discurso
y de toda canción.

Y tiene mi edad
y el color de mi voz,
tan cerca de mí
que podría ser yo.

19M . VALÈNCIA l'emoció contínua...

"...Potser et maten o potser

se'n riguen, potser et delaten;

tot això son banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res sino s'és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament."

Propietats de la pena. Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-1993)

Ahir va ser una vesprada memorable, per fi compartir en directe d'eixa màgia... Em va sorprende la varietat de gent, que amb un tema d'unió podien conviure amb les seues particulars diferències. I d'això es tracta, de viure amb respecte, comptant amb la llibertat de l'altre. La gent s'agrupava i en parlava del tema, del futur, del que es demana, de que d'ahi no ens movem... Ací una mostra d'algunes de les activitats que anaven realitzant-se a la plaça de l'Ajuntament de València:

Només arribar... 16h amenitzant l'espera de les activitats.

En un dels panells on podies escriure les teus propostes o els teus pensaments. " El món pot que no canvie però pots començar a canviar el teu món", " Tots a la vegada en tot el territori, això és el bonic".

Manifest de Democràcia real JA!! Hi ha un punt d'informació habilitat per a quí vulga asabentar-se del moviment d'aquestos dies.

Recital de poesia, taller per als menuts, danses, música, assemblea... comença el moviment.

Xaranga per menejar  consciències.

: -)

Avui Alzira també se suma a les concentracions.
Anem fent camí.

PORTA DEL SOL A MADRID... EN DIRECTE

http://www.soltv.tv/soltv/index.html