Homes vivint (patint) com si fossin dones: el curt ignorat als cinemes que triomfa a YouTube

Les lleis de la viralitat són imprevisibles. Un curtmetratge francès estrenat fa quatre anys, que explica la vida d'un home en un món en què els rols del gènere s'han invertit, s'ha convertit en viral. 'Majorité opprimée', d'Eleonore Pourriat, va tenir un recorregut discret per alguns festivals de cinema, i no ha estat fins ara que ha començat a circular una versió subtitulada en anglès per YouTube que el curt ha agafat embranzida, amb prop de 5 milions de visites. El vídeo dels 5 milions de visites, per cert, ja ha estat retirat de YouTube. 
El curt feminista explica un dia en la vida de Pierre, que ha adoptat estranyament el rol d'una dona. Revisa la bústia, parla amb una veïna, surt de casa per deixar els nens a la llar d'infants, parla amb el professor, agafa la bici i rep un parell de floretes pel camí. Després, Pierre acaba sent víctima d'una agressió sexual.



font: http://www.ara.cat/

Simplement desesperats per Vicent Partal

Ahir el Consell Jurídic Valencià sembla que va emetre un informe, a petició del govern, negant que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua puga definir què és el valencià. Segons el Consell Jurídic Valencià la definició que en fa l'AVL, equiparant 'valencià' i 'català', no s'ajusta a l'estatut. Tot plegat un autèntic sainet.

Cal recordar que l'Acadèmia és part integral de la Generalitat Valenciana, un fet --tot siga dit-- completament anormal i excepcional entre les autoritats lingüístiques normatives del món. I que les seues decisions són, a tots els efectes, decisions de la Generalitat. I cal recordar també que l'estatut d'autonomia, en l'article 7.8, diu: 'L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l'idioma valencià.' La insòlita decisió del CJC obre per tant un conflicte intern dels grossos dins la Generalitat. A part que, simplement per sentit comú, el Consell Jurídic Valencià hauria d'explicar com es concilia ser autoritat d'una cosa i no tenir l'autoritat de definir la cosa de la qual ets l'autoritat.

La pallassada és, doncs, monumental. En primer lloc perquè la decisió de què és una llengua no depèn dels juristes, sinó dels filòlegs. Però, fins i tot passant per alt un fet tan fonamental, la decisió del Consell Jurídic Valencià, adoptada a corre-cuita i en un òrgan que se suposa que respecta les lleis i la jurisprudència, és d'un ridícul espantós. Per què?

Doncs perquè la llei de creació de l'Acadèmia ja reconeix que 'el valencià' forma part d'un 'sistema lingüístic' més ampli, o perquè un dictamen del 9 de febrer de 2005 de la mateixa acadèmia diu que 'la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra'.

Encara més: el CJC voluntàriament ha menystingut les quaranta-sis sentències (del constitucional i suprem espanyols i del superior valencià) que refermen que català i valencià són la mateixa cosa i que es pot dir de totes dues maneres. I ho repetiré: no és feina dels tribunals decidir sobre la llengua, però resulta que a més els tribunals ho diuen; i, doncs, contradiuen quaranta-sis voltes (!) això que afirma el Consell Jurídic Valencià.

El ridícul és en aquest sentit definitiu i despulla la veritable raó de la cosa. El PP, segons enquestes que ja circulen, no tan solament perd la Generalitat, sinó que perd també les eleccions. Perd el País Valencià. I en vista d'això segurament pensa que l'anticatalanisme, que tradicionalment li havia donat bons resultats, és la darrera arma que li queda per a marejar i confondre la gent. A veure si pot salvar encara els mobles. Per això no els importa ni fer el ridícul ni guardar les formes: simplement estan desesperats.

font. http://www.vilaweb.cat/

DIMARTS 11 DE FEBRE A QUART DE POBLET!!

una més... vergonyós , ens deixen censurats!!!!!

El govern espanyol obliga a tancar avui Catalunya Ràdio al País Valencià

Amenaça Acció Cultural amb multes fins d'un milió d'euros · Les emissions es tancaran avui mateix.

Catalunya Ràdio i Catalunya Informació deixaran de sentir-se avui mateix al País Valencià. Després del tancament de TV3, les emissions de la ràdio pública catalana es mantenien a través de la xarxa de repetidors d'Acció Cultural del País Valencià. Però divendres l'entitat va rebre una comunicació del govern espanyol en què l'obligava a tancar les emissions i anunciava dues multes per valor d'un milió d'euros que probablement s'aplicaran fins i tot tancant les emissions.

Per primera vegada, el Ministeri d'Indústria espanyol, a través de la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació, pretén castigar no únicament les emissions, sinó la propietat i existència de torres de repetidors de l'emissió 'sense autorització'. Segons Indústria, aquesta actuació es fa a partir de la denúncia d'un grup que es diu Círculo Cívico Valenciano i amb l'acord de la Generalitat Valenciana.

ACPV explica que va rebre divendres una notificació del ministeri anunciant-li un expedient sancionador per dues suposades infraccions referides a les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació: la instal·lació d'estacions radioelèctriques sense autorització, i la utilització de freqüències radioelèctriques sense autorització, cadascuna de les quals pot comportar una multa de fins a 500.000 euros.

El mateix text insta ACPV a tancar de manera immediata les emissions i avisa que si no ho fa, 'precintarà els equips i aparells que formen part de la xarxa de difusió'. Per aquest motiu ACPV es veu forçada a tancar les emissions i anuncia que presentarà al·legacions. 

Ara mateix les freqüències per on es pot sentir Catalunya Ràdio al País Valencià són el 106.8 de l'FM a Alacant i el 97.0 per a Catalunya informació, mitjançant el repetidor de la Carrasqueta; el 106.7 a Castelló (94.0 per a Catalunya Informació), des del repetidor del Bartolo; el 104.0 a Ontinyent i el 106.3 (87.0 Catalunya Informació), a València.

font: vilaweb

Interessant Reflexió...

UNA INFANTA EN EL PAÍS DEL NO SABER

Por pura maria garcia

Una llega a cierta edad sabiendo que desconoce muchas cosas y, para sobrevivir a una madurez que le cae, sí o sí, como una losa de cierto peso, pone en práctica ese mecanismo de defensa que consiste en ir arrinconando, hasta casi creer que desaparece, ese saber que no se sabe nada. Pero, mire usted por donde, cuando una cree que ha logrado esconder su fragilidad cognoscitiva, siempre llega un aguafiestas dispuestísimo a fastidiar.

Esta vez se trata de un señor muy (supuestamente)  erudito, con aparente, y calculada, apariencia de bonhomía y sonrisa amplia, el señor Jesús María Silva, uno de los abogados de la infanta Cristina, que en eso del no saber no es precisamente infanta sino reina reinísima.

Cuando escuché a este señor, que acumula santidad en su doble nombre (Jesús y María) comentar con total naturalidad que creía firmemente en la inocencia de  su (indefendible) defendida y que, según la opinión de este pariente de Heidi, la infanta había actuado desde la fe por amor a su marido y que no sabía lo que estaba haciendo cuando, por ejemplo, sacó una tarjeta, que en lugar de la titularidad de su nombre tenía como titular Aizoon, para cargar a esa cuenta unos 1.741 euros de nada por una vajilla de cerámica, no tuve más remedio que aceptar que sí, que es verdad que no sé nada, como la infanta, y que como ella vivo en el país del no saber.

Este país, que es de  lo poco que tenemos en común la infanta, el letrado y yo, es realmente un país exótico, que ganaría sin duda no uno sino varios óscar: a la peor película, al mejor actor de reparto (para el que está nominado ese al que, según exija la ocasión, acercan o destierran, afectivamente hablando, llamándole Urdangarín o, si conviene, como el caso del amor ciego, el marido-esposo de la infanta); la mejor actriz de reparto (Cristina), el mejor guion original (El amor que provocó mi firma automática) ; mejor guion adaptado (la defensa de una infanta enceguecida de amor); mejor montaje (defendiendo el caso Noos) ; efectos especiales (con la colaboración del Ministerio de Hacienda y parte de la policía del país del no saber); mejor maquillaje (todo el proceso) y, por último, mejor canción original (“Love makes me idiot”).

Usted no lo sabe pero vive, sobrevive, en el país del no saber, en un país de cuento (de –falsas-cuentas)  en el que reina, entre visita y visita a un hospital, un monarca que no sabe lo que caza,  no sabe lo que dice (no se sabe si porenvidia a los británicos y a su George VI);  no sabe que familia y milicia y, cumplimiento y sufrimiento riman, pero no son lo mismo; que no sabía nada del golpe de estado, no sabe distinguir una conseguidora rubia de una administrativa y que no sabe que Noós no es un pronombre personal de primera persona del plural.

Ese país del no saber  es el país en el que decenas de auditores viven, superviven, sin saber que hay problemas, agujeros por los que, con donaire y presteza, se esfuma el dinero de los que poco tienen. En él, un presidente queno sabe el significado del término mayoría absoluta, no sabe que la amistad(las malas amistades) puede ser peligrosa para los habitantes del país.

En ese país de la ignorancia, súbita y a conveniencia, hay muchos no saberesque, poco a poco, nos van dejando sin aliento, sin recursos y sin derechos:

Hay un presidente y muchos políticos que no saben distinguir los brotes verdes de los zarzales plantados adrede; no saben interpretar cifras y, como dicen los niños “ sin querer” se equivocan (una y otra vez).

Hay banqueros de prestigio que, casualmente, no saben lo que venden ni sus consecuencias.

Hay aspirantes a TERMINATOR  que no saben que es el consenso ni losderechos humanos.

Hay políticas y políticos que no saben que no saben idiomas.

Hay madres y padres amantísimos que no saben lo que hacen sus hijospijos. 

Hay políticas a las que el tinte capilar les hace no saber lo que compran ni lo que encargan y políticos que, obnubilados por hacer su trabajo con ahínco, llegan a no saber qué firman ni a quién.

Hay políticos que tienen amigos de los amigos de sus amigos de los que no saben, llegado el momento, nada de nada.

Hay políticos que no saben que tienen secretarios muy “secreto-arios”, presidentes que no saben qué hacen sus secretarios.

Hay sindicalistas que no saben qué firman.

Hay políticos que no saben que las leyes no pueden cambiarse a gusto de los amigos.

Hay presidentes que no saben dónde van algunas tardes, casas reales que no saben vivir martirios, policías que no saben emitir informes con rapidez, con sus correspondientes directores de dudoso perfil y políticos que no saben que las siglas ONG no significan Organización Nada es Gratis.

Esto es parte de lo que, ignorante de mí, no sabía hasta que ha llegado uno de los letrados de la infanta y me ha hecho ver que estoy, estamos, rodeados de gente (gentuza) que ama, a manos llenas y con el corazón encendido y que, precisamente, ese amor tan puro y su inocencia, les hace hacer, a veces,algunas cosillas irregulares que, seamos comprensivos, en el fondo no son tan graves, ¿no?

PS: Finalizo con algo más de lo que no sabía que es  la filosofía con la que seauto-promociona el bufete del abogado de la hija del monarca del país del no saber, curiosamente un poco contradictoria con esa ingenuidad  y LOVE IS IN THE AIR de las que ha hecho gala el letrado sonriente.

font: La mosca roja

Silvio Rodríguez Domínguez- sortilegio

Qué se hace qué se hace
sino acaso respirar
y con tu sorbo de aire
levantarte y caminar.

cortázar

Y debo decir que confío plenamente en la casualidad de haberte conocido. Que nunca intentaré olvidarte, y que si lo hiciera, no lo conseguiría. Que me encanta mirarte y que te hago mía con solo verte de lejos. Que adoro tus lunares y tu pecho me parece el paraíso. Que no fuiste el amor de mi vida, ni de mis días, ni de mi momento.

Pero que te quise, y que te quiero, aunque estemos destinados a no ser.

Julio Cortázar (extracte de Rayuela)