amaiA crespo. pauLa bonet

divendres, 9 de desembre del 2011

onaDes--lluíS llacH cantadA peR SILVIo RODRÍGUEz

Un company de música que m'ha regalat aquesta preciositat, aquesta vesprada de fred i gelor... un poc de tendresa que dóna calor als pensaments...
Gràcies Antonio F.


M'agradaria tant 
poder mirar el teu cos 
esquinçat, nu i lluent, 
les aigües del bassal... 

M'agradaria tant 
acaronar els teus cabells 
i eixugar aquesta pell 
amb els meus llavis tan secs... 

Que envejo cada esquitx 
que tu hagis platejat. 
Gelós estic del sol 
si és que ell t'ha enlluernat. 

Que primaveres són 
les onades que tu fas, 
i jo, l'arbre assedegat 
que a la vora està esperant.


I si canto trist.1974

dijous, 8 de desembre del 2011

eL niÑo dE lA biciCleta... jeaN-pieRRe dardeNNe, luC dardeNNe

Cyril, un xiquet d'onze anys, s'escapa de la llar d'acollida, on el seu pare el va deixar després de fer-li promesa que tornaria a recollir-lo. Allò que Cyril es proposa és trobar-lo. Després de cridar, sense resposta, a la porta de l'apartament on vivien, per a eludir la persecució del personal de l'hospici, es refugia en un gabinet metge i es troba en braços d'una jove sentada en la sala d'espera. Així és com, per pura casualitat, coneix a Samantha, una perruquera que li permiteix quedar-se amb ella els caps de setmana.

Cyril, un niño de once años, se escapa del hogar de acogida, donde su padre lo dejó después de prometerle que volvería a buscarlo. Lo que Cyril se propone es encontrarlo. Después de llamar en vano a la puerta del apartamento donde vivían, para eludir la persecución del personal del hospicio, se refugia en un gabinete médico y se echa en brazos de una joven sentada en la sala de espera. Así es como, por pura casualidad, conoce a Samantha, una peluquera que le permite quedarse con ella los fines de semana.




dilluns, 28 de novembre del 2011

AlgeMesí ...

La Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí Patrimoni Immaterial de la Humanitat   

elS ballS

La Muixeranga
Un dels més coneguts i segurament el més representatiu d'Algemesí és la Muixeranga. Es tracta d'un conjunt de quadres plàstics amb una música característica. Sens dubte, un dels símbols inequívocs de la festa i de la nostra ciutat. La construcció de torres humanes és una de les tradicions mediterrànies que Algemesí ha conservat viva. Les primeres constatacions documentals situen esta manifestació cultural a principis de 1723 en la nostra ciutat. A més d'un ball preliminar de quatre temps en el qual es membres es posen en dos files, la Muixeranga consisteix a alçar torres humanes entre les quals figuren l'anomenada Alta, la Torreta, el Pinet i d'altres modalitats més poc usuals. També els muixeranguers fan figures plàstiques com ara la Maria, el Guió, l'Altar, l'Aranya o l'Enterro entre altres.
En els últims anys ha aparegut en la processó una nova muixeranga que aporta un nou color del vestit i la participació de les dones en el ball.
www.muixeranga.net
www.novamuixeranga.com


Els Bastonets
Els Bastonets és un ball guerrer que apareix en molts pobles valencians, com ara a Morella, Peníscola o a l'Alcúdia. La seua presència a Algemesí està datada des de 1839 i connecta la festa amb les tradicions més ancestrals de la cultura valenciana. Al so del tabalet i de la dolçaina, els huit components del ball escenifiquen una lluita amb els bastonets i les planxetes.

La Carxofa
La Carxofa té el seu possible origen en la processó del Corpus de València encara que s'ha estés per nombroses poblacions valencianes. Esta dansa és considerada tradicionalment com la dels teixidors, professió molt present a Algemesí durant el segle XVII. El nom li ve donat perquè un xiquet porta un pal que culmina en una espècie de carxofa que s'obri al final de la processó, d'on ix un colom blanc. Una variant d'este ball, són els Arquets, que es van separar en 1988.

Les Pastoretes
Els xiquets i les xiquetes són els protagonistes del ball de les Pastoretes. Documentat des de 1834 com a dansa de xiquetes i xiquets, és una dansa d'iniciació molt present en molts pobles encara que ja compta amb un bagatge històric rellevant.

Les Llauradores
Les llauradores, o Bolero, és el ball més modern de la processó ja que apareix per primera vegada en 1906. És l'única dansa que no va acompanyada per la música de la dolçaina i del tabalet sinó per la secció d'instruments de vent de la banda.
www.llauradores.com


Els Tornejants
Els Tornejants són, al costat de la Muixeranga, la dansa més emblemàtica de la Mare de Déu de la Salut. Este ball singular d'orígens guerrers, replet de continguts místics, posa en evidència les destreses i habilitats d'un grup de cavallers vestits amb pulcres vestits que juguen amb la gravetat amb les tosques percussions d'un tambor com a únic acompanyament. Es tracta de l'únic ball dins de la processó, darrere de la Creu Major i davant del guió de la Mare de Déu.



http://www.museuvalenciadelafesta.com/default.asp?DocID=308&RevID=&Tpl=plantillainici.asp

diumenge, 27 de novembre del 2011

sOpa dE caBra - sEguirEm sOmiAnt- (palaU sanT jordI- 2011)

...
Seguirem somiant
Escoltarem la llum
Mentre el món és mou dins els teus ulls.

Seguirem cantant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny
...

jaNis joPLin - pieCe oF My hEart

...
Now come on, come on, come on, come on and take it,
take another little piece of my heart now, baby.
break another little bit of my heart, honey, yeah.
hey! have another little piece of my heart now, baby,
you know you got it if it makes you feel good.
hey! hey! have another little piece of my heart now, baby,
break it, break it, break it, yeah.
have another little piece of my heart now, baby,
you know you got it, child, if it makes you feel good.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...