amaiA crespo. pauLa bonet

divendres, 4 de novembre del 2011

paRaules d'AmoR- maYte marTín

...
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.


Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor…



Publicat per natÀlia a 22:33 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: ,

láGRima - liDia puJol, duLCe ponTes i maYte maRtin


Cheia de penas
Cheia de penas me deito
E com mais penas
Com mais penas me levanto
No meu peito
Já me ficou no meu peito
Este jeito
O jeito de querer tanto

Desespero
Tenho por meu desespero
Dentro de mim
Dentro de mim o castigo
Eu não te quero
Eu digo que não te quero
E de noite
De noite sonho contigo

Se considero
Que um dia hei-de morrer
No desespero
Que tenho de te não ver
Estendo o meu xaile
Estendo o meu xaile no chão
estando o meu xaile
E deixo-me adormecer

Se eu soubesse
Se eu soubesse que morrendo
Tu me havias
Tu me havias de chorar
Por uma lágrima
Por uma lágrima tua
Que alegria
Me deixaria matar

Publicat per natÀlia a 22:28 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: , ,

dimecres, 26 d’octubre del 2011

La viDa senSe Tu. oBRint Pas

" Ja està ací el nou videoclip de la cançó 'La vida sense tu'. Un treball produit per La Taca Produccions i dirgit per Josep Pitarch, antic baixista del grup. Unes imatges que corregut com la pólvora a les últimes hores a la xarxa. Un cant a la València que estimem. Un homenatge als col·lectius, les entitats, els casals, les persones anònimes que ompliu de coratge els carrers dels nostres pobles i ciutats. Seria impossible captar tota aquesta força en els pocs minuts que dura aquest videoclip. Però hem intentat mostrar l'essència: la vida sense vosaltres no té sentit.
Un vídeo dedicat a la València que estimem i a totes i tots els qui ompliu de coratge els carrers dels nostres pobles i ciutats." Obrint Pas.


Temies el moment del teu cant a València.

Pense que ha arribat l’hora del teu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t’ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d’una manera humil,
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.
Lentament el miraves créixer com un crepuscle.
Arribava la nit, no escrivies el cant...

Vicent Andrés Estellés. 

Publicat per natÀlia a 20:20 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: ,

dilluns, 24 d’octubre del 2011

La viDa- SilVio rodRígueZ

La vida de un pájaro en vuelo

la vida de un amanecer
la vida de un crío
de un bosque y de un río
la vida me ha hecho saber.

La vida del sordo y del ciego
la vida que no sabe hablar
la del triste loco
la que sabe a poco
la vida me ha hecho soñar.

La vida voraz que se enreda
la vida que sale a jugar
la vida consciente que queda
la vida que late en el mar.


La vida que brota de un muerto
la vida que no se murió
la de los desiertos
la de un libro abierto
la vida me ha hecho cual yo.

La vida que alumbra en el trueno
la vida final de un adiós
la vida goteando de un seno
la vida secreta de un dios.

La vida que pende de todo
la vida de cada emoción
la vida en exceso
la vida de un beso
la vida me ha hecho canción.


Publicat per natÀlia a 21:46 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: ,

penSamenT diVerGent... Ken Robinson

Sobre el sistema educatiu...


Ken Robinson

“L'estructura de l'educació està canviant baix els nostres peus, estem en un procés, d'inflació acadèmica. De sobte, els títols no valen res”







font: cusámaco
Publicat per natÀlia a 20:29 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: ,

diumenge, 23 d’octubre del 2011

seÑora de feroZ

Érase que se era que una vez
una niña perdió el sueño
le enamoró en la noche una canción
aullidos de desamor.
"El lobo ha de ser mío, ¡oye mamá!
o moriré en el intento,
por conseguir el suyo soy capaz
de ofrecer mi corazón".

Y se plantó frente al lobo
con su mirada bañada en cielo
"No le temo a la bestia
de que presume, señor feroz,
no me espera mi abuela
ni ando perdida, busco a un cordedo,
al que asoma en sus ojos
tras un aullido de desamor"

"Y guárdese para otras el terror
su pose y sus argumentos
siéntese si es valiente a escuchar
mi historia es mucho mejor,
atrévase si es bravo de verdad,
no morirá en el intento
y si no le gusta el cuento al final,
se cena mi corazón"

"¿Dónde se oyó que un lobo, si es de ley
le tuvo miedo a una niña?
Me tragaré tu historia y al final
me trago tu corazón"

Y saca de una tarrita dulce miel
y se la extendió en el pecho,
fue comiéndose a besos, ya la vez,
pezuñas, orgullo y sed,
y el lobo fue dejándose la piel
en brazos de aquel tormento,
de un "te quiero al oído" de un 
"a ver si encajas todo este amor".

Y colorín colorado,
entre suspiros acaba el cuento,
esta historia increíble
de un viejo lobo que sucumbió
devorado en los labios
de la boquita de una princesa
que siguió fiel el pulso
firme latir de su corazón.

Rogelio Botanz
Publicat per natÀlia a 15:40 0 comentaris
Etiquetes de comentaris:

mAndALa

             MandalA: Figura simbòlica i mística que representa l’univers, pròpia de la tradició budista i hinduista.





           Un mandala (मण्डल), literalment «cercle» o «roda» en sànscrit, és un dibuix, pintura o baix relleu normalment amb trets geomètrics que es desenvolupa a partir d'un punt central o axial fins a formar normalment una figura circular o concèntrica. S'hi poden trobar punts o eixos de simetria de manera que tot el dibuix està subordinat i equidistant respecte d'aquest punt central.
           Als mandales, se'ls dona una significació mística i simbòlica.
  • Mística: Representen un tot i una unitat alhora. Amb el seu centre i les seves polaritats positives i negatives, totalment relacionades formant una dansa al voltant del centre. Podem arribar a la reflexió que el món i moltes de les figures que composen la vida són circulars o esfèriques. Ex: la terra, les partícules, les cèl·lules, els planetes, les pedres dels rius, el circuit del sistema solar, les galaxies... tot, absolutament, són mandales.
  • Simbòlica: Simbolitzen tot l'univers, explica la seva aparició, la seva existència i la seva desaparició. A tots els mandales la manifestació principal es troba en el centre; el seu objectiu és servir d'instrument de contemplació i de concentració, i els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques. El cercle exterior té sempre una funció unificadora.

Pintar un mAndALa  és un exercici per a menuts i adults, un exercici per a realitzar amb companyia o sol, però en un ambient tranquil i agradable. Pots acompanyar-te d'una bona música ambiental que et facilite la concentració i la calma precisa per a deixar de pensar, aconseguir relaxar la ment i sentir-te en plenitud. Molt recomanable si t'agrada pintar de color la vida. 

       Institut d'Estudis Catalans.
Publicat per natÀlia a 1:27 0 comentaris
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...