Silvio Rodríguez "Ojalá" Concierto Paz sin Fronteras

24J A MADRID - NO AL RETALLS SOCIALS

MADRID: Contra els retalls socials, contra la crisi, l'aturament i els desnonaments administratius, contra el silenci  dels mitjans, la represió i la seua falsa demòcracia, contra el seu sistema; i rebent a les marxes indignades, aquest dissabte 23 tots i totes a la Porta del Sol a les 21h i el diumenge 24 MANIFESTACIÓ a les 18'30h des d'Atotxa a Sol!

MADRID: Contra los recortes sociales, contra la crisis, el paro y los desahucios, contra el silencio de los medios, la represión y su falsa democracia, contra su sistema, y recibiendo a las marchas indignadas, este sábado 23 todos y todas a Puerta del Sol a las 21h y el domingo 24 manifestación a las 18:30h de Atocha a Sol!

tiken jah fakoly- Plus Rien Ne M'étonne- (ya nada me asombra)

ESGARRIFADOR..........Aquesta cançò explica algunes de les injusticies que patim al món i de les que som responsables nosaltres... CONSCIÈNCIA...

PER FI...

Camps dimiteix acorralat pel cas Gürtel

En una roda de premsa ha anunciat que abandona la presidència i que es defensarà en el judici pels vestits

Francisco Camps ha dimitit de president de la Generalitat Valenciana. Ho ha fet cinc dies després de l'obertura de judici oral pel 'cas dels vestits', que el vincula amb la trama corruptiva Gürtel. 'Voluntàriament ofereixo el sacrifici personal perquè Mariano Rajoy sigui el pròxim president i perquè el PP governi a Espanya', ha declarat Camps en una compareixença aquesta tarda, unes hores després que l'ex-vicepresident Víctor Campos i l'ex-conseller Rafael Betoret s'hagin declarat culpables de suborn impropi.
Avui el president de la Generalitat havia anul·lat els actes que tenia previstos a Castelló, i fins a quarts de tres de la tarda s'ha esperat que arribés a la seu del Tribunal Superior de Justícia. Els advocats havien avisat al tribunal que Camps hi aniria, i fins i tot havien demanat que obrissin la porta perquè hi pogués entrar en el cotxe oficial. Però a última hora Camps ha trucat dient que no hi aniria.
El president té l'opció d'anar al tribunal per signar la declaració de culpabilitat demà mateix (el tribunal obre a les vuit del matí), o qualsevol altre dia. Si és que aquesta és la decisió que pren, que li evitaria haver d'anar a la vista oral del judici, la tardor vinent, però que implicaria que assumís la culpabilitat d'un delicte de suborn, que tingués antecedents penals i que hagués mentit els últims dos anys sobre el pagament dels vestits que va rebre de responsables de la trama corruptiva Gürtel.
Víctor Campos i Rafael Betoret ja han assumit la culpabilitat, i ara falta saber si faran el mateix tant el president Camps com l'ex secretari general del PP valencià i actual diputat Ricardo Costa. Costa és qui, segons fonts del PP que citen diversos mitjans, qui es resisteix més a fer-ho, perquè té pendent una altra causa per un suposat delicte de frau fiscal i de finançament irregular que, en el cas que tingués antecedents, podrien suposar-li una condemna de presó.
La pressió del PP espanyol
La direcció espanyola del PP ha pressionat molt Camps des de divendres, quan es va anunciar l'obertura de judici oral, perquè accepti de declarar-se culpable, pagar la multa i evitar l'impacte mediàtic negatiu de la vista oral, que podria coincidir amb la pre-campanya, o fins i tot amb la campanya, de les eleccions espanyoles, en què Mariano Rajoy té expectatives d'obtenir una àmplia victòria sobre el PSOE.
L'acusació particular del PSPV-PSOE reclama 46.000 euros de multa a Camps mentre que la Fiscalia Anticorrupció 41.250.

Font: vilaweb.cat

Camps dimite por el caso de los trajes. La dirección del PP había intentado que el presidente valenciano se declarara culpable y evitara ir a juicio.

El presidente de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, acaba de anunciar en una rueda de prensa que ha presentado su dimisión. El dirigente del Partido Popular está imputado por haber recibido supuestamente unos trajes como regalo de la trama Gürtel. Camps ha convocado a las 19.30 horas a la junta directiva de su partido en Valencia.
La dirección del PP, como publicó este diario el pasado sábado, ha intentado durante estos días convencer al presidente autonómico de que aceptara su culpabilidad, pactara y evitara el trago de verse en el banquillo de los acusados a pocos meses de las generales. Esta opción, que ha sido rechazada por Camps, le obligaba a pagar una multa, reconocer que había mentido y, por tanto, cargar con antecedentes penales.
De hecho, hasta que, a las dos de la tarde, el Tribunal Superior de Justicia de Valencia ha cerrado las puertas, los dirigentes del partido en Madrid pensaban que iba a aceptar esta posibilidad, al igual que han hecho esta mañana Rafel Betoret (que fue jefe de gabinete de la Conselleria de Turismo) y Víctor Campos (exvicepresidente del Consell).
Desde que el viernes el juez instructor, José Flors, abrió juicio oral para Camps y varios de sus colaboradores más cercanos por el posible delito de cohecho impropio, Mariano Rajoy ha mantenido un estudiado silencio en público mientras intentaba que surtiera efecto esta presión.

Font:  elperiodico.com- Gemma Robles

Jo sé - Cant de l'enyor- I amb el somriure la revolta- LLUÍS LLACH

1.- I AMB EL SOMRIURE, LA REVOLTA

M’agrada el riure dels teus ulls,

on el reflex d’una llum

em sembla un far a la marina.

I per la sort d’estar mig foll

jo m’imagino mariner

buscant recer en el teu somriure.

I així navego pel teu cos

deixant camins en el teu pit

amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:

Amb el somriure, la revolta.

Així t’espero i t’imagino

i en l’horitzó de la mirada

el gest utòpic que et reclama.

I em faré au si tu ets el vent

o seré proa de vaixell

si tu ets la dansa de les ones.

Que per la sort d’estar mig foll

en la tristor i la soledat

vaig dibuixant la teva forma.

I avui navego pel teu cos

deixant camins en el teu pit

amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:

Amb el somriure, la revolta.

Així t’espero i t’imagino

i en l’horitzó de la mirada

el gest utòpic que et reclama.

Que vull trobar amb tu el camí dels estels

per llançar els somnis contra el temps.

Buscar el coratge perdurant en l’intent.

Així t’espero i així em tens.

I en la bellesa un far per un món més bell,

i en el desig el risc valent.

L’amor un pas per descobrir-me molt més,

així t’espero i així em tens.

Edició: 1982/ Discografia: I amb el somriure, la revolta (1982); Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985 (1985)

2.- CANT DE L'ENYOR

Ni que només fos

per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.

Ni que només fos

per sentir el frec d’una presència.

Ni que només fos

poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos

pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.

Ni que només fos

recórrer junts el bell jardí del teu passat.

Ni que només fos

perquè sentissis com t’enyoro.

Ni que només fos

per riure junts la mort.

Ni que només fos

poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos

perquè sentissis com t’enyoro.

Ni que només fos

per riure junts la mort.

Edició: 1985/ Discografia: Maremar (1985); Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985 (1985); Poetes (2004)

3.- JO SÉ.

Sé que si sento el plor

de l'ocell quan vola,

ets tu que en algun racó plores,

que, com l'ocell ferit,

ple de sang al pit,

a l'arbre sec un niu implores.

Però jo vull ésser,

per a la teva tristesa,

com el polsós i vell armari

que guarda els mals records

entre la foscor

i t'impedeix poder tornar-hi.

Però aixecar-te no puc jo.

Pas a pas, el teu esforç

farà, només voler,

que en aquest teu desert

puguin néixer noves branques.

Obre el ulls i mira al front.

Trobaràs sempre quelcom

que vulgui el teu alè,

que digui: "Dóna'm fe,

vull seguir la caminada".

Sé que si enmig del mar

veig una gavina

lliscant dintre l'espessa boira,

ets tu que estàs cercant

un recer, un empar,

un lloc entre les roques.

Però jo vull ésser,

per a teva incertesa,

el cop de vent que trenca l'aire

i t'obre l'horitzó

per a reprendre el vol

que et portarà a la nostra platja.

Però aixecar-te no puc jo...

Obre els ulls i mira al front...

Edició: 1970 / Discografia: Ara i aquí (1970); Lluís Llach a l'Olympia (1973); Ara, 25 anys em directe (1992)

Pobrecita mía.. NO ES ANÒNIM

Pobrecita (quería frotarte lubricarte arañarte)
inocente (tus centros mazapanes de mamífera)
Natalia (tu cadera de whisky y corrupciones)
mía, (tu culo de peonza y pan caliente)
cómo (y jugar a la petanca en tu cintura)
pudiste (y poner una vela en tu boquita)
creer (so idiota so bellota so gaviota)
que (y comerte y masticarte y relamerte)
perseguía (suciamente, negramente, libremente)
pura (y saciarme de tu fresa tu tenaza)
y (y besaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarte)
solamente (y tragarme tus pelusas una a una)
el (y estrenarme en tu hembra acordeona)
brillo (en tus labios rompecirios lamelápiz)
de (en las pieles de tu fuera y de tu dentro)
tu (y asarte tiburones en el pelo)
cráneo (y decirte yo soy Francis tú eres Zelda)
de (y aplicarte mi poiesis en la cama)
leona (y no pararme ni dejarte hasta que digas)
política (los decimales del número pi al completo)


UFFFFF!!!!