amaiA crespo. pauLa bonet
dilluns, 18 de juliol del 2011
Dates
" Fechas:
En algunos países de la América que habla en castellano los callejeros son como un calendario. Las grandes avenidas recuerdan la independencia nacional y los callejones pequeñas batallitas. Nosotros somos más de nombres que de fechas. Y si hay que elegir un día de principios de mayo, los ayuntamientos se decantan más por el levantamiento del día dos que por el día primero, que ya es demasiado rojo en los almanaques. Aquí hasta hace poco no conseguimos quitar de las esquinas fechas como la de hoy. Mi padre dice que el 18 de julio era su fiesta preferida durante la infancia y no por afección al régimen fascista, sino porque era la única que no venía acompañada de la obligación de asistir a misa. Repasas nuestras fiestas y, salvo el día de la Constitución y el dedicado a las clases trabajadoras, todas siguen siendo más o menos religiosas. El avance frente a los tiempos del caudillo no es mucho en ese aspecto: ni el 8 de marzo, ni el 10 de diciembre reciben la atención protocolaria que merecerían, quizá porque las mujeres y los derechos humanos no tienen demasiados defensores. Los grandes hitos de la humanidad siguen sin recibir los honores en plazas y agendas: no sabemos ni quién inventó la rueda, ni cuándo lo hizo, al Dr. Fleming se le recuerda en barrios periféricos, el 21 de julio no es festivo ni en Cabo Kennedy ni en el pueblo natal de Neil Amstrong, y a internet acabaremos honrándola el 23 de septiembre, que es Santa Tecla. Muchos jóvenes no saben qué pasó hace 75 años. Hay quien cree que es buena señal y quienes pensamos que el olvido es la peor de las enfermedades crónicas de una sociedad."
Font: http://javierfigueiredo.blogspot.com
Publicado en la contraportada de EL PERIÓDICO EXTREMADURA el 18 de julio de 2011.
En algunos países de la América que habla en castellano los callejeros son como un calendario. Las grandes avenidas recuerdan la independencia nacional y los callejones pequeñas batallitas. Nosotros somos más de nombres que de fechas. Y si hay que elegir un día de principios de mayo, los ayuntamientos se decantan más por el levantamiento del día dos que por el día primero, que ya es demasiado rojo en los almanaques. Aquí hasta hace poco no conseguimos quitar de las esquinas fechas como la de hoy. Mi padre dice que el 18 de julio era su fiesta preferida durante la infancia y no por afección al régimen fascista, sino porque era la única que no venía acompañada de la obligación de asistir a misa. Repasas nuestras fiestas y, salvo el día de la Constitución y el dedicado a las clases trabajadoras, todas siguen siendo más o menos religiosas. El avance frente a los tiempos del caudillo no es mucho en ese aspecto: ni el 8 de marzo, ni el 10 de diciembre reciben la atención protocolaria que merecerían, quizá porque las mujeres y los derechos humanos no tienen demasiados defensores. Los grandes hitos de la humanidad siguen sin recibir los honores en plazas y agendas: no sabemos ni quién inventó la rueda, ni cuándo lo hizo, al Dr. Fleming se le recuerda en barrios periféricos, el 21 de julio no es festivo ni en Cabo Kennedy ni en el pueblo natal de Neil Amstrong, y a internet acabaremos honrándola el 23 de septiembre, que es Santa Tecla. Muchos jóvenes no saben qué pasó hace 75 años. Hay quien cree que es buena señal y quienes pensamos que el olvido es la peor de las enfermedades crónicas de una sociedad."Publicado en la contraportada de EL PERIÓDICO EXTREMADURA el 18 de julio de 2011.
dimecres, 13 de juliol del 2011
Després del foc - Atzukak
Videoclip de la cançó escrita per David Gironés i musicada per Atzukak. Amb la col·laboració de Batukem, Auxili, Red Roja, Tashkenti, Musicos de Guardia, Bausalva i amb veïns i veïnes de la Vall d'Albaida. Gravat en la Serra del Torrater el diumenge 6 de març de 2011 com a propesta per la línea d'alta tensió que Iberdrola vol posar en aquest paratge i en altres arrassats pel foc mesos abans.
Podeu descarregar mp3 en www.atzukak.org.
Poema: Després del foc (David Gironés)
Després del foc, la cendra encara crema,
i al seu pas, no ha quedat viu ningú.
Han mort de nou les serres d'Agullent
la font Masiana i l'ermita de Sant Vicent,
la Penya Alta i l'Alt del Torrater,
el Bancal Redó, el Pla de les Vinyes i Viverets.
El barranc de Bocairent, el dels Tarongers i Masarra,
el Pla de Llobregat, el del Quincaller i la Penya Roja,
el barranc de l'Àguila,
el barranc de Palacios,
l'alt dels Carlistes, la Soterranya,
Galindo, l'Escalerola, el corral de l'Aracila,
Riello, Ponce.
Tants puntals,
llomes, alts,
plans i barrancs, han quedat orfes,
que els ulls,
quan passes pels trasquilons que ara són les sendes i camins,
no saben on mirar per no cegar-se de tanta pena.
Hem perdut molt, hem perdut tant,
que el nom del nostre poble,
en part, s'ha cremat.
Maleïts per sempre, allà on vagen,
allà on parlen, allà on visquen,
aquells que ens han cremat.
Ara són cendra,
i sobre la cendra creixerà tot nou.
Reixirà l'espígol, la pebrella i el timó,
el cepell, el romer i l'argilaga,
la coscolla i el fenoll,
després creixerà la carrasca i el pi,
el roure i l'auró,
el fleix i el llidoner,
l'om i el garrofer.
No penseu que ens han vençut,
un poble, que és poble i es sent poble,
mai es deixa véncer.
Perquè des del barranc Aspre fins a Pospelat,
passant per la Vall Seca, el Pla de Simes i Gamellons,
els Cabeços del Navarro i Tirirant,
el barranc Gran, el de Morera, Gorgorròbio i Bencenill,
l'alt de Figueroles i Sant Esteve,
el barranc de la Puríssima i el Cabeço Gran,
som poble,
i tenim com a sang l'aigua del Pou Clar,
que es transforma en artèria quan rega tota la Vall.
Hem nascut de l'horta i el secà,
vivim sobre aquesta terra
i els camps i els bancals ens han donat la seua vida.
No mirem cap endarrere, només mirem cap endavant,
però si volem seguir sent poble,
i no podem deixar enrere les nostres muntanyes, barrancs i plans,
ni tots els tresors que amaguen ni els que mostren a cada pas,
Si aquesta terra tot ens ho ha donat,
si és la que ens ha vist nàixer,
tenim un deute com societat en ella.
Ara toca unir forces, treballar tots junts,
les muntanyes que ara són òrfenes,
demà seran l'ombra dels nostres fills,
l'herència dels que som ací.
font: Gemma Fontestad, gràcies wapa.
Podeu descarregar mp3 en www.atzukak.org.
Poema: Després del foc (David Gironés)
Després del foc, la cendra encara crema,
i al seu pas, no ha quedat viu ningú.
Han mort de nou les serres d'Agullent
la font Masiana i l'ermita de Sant Vicent,
la Penya Alta i l'Alt del Torrater,
el Bancal Redó, el Pla de les Vinyes i Viverets.
El barranc de Bocairent, el dels Tarongers i Masarra,
el Pla de Llobregat, el del Quincaller i la Penya Roja,
el barranc de l'Àguila,
el barranc de Palacios,
l'alt dels Carlistes, la Soterranya,
Galindo, l'Escalerola, el corral de l'Aracila,
Riello, Ponce.
Tants puntals,
llomes, alts,
plans i barrancs, han quedat orfes,
que els ulls,
quan passes pels trasquilons que ara són les sendes i camins,
no saben on mirar per no cegar-se de tanta pena.
Hem perdut molt, hem perdut tant,
que el nom del nostre poble,
en part, s'ha cremat.
Maleïts per sempre, allà on vagen,
allà on parlen, allà on visquen,
aquells que ens han cremat.
Ara són cendra,
i sobre la cendra creixerà tot nou.
Reixirà l'espígol, la pebrella i el timó,
el cepell, el romer i l'argilaga,
la coscolla i el fenoll,
després creixerà la carrasca i el pi,
el roure i l'auró,
el fleix i el llidoner,
l'om i el garrofer.
No penseu que ens han vençut,
un poble, que és poble i es sent poble,
mai es deixa véncer.
Perquè des del barranc Aspre fins a Pospelat,
passant per la Vall Seca, el Pla de Simes i Gamellons,
els Cabeços del Navarro i Tirirant,
el barranc Gran, el de Morera, Gorgorròbio i Bencenill,
l'alt de Figueroles i Sant Esteve,
el barranc de la Puríssima i el Cabeço Gran,
som poble,
i tenim com a sang l'aigua del Pou Clar,
que es transforma en artèria quan rega tota la Vall.
Hem nascut de l'horta i el secà,
vivim sobre aquesta terra
i els camps i els bancals ens han donat la seua vida.
No mirem cap endarrere, només mirem cap endavant,
però si volem seguir sent poble,
i no podem deixar enrere les nostres muntanyes, barrancs i plans,
ni tots els tresors que amaguen ni els que mostren a cada pas,
Si aquesta terra tot ens ho ha donat,
si és la que ens ha vist nàixer,
tenim un deute com societat en ella.
Ara toca unir forces, treballar tots junts,
les muntanyes que ara són òrfenes,
demà seran l'ombra dels nostres fills,
l'herència dels que som ací.
font: Gemma Fontestad, gràcies wapa.
diumenge, 10 de juliol del 2011
Més fotos del concert Pablo Milanés...
Espere que vos agraden .... tendresaaaaaa
Fotos Alvaro Pina.
 |
| Pablo Milanés aaaaaaaaaaaaaaaaaH!!!!! |
 |
| muà |
 | ||||||
Ell i els dos músics... uffffffffff
|
dissabte, 9 de juliol del 2011
PABLO MILANÉS A VALÈNCIA 07-07-2011
El dijous 7 a les 22'00h començava un concert melós i íntim de Pablo Milanés a Vivers. Emociona, i molt veure artistes que transmeten el que escriuen amb tanta dolçor. Trovador i poeta... perfecte. M'agrada pensar que hi ha homes com ell, amb tant de sentiment.
 |
| L'ESCENARI, BEN A PROP A MI... |
 |
| EN PLENA ACTUACIÓ |
SI ELLA ME FALTARA ALGUNA VEZ
Si ella me faltara alguna vez nadie me podría acompañar
nadie ocuparía ese lugar que descubro en cada amanecer
si me faltara alguna vez.
Si ella me dejara de querer cuando la contemplo al despertar
siento la pureza que me da, nunca la pureza que me da,
nunca la podré corresponder si me dejara de querer.
Si ella se olvidara de cantar ese hermoso mundo que me da
cómo volvería a predicar si fue su palabra mi verdad
si se olvidara de cantar.
Si ella no inundara esta ciudad todo cambiaría de color
gozaría de otra claridad
cuando miro y pienso con dolor si no inundara esta ciudad.
Si ella me faltara alguna vez
si ella me dejara de querer
si ella se olvidara de cantar
si ella no inundara esta ciudad
yo no escribiría esta canción.
Gràcies José María.
dimecres, 6 de juliol del 2011
Agricultura ecològica i moviment social
Primera acció Assemblea Ciutadana de Benifaió.
No ens pararan!!!!
No ens pararan!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
