Després del foc - Atzukak

Videoclip de la cançó escrita per David Gironés i musicada per Atzukak. Amb la col·laboració de Batukem, Auxili, Red Roja, Tashkenti, Musicos de Guardia, Bausalva i amb veïns i veïnes de la Vall d'Albaida. Gravat en la Serra del Torrater el diumenge 6 de març de 2011 com a propesta per la línea d'alta tensió que Iberdrola vol posar en aquest paratge i en altres arrassats pel foc mesos abans.
Podeu descarregar mp3 en www.atzukak.org.

Poema: Després del foc (David Gironés)

Després del foc, la cendra encara crema,
i al seu pas, no ha quedat viu ningú.
Han mort de nou les serres d'Agullent
la font Masiana i l'ermita de Sant Vicent,
la Penya Alta i l'Alt del Torrater,
el Bancal Redó, el Pla de les Vinyes i Viverets.
El barranc de Bocairent, el dels Tarongers i Masarra,
el Pla de Llobregat, el del Quincaller i la Penya Roja,
el barranc de l'Àguila,
el barranc de Palacios,
l'alt dels Carlistes, la Soterranya,
Galindo, l'Escalerola, el corral de l'Aracila,
Riello, Ponce.
Tants puntals,
llomes, alts,
plans i barrancs, han quedat orfes,
que els ulls,
quan passes pels trasquilons que ara són les sendes i camins,
no saben on mirar per no cegar-se de tanta pena.

Hem perdut molt, hem perdut tant,
que el nom del nostre poble,
en part, s'ha cremat.

Maleïts per sempre, allà on vagen,
allà on parlen, allà on visquen,
aquells que ens han cremat.

Ara són cendra,
i sobre la cendra creixerà tot nou.
Reixirà l'espígol, la pebrella i el timó,
el cepell, el romer i l'argilaga,
la coscolla i el fenoll,
després creixerà la carrasca i el pi,
el roure i l'auró,
el fleix i el llidoner,
l'om i el garrofer.

No penseu que ens han vençut,
un poble, que és poble i es sent poble,
mai es deixa véncer.

Perquè des del barranc Aspre fins a Pospelat,
passant per la Vall Seca, el Pla de Simes i Gamellons,
els Cabeços del Navarro i Tirirant,
el barranc Gran, el de Morera, Gorgorròbio i Bencenill,
l'alt de Figueroles i Sant Esteve,
el barranc de la Puríssima i el Cabeço Gran,
som poble,

i tenim com a sang l'aigua del Pou Clar,
que es transforma en artèria quan rega tota la Vall.

Hem nascut de l'horta i el secà,
vivim sobre aquesta terra
i els camps i els bancals ens han donat la seua vida.
No mirem cap endarrere, només mirem cap endavant,
però si volem seguir sent poble,
i no podem deixar enrere les nostres muntanyes, barrancs i plans,
ni tots els tresors que amaguen ni els que mostren a cada pas,
Si aquesta terra tot ens ho ha donat,
si és la que ens ha vist nàixer,
tenim un deute com societat en ella.

Ara toca unir forces, treballar tots junts,
les muntanyes que ara són òrfenes,
demà seran l'ombra dels nostres fills,
l'herència dels que som ací.



font: Gemma Fontestad, gràcies wapa.

Més fotos del concert Pablo Milanés...

Espere que vos agraden ....  tendresaaaaaa

Pablo Milanés  aaaaaaaaaaaaaaaaaH!!!!!

muà

Ell i els dos músics... uffffffffff

i jo encisada durant tot el concert....aaaaaaaaaaH!!!!

Fotos Alvaro Pina.

PABLO MILANÉS A VALÈNCIA 07-07-2011

El dijous 7 a les 22'00h començava un concert melós i íntim de Pablo Milanés a Vivers. Emociona, i molt veure artistes que transmeten el que escriuen amb tanta dolçor. Trovador i poeta... perfecte. M'agrada pensar que hi ha homes com ell, amb tant de sentiment.

L'ESCENARI, BEN A PROP A MI...

EN PLENA ACTUACIÓ

No sé quina de totes seria la més adequada, recorde que en aquesta em va encisar de manera especial.

 SI ELLA ME FALTARA ALGUNA VEZ

Si ella me faltara alguna vez nadie me podría acompañar

nadie ocuparía ese lugar que descubro en cada amanecer

si me faltara alguna vez.

Si ella me dejara de querer cuando la contemplo al despertar

siento la pureza que me da, nunca la pureza que me da,

nunca la podré corresponder si me dejara de querer.

Si ella se olvidara de cantar ese hermoso mundo que me da

cómo volvería a predicar si fue su palabra mi verdad

si se olvidara de cantar.

Si ella no inundara esta ciudad todo cambiaría de color

gozaría de otra claridad

cuando miro y pienso con dolor si no inundara esta ciudad.

Si ella me faltara alguna vez

si ella me dejara de querer

si ella se olvidara de cantar

si ella no inundara esta ciudad

yo no escribiría esta canción.

Gràcies José María.

Agricultura ecològica i moviment social

Primera acció Assemblea Ciutadana de Benifaió.
No ens pararan!!!!

QUE VOLEN AQUESTA GENT QUE TRUQUEN DE MATINADA!!!

La darrera nit desallotjaments dels acampats de Càceres, Badajoz, Les Palmes, Palma i Castelló. Sense previ avís i de manera violenta, menys a Castelló, la Delegació de Govern de cadascuna de les ciutats abans esmentades va enviar a les forces d'ocupació per llevar allò que ja comença a molestar als polítics. Un nombre important de ferits i un detés, a Canàries, els indignats van ser sorpresos mentres dormien.
A València un cordó policial desmesurat impedia l'accés a la plaça, on la policia demanava identificacions i escorcollava les pertinences dels indignats que encara havien decidit dormir a la plaça 15 Maig (plaça de l'Ajuntament). Comencen les concentracions de nou.


PODRAN EMPORTAR-SE ALGUNES FUSTES, PERÒ QUE NO CREGUEN QUE PER AIXÒ S'EMPORTARAN EL MOVIMENT!!!!


Videos de la orgia de violencia policial en Las Palmas

http://vimeo.com/26007100

font: www.portaloaca.com

MARIA DEL MAR BONET en viu al Teatre Grec (4/7/2...

PENYORA
Tot era a punt per poder oblidar-se
quan de puntetes passés el temps
mentre vestíem prudents
els adéus d'un matí...


Cap déu no feia preveure res, res,
que anés enllà d'un moment bonic,
però el mag que inventa el destí
va creuar els camins.


I ara anem de costat
fins al mai, fins al mai,
obrint ales als déus
com el vent, com el vent que m'empeny...


No t'esperava ni era el temps
pels sentiments que enxarxen els cors,
jo anava cap a un ponent
on els déus m'hi fan lloc.


Avui ets mar on el meu llagut
omple la vela només amb tu,
alè que no eres en mi ,ni previst,
ni volgut...


Anem junts, poc a poc
més que mai, més que mai
i ens sabem pel demà
sempre a prop, sempre a prop.


Anem... encara tinc en algun cel
velles joguines d'altres temps,
ombres de lluna i foc d'estels,
anem, junts ...


Anem... si el cos em dóna encara un gest
serà per tu i teu només,
per tornar a aprendre l'art d'un bes,
anem... junts... anem.

Penyora (Lluís Llach)

The Piano - 1993

Per a mi una de les pel·lícules més precioses que he vist. Una carrega d'amor, sensualitat, bellesa en la imatge i la seua fotografia. Una delícia per a la vista i la oïda...
El meu final, quan ella s'enfonsa al fons de la mar unida al seu piano, unides en un món de silencis, un perfecte lligam.

DIRECCIÓ i GUIÓ: Jane Campion.

MÚSICA: Michael Nyman.

FOTOGRAFIA: Stuart Dryburgh.

REPARTARTIMENT: Holly Hunter, Anna Paquin, Harvey Keitel, Sam Neill, Kerry Walker, Genevieve Lemon, Tungia Baker.

VSO: 121 min. 
Sipnosi: Any 1851. Ada, que és muda des de xiqueta, acaba de quedar-se vídua. Un matrimoni concertat l'obliga a deixar la seua Escòcia natal i viatjar a Nova Zelanda, acompanyada de la seua filla i el seu piano. Allà coneix al seu futur marit, un pròsper granger, que se nega a transportar el piano a casa. Abandonat a la platja, l'instrument serà rescatat por un veí, que estableix un estrany pacte amb Ada: ell la deixarà utilitzar el seu piano si ella a canvi se deixa tocar.