Silvio Rodriguez - Rabo de Nube

Brazos De Sol - Alejandro Filio

Danys fortuïts.

"M'he embrutat els pantalons de fang... la mare em posarà un altre càstig. Jo no ho faig vulguen. És que en Abdul m'ha fet saltar per damunt l'aigua ploguda i he caigut sencer al terra...Falta no res per tonar a casa i hauré de pensar què dir. No he berenat encara. Tinc fam. Hem eixit de l'escola i el senyor Abraham ens ha marcat un deure super divertit, fer una sopa de lletres. Aquest home no sap que això és un joc? he he he... Quan li ho diga al pare no s'ho creurà... Ostras i la mare?? què li dic a la mare?? el pantaló està net d'avui... Aish!! i sempre a mi... Abdul, Abdel, Alí mai ténen tanta mala sort, sempre sóc jo qui càrrega amb les conseqüències del que fem els tres... Segurament això també m'ho recordarà la mare.
Ups!!! Merda! He oblidat la motxilla. On?... Mare meua ara sí que l'he feta bona.. Ahm! Ja recorde estarà al parc on hem anat per a que s'eixugarà un poc la roba... Espere que estiga allà, sino seràn els dos, el pare i la mare, els que s'enfaden amb mi. Quin cap el meu... Ací està, ara que bé la mire, mmmmm... també té fang, no passa res agafaré la jaqueta i la netejaré, no passa res, no passa res... i ara cap a casa..."
.- Mare ja estic ací, és que en Abd...

(una llum blanca plena el menjador... avui ha començat la guerra al seu país)

"...la roja, taronja i negra... la milotxa més gran, impressionant que s'enlairarà de manera majestuosa... quan la veguen Peter, Andrew i Marc van a quedar-se amb la boca oberta... i el pare quan la tinga el pare... he d'ensenyar-li-la només arribe a casa. I l'home de la botiga volia que em quedarà la blava, que sabrà ell ... Aquestos colors es veuran a quilometres i quilometres lluny d'ací... buahhhhhhhhhhh quina meravella ... Aquest cotxe mai va ràpid quan vols arribar prompte... Vull veure que diu el pare, de segur que anem a provar al jardí, si hui no pot ser segur demà diumenge m'ensenye... no crec que siga massa difícil, no??... Que vull arribarrrrr... I ara què passa... una altra vegada gent ací amb pancartes, el pare diu que ténen dret a manifestar-se, paraula que no entenc, però sempre a la porta de casa i quan vénen els amics sempre han de veure a aquesta gent per ací... ells a sa casa no tenen tanta gente a la porta segurrrr... a mare m'espera a la porta, ah!! Quan la vega ella ... Vaig a mostrar-li al pare...

.- Mare, i el pare?? he d'ensenyar-li la milotxa, he de veure'l...

.- El pare està ocupat al seu despatx. Ara no el pots interrompre... Fill he dit que no pots interrompre'l... Vine.... vine ... no entres , no no no no....

.- Pare la meua milotxa nova...

.- Fill un moment, surt ara bé el pare.

Mentre ell tanca les portes de l'habitació pot escoltar el seu pare dient...

.- Senyors passen les ordrers l'atac serà imminent."

(tots recullen les seues carpetes.... aquesta vesprada començarà la invasió)

En el claro de la luna. Silvio Rodríguez

En el claro de la luna
Donde quiero ir a jugar
Duerme la reina fortuna
Que tendrá que madrugar
Mi guardiana de la suerte
Sueña cercada de flor
Que me salvas de la murte
Con fortuna en el amor
Sueña, talismán querido
Sueña mi abeja y su edad
Sueña y, si lo he merecido
Sueña mi felicidad
Sueña caballos cerreros
Suéñame el viento de sur
Sueña un tiempo de aguaceros
En el valle de la luz
Sueña lo que hago y no digo
Sueña en plena libertad
Sueña que hay días en que vivo
Sueña lo que hay que callar
Entre las luces más bellas
Duerme intranquilo mi amor
Porque en su sueño de estrella
Mi paso en tierra es dolor
Más si yo pudiera serle
Miel de abeja en vez de sal
A que tentarle la suerte
Que valiera su soñar
Suéñame, pues, cataclismo
Sueñe golpe largo y sed
Sueñe todos los abismos
Que de otra vida no sé...

Chico Ocaña - Con los 30 metros(Canciones de Mesa Camila)

Recordant Martires del Compas... i Granada...

Ocean of Love/ So Much Magnificence - Miten/ Deva Premal

Namasté...

Avui ... un gran dia...

"Rompeolas"-Quique Gonzalez

Llévame a ver salir el sol
desde todos los portales de la luna
llévame al puerto y al malecón
cuando el cielo se nos llene de gaviotas
Alumbrando las calles oscuras
todas las estrellas que hoy durmieron solas
(desde el rompeolas me acuerdo de ti)
vuelo controlado, colgado del palo
de las banderolas

Y ahora ya no puedo prestarte mi abrigo
ni quitarte la ropa, ni sudar contigo
ni perder la calma, ni decirte las cosas
que nunca te he dicho
Y ahora ya no puedo prestarte mis alas
ni subirte la falda
ni cogerte con vicio
ahora da lo mismo reírse de todo
que llorar por nada

Llévame a ver salir el sol
cuando enrede los cabellos en tu nuca
llévame al puerto de náufragos
y a los muelles que no escuchan tus preguntas
Desatando pañuelos de bruma
hace algunas horas que perdí la suma
(desde el rompeolas me alejo de ti)
vuelo equivocado, tu voz es el viento
que rompe las olas