Danys fortuïts.

"M'he embrutat els pantalons de fang... la mare em posarà un altre càstig. Jo no ho faig vulguen. És que en Abdul m'ha fet saltar per damunt l'aigua ploguda i he caigut sencer al terra...Falta no res per tonar a casa i hauré de pensar què dir. No he berenat encara. Tinc fam. Hem eixit de l'escola i el senyor Abraham ens ha marcat un deure super divertit, fer una sopa de lletres. Aquest home no sap que això és un joc? he he he... Quan li ho diga al pare no s'ho creurà... Ostras i la mare?? què li dic a la mare?? el pantaló està net d'avui... Aish!! i sempre a mi... Abdul, Abdel, Alí mai ténen tanta mala sort, sempre sóc jo qui càrrega amb les conseqüències del que fem els tres... Segurament això també m'ho recordarà la mare.
Ups!!! Merda! He oblidat la motxilla. On?... Mare meua ara sí que l'he feta bona.. Ahm! Ja recorde estarà al parc on hem anat per a que s'eixugarà un poc la roba... Espere que estiga allà, sino seràn els dos, el pare i la mare, els que s'enfaden amb mi. Quin cap el meu... Ací està, ara que bé la mire, mmmmm... també té fang, no passa res agafaré la jaqueta i la netejaré, no passa res, no passa res... i ara cap a casa..."
.- Mare ja estic ací, és que en Abd...

(una llum blanca plena el menjador... avui ha començat la guerra al seu país)

"...la roja, taronja i negra... la milotxa més gran, impressionant que s'enlairarà de manera majestuosa... quan la veguen Peter, Andrew i Marc van a quedar-se amb la boca oberta... i el pare quan la tinga el pare... he d'ensenyar-li-la només arribe a casa. I l'home de la botiga volia que em quedarà la blava, que sabrà ell ... Aquestos colors es veuran a quilometres i quilometres lluny d'ací... buahhhhhhhhhhh quina meravella ... Aquest cotxe mai va ràpid quan vols arribar prompte... Vull veure que diu el pare, de segur que anem a provar al jardí, si hui no pot ser segur demà diumenge m'ensenye... no crec que siga massa difícil, no??... Que vull arribarrrrr... I ara què passa... una altra vegada gent ací amb pancartes, el pare diu que ténen dret a manifestar-se, paraula que no entenc, però sempre a la porta de casa i quan vénen els amics sempre han de veure a aquesta gent per ací... ells a sa casa no tenen tanta gente a la porta segurrrr... a mare m'espera a la porta, ah!! Quan la vega ella ... Vaig a mostrar-li al pare...

.- Mare, i el pare?? he d'ensenyar-li la milotxa, he de veure'l...

.- El pare està ocupat al seu despatx. Ara no el pots interrompre... Fill he dit que no pots interrompre'l... Vine.... vine ... no entres , no no no no....

.- Pare la meua milotxa nova...

.- Fill un moment, surt ara bé el pare.

Mentre ell tanca les portes de l'habitació pot escoltar el seu pare dient...

.- Senyors passen les ordrers l'atac serà imminent."

(tots recullen les seues carpetes.... aquesta vesprada començarà la invasió)