Avui...

Avui aniríem a passejar a vora mar.
les ones ens gelarien el peus
al tocar-los l'aigua,
però els nostres cors calents
no canviarien la nostra tèbia temperatura.

Com enyore el teu olor, la teua mirada i el teu abraç
he aprés a pensar-te tant
que ja no és imaginació,
és veritat, és la meua veritat.

Després entre rialles,
sempre insuficients,
arribaríem al nostre amagatall;
perquè la nostra estima
no es pot compartir
no és per a ningú més.

DIARI D'UNA ADOPCIÓ... els primers dies...

DIVENDRES 21 DE GENER
No saps la il·lusió que em fa compartir amb tu tot el que anem a compartir.
Per primera vegada algú estarà esperant quan arribe a casa i la veritat em fa molta alegria.
No negaré que estic un poc nerviosa per l'experiència, la dedicació i la responsabilitat de tindre algú al teu càrrec... uffffffffff dóna vertigen...
Però la seua mirada em va captivar només conèixer-la. Una passada...una sort trobar-la al meu camí... i en aquest precís moment... Jo donaré tot el que tinc per a que ens anem acoblant el més aviat...

Anem enllà Lola... necessitaré del teu suport per a aconseguir que aquesta família avance.

Dedicada a la meua gosseta Lola adoptada avui...i a les seues mares d'acollida Bea i Aurora... també molta sort a Sombra i a Canela.






DISSABTE 22 DE GENER
 Ufffffffffffffffff un dia molt dur. Des de les 5'30 de la matinada les dos sense dormir... estic esgotada i nerviosssssssssssisisiisima i Lola pobra em mira en cara de què passa? i jo la mire dient has d'aguantar-meeeeeee... Estic engoixada, em preocupa no saber responsabilitzar-me d'ella. Canvia la vida, canvia tot...
Ha tingut moltes visites avui. Tots vénen a conèixer a la Lola. M'encanta.
Zohra i Neus només que fan que repetir la història de Lola: que la va trobar Bea, que tenia dos gossets, que un home li havia fet mal, que se li ha de parlar baixet, que està molt asustada...

Hem intentat traure-la a passejar al migdia, ha sigut una missió impossible. La he hagut de agafar al braç per tornar des del cantó a casa.
Per la nit Miguel i jo hem aconseguit arribar quasi dos carrers més enllà, poc a poc.
Ara jo sols pense en la nit i en que en no res estaré ahi mirant les hores passar esperant al gemec de la perla.
Però m'equivocava...
A les 23h les dos a dormir.



DIUMENGE 23 DE GENER
Avui ella perfecta, jo intentant controlar-mmme... Com m'ha dit Bea estic pijor jo que ella.
Este nit ha plorat un poquet ja a l'hora d'alçar-me, així que millor... el que passa és que jo no he dormit gens ni miqueta... i clar pensant en si estaria dormit o no, si estaria bé o no... ui molt de pensar... massa.
A les 9 hem donat el nostre primer passeig. Super bé. Ha estat nerviosa i porigosa, però no s'ha parat en res.
Ha vingut Bea a visitar-nos. Ens ha fet teràpia, a les dues. I la veritat que ha anat molt bé. _Hem tornat a passejar.
Després de dinar, hem tornat a eixir, aquesta vegada amb Laura i ja ens ha fet un reportatge mini. La cosa pinta bé.

Per la nit, i amb la companyia de Carlos, Otto i Aslan, hem donat l'últim passeig del dia, que ja anaven quatre, tot pensant jo que es cansaria, i ha sigut tota una experiència, passeig, olors, i corregudes ... hehehe.

DILLUNS 24 DE GENER
He passat tot el matí intraquil·la i la veritat supose que serà perquè m'angoixa encara pensar en la nit...
Lola ha estat tot el matí sola i sé que estarà patint massa vol companyia, i jo també em pose trista només de pensar-ho. Tots em diuen que estem adaptant-se, i és així, el que passa és que de repent me n'adone què algú depen de mi i ufffff això sí que és fort.
Ella està contenta, em persegueix amunt i avall...fa risa... però no en fan tanta quan he arribat de treballar y m'he vist tot el desgavell que la meua perla m'havia fet amb tot allò que estava al seu abast. Quins plors he agafat jo, ai mare!!!! Què faremmmmmmmm????
Més tard i tot recollit, i mirant la cara i la cuà d'alegria que posa cada vegada que em veu... hem anat a passejar amb Eva i Marina, que i han regalt el seu llitet. S'ha portat molt bé, camina al meu costat, m'observa, er veure que dic i que faig... com a mi li agrada observar...
Avui ja ha menjat ...

DIMARTS 25 DE GENER
La primera nit que descanse... ufffffffffffffffff m'he drogat per a aconseguir-ho... però no podia més...una píndola d'eixes és miraculósa per a dormir...
Ara més tranquil·la i descansada ho veig tot en un altre color... i amb Lola intentant no fer cas quan es posa a plorar... almenys no sempre... no puc evitar-ho.
Avui quan he tornat m'havia fet una destrosa de les grans i no sé si jo podré educar a aquesta criatura que té tanta por que li tire la pilota per a jugar i s'acoquina.

DIMECRES 26 DE GENER
Molt bona nit i  el plat net.
Hem eixit a correr juntes, sols 20 minuts, en els quals no ha parat de mirar-me. És molt graciosa, jo crec que pensarà aquesta xica no està massa bé, què no podem anar tranquil·lament caminant? Què hi ha pressa?
Ja no plora ni remuga tant freqüentment, sols quan sap que estic a prop, ho fa durant uns segons i prou.

DIJOUS 27 DE GENER
Plou. El seu primer passeig baix l'aigua que cau suaument. Li agrada eixir, i reconeix quan agafe la corretja per a anar a donar una volta.
Aquestos dies li he volgut donar premis cada vegada que feia alguna cosa bé, com per exemple pixar fora de casa, però com s'esglaia de tot... fins que ha vist que és una llepolia i que és gustosa ... em feia gràcia, però clar, si bé ho penses, pobra quan de patiment haurà passat.

DIVENDRES 28 DE GENER
Una setmana juntes. Comence a estar més tranquil·la, aquesta setmana entre tantes coses de la vida ella ha sigut la que ha fet que pensarà en allò important. Després de dubtar tant ja comence a veure-ho més clar.
Avui anem al veterinari... està com una rosa!!!
Gràcies a tots i totes per aquesta setmana, sent haver-vos preocupat en algún moment.
Seguirem adaptant-se...

http://www.youtube.com/watch?v=WOtNGcaBjOo

Silvio Rodríguez. El zunzuncito.

...Vuela de flor en flor buscando el néctar, mi amor,
lleva pegado el sol en las alitas, mi amor,
es el zunzunzunzunzunzunzunzunzunzunzuncito...

Lo Feo de Teresita Fernández

...
A las cosas que son feas
ponles un poco de amor
y verás que la tristeza
y verás que la tristeza
y verás que la tristeza
va cambiando de color.


Teresita Fernández

Silvio Rodriguez - Mariposas

...
Y tú apareces en mi ventana,
suave y pequeña, con alas blancas.
Yo ni respiro para que duermas
y no te vayas.

...

Tu tiempo es ahora una mariposa,
navecita blanca, delgada, nerviosa.
Siglos atrás inundaron un segundo
debajo del cielo, encima del mundo

...

Aquell qui ens governa...

ELS MICRÒFONS POSEN EN EVIDÈNCIA LA PREPOTÈNCIA DE FRANCISCO CAMPS

Un exemple més de quina és l'educació del gran polític Camps.
Està ben segur del què diu, no té por, no ha de donar compte a ningú, i el millor ningú li ho va a demanar. Bó, jo sí, encara que no sé si em respondrà.




Tot i que no volia penjar coses angoixoses i de mal gust ací al meu blog, cal deixar que aquets tipus de gent demostre amb les seues propies paraules quina classe de persona és. Els seues fets el defineixen.

No cal afegir res més.

OBSOLESCENCIA PROGRAMADA - ( COMPRAR, TIRAR, COMPRAR )

Comprar, tirar, comprar...

Un motiu de reflexió...






Font: rtve 2.