Avui aniríem a passejar a vora mar.
les ones ens gelarien el peus
al tocar-los l'aigua,
però els nostres cors calents
no canviarien la nostra tèbia temperatura.
Com enyore el teu olor, la teua mirada i el teu abraç
he aprés a pensar-te tant
que ja no és imaginació,
és veritat, és la meua veritat.
Després entre rialles,
sempre insuficients,
arribaríem al nostre amagatall;
perquè la nostra estima
no es pot compartir
no és per a ningú més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada