I si canto trist- Dóna'm la mà- Ni non- Lluís Llach

3    NIN NON

Nin non, Maria,

ma nina de cabells d’or.

Nin non..., petita

cançó del meu bressol.

I mentre tu somnies

la vida em duu de la mà,

però, quan soneta tinga,

vindré al teu costat.

I si mai el fred

d’un matí d’hivern

t’acarona els llençols,

buscaré a llevant

el sol més radiant

perquè escalfi el teu cos.

El gran lledoner

guardarà fullam

perquè hi dormin ocells.

Si et desvetlla un joc,

omplirem d’estels

el teu sostre immens.

Nin non..., Maria,

ma nina de cabells d’or,

que, quan soneta tinga,

vindré al teu bressol.

Dels tirabuixons,

te n’he de penjar estels

perquè encisis els déus,

i així engelosir

un dimoni expert

que et proposi els inferns.

Que sovint el cel

és tirant a fred

per als teus somnis d’infant.

I cal escalfar

l’àvid pensament

amb calderes roents.

Adéu..., Maria,

la vida em duu de la mà,

però, quan soneta tinga,

vindré al teu costat.

Edició:1985; Discografia: Maremar(1985)

2      DÓNA’M LA MÀ

Dóna'm la mà

per fer camí

cap el gran llac dels somnis,

dóna'm la mà

hi ha un horitzó

que ens crida de molt lluny.

Tot és pur com el silenci

que precedeix el cant

i el temps desfà tendrament els rulls

que ha de dur al futur desitjat.

Dóna'm la mà

i així podrem

creure altre cop que

tot el que hem volgut

només espera un gest

com si fos el vent

que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor

per compartir

projectes i esperances,

dóna'm els ulls

i que el desig

ens marqui un nou destí.

Més ençà de la incertesa

que ens va marcir la veu

els dits pentinen de nou el mar

com un símbol viu i fidel.

Dóna'm la mà,

dóna'm la veu

i proclamem que

tot està per fer,

tot és possible avui,

fem sentir arreu

com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Edició: 2000; Discografia:Temps de revoltes(2000)- Poetes(2004)

1     I SI CANTO TRIST

Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,

no la vull per a avui, ni tampoc com a record;

que m'agrada els somrís

d'un infant vora el mar

i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant.

I si canto trist

és perquè no puc

esborrar la por

dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort

ni el seu pas tan glaçat,

no la vull per a avui, ni tampoc com a record;

que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant,

dóna vida a la mort

a què l'han condemnat.

I si canto trist

és perquè no puc

oblidar la mort

d'ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat

tantes boques, tants clams, dient la veritat;

que jo m'estimo el cant

de la gent del carrer

amb la força dels mots

arrelats en la raó.

I si canto trist

és per recordar

que no és així

des de fa tants anys.

Edició:1974; Discografia:I si canto trist (1974)- Nu (1997)