una flor per cada mina...

sahara lliure!!!!!

... avui esdevindrà trist...

FELIÇ DIADA ALS PAÏSOS CATALANS

PER LA CULTURA, LA MEMÒRIA, LA LLENGUA D'UN POBLE, PER LA SEUA IDENTITAT!!!

... aquestes lentes vesprades,

quan tot calla,

escric el teu nom en els murs del poema, 

amb esprai de pluja i cendra...

miquel gil

mai inglish is perfect...

L'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, ha esdevingut objecte de burla a la xarxa arran de la seva participació en la candidatura de Madrid 2020 en la reunió del COI a Buenos Aires. Des d'anit, Botella és 'trending topic' a Twitter, i corre com la pólvora el vídeo de la seva intervenció en un anglès macarrònic venent els encants de la ciutat; el vídeo en versió original, i no pas el doblat de TVE. 




Però la intervenció que va deixar més en evidència la batllessa de Madrid i el seu poc domini de l'anglès fou el dia anterior, en una conferència de premsa en què un periodista li preguntava si li semblava una bona decisió que un país amb un 27% de desocupació volgués organitzar uns Jocs Olímpics. Botella, que va voler prescindir dels auriculars de traducció simultània, va acabar responent que Madrid tenia unes grans infrastructures olímpiques. El programa El Intermedio de La Sexta reproduïa i comentava així l'estrambòtica conferència de premsa:



font:  VILAWEB: Ana Botella, la riota a la xarxa després del fracàs de Madrid 2020

Per molts anys a Estellés!!!!

Avui hauria fet 89 anys Vicent Andrés Estellés. El recordem llegint-lo amb la subversió, humor, lucidesa i sornegueria que el caracteritzaven amb aquest poema de "La clau que obri tots els panys". Segur que ha fet grans amics entre els morts... Per molts anys!

AMB UN FONS SUBVERSIU

Ja no hi ha més que això: 
Mort. 
Est, Oest, Sud i 
Nord. 
Mort. Mort només. 
Llocs 
de 
morts. 
Uns llarguíssims 
rebosts 
plens de 
morts. 
Morts per totes les bandes, 
camuflats darrere unes flors. 
Un dia, 
però, 
sorgiran dels seus 
llocs, 
cauran damunt de les ciutats -un 
avalot 
de 
morts- 
i ja només hi haurà 
això: 
morts. 
Ells manaran, tindran les seues 
Corts, 
diran: 
"Açò 
és dolent i això és 
bo" 
i donaran faltes i bones. 
Però ara esperen als seus llocs. 
Esperen l'ordre de llançar-se. 
Ha de venir un ordre nou. 
L'instauraran els 
morts, 
de la nit al matí, un dia 
qualsevol. 
Tot canviarà de dalt a baix: 
els vius estarem sotmesos als morts. 
Cal, 
doncs, 
fer-se amics entre els morts. 

Vicent Andrés Estellés
LB

font: INTITUCIÓ LLETRES CATALANES 

miQuel Riera... mai donis per finit

Mai donis per finit el temps de seduir-me,

allò que obtens de mi que no et conformi mai.

Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.

Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sense rumb, aquest no tocar en terra
del qual ara ja en deim miquelangelejar.

Defineix, davant meu, els signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,

apropa't fins al punt on et perdi de vista
si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.

Miquel Àngel Riera

El pis de la badia Columna 1992

Dánae. G.Klimt