El meu amor consisteix a mirar les pastilles dels frens del teu cotxe, sense que tú te n’adones.
A entrar quan t’estàs dutxant, amb qualsevol excusa, a actuar com un actor de cine, fins i tot quan faig de roín.
A fer-te saber com que m’agrada l’olor de gesmil, i obligar-te a olorar-lo cada vegada que t’ho dic.
A ampliar totes les teues fotos, a fer-te proposicions indecents, com cosir-me un botó, i fer-ho de manera irresistible.
A celebrar els teus aniversaris, encara que et sàpiga mal.
A clavar-te mà, sense demanar permís, sense cap dret, amb la teua inestimable col.laboració.
A acompanyar-te sempre al metge. A desitjar altres dones sense que te n’adones. A comparar els seus culs amb el teu per exemple. A no fer res per satisfer aquest desig.
A enutjar-me pensant que tots et miren el cul.
A resitir-me que em consideres teu per sempre. A mossegar-me la llengua quan sóc a punt de dir-t’ho. A recordar-te a priori, no a posteriori. A respectar-te in fraganti. A fer-me respectar, a no dedicar-te poemes, a dedicar-te la vida. A no donar-me mai per satisfet, a intentar fer-te feliç, mentrestant.
Quantes imatges ens deixen les falles. Tots eixim al carrer per viure la festa, uns més que d'altres, a donar la benvinguda a la primavera. A grans trets, la festa major dels valencians per exel·lència, tractava de traure totes les deixalles velles de casa per prendre-lis foc i així esborrar amb les flames tot allò roí, tot el que no ens agradava. Participaven tots els ciutadans i ciutadanes. Ara la festa ha esdevingut en una altra cosa. (açò seria un altre tema de discussió).
Però voldria centrar-me en una imatge que vaig veure la setmana passada, i que la veritat m'ha deixat esglaiada.
Ens mostren imatges de xiquets i xiquetes que són soldats, Amnístia Internacional comptabilitza apròximadament 300.000 en l'actualitat, que són arrossegats des de les seues famílies, o secrestats quan jugaven al carrer... per a convertir-se en xiquets de la guerra (Països en conflictes armats i on hi han xiquets i adolescents soldats. Amnístia Internacional); també ens arriben imatges de xiquets, xiquetes i adolecents des dels Estats Units agafant armes de tot tipus com aprenentatge de la seua defensa personal...i ens atrevim a qüestionar la moral i l'educació respecte l'armament què fa l'estat més poderós de la terra... i posem el crit al cel i ens indignem i critiquem i...
Per contra trobem graciosa aquesta imatge de dalt, en la que la major representació infantil de les festes falleres agafa una pístola. Ho trobe esperpèntic. Realment som coherents en el que transmitim als menuts? Cal eixa demostració de poder? Què és el que els volem transmetre? Quina educació els estem mostrant? I el més dolent, perquè ho vivim com a normal?
Ja han passat les falles, els falleros i falleres, les mascletaes, els focs d'artifici i un món d'actes i a mi se m'ha quedat aquesta fotografia al cap...
Cruzo los dedos para que el día de huelga la mitad de la mitad de los parados reclame lo que nos están quitando: trabajo. Cruzo los dedos para que ese día, los potencialmente enfermos exijan la salud como derecho. Cruzo los dedos para que los que viven con la incertidumbre del desahucio ocupen las calles y hagan temblar los embargos. Cruzo los dedos para que una pequeña parte de esas familias que viven con el pan justo, con la nevera vacía, con la amargura de un salario que no llega no claudique y se aferre a todas las protestas. Cruzo los dedos para que los jóvenes, que se dan perfecta cuenta de que el futuro se tambalea, abanderen las quejas que nacen y crecen de rodillas. Cruzo los dedos para que los viejos, paupérrimos ayer, hoy y siempre, salgan con nosotros y su memoria sirva de ejemplo a la amnesia de unos pocos. Cruzo los dedos para que ese día tiemblen los que disparan a quemarropa sus leyes, los que con sus palabras salvajes mutilan nuestro presente, los que se empeñan en sostener la codicia sobre los hombros de la injusticia, los que decapitan la libertad y ponen precio al tiempo, a los huesos, al aliento, los que fabrican el fango, los que fatigan los cuerpos, los que muerden y arañan y matan cuerpo a cuerpo a quienes sólo quieren vivir dignamente. Cruzo los dedos para que el día de la huelga rompamos la quietud de los esclavos y salgamos en manada a la calle, insumisos, desobedientes, rabiosos. Completos.
nace en el corazón y florece en los labios" E. anDer-eGG.
Vila-Real ens va obrir les portes per a compartir moltes experiències i pensar en noves esperances.
I és que quan et dediques al món de l'animació sociocultural és important reflexionar i refer-se de quan a quan.
Un ventall de possibilitats entre els ponents, una manera de treballar, de fer món, és a dir, d'intentar millorar el món on vivim i el món que anem a deixar als que vindran.
Començarem el dia amb el retrobar-se amb companys i companyes, professors i entesos en la matèria. Un tant d'expectació i un tant d'emoció per veure com estarien, què hauria passat i com esdevindria la trobada.
Fer un resum de tot el que vam escoltar, parlar, preguntar, comentar, aportar... és el que m'agradaria fer.
vicTor j. venTosa
Ensenyar a participar, per Victor J.Ventosa, professor a la Facultat Pontifica de Salamanca, Cap de la secció de l'Ajuntament de Salamanca i President de la RED IBEROAMERICANA DE ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL RIA, entre altres. Ens va donar la visió de la seua tasca entre els col·lectius amb els que treballa habitualment, fent de l'implicació activa en un projecte la seua manera de treballar. El paper de l'animador sociocultural com a aquell que acompanya durant el procés en el que el grup va prenent autonomia, va madurant per a arribar a l'autogestió. Exemple: ANIMABARRIOS
xiMo càDiz- ricaRd caTalà- peP casteLLano- feliP
Anàlisi de les noves estructures formatives en animació: TASOC, MTL, AJ per Pep Castellano, professor coordinador EAJ-IVAJ; Ricard Català, tècnic especialista en formació professional; Ximo Càdiz, informador juvenil de Mislata. Explicació a grans trets del que serà a partir d'ara el vademècum en la formació de l'animació sociocultural a nivell estatal. (programa INCUAL, formació IVAJ)
Curs Internacional Circ Social- Ateneu Popular 9 Barris
El Circ Social: una eina educativa i de transformació social. l'Experiència de l'Atenu Popular 9 Barris, per Antonio Alcántara, responsable de l'Àrea de Formació i Circ Social de l'Ateneu Popular 9 Barris (BCN). Primer, quan va acabar la seua intervenció crec que quasi el 99% dels assistents voliem conéixer el projecte de primera mà.
Aquest projecte s'emmarca a un dels districtes de la ciutat de Barcelona. Amb un teixit social força reivindicatiu, han aconseguit que el barri autogestione, des de fa aproximadament 30 anys, la seua vida social, cultural i educativa.
El projecte de l'Ateneu Popular 9 Barris BCN, dinamitza la ciutadania mitjançant l'art, la cultura i la participació.
El company Antonio ens va explicar com el món del circ es va utilitzar des del principi del projecte i com els fruits d'aquella constància a esdevingut, entre altres, en una escola de circ per a menuts i grans, col·laboracions amb altres agrupacions de circ, treballs amb gent amb discapacitat, tallers, programació estable a l'ateneu... També, com els veïns i veïnes (apròx. 170.000hab.) estan implicats directament i gestionen els diferents àmbits de l'organització, BIDÓ 9 BARRIS, com a associació gestora.
El treball dels companys i companyes d'este barri fan pensar que un món millor és possible. Em va deixar molt bona sensació.
Joves: reptes de present i futur, per Ximo Càdiz, informador juvenil de Mislata. Una bona reflexió sobre les polítiques socials, i de joventut, les quals depenen del moment que va vivint-se. Un respàs des del 1977 fins l'actualitat, des de les polítiques d'emergència fins les polítiques afirmatives. La problemàtica de ja fa uns anys, on la política de joventut que més triomfa és la del mercat, amb la devaluació dels valors. La consciència permanent d'allò que fem, del treball que realitzem i com ho treballem. Aquesta ponència, una vegada més et fa pensar i molt. Tot està relacionat, tot el que meneja als joves, el futur, tot influeix en la nostra evolució. Important destacar que el que nosaltres fem repercutirà en els altres que ens seguiran. Presentació:JOVES: reptes de present i futur. joaQuim càDiz
ezeQuiel anDer-eGG
ezeQuiel anDer-eGG- maRio viChé
La cultura com antídot davant la crisi, per Ezequiel Ander-Egg, pedagog i sociòleg, considerat el pare del Treball Social. Una de les intervencions més esperades. I com ell mateix va dir no ens va fer una xerrada mostrant el seu saber, sinó mostrant el seu sentiment, l'estima per la vida, per deixar un món millor... humil, reflexiu, conscient... Front al capitalisme tornar a la vida senzilla, afermant la pròpia personalitat, les relacions interpersonals... Una reflexió, per a combatre el capitalisme cal fer un canvi de mentalitat, viure i transmetre un estil de vida que permetra el respecte als altres, a l'entorn i a nosaltres mateix, tornar a viure amb senzillesa. Sols així podrem eixir del moment en el qual ens trobem.
ezeQuiel anDer-eGG- jo
I per a finalitzar, moments per al record amb les companyes:
maRiajOsé- jo- maiTe- vaneSSa- amParo (i eMi aL penSament)
