peR a la marE...

tE molestA Mi amOr- silVio rodríGuez

lA noveL·La d'En lluíS llacH: memòriA d'unS ullS pintatS.

El cantant Lluís Llach debuta en el món literari amb la novel·la 'Memòria d'uns ulls pintats' (Empúries), que arribarà el dia 2 de febrer a les llibreries. Llach, que és al Senegal, no concedirà de moment cap entrevista, però en un vídeo facilitat per l'editorial, parla d'alguns elements de la novel·la tot passejant pel barri de la Barceloneta, paisatge d'infantesa dels quatre protagonistes de la seva història. L'editor Jordi Cornudella, que ha acompanyat l'autor en el procés d'edició del llibre i que coneix l'obra a fons, parla del procés de treball que ha compartit amb Llach. I el crític literari Joan Josep Isern en fa una crítica que titula 'Memòria d'amic i amat'.

Llach explica: 'Si al 2007 quan em vaig retirar m'haguessin dit que escriuria una novel·la, n'hagués fotut a riure. (…) El que va passar és que vaig començar a llegir. Va ser el plaer de retrobar-me amb la lectura. Tot el que va passar després fou atzar: A finals del 2008 o principis del 2009 un amic em va dir: 'M'hauries de fer un guió'. I jo no sé perquè li vaig dir que sí. I em vaig posar a escriure i em va entrar una mena de ganes d'explicar coses… I vaig començar així, sense adonar-me'n.'

'És una història que no existia ni tan sols en el meu imaginari. Es parla de la guerra, segurament perquè sóc una persona de la postguerra, de l'any 1948, i sempre he estat en contacte amb gent de la guerra i també vaig entrar en contacte amb el món de l'exili quan vaig ser a París. Als primers anys de la meva joventut me'n donava compte que la gent que m'havia precedit havien viscut unes circumstàncies espantoses, riquíssimes i al mateix temps apocalíptiques. És un llibre d'amor a aquesta gent, a aquells que van partir la guerra i l'exili i que no van deixar de lluitar mai'. Aquest és el gran rerefons de la novel·la.'

Els quatre protagonistes neixen al 1920 al barri de la Barceloneta, un espai propi dins de Barcelona. Llach no hi ha viscut mai però en té un imaginari propi: 'La meva 'tata' era de la Barceloneta, nascuda al carrer del mar. Ella m'explicava moltes batalletes d'aquest temps. M'agradava aquest barri, que és un món molt especial dins de Barcelona i té la presència del mar.' En l'obra té una presència important l'anarquisme, perquè per Llach el moviment llibertari és molt creatiu, 'perquè feia de la cultura una arma primordial'. I també hi apareix l'Escola del Mar, 'una aventura de Pere Vergés que hauria de ser d'obligat coneixement'. I també hi apareix el poeta Joan Salvat-Papasseit. Quan se li pregunta per la presència de poeta, Llach diu: 'Quan escrius fas els teus agraïments i deixes les teves senyals.'

'Fins aquí el què', diu Llach en un moment donat de la gravació. I afegeix: 'I després va venir l'experiència d'intentar refinar el com, que va ser un procés meravellós, un procés d'aprenentatge que em sedueix completament.' D'aquest procés d'edició n'hem parlat amb l'editor del llibre, Jordi Cornudella, que comença dient: 'La novel·la ha sortit bé perquè estava bé d'entrada: la història té molta força i l'estructura està molt ben plantejada. No sembla una novel·la d'aficionat a escriure. M'arriben moltes novel·les de gent que un cop jubilada es posa a escriure. No és el cas d'en Lluís Llach.'

Continua Cornudella: 'Ja es veia que era un llibre amb moltes possibilitats. Hi havia és clar força coses a pulir, coses pròpies d'una persona que no ha escrit mai una novel·la. Però, sortosament, l'any passat a la Processó de Verges es van trobar en Lluís Llach i l'escriptor i crític Lluís Muntada. Un li va comentar el projecte literari, l'altre li va proposar de mirar-se la novel·la, i li va fer de lector-corrector de la novel·la. Arran dels suggeriments del Muntada, en Llach s'hi va tornar a posar, hi va treballar moltíssim seguint les seves observacions, d'altres pròpies, i al final amb mi va pulir encara alguns temes d'estil i de coherència.'

'Com a editor, aquesta és la feina més divertida del món, si la novel·la s'ho val i hi ha sintonia amb l'autor. En Llach hi ha una cosa que només he trobat en els escriptors de debò en vint-i-cinc anys d'ofici: valoro que no es tanqui en banda, que no vagi a la defensiva amb el seu text ni confrontació. Els autors que valen la pena són els que es prenen aquest procés com un aprenentatge. Aquesta disposició a aprendre (que no vol dir assumir el paper d'alumne) a escriure novel·les em fa pensar que aquesta no serà l'última. En Llach té moltes ganes d'explicar coses i té coses per explicar.'

L'ENTREVISTA AMB LLUÍS LLACH, explicant el per què d'una "Memòria d'un ulls pintats".

font: Vilaweb.

maripoSa dE alAs rotAs-- katiA cardenaL

karEl garCia (coN vicentE feliU)

Dejadas de alcanzar, que no es lo mismo

que inalcanzables, quedaron tus manos

agua de las más débiles locuras

menudas aprendices de tirano.

Dejado de alcanzar, que no es lo mismo

que inalcanzable, se me da tu mundo

con tu pequeño todo y tu recato

con lo casi infantil de tu desnudo.

Y es que mi sombra y yo vamos vena con vena

abriendo tu silencio cadena por cadena

y poro a poro caen tus quejas a mis manos

mi sangre a tus caderas que pasan por lo humano

de mi mirada y quedan.

Dejadas de alcanzar, que no es lo mismo

que inalcanzables, como en la penumbra

como el tierno sollozo de algún niño

que parte en dos el cuerpo que lo alumbra.

Dejadas de alcanzar, que no es lo mismo

que inalcanzables, como algún misterio

que como tal no trae final ni inicio

porque eres para mí

mi otro hemisferio.

karEl garCia (coN silviO rodrígueZ)

lo sensible se RENUEVA

Somos madero en deriva dentro y fuera de la costa,

somos bardos sin silencio con algunas libertades,

porque todo prisionero, de sí mismo extrae verdades,

aunque la verdad no existe.

Somos algunas razones con bastante fundamento,

somos lo que busca, a tientas, un futuro que persiste

en dejarnos como atados, no en mostrarnos como libres,

pues la libertad no existe.

Somos parte de los pasos de la historia cotidiana,

somos como una ventana

que espera que un ojo mire para anunciar su mañana.

Como una veleta nueva que no sabe dirigirse,

porque siempre los caminos,

son pocos para escogerse y largos para seguirse.

Somos piedra sobre piedra, piedras de generaciones,

que actuamos como mortales y pensamos como flores,

porque una flor es la prueba, de que en medio de lo triste,

lo sensible lo renueva.

"razoNes paRa lA reBeldía" guillerMo toleDo i pasQual seRrano. uNa grAn conveRsa.

«Absténganse los súbditos, lean los ciudadanos»

(Julio Anguita).

"Este panfleto, libro de combate, instrumento de agitación, es el resultado de la transcripción de las conversaciones entre Guillermo Toledo y Pascual Serrano... El estilo de Willie: su forma de ser.

... son la expresión de un hombre libre, un grito de rebeldía en medio de una sociedad que se debate entre las múltiples formas del silencio.

... la mitad del anticipo (escaso) y de los derechos de autor devengados por la  venta del libro (dependerá del éxito del mismo) irán destinados al SOC- MRA (Sindicato de Obreros del Campo y Medio Rural Andaluz). Así es Guillermo Toledo".

Manuel Fernández-Cuesta, Editor.

"... El cine no puede separarse de los problemas sociales de los ciudadanos. Pero hoy hay una fractura absoluta entre el cine y la realidad de este país. En el cine y la televisión no aparece la inmigración, la falta de vivienda, el paro la violencia policial, la trotura, el militarismo, el hambre, la pobreza, no aparece la corrupción de los políticos. En nuestro cine y en nuestras series de televisión a los protagonistas no les falta el trabajo ni la vivienda, no sufren acoso policial por sus ideas, nadie pasa hambre, no hay políticos corruptos. El cine ha pasado a ser un elemento más de la propaganda capitalista: no cuenta qué pasa. Y es curioso, pero nuestra obra más política como grupo Animalario, Alejandro y Ana..., fue la más exitosa. una película social como los Lunes al sol funcionó en taquilla,... Por tanto, la afirmación de que una película o una serie de televisión con contenido social no la quiere ver nadie, no tiene fundamento..."
" La televisión es un instrumento fundamental del capital a la hora de convencer a los ciudadanos, para adormecerlos. Está basada en una estrategia política: una vez que ellos saben que la gente ve tanta televisión, el siguiente paso es planificar la programación para que no nos enteremos de nada... Pero no estoy de acuerdo con ese discurso de que al público se le da lo que quiere ver, es falso, al público le dan lo que a los poderosos les conviene para el mantenimiento del sistema..."

"Hemos perdido la soberanía, ya que son los mercados y las instituciones financieras las que dictan a los gobiernos lo que deben hacer.

Los derechos constitucionales como la vivienda o el trabajo no se cumplen.

Se están dando los primeros pasos, que pueden ser irreversibles si no le ponemos remedio, para que la sanidad y la educación se privaticen, sin pensar además que los grupos religiosos controlan ya la mitad de la educación de este país.

Tenemos una ley de extranjería racista e injusta.

Nuestro ejército participa en guerras por diferentes zonas de la Tierra y los ciudadanos ni saben dónde ni por qué.

No sé si vamos a poder cambiar la situación, pero, en cualquier caso, los ciudadanos somos los dueños de nuestro destino y en nuestras manos está seguir aguantando o salir a la calle y exigir nuestros derechos».

Guillermo Toledo

.................................................

Aquest llibre, de fàcil lectura, dóna la visió clara i rotunda de l'actual situació econòmica, política i social del món, i en més particularment de l'estat espanyol (les guerres internacionals, el moviment 15M, la memòria històrica, el govern de Zapatero, el món de la cultura, els mitjans de comunicació i el control, el capitalisme i la manipulació que fan de tot...)

Guillermo Toledo, viu en primera persona del que parla i per això interioritzes el seu missatge: No estoy apoyando, estoy participando, soy parte del movimiento o de la manisfestación o de la protesta. La justificació sincera d'aquell que creu en el que fa.

Paga la pena llegir-lo.

Razones para la rebeldía. Guillermo Toledo, con la colaboración de Pascual SerranoPrólogo de Julio Anguita. 
Ed. Península