poRquE lA amiStat naCe, crEce y sE reProduce....

para la Inma, la Mariachu y la Natàlia... 

...por un total día.

...

Estoy buscando melodía

para tener cómo llamarte.

Quién fuera ruiseñor.

Quién fuera Lennon y Mc Cartney,

Sindo Garay, Violeta, Chico Buarque.

Quién fuera tu trovador.

Corazón oscuro,

corazón con muros,

corazón que se esconde,

corazón que está dónde,

corazón en fuga,

herido de dudas

de amor.

Quién Fuera. Silvio Rodríguez (Silvio, 1990)

Pa què nos vamos a engañar màs

Pa què nos vamos a engañar màs:
Viñeta de Kalvellido


Pa què nos vamos a engañar màs
El 20 N han preparado un banquete con la casquería de esta democracia que huele a carne humana.
Nos han dejado en pelotas, nos han cortado los puños, nos han dejado sin casa, nos han puesto en la calle con hambre y miedo y mordazas.
Nos han obligado a caminar con los sueños vigilados, con las ideas convertidas en muñones que no agarran.
Han hecho con nosotros lo que les ha dado la gana.
Y por si esto fuera poco quieren representarnos para continuar devastando.
Y crecen por todas partes los bastardos, los mafiosos, los mesías de la traición, de los sobornos, los verdugos travestidos de políticos, los necios con bolsillos hambrientos, los alquilados de pensamiento, los sepultureros de la ciega balanza, los farsantes ávidos del poder de la maza.
El 20 N, se sentarán todos alrededor de la misma mesa y con sus modales perfectos esperarán que les sirvan su porción de pestilente democracia.
Ignorando que los pueblos jamás tuvieron vocación de mansos masticarán hasta eructar durante cuatro años su asco.


font: http://silviadelgadofuentes.blogspot.com

móN boiG per mEl.

Un regalet que m'han enviat avui... gràcies Carla...

eL deBat... ???

Jo no l'he vist, crec que ahi estaran dient-se les coses... donant-se-les de saber com traure-nos d'on ells mateixa ens han post. 

Es pensen que som faves? Pensen què no pensem? La vena m'ix, em batega amb força...

És precís aquesta classe de pantomimes,... era precís fer aquesta despesa, ...

La gent perdent la casa perquè han perdut el treball i no poden pagar la hipoteca que tenen fins als 70 anys... 

Per a ser totalment sincera he vist els minuts previs, quan els periodistes es preocupaven per la temperatura de la sala, o dels camerinos dels actors; quant de rellevant i d'importància màxima és la corbata que han de vestir, el que han dinat o el que han fet avui... Em sembla tant fort....

Amb el cost d'aquest debat hagueren viscut algunes famílies, almenys alguns dies... Nosaltres hem hipotecat el nostre futur, als bancs, als polítics venuts als bancs... i ells defensant allò que no poden, perquè no tenen VOLUNTAT de canvi.

Sembla una burla més... I demà tindrem debat per a donar i per a vendre...

pAuLa boNet una il·LusTradoRa... de iL·LusioNs...

Contradictòria, impulsiva i misteriosa, la Paula Bonet podria viure dins una pel.lícula de Truffaut. És una nina de galtes vermelles, llavis humits i mirada desvergonyida que deu haver provocat l'insomni a més d'un. Ella, però, somnia fort i gran. Aquesta pintamones de cabells color panotxa viu dins un conte fantàstic i dibuixa éssers exquisits de gestos involuntaris. És professora de literatura i il.lustradora. Amb tinta xina, aquarel.la i bolígraf, s'ha apoderat d'un estil que amb poc més d'un any ja s'ha consolidat. 

Bibiana Ballbé

Poema il.lustrat d'Isabel Escudero. Pertany al seu llibre 'Gorrión, migajas...'

eXPRESSA't BenifaiÓ 2011

Vaig tenir l'oportunitat de veure les seues il·lustracions al centre cultural Enric Valor de Benifaió, dins de l'exposició que es va muntar durant l'Expressa't 2011. Una meravella la fresca sensibilitat que aquesta xica transmet. De tant en tant et trobes en coses que t'alegren la vida... feia temps que volia compartir aquest descobriment... avui ha sigut el dia.... 

... gràcies Paula Bonet per la teua imaginació.

http://paulabonet.wordpress.com/

paRaules d'AmoR- maYte marTín

...

Ella, com us ho podré dir,

era tot el meu món llavors

quan en la llar cremàvem

només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.

No en sabíem més, teníem quinze anys.

No havíem tingut massa temps per aprendre'n,

tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes

que havíem après d'antics comediants.

D'històries d'amor, somnis de poetes,

no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,

ella qui sap on para.

La vaig perdre i mai més

he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,

de lluny m'arriba una cançó.

Velles notes, vells acords,

velles paraules d'amor…

láGRima - liDia puJol, duLCe ponTes i maYte maRtin

Cheia de penas

Cheia de penas me deito

E com mais penas

Com mais penas me levanto

No meu peito

Já me ficou no meu peito

Este jeito

O jeito de querer tanto

Desespero

Tenho por meu desespero

Dentro de mim

Dentro de mim o castigo

Eu não te quero

Eu digo que não te quero

E de noite

De noite sonho contigo

Se considero

Que um dia hei-de morrer

No desespero

Que tenho de te não ver

Estendo o meu xaile

Estendo o meu xaile no chão

estando o meu xaile

E deixo-me adormecer

Se eu soubesse

Se eu soubesse que morrendo

Tu me havias

Tu me havias de chorar

Por uma lágrima

Por uma lágrima tua

Que alegria

Me deixaria matar