amaiA crespo. pauLa bonet

dijous, 10 de novembre del 2011

Pa què nos vamos a engañar màs

Pa què nos vamos a engañar màs:
Viñeta de Kalvellido


Pa què nos vamos a engañar màs
El 20 N han preparado un banquete con la casquería de esta democracia que huele a carne humana.
Nos han dejado en pelotas, nos han cortado los puños, nos han dejado sin casa, nos han puesto en la calle con hambre y miedo y mordazas.
Nos han obligado a caminar con los sueños vigilados, con las ideas convertidas en muñones que no agarran.
Han hecho con nosotros lo que les ha dado la gana.
Y por si esto fuera poco quieren representarnos para continuar devastando.
Y crecen por todas partes los bastardos, los mafiosos, los mesías de la traición, de los sobornos, los verdugos travestidos de políticos, los necios con bolsillos hambrientos, los alquilados de pensamiento, los sepultureros de la ciega balanza, los farsantes ávidos del poder de la maza.
El 20 N, se sentarán todos alrededor de la misma mesa y con sus modales perfectos esperarán que les sirvan su porción de pestilente democracia.
Ignorando que los pueblos jamás tuvieron vocación de mansos masticarán hasta eructar durante cuatro años su asco.


font: http://silviadelgadofuentes.blogspot.com

móN boiG per mEl.

Un regalet que m'han enviat avui... gràcies Carla...


dilluns, 7 de novembre del 2011

eL deBat... ???

Jo no l'he vist, crec que ahi estaran dient-se les coses... donant-se-les de saber com traure-nos d'on ells mateixa ens han post. 
Es pensen que som faves? Pensen què no pensem? La vena m'ix, em batega amb força...
És precís aquesta classe de pantomimes,... era precís fer aquesta despesa, ...
La gent perdent la casa perquè han perdut el treball i no poden pagar la hipoteca que tenen fins als 70 anys... 
Per a ser totalment sincera he vist els minuts previs, quan els periodistes es preocupaven per la temperatura de la sala, o dels camerinos dels actors; quant de rellevant i d'importància màxima és la corbata que han de vestir, el que han dinat o el que han fet avui... Em sembla tant fort....
Amb el cost d'aquest debat hagueren viscut algunes famílies, almenys alguns dies... Nosaltres hem hipotecat el nostre futur, als bancs, als polítics venuts als bancs... i ells defensant allò que no poden, perquè no tenen VOLUNTAT de canvi.
Sembla una burla més... I demà tindrem debat per a donar i per a vendre...

diumenge, 6 de novembre del 2011

pAuLa boNet una il·LusTradoRa... de iL·LusioNs...

Contradictòria, impulsiva i misteriosa, la Paula Bonet podria viure dins una pel.lícula de Truffaut. És una nina de galtes vermelles, llavis humits i mirada desvergonyida que deu haver provocat l'insomni a més d'un. Ella, però, somnia fort i gran. Aquesta pintamones de cabells color panotxa viu dins un conte fantàstic i dibuixa éssers exquisits de gestos involuntaris. És professora de literatura i il.lustradora. Amb tinta xina, aquarel.la i bolígraf, s'ha apoderat d'un estil que amb poc més d'un any ja s'ha consolidat. 

Bibiana Ballbé



Poema il.lustrat d'Isabel Escudero. Pertany al seu llibre 'Gorrión, migajas...'







eXPRESSA't BenifaiÓ 2011


Vaig tenir l'oportunitat de veure les seues il·lustracions al centre cultural Enric Valor de Benifaió, dins de l'exposició que es va muntar durant l'Expressa't 2011. Una meravella la fresca sensibilitat que aquesta xica transmet. De tant en tant et trobes en coses que t'alegren la vida... feia temps que volia compartir aquest descobriment... avui ha sigut el dia.... 
... gràcies Paula Bonet per la teua imaginació.




http://paulabonet.wordpress.com/

divendres, 4 de novembre del 2011

paRaules d'AmoR- maYte marTín

...
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.


Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor…



láGRima - liDia puJol, duLCe ponTes i maYte maRtin


Cheia de penas
Cheia de penas me deito
E com mais penas
Com mais penas me levanto
No meu peito
Já me ficou no meu peito
Este jeito
O jeito de querer tanto

Desespero
Tenho por meu desespero
Dentro de mim
Dentro de mim o castigo
Eu não te quero
Eu digo que não te quero
E de noite
De noite sonho contigo

Se considero
Que um dia hei-de morrer
No desespero
Que tenho de te não ver
Estendo o meu xaile
Estendo o meu xaile no chão
estando o meu xaile
E deixo-me adormecer

Se eu soubesse
Se eu soubesse que morrendo
Tu me havias
Tu me havias de chorar
Por uma lágrima
Por uma lágrima tua
Que alegria
Me deixaria matar

dimecres, 26 d’octubre del 2011

La viDa senSe Tu. oBRint Pas

Ja està ací el nou videoclip de la cançó 'La vida sense tu'. Un treball produit per La Taca Produccions i dirgit per Josep Pitarch, antic baixista del grup. Unes imatges que corregut com la pólvora a les últimes hores a la xarxa. Un cant a la València que estimem. Un homenatge als col·lectius, les entitats, els casals, les persones anònimes que ompliu de coratge els carrers dels nostres pobles i ciutats. Seria impossible captar tota aquesta força en els pocs minuts que dura aquest videoclip. Però hem intentat mostrar l'essència: la vida sense vosaltres no té sentit.
Un vídeo dedicat a la València que estimem i a totes i tots els qui ompliu de coratge els carrers dels nostres pobles i ciutats." Obrint Pas.


Temies el moment del teu cant a València.

Pense que ha arribat l’hora del teu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t’ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d’una manera humil,
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.
Lentament el miraves créixer com un crepuscle.
Arribava la nit, no escrivies el cant...

Vicent Andrés Estellés. 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...