- TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER
- Et besaria lentament,
- et soltaria els cabells,
- t'acariciaria els muscles,
- t'agafaria el cap
- per a besar-te dolçament,
- estimada meua, dolça meua,
- i sentir-te, encara més nina,
- més nina encara sota les mans,
- dessota els pèls del meu pit
- i sota els pèls de l'engonal,
- i sentir-te sota el meu cos,
- amb els grans ulls oberts,
- més que entregada confiada,
- feliç dins els meus abraços.
- Et veuria anar, tota nua,
- anant i tornant per la casa,
- tot açò que ja no pot ser.
- Sóc a punt de dir el teu nom,
- sóc a punt de plorar-lo
- i d'escriure'l per les parets,
- adorada meua, petita.
- Si em desperte, a les nits,
- em desperte pensant en tu,
- en el teu daurat i petit cos.
- T'estimaria, t'adoraria
- fins a emplenar la teua pell,
- fins a emplenar tot el teu cos
- de petites besades cremants.
- És un amor total i trist
- el que sent per tu, criatura,
- un amor que m'emplena les hores
- totalment amb el record
- de la teua figura alegre i àgil.
- No deixe de pensar en tu,
- em pregunte on estaràs,
- voldria saber què fas,
- i arribe a la desesperació.
- Com t'estime! Em destrosses,
- t'acariciaria lentament,
- amb una infinita tendresa,
- i no deixaria al teu cos
- cap lloc sense la meua carícia,
- petita meua, dolça meua,
- aliena probablement
- a l'amor que jo sent per tu,
- tan adorable! T'imagine
- tèbia i nua, encara innocent,
- vacil.lant, i ja decidida,
- amb les meues mans als teus muscles,
- revoltant-te els cabells,
- agafant-te per la cintura
- o obrint-te les cames,
- fins a fer-te arribar, alhora,
- amb gemecs i retrocessos,
- a l'espasme lent del vici;
- fins a sentir-te enfollir,
- una instantània follia:
- tot açò que ja no pot ser,
- petita meua, dolça meua.
- Et recorde i estic plorant
- i sent una tristesa enorme,
- voldria ésser ara al llit,
- sentir el teu cos prop del meu,
- el cos teu, dolç i fredolic,
- amb un fred de col.legiala,
- encollida, espantada; vull
- estar amb tu mentre dorms,
- el teu cul graciós i dur,
- la teua adorable proximitat,
- fregar-te a penes, despertar-te,
- despertar-me damunt el teu cos,
- tot açò que ja no pot ser.
- Et mire, i sense que tu ho sàpies,
- mentre et tinc al meu davant
- i t'estrenyc, potser, la mà,
- t'evoque en altres territoris
- on mai havem estat;
- contestant les teues paraules,
- visc una ègloga dolcíssima,
- amb el teu cos damunt una catifa,
- damunt els taulells del pis,
- a la butaca d'un saló
- de reestrena, amb la teua mà
- petita dintre la meua,
- infinitament feliç,
- contemplant-te en l'obscuritat,
- dos punts de llum als teus ulls,
- fins que al final em sorprens
- i sens dubte em ruboritzes,
- i ja no mires la pantalla,
- abaixes llargament els ulls.
- No és possible seguir així,
- jo bé ho comprenc, però ocorre,
- tot açò que ja no pot ser.
- Revisc els dolços instants
- de la meua vida, però amb tu.
- És una flama, és una mort,
- una llarga mort, aquesta vida,
- no sé per què t'he conegut,
- jo no volia conèixer-te...
- A qualsevol part de la terra,
- a qualsevol part de la nit,
- mor un home d'amor per tu
- mentre cuses, mentre contemples
- un serial de televisió,
- mentre parles amb una amiga,
- per telèfon, d'algun amic;
- mentre que et fiques al llit,
- mentre compres en el mercat,
- mentre veus, al teu mirall,
- el desenvolupament dels teus pits,
- mentre vas en motocicleta,
- mentre l'aire et despentina,
- mentre dorms, mentre orines,
- mentre mires la primavera,
- mentre espoles les estovalles,
- mor un home d'amor per tu,
- tot açò que ja no pot ser.
- Que jo me muir d'amor per tu.
- M'ACLAME A TU
- M'aclame a tu mare de Terra sola,
- arrape als teus genolls amb ungles brutes,
- invoque un nom o secreta consigna,
- mare de pols, segrestada esperança.
- Mentre el gran foc o la ferocitat
- segueix camins, segueix foscos camins,
- m'agafe a tu, al que més estimava,
- i cante el jorn del matí il.limitat.
- El clar camí, el pregon idioma,
- un alfabet fosforescent de pedres,
- un alfabet sempre amb la clau al pany,
- el net destí, la sendera de llum.
- Sempre a la nit il.luminat enter,
- un bell futur, una augusta contrada,
- seràs el rent que fa pujar el pa,
- seràs el sol i seràs la collita.
- Seràs la fe i la medalla oculta,
- seràs l'amor i la ferocitat,
- seràs la clau que obri tots els panys,
- seràs la llum, la llum il.limitada.
- Seras confí on l'aurora comença
- seràs forment, escala il.luminada.
- Seràs l'ocell i seràs la bandera,
- l'himne fecund del retorn de la pàtria,
- tot esquinçat de l'emblema que puja,
- seràs l'ocell i seràs la bandera.
- Jo pujaré piament els graons
- i en arribar al terme entonaré
- el prec dels vents que em retornaves sempre.
- Vicent Andrés Estellés.
