SENCILLOS DESEOS - GiOcOnDa BeLli

Hoy quisiera tus dedos
escribiéndome historias en el pelo,
y quisiera besos en la espalda,
acurrucos, que me dijeras
las más grandes verdades
o las más grandes mentiras,
que me dijeras por ejemplo
que soy la mujer más linda,
que me querés mucho,
cosas así, tan sencillas, tan repetidas,
que me delinearas el rostro
y me quedaras viendo a los ojos
como si tu vida entera
dependiera de que los míos sonrieran
alborotando todas las gaviotas en la espuma.
Cosas quiero como que andes mi cuerpo
camino arbolado y oloroso,
que seas la primera lluvia del invierno
dejándote caer despacio
y luego en aguacero.
Cosas quiero, como una gran ola de ternura
deshaciéndome un ruido de caracol,
un cardumen de peces en la boca,
algo de eso frágil y desnudo,
como una flor a punto de entregarse
a la primera luz de la mañana,
o simplemente una semilla, un árbol,
un poco de hierba.

 

El Beso, Gustav Klimt.

 

R.E.M - Everybody Hurts (Live)

Well, everybody hurts sometimes,

Everybody cries. And everybody hurts sometimes

And everybody hurts sometimes. So, hold on, hold on

Hold on, hold on, hold on, hold on, hold on, hold on

Everybody hurts. You are not alone

I si canto trist- Dóna'm la mà- Ni non- Lluís Llach

3    NIN NON

Nin non, Maria,

ma nina de cabells d’or.

Nin non..., petita

cançó del meu bressol.

I mentre tu somnies

la vida em duu de la mà,

però, quan soneta tinga,

vindré al teu costat.

I si mai el fred

d’un matí d’hivern

t’acarona els llençols,

buscaré a llevant

el sol més radiant

perquè escalfi el teu cos.

El gran lledoner

guardarà fullam

perquè hi dormin ocells.

Si et desvetlla un joc,

omplirem d’estels

el teu sostre immens.

Nin non..., Maria,

ma nina de cabells d’or,

que, quan soneta tinga,

vindré al teu bressol.

Dels tirabuixons,

te n’he de penjar estels

perquè encisis els déus,

i així engelosir

un dimoni expert

que et proposi els inferns.

Que sovint el cel

és tirant a fred

per als teus somnis d’infant.

I cal escalfar

l’àvid pensament

amb calderes roents.

Adéu..., Maria,

la vida em duu de la mà,

però, quan soneta tinga,

vindré al teu costat.

Edició:1985; Discografia: Maremar(1985)

2      DÓNA’M LA MÀ

Dóna'm la mà

per fer camí

cap el gran llac dels somnis,

dóna'm la mà

hi ha un horitzó

que ens crida de molt lluny.

Tot és pur com el silenci

que precedeix el cant

i el temps desfà tendrament els rulls

que ha de dur al futur desitjat.

Dóna'm la mà

i així podrem

creure altre cop que

tot el que hem volgut

només espera un gest

com si fos el vent

que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor

per compartir

projectes i esperances,

dóna'm els ulls

i que el desig

ens marqui un nou destí.

Més ençà de la incertesa

que ens va marcir la veu

els dits pentinen de nou el mar

com un símbol viu i fidel.

Dóna'm la mà,

dóna'm la veu

i proclamem que

tot està per fer,

tot és possible avui,

fem sentir arreu

com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Edició: 2000; Discografia:Temps de revoltes(2000)- Poetes(2004)

1     I SI CANTO TRIST

Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,

no la vull per a avui, ni tampoc com a record;

que m'agrada els somrís

d'un infant vora el mar

i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant.

I si canto trist

és perquè no puc

esborrar la por

dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort

ni el seu pas tan glaçat,

no la vull per a avui, ni tampoc com a record;

que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant,

dóna vida a la mort

a què l'han condemnat.

I si canto trist

és perquè no puc

oblidar la mort

d'ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat

tantes boques, tants clams, dient la veritat;

que jo m'estimo el cant

de la gent del carrer

amb la força dels mots

arrelats en la raó.

I si canto trist

és per recordar

que no és així

des de fa tants anys.

Edició:1974; Discografia:I si canto trist (1974)- Nu (1997)

MIENTRAS TÚ EXISTAS. Ángel González

Mientras tú existas,
mientras mi mirada
te busque más allá de las colinas,
mientras nada
me llene el corazón,
si no es tu imagen, y haya
una remota posibilidad de que estés viva
en algún sitio, iluminada
por una luz cualquiera...

Mientras

yo presienta que eres y te llamas
así, con ese nombre tuyo
tan pequeño,
seguiré como ahora, amada
mía,
transido de distancia,
bajo ese amor que crece y no se muere,
bajo ese amor que sigue y nunca acaba.

font: Puntos de vista y nada más. 
http://javierfigueiredo.blogspot.com/

Sophia de Mello Breyner Andresen

25 DE ABRIL

Esta é a madrugada que eu esperava
O dia inicial inteiro e limpo
Onde emergimos da noite e do silêncio
E livres habitamos a substância do tempo

ESPERO

Espero sempre por ti o dia inteiro,
Quando na praia sobe, de cinza e oiro,
O nevoeiro
E há em todas as coisas o agoiro
De uma fantástica vinda.

font: Puntos de vista y nada más. http://javierfigueiredo.blogspot.com/

Hombre de Buen Destino. Documental Silvio Rodriguez (2)

Silvio parla del Che (un hombre que vivió como pensaba...), inspirador de moltes de les seues cançons. Una reflexió de Silvio que m'agradaria  compartir...

" ... yo he procurado no perder la óptica del niño; la mirada asombrada, la sorpresa, la maravilla, la capacidad de maravillarse ante las cosas... sí algun día pierdo eso, voy a perder las canciones..."

Ojalà tots forem més xiquets sempre... 

RAIMON - AL VENT

Avui un crit d'esperança, i quina millor la cançò d'En Raimon per poder gaudir el moment amb força...

Al vent,

la cara al vent,

el cor al vent,

les mans al vent,

al vent del món.

I tots,

tots plens de nit,

buscant la llum,

buscant la pau,

buscant a déu,

al vent del món.

La vida ens dóna penes,

ja el nèixer és un gran plor:

la vida pot ser eixe plor;

però nosaltres

al vent,

la cara al vent,

el cor al vent,

les mans al vent,

al vent del mon.

I tots,

tots plens de nit,

buscant la llum,

buscant la pau,

buscant a déu,

al vent del món.