Simply Red - Stars

ONE OF THE BEST MUSICAL GROUPS OF EIGHTY... Mick Hucknall m'encisa...

Any­one who ever held you

Would tell you the way I’m feel­ing

Any­one who ever wanted you

Would try to tell you what I feel inside

The only thing I ever wanted

Was the feel­ing that you ain’t fak­ing

The only one you ever thought about

Wait a minute can’t you see that I

I wanna fall from the stars

Straight into your arms

I, I feel you

I hope you comprehend

For the man who tried to hurt you

He’s explain­ing the way I’m feel­ing

For all the jeal­ousy I caused you

States the reason why I’m try­ing to hide

As for all the things you taught me

It sends my future into clearer dimen­sions

You’ll never know how much you hurt me

Stay a minute can’t you see that I

I wanna fall from the stars

Straight into your arms

I, I feel you

I hope you comprehend

Too many hearts are broken

A lover’s prom­ise never came with a maybe

So many words are left unspoken

The silent voices are driv­ing me crazy

As for all the pain you caused me

Mak­ing up could never be your inten­tion

You’ll never know how much you hurt me

Stay can’t you see that I

I wanna fall from the stars

Straight into your arms

I, I feel you

I hope you comprehend

Cred­its:

Mick Huck­nall — Vocals & Back­ground Vocals

Fritz McIntyre — Key­boards, Vocals & Back­ground Vocals

Tim Kel­lett — Key­boards

Heitor T P — Gui­tars

Ian Kirkham — Sax­o­phone

Gota — Drums, Per­cus­sion & Pro­grams

Shaun Ward — Bass Guitar

El sector de l'art demana que Fabra pose fi als anys d'excessos de Ciscar a l'IVAM

SERGIO MORENO.
Sis associacions de professionals del sector de les arts visuals van fer pública ahir una carta en què insten Alberto Fabra a substituir Consuelo Císcar com a directora de l'IVAM. Segons la missiva, la gestió de Ciscar -qui en 2010 declarà posseir vora 2.600.000€ en béns i patrimoni- es veu enterbolida pel fet d'haver-se atribuït el comissariat de diverses exposicions no dirigides per ella mateixa, per haver programat nombroses exposicions d'artistes procedents del seu entorn o per impulsar des d'un càrrec públic la carrera artística del seu fill.

Tant el teatre com la música són dos àmbits de l'art que tradicionalment han estat contestataris del poder, i se sol tendir a pensar que eixe és el seu estat natural. Per això, les contínues queixes dels músics en valencià davant el menyspreu de la Generalitat a la seua feina o les del món del teatre, que culminaren en març amb el document que demanà la dimissió d'Inmaculada Gil Lázaro, es veuen com una cosa quasi natural. El que no és tan habitual, per molt que als darrers anys hagen proliferat plataformes crítiques com els Ex Amics de l'IVAM, és que un sector del món de la cultura de maneres tan diplomàtiques com és el de les arts visuals alce la veu de forma tan decidida com ho feren ahir sis entitats que agrupen crítics, comissaris i artistes.

En un document que porta com a títol En defensa del IVAM, els professionals recorden la importància que té el museu dirigit per Consuelo Ciscar -esposa del portaveu del PP a les Corts, Rafael Blasco- a l'hora de “dinamitzar tot el sector de l'art contemporani” valencià, donat que la dotació pressupostària de l'IVAM suposa pràcticament tota la despesa que el Consell dedica a desenvolupar el sector a terres valencianes. Així va ocórrer, segons els signants, fins l'any 2000, quan se'n feu càrrec del museu Cosme de Barañano, l'antecessor de Ciscar en el càrrec.

“En l'actualitat, l'Institut ja no té aquella rellevància en el context artístic i la seua programació incompleix bona part dels seus estatuts fundacionals”, afirmen. Tot i que no els esmenten al document, els cassos més clars en este sentit semblen l'exposició de la revista de moda Telva a l'IVAM, per a la que Císcar cedí l'espai del museu de manera gratuïta a canvi -segons s'ha publicat- de promoció personal i familiar, i la que el perruquer de la pròpia Císcar -i de Francisco Camps i Mariano Rajoy-, Tono Sanmartín, preparà al mateix recinte d'art contemporani l'any 2006.

No és l'única referència, encara que siga vetlada, que al llarg del text es dedica als negocis i a les amistats d'una Consuelo Ciscar que l'any passat declarà tindre béns i immobles per un valor proper als 2.600.000€. “Ha posat l'IVAM al seu servei, no al dels ciutadans”, afirmen els professionals del sector, i afegeixen que, des del seu despatx, s'imposa “un programa d'exposicions en el qual predominen mostres d'artistes propers a la seua persona” i es promociona “la carrera artística del seu fill aprofitant els contactes i els pressupostos públics”. En eixe sentit, cal recordar, com ja s'ha publicat amb anterioritat, que Rafael Blasco Ciscar (més conegut artísticament pel seu acrònim, Rablaci) ha aconseguit en els darrers anys, i encara sense haver complit els 25 anys, exposar les seues escultures a diversos espais internacionals amb els quals l'IVAM manté bones relacions, o rebre premis, com el que li concedí en 2009 Bancaixa.

Front a esta situació, segons la quals el sistema de control dels objectius i les despeses del museu i els criteris de professionalitat de la seua gestió “no compleixen els mínims deontològics desitjables”, el Consejo de Críticos y Comisarios de las Artes Visuales, Mujeres en las Artes Visuales, Unión de Asociaciones de Artistas Visuales, Associació Catalana de Crítics d'Art, Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló i l'Associació Valenciana de Crítics d'Art exigeixen una única cosa, “transparència”. “Transparència en els comptes del museu i a les adquisicions d'obra per a la seua col·lecció, a la contractació de serveis externs, així com a les qüestions relacionades amb les donacions”, expliquen al document, i sentencien: “Demanem (...) que Consuelo Ciscar dimitisca o siga destituïda del seu càrrec si no explica de manera pormenoritzada aquells assumptes als que la independència entre diners públics i els seus interessos privats s'ha vist (...) compromesa i incomplida”. Inclouen, entre eixos assumptes, el fet que Ciscar s'hauria atribuït el comissariat de “nombroses exposicions” que, segons el document, haurien realitzat altres comissaris, cosa que també hauria fet amb diversos textos d'autor suposadament “no escrits per ella” però presentats com a obra seua.

El camí a seguir a partir del relleu de Ciscar a la direcció del museu hauria de passar, segons els signants del document, per adoptar el Manual de Bones Pràctiques als museus que el Ministeri de Cultura publicà en 2008 i que, com recorden al text, ja ha estat assumit per part d'altres autonomies governades pel PP. La pilota està ara al terrat d'Alberto Fabra, qui haurà de decidir, en última instància, si es vol enfrontar a la dona del portaveu del seu grup parlamentari a canvi de “retornar el rigor i el respecte” a l'IVAM.

font: http://www.linformatiu.com

TERRA - CAETANO VELOSO-

UN DELS MILLORS CONCERTS... en aquesta cançò el públic sencer s'alça i comença a ballar... l'escenari, una cadira, la guitarra i ell... impressionant...

TERRA
Quando eu me encontrava preso

Na cela de uma cadeia

Foi que vi pela primeira vez

As tais fotografias

Em que apareces inteira

Porém lá não estavas nua

E sim coberta de nuvens...

Terra! Terra!

Por mais distante

O errante navegante

Quem jamais te esqueceria?...

Ninguém supõe a morena

Dentro da estrela azulada

Na vertigem do cinema

Mando um abraço prá ti

Pequenina como se eu fosse

O saudoso poeta

E fosses a Paraíba...

Terra! Terra!

Por mais distante

O errante navegante

Quem jamais te esqueceria?...

Eu estou apaixonado

Por uma menina terra

Signo de elemento terra

Do mar se diz terra à vista

Terra para o pé firmeza

Terra para a mão carícia

Outros astros lhe são guia...

Terra! Terra!

Por mais distante

O errante navegante

Quem jamais te esqueceria?...

Eu sou um leão de fogo

Sem ti me consumiria

A mim mesmo eternamente

E de nada valeria

Acontecer de eu ser gente

E gente é outra alegria

Diferente das estrelas...

Terra! Terra!

Por mais distante

O errante navegante

Quem jamais te esqueceria?...

De onde nem tempo, nem espaço

Que a força mãe dê coragem

Prá gente te dar carinho

Durante toda a viagem

Que realizas do nada

Através do qual carregas

O nome da tua carne...

Terra! Terra!

Por mais distante

O errante navegante

Quem jamais te esqueceria?

Terra! Terra!

Por mais distante

O errante navegante

Quem jamais te esqueceria?

Terra! Terra!

Por mais distante

O errante navegante

Quem jamais te esqueceria?...

Na sacada dos sobrados

Da velha são Salvador

Há lembranças de donzelas

Do tempo do Imperador

Tudo, tudo na Bahia

Faz a gente querer bem

A Bahia tem um jeito...

Terra! Terra!

Por mais distante

O errante navegante

Quem jamais te esqueceria?

Terra!

Silvio Rodriguez Quien fuera

Estoy buscando una palabra
en el umbral de tu misterio.
Quién fuera Alí Babá.
Quién fuera el mítico Simbad.
Quién fuera un poderoso sortilegio.
Quién fuera encantador.

Estoy buscando una escafandra
al pie del mar de los delirios.
Quién fuera Jacques Costeau.
Quién fuera Nemo, el capitán.
Quién fuera el batiscafo de tu abismo.
Quién fuera explorador.

Corazón oscuro,
corazón con muros,
corazón que se esconde,
corazón que está dónde,
corazón en fuga,
herido de dudas
de amor.

Estoy buscando melodía
para tener cómo llamarte.
Quién fuera ruiseñor.
Quién fuera Lennon y Mc Cartney,
Sindo Garay, Violeta, Chico Buarque.
Quién fuera tu trovador.

Corazón oscuro,
corazón con muros,
corazón que se esconde,
corazón que está dónde,
corazón en fuga,
herido de dudas
de amor.

El Jorn dels Miserables- Com un arbre nu- Escriu-me aviat- Lluís Llach

3

 ESCRIU-ME AVIAT 

Escriu-me aviat.
No tardis més,
no deixis que l'angoixa em guanyi.
No facis de la soledat
la meva fidel companya.
Fes-me veure el teu cos
enmig de les teves paraules,
i amb les "os", els teus ulls,
i amb les "tes", les espatlles.

Escriu-me aviat:
cada mot un gest,
cada frase una mirada.
Escriu-me aviat
i, en tant que puguis,
omple el buit de les paraules.
Cada síl·laba, un poc
de la persona aimada,
i amb les "os", els teus ulls,
i amb les "tes", les espatlles.

Edició: 1975; Discografia: Viatge a Ítaca (1975)

 2

COM UN ARBRE NU 

Com un arbre nu,
com dibuix fet al vent,
com un arbre nu,
jo, l'ocell.

Com del mar un port,
món silent,
cau d'amor,
com del mar un port,
jo, el vaixell.

L'infinit tot d'un cop
i el silenci absolut.
Som el món sencer
i també el no-res.

Tanca els ulls: som esperit.
Obre els ulls: som el cos.
Som la llum del sol,
de la nit la foscor.

Com un llibre blanc
on hi ha escrit el meu nom.
Com un llibre blanc,
jo, aquell mot.

Com una cançó,
joc del so
joc del to.
Com una cançó,
jo, l'acord.

 

Edició: 1972; Discografia: Com un arbre nu (1972) - Lluís Llach a l'Olympia (1973) - Geografia (1988)

 1

EL JORN DELS MISERABLES  

Que poques paraules tinc,
i les que us dic són tan gastades...
Caldrà buscar nous camins
on no calguin les paraules.

Que poca força que tinc;
tants de cops l'he malmenada...
La vull tota per demà,
quan la gesta portí l'alba.

Quanta ràbia que tinc,
potser cal ser gos des d'ara;
quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la.

Que poca esperança tinc,
i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes.

Quanta misèria que tinc
sota els peus damunt l'espatlla,
i la vull guardar amb mi
fins al jorn dels miserables.

Edició: 1974; Discografia: I si canto trist (1974) - Barcelona. Gener de 1976 (1976)- Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985 (1985).

Documentos TV - Microcréditos.

Ahir per la nit en el programa de TV2 van oferir aquest programa. Molt interessant, on es descriu com han esdevingut el microcrèdits que es va començar a utilitzar per a que els més desafavorits pogueren eixir de la seua pobresa. Però com es diu al meu poble, ningú dóna duros per pessetes, no?

Ací l'artícle que Documentos TV ofereix i on podeu trobar el documental al complet:

http://www.rtve.es/television/20110718/documentos-tv-microcreditos/423821.shtml

Durante décadas, la idea de dar pequeños préstamos a los pobres para mejorar su calidad de vida ha sido aplaudida con entusiasmo en todo el mundo. Documentos TV emite el domingo 24 de julio "Microcréditos", una producción danesa qu cuestiona su utilidad; el documental que provocó la expulsión del premio Nóbel de la Paz Muhammad Yunus, el banquero de los pobres, de la institución que fundó.

Microcréditos, la gran esperanza

En 2006, la Academia de los Nobel otorgaba el premio de la Paz a Muhammad Yunus, el llamado banquero de los pobres. 30 años antes, este economista bangladeshí fundaba el Grameen Bank, o banco de la aldea, desde donde concedía cientos de microcréditos a los más desfavorecidos de la tierra, con el beneplácito de los más acreditados organismos económicos y políticos del mundo. El Comité del Nobel reconoció los esfuerzos de Yunus por crear desarrollo económico y social desde abajo.

Se había creado el sistema de microcréditos en los países del tercer mundo. La gran esperanza de la microfinanciación era que este tipo de intervención tan concreta pudiera aplicarse masivamente a escala mundial y sacara a millones de familias de la pobreza. Para muchos funcionó durante algún tiempo, para otros, el respiro que produjo disponer de unos dólares para reorganizar sus vidas se convirtió en una asfixia personal, al no poder hacer frente a los elevados tipos de interés con que el banco de la aldea gravó sus microcréditos y a las presiones a las que se vieron sometidos por esta institución.

Un sistema cuestionado

Y el sistema se extendió por los países más pobres del planeta. Actualmente, como se cuenta en "Microcréditos", más de mil pequeños bancos y organizaciones están ofreciendo microcréditos. El propio Grameen Bank cuenta con ocho millones y medio de clientes que representan un enorme potencial para crear nuevos negocios.

Y ante dicha expansión empresarial, una investigación periodística ha cuestionado el sistema de microcréditos. Este documental ha provocado que su fundador y premio Nobel de la Paz, Muhhamad Yunus haya sido acusado de evasión de impuestos. Según los defensores de Yunus todo obedece a una campaña del gobierno de Bangladesh en su contra. "Microcréditos" insiste en que la microfinanciación no es sostenible y que se está jugando con el dinero que tanto cuesta ganar, a los más pobres de los pobres.

font: TVE.es / DOCUMENTOS TV

JAIME SABINES........."ESPERO CURARME DE TI"

EDD ROSS

ESPERO CURARME DE TI.

Espero curarme de ti en unos días. Debo dejar de 

fumarte, de beberte, de pensarte. Es posible. 
Siguiendo las prescripciones de la moral en turno. Me 
receto tiempo, abstinencia, soledad. 

¿Te parece bien que te quiera nada más una semana? 
No es mucho, ni es poco, es bastante. En una 
semana se pueden reunir todas las palabras de amor 
que se han pronunciado sobre la tierra y se les 
puede prender fuego. Te voy a calentar con esa 
hoguera del amor quemado. Y también el silencio. 
Porque las mejores palabras del amor están entre dos 
gentes que no se dicen nada. 

Hay que quemar también ese otro lenguaje lateral y 

subversivo del que ama. (Tú sabes cómo te digo que 
te quiero cuando digo: 'qué calor hace', 'dame 
agua', '¿sabes manejar?,'se hizo de noche'... Entre 
las gentes, a un lado de tus gentes y las mías, te he 
dicho 'ya es tarde', y tú sabías que decía 'te 
quiero'.) 

Una semana más para reunir todo el amor del 
tiempo. Para dártelo. Para que hagas con él lo que tú 
quieras: guardarlo, acariciarlo, tirarlo a la basura. No 
sirve, es cierto. Sólo quiero una semana para 
entender las cosas. Porque esto es muy parecido a 
estar saliendo de un manicomio para entrar a un 
panteón.

Sabines.

font:  http://elrincondemisdesvarios.blogspot.com/2011/07/jaime-sabinesespero-curarme-de-ti.html