De quina manera més terrible estem acabant amb tot el construït pels nostres avantpassats. Sembla que no hi ha volta enrrere per als que lluitem cada dia per viure en llibertat, respecte i felicitat. Sembla que hui en dia ser dolent és el que està de moda. Se'n riuen, en parlem del tema, ens queixem, però poc actuem. Hauriem d'anar a cada desnonament sense descans, tots i totes, sense pensar-ho tant. No per por a que ens passe en un futur, sinó perquè no és just. No ha de cansar-nos el tema. Està passant, és una realitat, està ocorrent ara... hi ha gent pensant en estos moments que el suïcidi és l'eixida, per a mi és un assessinat...
Pense si un dia un d'estos "del orden público" foren desnonats... supose que no farien res, complirien amb el que dicta el jutge, no?
Jo quan veig estes imatges em quede sense paraules, no ho entenc, no m'arriba...
Rabia.
La mañana del 11 de septiembre, 12 furgonetas de antidisturbios y más de 100 agentes ejecutaron el desahucio de Amaya. La policía llegó a las 6:55, tres horas y media antes de la hora programada por el juzgado, para acordonar la zona e impedir la llegada de activistas que pudieran pararlo.
font: http://iniciativadebate.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada