una de les cançons més precioses que mai he escoltat...
Sé ben bé què significa
que em trobe tan pansit.
Aquella imatge obsessiva,
Com traure-me-la dels dits?
El moll lluu lívid de lluna
i en les xàrcies brunz vent de mar.
Quan ella el seu cos se suma
no para de tremolar.
Sospita: l'amor depara
fugides cap endavant.
Fóra mesquí qui frenara
i si es dóna, patiran.
Línia de flotació en els llavis,
troba l'amor innocent
com un depredador quan, dòcil,
executa el seu disseny.
Lletra: Antoni Fornés, del llibre Vol de mans (L'oro e lei). Editorial Bromera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada