En aquestos dies que tot sembla que va tant depressa i que ens accelerem per tot, perd la importància quan de sobte mor algú, algú proper a tu. No repares mai en el ritme que portes, de què és el més important i què és allò que més influeix en tu, però realment te n'adones quan és tard, quan simplement ja no pot ser, si o si.

Tot perd el sentit, per uns segons. És com quan alguna etapa acaba, ha passat, et deixa descol·locada, sense volta enrrere, sense remei. I sols pots quedar-te quieta, per un moment i sentir com la solitud forma part de tu. Per uns instants. Sols per uns instants.

És clar, la vida és així. S'apropa. T'agafa. Passa.

Namasté Isabel and Rishi.