L'educació és un tema que em preocupa cada vegada més. Tantes reformes i contrareformes del nostre sistema educatiu, fa preveure que no sabem ben bé per on anem. Almenys és el que em sembla a mi. Queden moltes llacunes en la pràctica, en el dia a dia, i no se sap què fer.
El sistema educatiu espanyol persegueix, i així es reflexa en el Pla d'Acció 2010-2012 del Ministeri d'Educació, uns objectius un tant difícils d'aconseguir, sinò es tenen clars els mitjans que es volen utilitzar, i en tot cas, si el pressupost destinat és suficient.
He intentat, de veritat, entendre quants milions d'euros destina el govern central a Educació... Ben bé no sé si la xifra és exacta, ja que ho posen prou difícil per poder trobar el que vols. Al final, del que te'n adones és que en educació s'inverteixen sobre 3.100 milions d'euros, però en defensa la despesa és de 7.357 milions d'euros (xifres dels Pressupostos Generals de l'Estat). El millor és que en cultura s'inverteix 1.199 milions i en Serveis Socials i Promoció Social 2.737 milions. Bé, no? La diferència és monstruosa ... inacceptable.
Clar està les competències en tema d'Educació, Cultura, Benestar Social... estan transferides a les diferents comunitats autonòmes... i ací anem passant-se la pilota.
Al País València la cosa tampoc pinta massa bé. Les Conselleries d'Educació, Cultura i Benestar Social semblen que no escolten les necessitats reals de la gent. (Açò serà un altre tema de discusició)
Fa uns mesos vaig trobar l'experiència del Sistema Educatiu Finlandès,... sense paraules... mireu els tres videos, ací sols en pose un que t'enllaça directament amb els altres dos...
Aquest país, capdavanter en l'ensenyament a Europa, destina 6 euros de cada 100 del seu PIB a l'Educació. Invertir en Educació, Innovació i Investigació és prioritari per al seu govern. Així com invertir en Sanitat, Serveis Socials, Serveis Públics fomentant la Base del Benestar Social.
Una de les peculiaritats, a banda de la forta inversió que es fa, és que es cuida molt el personal educador que formarà a les futures generacions... I ací és on volia arribar jo.
Als nostres xiquets i joves els formen molts mestres i professors que no tenen espenta i iniciativa per fer res de nou. Que quan veuen algun porblema a l'aula ho arreglen amb un parte, o simplement intenten suportar els dies com una penitència per poder cobrar al finalitzar el mes.
Per a mi involucrar-se en allò que fas és important, per tant, si eixe ofici no els ompli haurien de plantejar-se què és el que estan fent. Perquè la tasca que ells realitzen està afectant al nostre futur, a les nostres futures generacions.
Per què que el teu centre educatiu estiga dins d'un programa europeu o forme part d'alguna iniciativa educativa ha de ser una cosa excepcional??
Què no seria bó que es prenguera més seriosament qui pot optar o no a ser mestre, mestra, professor, professora, educador i educadora com a Finlàndia?
Sí, és una qüestió de preferències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada