amaiA crespo. pauLa bonet

dimarts, 18 de setembre del 2012

"El coco" per Silvia Delgado i Kalvellido

El coco:
Viñeta de Kalvellido

Ahora es noticia que Esperanza Aguirre se va.

Pero personajes tan siniestros no se van nunca, ni siquiera cuando se mueren.
Es ingenuo aceptar esto tal cual, sin ver los tejemanejes que se planean a la sombra y que  nos presentan con la candidez de una dimisión por motivos familiares.
La historia debería habernos enseñado lo suficiente como para saber que es otra puesta en escena, otro viraje del destino de esa mujer que sobrevuela las desgracias sin inmutarse.
A mí me da miedo, sabemos sus códigos, su manera de hacerlo todo por cojones, su palabra de acero y oro, no puedo imaginar cuáles son sus planes a largo plazo, qué escalón ascenderá en su trepidante carrera hacia el absolutismo.
Es probable que guarde silencio el tiempo suficiente para que olvidemos un poco su cara cínica, su clasismo descarnado, su litúrgica mano dura pero volverá fortalecida para dar el tiro de gracia a esta sociedad que no la temió lo suficiente.
Ojalá me equivoque y la enfermedad la retire a hacer crucigramas por las tardes.
Pero por si acaso, mejor nos preparamos para su regreso, escondamos a los niños, atrincherémonos con todo el armamento, el coco vendrá de nuevo y no precisamente a desearnos dulces sueños.
font: Si vis pacem

divendres, 7 de setembre del 2012

NO hem d'oblidar... Últim mes de recollida de signatures...

RECORRIDOS URBANOS: LOS DESAHUCIOS EN LA ESPAÑA BORBÓNICA, DE TORTURA Y PANDERETA


LA USURA, LA ESTAFA Y EL ROBO, PROTEGIDOS EN ESPAÑA… SI LOS AUTORES SON BANQUEROS

Una de las consecuencias más inhumanas de la crisis económica, son los desalojos forzosos de viviendas. Y es que, hasta ahora, ningún gobierno ha buscado soluciones para el problema de los desahucios.

Según los datos oficiales, el primer trimestre de 2012 marcó un nuevo registro histórico: casi 47 mil desalojos. Esto significa que más de 500 familias al día son expulsadas de su casa.

Desde que comenzó la crisis, allá por 2008, el número total de desahucios ha superado los 400.000. Una cifra que revela claramente la magnitud de este problema social.

Un desalojo, en la mayoría de los casos, significa que a una familia se la deja en la calle, con todo lo que representa de tragedia humana y social.

Pero además, estás familias están obligadas a seguir pagando una deuda hipotecaria que previsiblemente no podrán saldar en toda su vida.

Actualmente, desde colectivos como la plataforma de afectados por la hipoteca se está reivindicando la dación en pago. Medida que eliminaría, al menos, todo tipo de deuda con la entrega del inmueble.

Para conseguir que la ley cambie se está promoviendo una iniciativa legislativa popular cuyo plazo para recabar firmas se cierra el 31 de octubre.

¿Cambiará la ley para la dación de pagos finalmente?

¿Cómo se vive el drama del desahucio en primera persona?

¿Son los bancos los responsables de este drama social?

Estas y otras preguntas las responderemos de la mano de nuestros dos invitados: Daysi (desahuciada, miembro plataforma afectados por hipoteca) e Iván Cisneros (economista, también miembro de esa movimiento social).

 

font: http://tenacarlos.wordpress.com/2012/09/07/recorridos-urbanos-los-desahucios-en-la-espana-borbonica-de-tortura-y-pandereta/

dimarts, 4 de setembre del 2012

Pau Alabajos. Concert in memoriam Vicent Andrés Estellés


El pròxim 29 de setembre, a les 21 hores, concert de Pau Alabjos al Palau de la Música de València. Amb la presència d'una orquestra simfònica i la col·laboració d'amics i companys de batalla: Miquel Gil, Feliu Ventura, Núria Cadenes, Vicent Partal, Amàlia Garrigós, Cesc Freixas i Rodonors Invictes. Hom recitarà versos de Vicent Andrés Estellés.

dilluns, 3 de setembre del 2012

POEMA II

No importa si cuando
llama el amor
yo estoy muerta.
Vendré.
Siempre vendré
si alguna vez
llama el amor.

Alejandra Pizarnik

floating nude. Xi Pan



dimarts, 14 d’agost del 2012

3ª Festa Estellés -Algemesí-

3ª Festa Estellés -Algemesí-:
Un any més volem celebrar aquesta festa, sumar-nos a moltes més poblacions en homenatjar el poeta arreu del país.
Com segurament sabreu, una de les novetats d’aquest any en l’homenatge a Vicent A. Estellés i a la nostra literatura, és la recollida de vídeos on vosaltres apareixeu recitant algun poema de l’Estellés durant aquestes vacances: un mojito a la platja recitant “Els amants”; una visita cultural a un lloc emblemàtic recitant “Assumiràs”; o un bon dinar mentre reciteu “Res no m’agrada tant”… entre altres.
La forma que hem triat perquè ens envieu els vídeos és la següent. Els heu d’enviar a través de la pàgina: www.wetransfer.com, que sense necessitat d’usuari ni registre permet enviar arxius fins de 2Gb. Tan sols cal adjuntar l’arxiu, ficar el correu  festaestellesalgemesi@gmail.com, i el vostre correu. Podeu afegir si voleu un comentari, i amb una bona connexió podreu enviar-nos els documents en qüestió de minuts.
Per tal de fer millor el muntatge suggerim que utilitzeu un dels següents poemes:
- Assumiràs
- Els amants
- Res no m’agrada tant
- La rosa de paper
- M’he estimat molt la vida
Aquests vídeos, que també s’han proposat de fer en les escoles, els visualitzarem en un muntatge el dia 13 de setembre. Vos avisarem convenientment.
Esperem els vostres vídeos i estigueu atents a les properes notícies a inicis de setembre. Caldrà que us feu amb el vostre tiquet si voleu sopar arròs al forn després de l’itinerari poètic del dia 14 de setembre.
Els organitzadors
L’Ullal Cultural

La Casa Cantonera

Confiteor

La Nova Muixeranga

Andana Editorial

diumenge, 5 d’agost del 2012

nota beNe del LLIBRE OFICI DE DIFUNT

i jo crec en el amor i no en la vida

l'amor és dins de mi com una terra
insaciable lúcida i sonora
com una fe o un cos o senyoria

l'amor és una ràbia precisa
és entre totes les parets imperdonables
és sota l'arc de les paraules sàvies
és en la cuixa esplendorosa i tensa
que es deixa transitar pels notres besos

amor fam vàlida i teler d'escuma

l'amor és aquest signe aquesta fura
la vida és una fosca que ens escanya

jo no sé què és la vida i no m'agrada
deu ser aquest afany d'escriure versos
el versos a recules per l'arena

i jo crec en la mort i no en les passes

joan fuster


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...