everybody hurts REM

eL meU amoR consisteiX dE lluíS roDa

El meu amor consisteix
a mirar les pastilles dels frens del teu cotxe,
sense que tú te n’adones.

A entrar quan t’estàs dutxant,
amb qualsevol excusa,
a actuar com un actor de cine,
fins i tot quan faig de roín.

A fer-te saber com que m’agrada l’olor de gesmil,
i obligar-te a olorar-lo cada vegada que t’ho dic.

A ampliar totes les teues fotos,
a fer-te proposicions indecents,
com cosir-me un botó,
i fer-ho de manera irresistible.

A celebrar els teus aniversaris,
encara que et sàpiga mal.

A clavar-te mà, sense demanar permís,
sense cap dret,
amb la teua inestimable col.laboració.

A acompanyar-te sempre al metge.
A desitjar altres dones sense que te n’adones.
A comparar els seus culs amb el teu per exemple.
A no fer res per satisfer aquest desig.

A enutjar-me pensant que tots et miren el cul.

A resitir-me que em consideres teu per sempre.
A mossegar-me la llengua quan sóc a punt de dir-t’ho.
A recordar-te a priori,
no a posteriori.
A respectar-te in fraganti.
A fer-me respectar,
a no dedicar-te poemes,
a dedicar-te la vida.
A no donar-me mai per satisfet,
a intentar fer-te feliç, mentrestant. 

NICOLEttA  TOmAS

quÈ tÉ dE gracioSa aquestA fotografiA?

Quantes imatges ens deixen les falles. Tots eixim al carrer per viure la festa, uns més que d'altres, a donar la benvinguda a la primavera. A grans trets, la festa major dels valencians per exel·lència, tractava de traure totes les deixalles velles de casa per prendre-lis foc i així esborrar amb les flames tot allò roí, tot el que no ens agradava. Participaven tots els ciutadans i ciutadanes. Ara la festa ha esdevingut en una altra cosa. (açò seria un altre tema de discussió). 

Però voldria centrar-me en una imatge que vaig veure la setmana passada, i que la veritat m'ha deixat esglaiada.

Ens mostren imatges de xiquets i xiquetes que són soldats, Amnístia Internacional comptabilitza apròximadament 300.000 en l'actualitat, que són arrossegats des de les seues famílies, o secrestats quan jugaven al carrer... per a convertir-se en xiquets de la guerra (Països en conflictes armats i on hi han xiquets i adolescents soldats. Amnístia Internacional); també ens arriben imatges de xiquets, xiquetes i adolecents des dels Estats Units agafant armes de tot tipus com aprenentatge de la seua defensa personal...i ens atrevim a qüestionar la moral i l'educació respecte l'armament què fa l'estat més poderós de la terra... i posem el crit al cel i ens indignem i critiquem i...

Per contra trobem graciosa aquesta imatge de dalt, en la que la major representació infantil de les festes falleres agafa una pístola. Ho trobe esperpèntic. 
Realment som coherents en el que transmitim als menuts? Cal eixa demostració de poder? Què és el que els volem transmetre? Quina educació els estem mostrant? I el més dolent, perquè ho vivim com a normal?

Ja han passat les falles, els falleros i falleres, les mascletaes, els focs d'artifici i un món d'actes i a mi se m'ha quedat aquesta fotografia al cap...

siLVio roDRiguez- lA verdaDera diMensión dE lAs coSas

" cruZo loS deDos" pEr silVia delGado

il·lustració de Kalvellido

Cruzo los dedos:


Cruzo los dedos para que el día de huelga la mitad de la mitad de los parados reclame lo que nos están quitando: trabajo.
Cruzo los dedos para que ese día, los potencialmente enfermos exijan la salud como derecho.
Cruzo los dedos para que los que viven con la incertidumbre del desahucio ocupen las calles y hagan temblar los embargos.
Cruzo los dedos para que una pequeña parte de esas familias que viven con el pan justo, con la nevera vacía, con la amargura de un salario que no llega no claudique y se aferre a todas las protestas.
Cruzo los dedos para que los jóvenes, que se dan perfecta cuenta de que el futuro se tambalea, abanderen las quejas que nacen y crecen de rodillas.
Cruzo los dedos para que los viejos, paupérrimos ayer, hoy y siempre, salgan con nosotros y su memoria sirva de ejemplo a la amnesia de unos pocos.
Cruzo los dedos para que ese día tiemblen los que disparan a quemarropa sus leyes, los que con sus palabras salvajes mutilan nuestro presente, los que se empeñan en sostener la codicia sobre los hombros de la injusticia, los que decapitan la libertad y ponen precio al tiempo, a los huesos, al aliento, los que fabrican el fango, los que fatigan los cuerpos, los que muerden y arañan y matan cuerpo a cuerpo a quienes sólo quieren vivir dignamente.
Cruzo los dedos para que el día de la huelga rompamos la quietud de los esclavos y salgamos en manada a la calle, insumisos, desobedientes, rabiosos.
Completos.

xeRRada stOp desNonaMents dijouS 22 de marÇ a beniFaió